Informe ADECEC, Apuntes de Publicidad y Promoción

¡Descarga Informe ADECEC y más Apuntes en PDF de Publicidad y Promoción solo en Docsity!

Jenn Martínez Valverde

ANÀLISI DE L’INFORME D’ADECEC

Relacions Públiques Jordi Xifra 08/01/

ÍNDEX

breu introducció 3 anàlisi de l’informe d’ADECEC 4 bibliografia 8

BREU INTRODUCCIÓ

Respecte a les dades ofertes en l’informe, poques m’han cridat l’atenció. En general, segueixen una tendència previsible. Tot i això, hi ha petits matisos rellevants tan sols pel fet que no els acabo d’entendre: Em sorprèn la preferència que té l’empresa a contractar els serveis amb un contracte formal amb el qual, el professional que ha de realitzar el treball a l’empresa pot gaudir, tant si assoleix els objectius com si no, d’un bon salari garantit. Crec que la més correcta manera que l’empresa surti guanyant és contractant a una consultora (o vàries consultores) per carta d’encàrrec. Aquest tipus de contracte assegura el tracte desitjat per l’empresa, la motivació necessària pel professional i la seguretat que els diners invertits en un servei seran retornats al cent per cent. És una equació fàcil de preveure. Si la consultora s’acostuma a cobrar mensualment tant si rendeix com si no, al final s’acaba creant una situació d’acomodament que segurament acabarà en l’acomiadament d’aquesta consultora però, alhora, amb la decepció i pèrdua de diners de l’empresa. En canvi, quan la consultora sap que s’ho ha de treballar per poder continuar cobrant de l’empresa: augmenta la voluntat de voler-ho fer bé, d’assolir els objectius, de deixar satisfeta l’empresa. Resumint, crec necessari l’augment de creació de cartes d’encàrrec o bé de pagaments per objectius assolits com a mètode de prevenció de situacions de desgrat entre empresa i consultora. Pel que fa als sectors principals que contracten consultores de comunicació i relacions públiques, tampoc em sorprèn però em fa reflexionar el fet que el sector d’ alimentació i begudes ocupi les primeres posicions. Com pot ser que un producte de primera necessitat com és el menjar i el beure estigui tan necessitat de vendre’ns una imatge? Fins a quin punt de saturació de productes hem arribat llavors? I tot això es fa una muntanya encara més gran quan t’adones que un dels últims clients que surt a la llista de contractació de consultores és el sector del tabac. No hauria de ser a l’inrevés? Qualsevol em rebatrà aquesta opinió fent-me saber que hi ha molta més diversificació (i per tant més competència) al camp d’alimentació i beure que no pas al del tabac i que, a conseqüència d’això, té més necessitat

aquest primer sector de contractar els serveis d’una consultora que no pas el segon. Allò que em preocupa, però, és que siguin tan bons els relacions públiques del tabac. Em pregunto: quin és el secret de la magnífica estratègia comunicativa que adopta el sector del tabac quan, al cap i a la fi, ven un producte que tan sols fa que perjudicar al consumidor. I llavors em venen respostes al cap: potser aquestes estratègies de què tant parlem, les fabuloses gestions dels relacions públiques que només fan que crear bones correspondències i alts posicionaments... Siguem sincers. La vertadera finalitat d’una empresa és augmentar les seves vendes i enriquir-se , a curt termini, si pot ser. Em sembla que els resultats d’aquesta dada m’han fet arribar a la conclusió que allò que veritablement ven és el producte i no tant la comunicació que l’envolta (exceptuant la comunicació per donar-se a conèixer com a producte i com a marca^1 ). I si, ho reconec, les relacions públiques ajuden, però no les estem posicionant més enllà del producte? Relaciono el tema vendes amb la següent dada: les empreses responen en un dels gràfics de l’informe que l’importància al fet de l’augment de les vendes com a objectiu en una campanya de comunicació ocupa per a elles la setena posició. Com he dit abans, se sap que l’objectiu principal de tota empresa és augmentar les seves vendes i que, a causa d’això, es fan tot un seguit d’accions (publicitat, màrqueting, relacions públiques, etc) per tal d’aconseguir que aquest augment sigui possible. Per això, alhora de llegir l’informe m’ha cridat l’atenció. No m’ha sorprès donat que, en si, el fet de respondre que no és el teu principal objectiu l’augment de les vendes de la teva empresa ja és una acte de relacions públiques. No has de mostrar feblesa ni aspiracions a vendre més, has de mostrar una imatge correcte, curosa amb l’entorn i els teus treballadors, que sigui social i transparent, que les vendes siguin per a tu alguna cosa relegada al calaix d’allò secundari... Crec que aquesta dada ocupa la posició que ocupa tan sols pel fet que les empreses no volen donar una imatge d’extrema preocupació per la voluntat d’incrementar les seves vendes. (^1) El valor de la marca és, junt amb Internet i el “boca a boca” el factor més important a l’hora de comprar. (Dades vàlides a Espanya). [diverses consultes]

L’ampli ventall de competències que ofereixen les consultores de relacions públiques semblen ser iguals tant al nostre Estat com als Estats Units. La comunicació de màrketing, els assumptes públics, la comunicació en temps de crisi, les relacions amb la comunitat, l’organització d’esdeveniments... són competències comunes aquí i allà. Les friccions entre els diferents departaments d’una empresa (assumptes jurídics, recursos humans, publicitat, màrketing...) semblen ser les mateixes a Espanya que als Estats Units. Algunes de les tasques que s’encomanen a aquests departaments tenen un caire polifacètic que els fa enfrontar-se per aconseguir fer-se’n càrrec d’aquesta. Per contra, com a mostra de les diferències entre els dos països podríem destacar que, per exemple, una clara tendència de les corporacions als Estats Units és la de contractar serveis a consultores externes, mentre que a Espanya, només un 10’4 per cent de les empreses (en front el 25 per cent dels EEUU) contracta aquests serveis. El més sorprenent és que, al 2000, aquestes mateixes empreses espanyoles declaraven que contractaven fins a un 29 per cent de serveis a consultores externes. També, existeixen diferències respecte a la forma de pagament de les consultores als seus professionals de les relacions públiques. Mentre que als Estats Units la forma més habitual de pagar els honoraris al personal és la de “ hora de trabajo más gastos adicionales ”, a Espanya s’estila més el sistema de facturació mensual (el 80 per cent de les consultores fa ús d’aquest sistema).

Bibliografia

La comunicación y las relaciones públicas, radiografía del sector 2004: las empresas,

ADECEC, 2004.

La comunicación y las relaciones públicas, radiografía del sector 2004: las consultoras

de comunicación , ADECEC, 2004.

L. WILCOX, Dennis , T. CAMERON, Glen i XIFRA, Jordi. Relaciones públicas.

Estrategias y tácticas. 8a edició. Pearson Educación. Madrid, 2006.

RIES, Al i Laura. La caída de la publicidad y el auge de las relaciones públicas.

Ediciones Urano. Barcelona, 2003.

Web del publicista. El Publicista.net [consulta: diverses consultes]

Jenn Martínez Valverde