Infancia i salut, Ejercicios de Ciencias de la Educación

¡Descarga Infancia i salut y más Ejercicios en PDF de Ciencias de la Educación solo en Docsity!

Infància

i prejudici

El moviment en el

primer any de vida

ÍNDEX

• INTRODUCCIÓ
• 1. PREJUDICIS ..........................................................................
• 2. EMMI PIKLER I EL MODEL DE LÓCZY .............................
• 3. BASES FISIOLÒGIQUES DEL MOVIMENT .......................
  • 3.1. L’ESQUEMA CORPORAL..............................................
  • 3.2. EL CERVELL: La importància del Cos Callós ................
  • 3.3. LA COLUMNA VERTEBRAL..........................................
• 4. DESENVOLUPAMENT MOTRIU .........................................
  • A. FASE NEONATAL ............................................................
    • 1. Passar d’ajagut d’esquena a estar-hi de costat.............
  • B. FASE D’ESTAR PER TERRA...........................................
    • 1. Passar d’ajagut d’esquena a ajagut de panxa...............
    • 2. Passar d’ajagut de panxa a ajagut d’esquena...............
    • 3. Arrossegar-se, fer la serp. .............................................
    • 4. Anar de grapes, gatejar. ................................................
    • 5. Asseure’s. ......................................................................
    • 6. Agenollar-se...................................................................
    • 7. Posar-se dret i fer les primeres passes. ........................
    • 8. Fer les primeres passes sense cap tipus d’ajuda..........
    • 9. Caminar de forma segura. .............................................
• 5. EPÍLEG ................................................................................
• BIBLIOGRAFIA ........................................................................
• Taula de desenvolupament motriu ...........................................

Tenir un bebè, tant si és el primer com si no ho és, és un fet decisiu en la vida de les famílies, un fet que marca un moment d’inflexió, un abans i un després. El nouvingut ocupa el seu propi lloc dins la família i això modifica els horaris, els espais, i fins i tot la manera de viure de tot el grup familiar.

El bebè s’haurà d’adaptar al lloc on ha nascut, i la família s’ha d’adaptar al nouvingut, donant resposta a les seves necessitats. Cal oferir-li un ambient que li doni pau i seguretat, i implantar unes condicions de vida regulars. És universalment reconeguda la importància del moment de l’embaràs i dels primers anys de vida d’un infant. Durant un temps requerirà una total dedicació. Aquesta afectuosa dedicació constituirà la millor inversió per a la futura salut física i mental de l’adult en què es convertirà el bebè.

En base a l’extraordinària importància del desenvolupament en les primeres fases de la vida de l’infant, i en prevenció de posteriors dificultats, hem elaborat aquest llibret com un instrument que serveixi d’ajuda a totes aquelles persones que estan al càrrec de nadons i d’infants.

INFÀNCIA I PREJUDICI tracta especialment de la necessitat de procurar un entorn adequat i respectar l’espontaneïtat i el ritme individual de c a d a i n f a n t p e r a c o n s e g u i r u n b o n desenvolupament motriu i organitzar una bona simetria funcional de la part dreta i de l’esquerra del cos perquè s’arribi a aconseguir una correcta lateralització. El terme lateralitat, lateralització, surt amb molta freqüència. La lateralitat és la distribució de funcions que s’estableix entre els dos hemisferis cerebrals.

Es parla de l’infant que quan té les necessitats afectives (acolliment, contenció, carícies, moviment...) i fisiològiques (higiene, alimentació...) cobertes, evoluciona d’una manera espontània, no precisa de la nostra intervenció més que per oferir-li un entorn adequat, perquè se senti acompanyat i acceptat tal com és. S’insisteix una i una altra vegada en la necessitat de respectar el ritme individual de cada infant, de no forçar-lo. El llibret se centra principalment en l’evolució psicobiòlogica del moviment, explicant més àmpliament els aspectes orgànics que els psicològics, els quals no es poden separar més que com objecte d’estudi, ja que a la pràctica són inseparables.

El moviment de l’infant s’inicia dins del ventre de la mare; aquests moviments són reflexos. Inicialment l’infant es mou per impulsos interns i pel plaer de moure’s. Després, cap als 4/5 mesos de vida els reflexos caducs es van debilitant per acabar desapareixent i el moviment passa a ser intencional, respon a necessitats afectives i de coneixement. L’ésser humà és una unitat psicofísica indivisible. L’infant es mou per desplaçar-se, per agafar objectes o per expressar les seves emocions i, fonamentalment, es mou per SER i per aprendre a pensar.

El llibret està organitzat de la manera següent:

• En primer lloc es desmitifiquen alguns prejudicis vigents en l’educació dels infants.
• A continuació es dóna una petita informació sobre Emmi Pikler, ja que el document es basa en gran part en els descobriments sobre el

INTRODUCCIÓ

desenvolupament de la infància fets per aquesta pediatra i investigadora.

• Després es descriu com va evolucionant el moviment i la lateralitat durant el primer/s any/s de vida, fent una senzilla al·lusió prèvia a l’evolució de l’esquema corporal, al cervell i a la columna vertebral infantil.

Al final del llibret hi ha un llistat bibliogràfic. Us recomanam molt especialment el primer llibre de la llista. També trobareu una taula de desenvolupament motriu on podreu registrar l’evolució de l’infant. Si la fotocopiau ampliada, serà més pràctica.

És possible que la quantitat de conceptes que es tracten aquí, facin que la lectura resulti un poc densa. Es recomana la lectura dossificada i, més que llegir, hi ha apartats que cal estudiar. Després d’una lectura global convé fer una relectura. Com a contrapartida, veureu com l’aplicació pràctica del contingut és d’una simplicitat extraordinària. Finalment volem dir que les orientacions que aquí es donen van dirigides a la població en general, però si no us trobau còmodes amb algunes de les pautes que aquí es donen o el vostre infant no les accepta, seguiu el vostre instint.

Considerar l’infant com un ésser molt

més fràgil i menys capaç del que en realitat és.

Abans de parlar d’aquest prejudici cal donar per descomptat, com ja s’ha dit, que l’infant té unes necessitats afectives d’acolliment, contenció, carícies, moviment... i fisiològiques que han de ser cobertes; també cal recordar i tenir en compte que l’infant en cada moment de la seva evolució:

• És capaç d’actuar per la seva pròpia iniciativa; no és un objecte, sinó un subjecte.
• Posseeix un equipament biològic madur pel que necessita i pel que es proposa fer.
• La seva experiència acumulada li permet anticipar el que passarà.
• Manifesta una actitud de sorpresa davant el descobriment.

El prejudici d’infravalorar la capacitat de l’infant du a tractar-lo com un objecte, a donar-li tot fet, a sobreprotegir-lo, a fer-ho tot per l’infant però sense comptar amb ell. S’actua de bona fe, però es dóna més importància al que està establert que s’ha de fer que a les necessitats, a les reaccions i a la resposta de l’infant.

El nadó té iniciatives des del primer moment. Quan pren el pit sap indicar si desitja o rebutja les nostres propostes. Si l’adult està atent als senyals de l’infant i respon adequadament, si s’estableix un diàleg adult-infant parlant amb la mirada, amb la tebior de les mans, amb carícies amb la pressió adequada, amb paraules amoroses... llavors l’infant se sent plenament satisfet, sap respondre i pren iniciatives, tant quan està acompanyat com quan està tot sol. D’aquesta forma es va implantant un vincle segur. En aquest punt és bo recordar que:

• D’una relació inicial segura sorgirà un adult afectuós i al mateix temps independent, el contacte el fa descobrir-se a si mateix i també es descobreix en la mirada de l’altre. Els infants considerats com a éssers capaços i respectats tal com són requereixen menys ajut de l’adult, són els protagonistes de les seves conquestes i estan més satisfets i oberts a l’altre.
• De la sobreprotecció sorgirà un adult afectuós però depenent. Els infants sobreprotegits configuren personalitats falsament “exitoses”, c o m p e t i t i v e s , a f e c t a d e s e n l a s e v a autoestima i anclades en el dubte.
• De l’abandonament sorgirà una persona ressentida, agressiva, desconfiada, fins i tot amb possibles patologies.

Els infants educats com a éssers capaços i competents no aprenen a seure perquè els adults els posen coixins al darrera; no aprenen a posar-se drets perquè els adults els aguanten. Són ells els que per si mateixos assoleixen tot el procés que va d’estar ajagut d’esquena a un total desenvolupament motriu que culmina amb una correcta lateralització. S e m p r e s o t a l a m i r a d a a t e n t a i l’acompanyament seguritzant de l’adult que dóna resposta a les necessitats de l’infant.

L’adult que confia en la competència de l’infant, no imposa, només acompanya, ofereix un entorn idoni en el qual l’infant prova, assaja, experimenta. L’infant, amb una curiositat que no s’esgota i un desig de moure’s incontenible, a poc a poc va aconseguint totes les habilitats per si mateix. Si s’està atent als estadis de desenvolupament motriu que es descriuen en aquest document, es podrà comprovar fàcilment.

Confondre esforç amb patiment i voler estalviar ambdues coses a l’infant.

Esforç i creixement van totalment lligats. La més mínima ajuda per acabar el que un infant ha començat, el priva de la satisfacció d’haver aconseguit una cosa per si mateix. Vida i patiment també van lligats. Recordem que bons pares són aquells que saben satisfer i frustrar convenientment els seus fills. Quan l’infant

experimenta algun patiment, plora. El plor és una forma de fer sortir el dolor. S’han d’evitar els patiments innecessaris dels infants, però no se’ls pot estalviar els patiments inevitables, se’ls ha de permetre que plorin i s’ha de saber mantenir un càstig anunciat.

Quan abans millor...o fer de l’infant un producte de l’autoestima dels pares.

Aquest és un prejudici molt estès. Pensar que el nostre infant ha de ser el primer o al menys ha de ser primerenc en totes les adquisicions: en posar-se dret, en caminar, en controlar el pipí i la caca o en començar a dibuixar a un paper. Atenció! la precocitat en l’adquisició de certes habilitats no n’és sinònim d’un major domini posterior! Moltes adquisicions primerenques van acompanyades o produeixen vicis posteriors molt difícils d’eradicar. L’exemple més clar és el dels

infants que controlen el pipí i la caca forçats, molts d’ells sovint recauen o tenen dificultats en aquest camp. O el cas dels infants que agafen el llapis massa prest, molts d’ells implanten una forma d’agafar defectuosa, impossible de corregir. Al llarg d’aquest document s’insisteix repetidament en la importància que té el respecte al ritme de desenvolupament de cada infant. Cada infant és un ésser únic i incomparable.

Considerar problema que el l’infant tingui preferència lateral esquerra.

Aquest prejudici ja quasi no té vigència. La lateralitat de l’infant es determina genèticament i actualment es considera que la lateralitat manual ja es manifesta dins del ventre de la mare: el fetus xucla el dit de la mà que serà preferent. Però hauran de passar 3 o 4 anys, fins que l’infant adquireixi una bona coordinació de la banda dreta i esquerra del cos, mai no s’ha de potenciar una

especialització lateral prematura; és a dir: procurar que l’infant sigui dretà o esquerrà. El que s’ha d’aconseguir és el màxim grau d’activació del Cos Callós per a una bona connexió dels dos hemisferis cerebrals. La lateralització, dreta o esquerra d’ull, mà i peu serà la culminació e s p o n t à n i a d e l c o r r e c t e p r o c é s d e desenvolupament motriu.

Podríem parlar també d’altres prejudicis, com dur els infants massa tapats o el de dur-los mudats amb roba incòmoda, o la por a deixar-los estar a l’aire lliure quan fa fred.

Els infants haurien d’anar amb roba còmoda, descalços sempre que puguin i passar el màxim temps possible a l’aire lliure. Els infants que van massa tapats o que habiten espais tancats on es fuma, estan més predisposats a constipar-se.

FRASES QUE IL·LUSTREN

ELS PRINCIPIS DE L’INSTITUT LÓCZY

“L’adult acaricia el bebè amb la seva mirada, amb la seva veu, lentament, amb paciència... crea una pell psíquica... comenta tot el que fa... organitza un món estable al voltant de l’infant”.

“Si l’adult es dedica un temps intensament i exclusivament al bebè... després el bebè pot estar amb sí mateix i passar moments tot sol a diferents distàncies de l’adult”.

Si quan li dedicam la nostra atenció ho fem parlant al mateix temps amb altres persones o fins i tot pensant amb altres coses, després l’infant ens reclamarà continuament, plorant o amb les estratègies al seu abast, per reclamar el que sent que per dret li pertoca.

Emmi Pikler convida les famílies a intervenir molt menys i a observar molt més :

”L’infant no és un titella en mans d’un adult totpoderós. S’ha d’estar molt present, però de forma diferent, s’ha d’acompanyar creant un marc protector”.

“La construcció psíquica d’un bebè solament pot fer-la un adult atent, que sàpiga el que s’ha de mirar i quan s’ha d’esperar”.

“La qualitat de l’activitat lliure de l’infant és el millor indicador de l’èxit de la cura rebuda”.

“Un bebè aprèn molt de l’adult però també ha de descobrir moltes coses per sí mateix, ha de fer la seva pròpia tasca com a bebè”.

“Els bebès toquen els altres i els objectes de la mateixa manera que els toquen a ells”.

“Tenir cura d’un infant és una tasca realment difícil. Cada dia s’aprenen coses noves, cada dia significa una nova vivència, al final del dia pensam en les coses que hem fet, com ho podríem haver fet millor. Es difícil fer-ho perfecte… fem moltes errades… sempre es pot fer millor”.

Emmi Pikler. 1902 i 1984.

3. BASES FISIOLÒGIQUES DEL MOVIMENT

I DE LA LATERALITZACIÓ

En l’evolució del moviment de l’infant i en el procés de la seva lateralització juguen un paper cabdal l’evolució del sistema nerviós, la de l’esquelet i la de l’esquema corporal. A continuació es fa una petita al·lusió a cada un dels apartats anteriors per facilitar la comprensió dels esmentats processos.

3.1. L’ESQUEMA CORPORAL

Fig. 1

L’esquema corporal és el coneixement represen- tació mental del propi cos. El procés de construcció de l’esquema corporal és complex; la mare hi juga un paper fonamental, el contacte fa que d’un “tu” s’infereixi un “jo”. El bebè durant els tres o quatre primers mesos de vida, quan exercita el reflex tònic cervical asimètric o de l’esgrimista, (ajagut d’esquena estén el braç de la banda on té el cap girat i flexiona l’altre) mirant on té el braç estirat, observa una mà ignorant l’altra, així té l’oportunitat d’observar que la mà tancada és redoneta i oberta és gran (Fig. 1). Entre els 15 i els 30 dies l’infant comença a fixar la mirada i, cap als dos mesos, la mà li resulta una imatge familiar; la flexiona i obre voluntàriament i té les primeres sensacions de moviment. En aquest moment el Cos Callós encara no està activat; cada banda del cos funciona independentment de l’altra: la banda dreta no es coordina amb l’esquerra, per la qual cosa el nadó es mou sense cap tipus de

coordinació. Pel que fa als sentits, quan funciona l’ull o l’orella dreta, no funcionen l’ull o l’orella esquerra, i a l’inrevés. Cap als 4/5 mesos, una vegada atenuat i desaparegut el reflex tònic cervical asimètric, l’infant ja pot posar el cap amb la mirada de front, ajuntar les mans i veure-les simultàniament, tenint un camp visual ampli i unificant les dues meitats espacials que fins ara havia percebut per separat. A partir d’aquest moment, ajagut d’esquena alçarà i es tocarà els genolls, i després els peus que acabaran a la boca informant-lo de la forma, temperatura, etc. D’assegut, als 8/9 mesos descobrirà l’abdomen i els genitals. En aquesta edat ja ha adquirit un lleuger esquema de tot el seu cos. La posició de dret anirà perfeccionant l’esquema corporal i el llenguatge també contribuirà al coneixement del propi cos, però hauran de passar anys perquè l’infant tingui un esquema corporal global ben integrat.

La columna vertebral ADULTA té corbes en forma d’Ss. Està formada per ossos anomenats vèrtebres i per discos intervertebrals cartilaginosos els quals reben les pressions correctes, si les corbes estan ben estructurades i si la musculatura del tronc treballa harmònicament.

En el cas de la columna vertebral INFANTIL, dins de l’úter matern, l’infant descansa amb la columna vertebral, flexionada, i amb les cames doblegades. És per això que al principi el nounat té la columna vertebral doblegada cap al davant i no té les Ss de l’adult. A poc a poc es va formant la curvatura lumbar quan el bebè està estirat d’esquena damunt una superfície dura. Més endavant, quan es posa de panxa en la posició denominada de l’esfinx, a través de l’estirament del cap, recolzat damunt dels avantbraços (veure Fig. 9) es va desenvolupant a poc a poc la musculatura que recobreix la columna i es va formant la curvatura de la zona cervical. Les corbes en S assoleixen el major desenvolu- pament en el moment en que l’infant comença a caminar (Fig. 4). Aquestes corbes en S de la columna vertebral no estan del tot formades fins aproximadament els quatre anys. La forma definitiva de la columna vertebral s’aconsegueix als 5/7 anys.

Fig.3. Columna vertebral adulta. De dalt a baix: 7 vèrtebres cervicals, 12 toràciques, 5 lumbars, 5 sacres i les 4 darreres estan fusionades i formen el còccix.

3.3. LA COLUMNA VERTEBRAL

Fig. 4

Fig. 5

Fig. 6

Fig. 7

PRINCIPALS CAUSES DELS PROBLEMES DE COLUMNA

- MANCA D’ENTRENAMENT DE LA MUSCULATURA. No és aconsellable tenir els infants amb manca de llibertat motriu, portar-los amb roba que no facilita el moviment, tenir-los durant molt de temps fermats a trones, dins cotxets o “maxi-cosis”. En síntesi, no proporcionar-los entorns que facilitin que es puguin moure lliurement (Fig. 6). - PORTAR MASSA PES O PORTAR-LO UNILATERALMENT. És el cas d’infants més grans, en què es carreguen motxiles que superen el 10% del seu pes corporal o porten regularment una cartera amb la mateixa mà (Fig. 7). - MALES POSTURES. Fer seure o caminar l’infant abans que tengui la maduresa suficient per fer- ho i utilitzar caminadors. Encara que l’infant s’aguanti assegut, recolzat amb coixins o fermat a la trona o a la cadireta, no se l’ha de fer seure fins que sigui ell que sàpiga adoptar la postura d’assegut, una vegada que ja sàpiga gatejar (Fig. 5).

A. FASE NEONATAL

Aquest estadi coincideix amb el que s’anomena fase neonatal. La fase neonatal va des del moment del naixement fins que el bebè domina el to d’extensió corporal i la vista pot enfocar objectes dins d’un radi de tres metres. Com ja s’ha dit, dins de l’úter matern l’infant descansa amb la columna vertebral flexionada i amb les cames doblegades. El nounat té la columna vertebral doblegada i no té les Ss (les corbes) de la columna vertebral adulta; a poc a poc, la flexió de les cames va desapareixent, la columna vertebral s’estén i va apareixent la curvatura lumbar (a la part de darrere de la cintura). El to muscular passa de flexió a semi-extensió.

En aquest estadi els bebès giren el cap a

l’esquerra o a la dreta segons els estímuls, preferentment tàctils, olfactius, auditius i visuals. Durant aquest estadi s’exercita una postura característica: el reflex tònic cervical asimètric, també denominat postura de l’esgrimista, ja descrit anteriorment, per ser un reflex bàsic en el futur desenvolupament de la motricitat. Consisteix a posar un braç estès en la mateixa direcció que el cap, l’altre braç doblegat pel colze; la cama de la mateixa banda del cap queda estirada i l’altra flexionada. És una postura que facilita mamar i l’adaptació al cos de la mare. És una postura reflexa que apareix al voltant del setè mes de gestació i desapareix entre el 4t i el 5è mes de vida. ( Veure Fig. 1)

1) Passar d’ajagut d’esquena a estar-hi de costat i tornar a posar-se d’esquena.

Durant aquesta etapa mouen els braços i les cames lliurement, i també el tronc i l’abdomen.

Damunt una superfície dura, el bebè s’estira i comença a fer mitja volta, girant sobre el costat dret i esquerre, exercitant així la musculatura lateral del tronc.

Fig 8

Fig 9

Durant aquesta fase s’ha de facilitar el moviment de les extremitats, posant l’infant sempre panxa amunt, amb la suficient amplitud perquè pugui exercitar el reflex tònic cervical asimètric. Si creua els braços damunt el pit és prudent relaxar-lo i eliminar la sobrecàrrega sensorial. Als bebès els dóna molta seguretat el fet de tenir envoltat tot el cos amb coixins, una manteta, etc. ja que aquesta situació evoca l’estada dins del ventre matern; així mateix, quan els despullam per banyar-los o canviar-los s’hauria de posar la mà o una tovallola damunt el ventre perquè els angoixa tenir el cos despullat sense límits. S’ha de posar i treure l’infant del bres amb suavitat,

verbalitzant en tot moment el que se li va fent, parlant-li dolçament. Cal anar en compte de no tocar-lo amb les mans fredes. Els nadons són molt sensibles als canvis de temperatura. Per agafar un bebè s’ha de posar una mà davall del seu cap i l’altra a la part baixa de l’esquena, aixecant-lo lentament, sense estirar-li els braços. Per deixar-lo tombat ho hem de fer també amb suavitat. No convé tenir mai l’infant dret fent-li fer força damunt les cames. Com ja hem vist la maduresa de les cames i dels peus és la darrera que s’adquireix. Si es posen drets en aquesta fase, les vèrtebres es pitgen i l’infant ha de fer un sobreesforç pel qual no està preparat.

DESENVOLUPAMENT DE LA LATERALITAT

En aquest moment el Cos Callós encara no està activat; cada banda del cos funciona independentment de l’altra; la banda dreta no es coordina amb l’esquerra, pel que el nadó es mou sense cap tipus de coordinació. Quant als sentits, en funcionar l’ull o l’orella drets, no funcionen l’ull o l’orella esquerres, i a l’inrevés.

ORIENTACIONS

DESENVOLUPAMENT DE LA LATERALITAT

A poc a poc es comença a connectar la banda dreta i la banda esquerra del cos del nadó, la qual cosa li permet perfeccionar la coordinació dels moviments. Pel que fa als sentits, en aquest moment els dos ulls es van connectant, l’infant fixa la mirada. El mateix passa amb l’oïda.

Recordem que no s’ha de posar l’infant dret recolzat damunt les cames, ja que la part baixa del cos encara no té la força suficient. Tampoc se l’ha de posar de panxa; s’ha d’esperar que s’hi posi per sí mateix, partint de la posició d’ajagut d’esquena. Ni se l’ha de fer seure. S’ha d’esperar que faci totes les conquestes motrius per si mateix, deixant que experimenti la gran quantitat de moviments que està adquirint. Per a una posterior i correcta lateralització és molt important promoure que l’infant es giri cap a la banda dreta i cap a la banda esquerra per afavorir l’estimulació dels dos costats. Això ho farà l’infant d’una manera espontània si se li dóna l’oportunitat de fer-ho, si l’entorn és l’adequat. Cal agafar el costum de deixar sempre l’infant d’esquena en terra damunt d’una superfície semidura i protegida del fred. Allò millor és

preparar a terra un àrea rígida ja que les mantetes patinen, s’arruen... Els bebès neces- siten exercitar la musculatura. S’ha d’evitar tenir els infants amb manca de llibertat motriu; també s’ha d’evitar portar-los amb roba que no facilita el moviment, tenir-los dins cotxets o “maxi-cosis”. En síntesi, cal proporcionar entorns que facilitin el moviment. Moltes d’estones tindrem els infats en braços encara que solament sigui perquè gaudeixi del contacte físic. Per als desplaçaments i les estones que necessitam tenir les mans lliures és molt recomenable portar l’infant penjat al coll amb un mocador de bolic també anomenat foulard porta bebé, o amb una bandolera. Aquestes formes de portar els infants són molt millors que les motxilles ja que aquestes fan estar els infants drets. Aquesta orientació és vàlida durant tota la primera infància.

ORIENTACIONS

L’infant en posició d’ajagut de panxa aconseguirà girar-se d’esquena després d’assajar moltes vegades. En aquest estadi fixen bé la mirada amb els dos ulls, tenint atenció sostinguda cap a la llum i cap a les persones i objectes en moviment. Ara juguen tant sobre el ventre com sobre el costat o l’esquena, exerciten els girs i experimenten nous moviments, juguen amb les seves mans i els seus peus. Cada vegada alcen més el cap i el pit. Les cames i els peus fan moviments més amplis i variats. Poden canviar de lloc rodant de panxa a esquena, i així successivament.

2) Passar d’ajagut de panxa a ajagut d’esquena.

Sovint entre el pas de girar de panxa a esquena hi ha un període en què molts d’infants es cansen d’estar de panxa i encara no tenen la destresa suficient per posar-se d’esquena. Si manifesten el desig de que se’ls ajudi, cal fer-ho posant-los sempre en la posició inicial d’esquena. En aquest estadi també ocorre que quan estan de panxa sostinguts pels colzes o les mans (posició de l’esfinx), a vegades les forces dels braços flaquegen i l’infant pega amb el cap en terra, per això és convenient que el terra sigui

semidur però que al mateix temps estigui protegit per evitar cops. Mai no s’ha d’afavorir l’ús de la mà, ull o orella dreta o esquerra, en aquest moment s’ha d’afavorir l’ús de les dues bandes i la coordinació entre elles. Això vol dir que quan es porten els infants en braços, s’han d’agafar alternativament damunt el braç dret i l’esquerre de l’adult; quan es posen objectes a l’abast de l’infant, se’n posaran a la dreta i a l’esquerra, quan es donen coses a l’infant, cal deixar que sigui ell qui decidesqui amb quina mà agafar-les...

Fig 15

ORIENTACIONS

DESENVOLUPAMENT DE LA LATERALITAT

Així com el bebè creix i exercita el moviment, el Cos Callós va propiciant la coordinació d’ambdues parts dels cos.