Informe MIES
Una aproximació a l’impacte ambiental de
l’Escola d’Arquitectura del Vallès
Bases per a una política ambiental de l’ETSAV
Albert Cuchí Burgos
Isaac López Caballero
Sant Cugat, desembre de 1999
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Orientación Universidad
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Busca documentos
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Busca tu universidad
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Video Cursos
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Quiz
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pregúntale a la comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
¡Nuestros e-books salva-estudiantes!
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Asignatura: Construcció I, Profesor: Ramon Sastre, Carrera: Arquitectura, Universidad: UPC
Tipo: Apuntes
Antes del 2010
1 / 30
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!
Documentos relacionados
Vista previa parcial del texto
¡Descarga Informe Mies y más Apuntes en PDF de Arquitectura solo en Docsity!
Informe MIES
Una aproximació a l’impacte ambiental de
l’Escola d’Arquitectura del Vallès
Bases per a una política ambiental de l’ETSAV
Albert Cuchí Burgos
Isaac López Caballero
Sant Cugat, desembre de 1999
Presentació
A primers d’estiu de 1998, l’aleshores Director de l’ETSAV, Miguel Usandizaga, va fer-me l’encàrrec de determinar les condicions precises per tal que l’ampliació de l’Escola, que s’estava plantejant dins el Pla Estratègic, es transformés en un model d’edificació sostenible i, encara més, en un lloc on poguessin fer-se experimentacions o avaluacions en aquest camp, amb el convenciment que les qüestions ambientals prendrien un paper decisiu en el futur dels ensenyaments d’arquitectura.
El programa, i fins i tot l’ampliació de l’edifici, va ser batejat com a projecte MIES, acrònim de Model d’Investigació d’Edificació Sostenible.
La llibertat en el desenvolupament del treball ens ha portat a un resultat que és el que oferim avui a la crítica del lector. Haig de dir que no ha estat un producte definit des del principi, sinó que ha acabat prenent aquest format fruit de l’evolució del nostre treball.
També cal dir que és fruit d’un ambient que, durant aquest any, ha existit a l’ETSAV relacionat amb el tema ambiental i promogut d’una forma decidida per l’equip directiu. La formació d’una Comissió de qüestions mediambientals, amb membres entusiastes, i la redacció del Pla de Residus i del Pla d’Ambientalització Curricular de l’ETSAV, impulsats pel Pla de Medi Ambient de la UPC, han conformat un entorn especialment estimulant pel desenvolupament d’aquest treball.
Així mateix, i personalment, durant aquest temps, la meva recerca i la meva docència a tercer cicle s’ha enfocat cap a temes que encerclaven la qüestió, fins al punt que moltes de les dades de l’estudi han estat elaborades pels estudiants del meu seminari de doctorat “Impacte Ambiental de la Construcció”.
Finalment, vull reconèixer que aquest estudi és, essencialment, fruit de l’entusiasme dels becaris de l’ETSAV que he tingut el plaer de coordinar durant aquest any, i especialment de l’Isaac López, el becari MIES, coautor d’aquest treball.
Respecte a l’estudi que us presentem, cal entendre que és una primera aproximació. Ens hem trobat, sovint, sense referents, sense models. No tant sols acceptaríem, sinó que agrairíem, crítiques, precisions i, sobretot, dades més exactes o aportacions metodològiques que permetessin millorar l’aproximació. I estaríem contents si altres centres tinguessin, o fessin, treballs similars al nostre, i tinguéssim possibilitats de contrastar la nostra tasca.
Albert Cuchí, professor responsable
Octubre de 1999
implicats en els processos; no és el mateix consumir energia elèctrica que gas natural o energia eòlica a efectes de l'impacte ambiental ocasionat pel tipus d'energia emprat.
El nostre objectiu és realitzar una primera aproximació comparativa de l'impacte de les activitats de l'ETSAV. No pretenem tancar la discussió amb el nostre treball, sinó al contrari, obrir-la. Que altres estudis més afinats la continuïn en el futur.
L'avaluació de l'energia consumida l'hem realitzat sobre quatre grups d'activitats relacionades amb l'ETSAV:
?? La construcció de l'edifici que ocupa ?? El consum en l'ús de l'edifici ?? Els transports associats als desplaçaments ?? Els consums associats a l'exercici dels seus graduats
Impacte ambiental en la construcció de l'edifici de l'ETSAV
Aquest primer apartat de l'estudi està dedicat al cost energètic que ha suposat la construcció de l'edifici de l'ETSAV. Com en la resta de la investigació, ens hem limitat a quantificar l'impacte considerant únicament el consum d'energia (MJ) sense tenir en compte altres temes (com les emissions tòxiques produïdes pels diferents processos, els residus sòlids generats, etc.), encara que això no signifiqui que pretenguem reduir la seva importància.
L'estudi implica determinar la quantitat dels diferents materials utilitzats en la construcció de l'ETSAV d’una forma no habitual, i de la que no es disposen més que comptats referents, alguns d'ells produïts per equips de recerca dels quals en formem part.
Respecte a l'abast de l'estudi hem tingut en compte el volum de material utilitzat, prescindint de dades que poden arribar a ser significatives, com sobrants d'obra o manteniment de l'edifici, i altres que, sense afectar tant a la xifra final, poden suposar un impacte ambiental elevat per altres motius, com el transport de materials o el desgast d'equip.
Per a facilitar els càlculs, i ja que l'edifici es presta a això, hem adoptat un mòdul tipus de l'edifici seccionant transversalment. Dels 27 existents hem elegit el setè a partir de la façana Oest, que passa aproximadament pel centre de la biblioteca. Per a no limitar l'error en aquells conceptes que poguessin resultar quantitativament significatius, hem estudiat l'obra de fàbrica i la fusteria de fusta des de la totalitat de l'escola, sense representar-la per un mòdul com en la resta de partides.
Els factors de conversió energètica que hem adoptat (MJ/kg) procedeixen principalment de l' Agenda de la construcció sostenible, redactada per l'Institut Cerdà i editada en col·laboració amb diverses entitats solvents en el seu treball sobre qüestions mediambientals. De moment són els únics publicats a Catalunya i en la seva confecció va col·laborar el nostre equip d'investigació de la UPC.
Material kg CO2/MJ Ciment, formigó i morters 0, Ceràmics 0, Vidre 0, Fibra de vidre 0, Acer 0, Alumini 0, Coure 0, Plàstics 0,
En altres apartats de l'estudi valo rem les emissions en kgCO2/kWh. Per a això bastaria multiplicar els aquí referits per un factor de conversió MJ/kWh de 3,6, obtenint des del més baix, el vidre, 0,2124 kgCO2/kWh fins al més alt, els plàstics, amb 0,53136 kgCO2/kWh. En l'estudi ens resulta un factor de conversió mitjà de 0,0934 kgCO2/MJ (0,336 kgCO2/kWh)
Les bases de l'estudi, respecte a mesuraments de materials (realitzades sobre els plànols, que poden obtenir-se en la pàgina web de l'ETSAV, i sobre el propi edifici de l'Escola) i discussió de l'aplicació de les diferents variables energètiques, es van assentar al seminari de doctorat “Impacte ambiental de la Construcció” dins del programa del Departament de Construccions Arquitectòniques I, impartit el quadrimestre de primavera de 1999. El programa MIES és deutor, en aquest aspecte, dels estudiants del seminari.
Utilitzant aquestes dades hem arribat als resultats que a continuació es detallen.
Partida Material pes (kg) % pes energia (MJ)
% energ.
emissions CO2 (kg)
% emis.
% emis. Estructura Form. Armat^ 7.518.285^ 39,889^ 12.781.098^ 26,207^ 1.201.423^ 26, Form. Sabates 2.525.445^ 13,399^ 3.409.344^ 6,991^ 320.478^ 7,
33,
Form. Soleres 1.531.710^ 8,127^ 1.577.664^ 3,235^ 148.300^ 3, Form. Alleugerit 135.000^ 0,716^ 103.950^ 0,213^ 9.771^ 0, Bloc formigó 6.540^ 0,035^ 6.736^ 0,014^633 0, Tela asfàltica 5.821^ 0,031^ 58.211^ 0,119^ 8.592^ 0,
Cobertes i soleres
Làmina plàstica 3.148^ 0,017^ 220.374^ 0,452^ 32.527^ 0,
4,
Maó buit 1.988.127^ 10,548^ 5.884.855^ 12,067^ 441.364^ 9, Maó perforat 2.450.250 13,00 6.983.212 14,319 523.741 11,
Tancaments verticals Poliest. expandit 959 0,005^ 115.032^ 0,236^ 16.979^ 0,
21,
Terratzo 986.715 5,235 702.326 1,440 66.019 1, Tauler conglomer. 12.258^ 0,065^ 171.612^ 0,352^ *12.871^ 0, Raseta 64.884 0,344 117.841 0,242 8.838 0, Gres 3.051^ 0,016^ 30.510^ 0,063^ 2.288^ 0,
Paviments
Grava 1.314.967 6,977 131.497 0,270 *9.862 0,
2,
Fusta 2.249^ 0,012^ 8.873^ 0,018^ *665^ 0, Llana de roca 7 0,000^200 0,000^15 0, Acer 3.022^ 0,016^ 105.771^ 0,217^ 8.462^ 0,
Portes
Pintures 137 0,001^ 7.202^ 0,015^ *540^ 0,
0,
Acer 133157 0,706^ 5.725.764^ 11,741^ 458.061^ 10, Alumini 5.270^ 0,028^ 1.106.784^ 2,269^ 162.697^ 3, Vidre 42.048^ 0,223^ 798.917^ 1,638^ 47.136^ 1, Zinc 3.070^ 0,016^ 107.446^ 0,220^ *8.058^ 0, Neoprè 1.015 0,005 121.856 0,250 17.986 0, Silicona 130 0,001^ 13.041^ 0,027^ 1.925^ 0,
Finestres i lluernaris
Polietilè 1.063 0,006 79.704 0,163 11.764 0,
15,
Acer 26.055^ 0,138^ 1.120.365^ 2,297^ 89.629^ 1, Alumini 25.380 0,135 5.329.800 10,929 783.481 17, Plàstic 1.172^ 0,006^ 82.026^ 0,168^ 12.107^ 0, Coure 2.106 0,011 189.540 0,389 18.575 0,
Instal·lacions
Vidre 665 0,004^ 13.971^ 0,029^824 0,
19,
Tauler Contrax. 10.017^ 0,053^ 50.085^ 1,027^ *3.756^ 0, Xapa ondul. Acer 23.062^ 0,122^ 991.678^ 2,033^ 79.334^ 1, P. plàstica 18.414^ 0,098^ 368.280^ 0,755^ *27.621^ 0, P. i vernís sintètic 1.612^ 0,009^ 161.190^ 0,331^ *12.089^ 0,
Revestiment i pintures
Lacat 840 0,005^ 92.367^ 1,894^ *6.928^ 0,
2,
Total 18.847.651^ 48.769.122^ 4.555.
Portes:
S’han estudiat els sis tipus diferents de portes de fusta existent a l’escola, fent- se un exhaustiu desplegament dels diferents materials que les componen. No s’ha fet per mòdul sinó per la totalitat de les 103 portes de fusta existent. S’ha comptat en cada cas la fusta (llistó de pi i tauler contraxapat), la llana de roca interior, les ferramentes de penjar i de tancament, i la pintura (una capa de protecció, una altra de sellador i dos d’acabat).
Finestres i lluernaris:
En les finestres per un costat s’han comptabilitzat de marcs cap a dins (perfileria, vidre i juntes) i per un altre de marcs cap a fora (llindes, escupidores, persianes i les reixes d’acer que delimiten la balconada de l’última planta de l’edifici administratiu). En haver-se analitzat el mòdul 7, els lluernaris corresponen als construïts en la segona fase de l’edifici. S’han menyspreat les quantitats d’aïllant (0,05 kg per mòdul) i les tapes de goma (0,01 kg per mòdul) per ser quantitativament insignificants en el conjunt. En l’acer s’inclou la xapa ondulada de coberta.
Instal·lacions:
S’han considerat l’elèctrica (lluminàries, canonades, caixes de pas, canaletes porta tubs, accessoris), la de l’aigua (canonades de drenatge, de la xarxa contra incendis i de ventilació), la de calefacció (radiadors, xarxa de pas i accessoris), la xarxa de dades (canaletes i canonades, eixides i cables) i altres (extracció de fums de la cafeteria i les reixetes en patis i terrasses).
Revestiment i pintura:
El tauler contraxapat fa referència al situat a l’interior de les aules pràctiques, de 180 cm d’altura, fixat a la paret. La xapa ondulada d’acer és la que cobreix part del sostre de les aules pràctiques. Les pintures s’han comptabilitzat no per densitat sinó per kg/m2 utilitzant la informació del quadre de preus de l’ ITEC. S’ha pres com a valor mitjà 0, kg/m2. En aquesta partida tindria prou pes el manteniment, que és constant. Altres temes com el possible canvi que s’efectuarà de la pintura interior de l’edifici (de plàstica a sintètica) també es farien notar. El lacat es refereix al que tenen els radiadors.
Per a tenir una idea resumida de la qüestió, a continuació es presenta una última taula, on es relacionen percentualment les diferents partides, tant pel seu pes com per la seva energia i les seves emissions.
% pes % energia % emissions Estructura 53,288 33,198 33, Cobertes i soleres 8,926 4,033 4, Tancaments verticals 23,553 26,622 21, Paviments 12,637 2,367 2, Portes 0,029 0,250 0,
Finestres i lluernaris 0,985 16,308 15, Instal·lacions 0,294 13,812 19, Revestiments i pintures 0,287 6,040 2,
Prenent els metres quadrats útils de l’escola abans de l’ampliació del vestíbul (8.746 m2) i dividint pel consum generat pels materials utilitzats en la seva construcció, 48.769.122 MJ totals, obtenim una repercussió de 5.576 MJ/m2.
Al seu torn, els materials utilitzats en la construcció de l’escola van emetre a l’atmosfera 4.555.339 kg de CO2.
Per a fer comparacions amb la resta dels apartats d’aquest informe és necessari establir una mesura comuna, i atès que en ells obtindrem impactes de l’Escola referits a períodes anuals, proposem per a l’edifici de l’ETSAV una vida útil de 30 anys, resultant com a dada operativa que la repercussió anual de la inversió que va suposar la construcció de l’escola ascendeix a 151.845 kg d’emissions de CO2, unes 150 t de CO2 per any.
resultat semblant al de 1995. No prenem el 96 com a referència per tractar-se també d'una aproximació.
(2) Per a comptabilitzar en crèdits els matriculats en el Pla 79, hem considerat 40 crèdits anuals per alumne. A més a més s’ha de tenir en compte l'inconvenient de la matrícula per curs que mantenia aquell pla (en comptes de la quadrimestral). Per exemple els 136 estudiants del pla antic del curs 94-95 els incloem l'any 1994 i així successivament. Multipliquem els matriculats (136) per 40 crèdits (equivaldrien a 20 per quadrimestre) que ens donarien 5.440 crèdits. Sumant-los els 58.744,5 de pla nou obtenim els 64.184,5 crèdits resultants. Hem pres 40 crèdits per curs encara que segurament en els últims anys sigui molt inferior perquè, per exemple, dels estudiants que queden del Pla 79 tan sols dos estan matriculats d'alguna cosa que no sigui PFC.
(3) L'augment de la superfície en 1998 es deu a l'ampliació del vestíbul. La construcció del pàrquing i la zona verda adjacent data del 97. Les obres del vestíbul es van fer durant la segona meitat del 98. Aquesta informació pot ajudar a entendre l'augment generalitzat en consums d'electricitat, gas i aigua: el vestíbul, per exemple, va estar obert a l'exterior durant les obres drenant calor cap a l'exterior contínuament.
En la taula següent es tradueixen aquests consums a tones de CO2.
Prenem aquesta unitat com a referència comparativa, i no l'energia en MJ, ja que ens permet disposar d'unes dades comparativament més encertades de cara a la diagnosi mediambiental que es pretén portar a terme amb aquest estudi. No és el mateix obtenir un MJ a partir d'un aerogenerador (ambientalment parlant) que per mitjà d'una central tèrmica. Per això parlem d'una cosa més concreta, quilograms de CO2, fent així distinció entre les diferents fonts d'energia.
Utilitzem en el cas de l'electricitat el factor 0,545 kg CO2/kWh. Per al gas primer es tradueix en kWh amb el factor de conversió 11,66 kWh/m3 passant-lo posteriorment a emissions multiplicant per 0,2 kg CO2/kWh. En l'última columna, perquè pugui percebre's la proporció d'emissions, es mostra el percentatge de CO2 a causa del consum elèctric.
La traducció a emissions de CO2 de l'ús dels diferents tipus d'energia sabem que és objecte d'enverinades discussions. La font nuclear o hidràulica de l'energia elèctrica indueix a obtenir valors diferents en funció de l'àmbit de procedència d'aqueixa energia, energia servida d'altra banda a través d'una xarxa altament connectada que fa difícil pressuposar el seu origen. En el nostre cas hem pres dades referents al total nacional espanyol, procedents de l'estudi HIADES realitzat per l'Institut Cerdà.
Any CO electricitat (t)
CO2 gas (t)
CO2 total (t)
% CO
electricitat 1994 184,0 158,6 342,6 53,7% 1995 195,0 151,0 346,0 56,3% 1996 224,6 142,3 366,9 61,2% 1997 217,2 152,4 369,6 58,7% 1998 260,2 191,3 451,5 57,6%
A causa de les alteracions dels anys 97 i 98, prendrem com a dada d'emissions 350 t de CO2 que corresponen, aproximadament, als consums dels anys 94 i 95 i que és pròxim a l'estimat per a 1996 i 1997.
Fins ací les dades precises per a obtenir els resultats que interessen al nostre informe, però per a seguir la discussió referida al consum i l'ús i comparar-la amb altres centres de la UPC, en la taula següent establim una sèrie de mesures comparatives.
Els kWh totals es refereixen a la suma del consum elèctric i de gas. Per a això es tradueixen els m3 de gas multiplicant per 11,66 kWh/m3 i se sumen posteriorment els kWh deguts al consum elèctric. Es divideixen kWh totals, emissions totals i consum d'aigua per superfície i per crèdits. S'obtenen així consums i emissions en relació al m2 i al crèdit matriculat al centre, podent d'aquesta manera mesurar l'eficàcia de l'escola respecte a altres edificis i institucions.
Any kWh totals/m
KWh totals/cr.
CO
total(kg)/ m
CO
total(kg)/cr
m3 aigua/ m
m3 aigua / crèdits
Ara es comparen aquestes dades amb les obtingudes per a altres centres semblants de la UPC que, com ja s'ha comentat, compten amb unes característiques quant a la seva autonomia de funcionament semblants a les de l'ETSAV.
S'ha realitzat la comparació de les dades de 1997 de la nostra escola amb els de l'ETSEIT+EUETIT, l'ETSEIB, l'EUPM, l'EUPVG i l'EUOOT.
En aquesta primera taula es disposa de la densitat d'ús de cada centre utilitzant la proporció de crèdits matriculats pels alumnes dividit entre les superfícies, en m2, de cada centre. La nostra escola presenta una elevada densitat d'ús docent en comparació amb altres, però dins d'un entorn prou homogeni, sobretot calibrat respecte a l'ETSEIB, que actua en la nostra taula com a model d'un altre format de centre.
kWh totals/ m
kWh totals/cr
CO
total(kg)/ m
CO
total(kg)/ cr.
m aigua/ m
m aigua/ crèdit
ETSAV 132,7 18,0 42,2 5,7 0,48 0, ETSEUT+ EUETIT
ETSEIB 94 37,8 41,2 16,8 0,46 0,
EUPM 124,9 20,5 35,8 5,9 0,26 0,
EUPVG 84,8 10,9 32,7 4,2 0,33 0,
EUOOT 129,1 20,2 40,2 6,3 0,34 0,
Mitjana 85,7 17,6 35,2 7,2 0,38 0,
L'ETSAV compta amb una densitat d'ús alt, en relació amb les altres escoles. Això repercuteix a les columnes on es prenen els crèdits matriculats com a base comparativa. No obstant això, quan analitzem a partir de la seva superfície, s'evidencia que el consum per m2 és elevat.
Això mostra la necessitat d'una discussió sobre quin, o quins, han de ser els factors que caracteritzin l'ús d'un edifici, perquè un edifici que consumeixi poc però sigui infrautilitzat no serà de cap manera un model de sostenibilitat, i és necessari disposar de models de referència sobretot per a calibrar mesures de reducció sobre el consum dels edificis que, basats essencialment en criteris econòmics, no tenen, encara que s'escuden en això, criteris mediambientals solvents.
Impacte ambiental de l'ETSAV per desplaçaments
Aquest apartat pretén analitzar l'impacte del transport a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès.
Per a això es va realitzar una enquesta a un total de 427 alumnes, un 40% dels 1071 matriculats en el quadrimestre de primavera (98-99). Es van efectuar el dia de la matrícula d'aquest mateix quadrimestre i curs, l'11 de febrer de 1999, i es refereixen al quadrimestre de tardor de 1998.
En l'enquesta es formulaven tres preguntes: ?? Nombre de crèdits de la seva nova matrícula, ?? Població de residència durant el curs, i ?? Transport normalment utilitzat per a venir a l'escola.
Es presentaven les opcions de tren, bus, cotxe i altres. Dins de cotxe es demanava que contestessin si el conduïen ells o no ho feien (acompanyants). A altres s'incloïa tant el venir amb moto com fer-ho caminant, amb bicicleta, etc.
Les dades de procedència s'ajusten a les proporcionades pel centre.
Poblacions Núm. Estudiants reals
% est. reals
Núm. estudiants enquestats
% est. enquestats
Barcelona 384 35,8% 146 34,1% Sant Cugat 175 16,3% 75 17,5% Sabadell 89 8,3% 42 9,8% Terrassa 89 8,3% 31 7,2% Cerdanyola 35 3,2% 15 3,5% Rubí 18 1,7% 10 2,3% L’Hospitalet 18 1,7% 9 2,1% Badalona 16 1,5% 4 0,9% Manresa 11 1% 4 0,9% Altres 236 22% 91 21,3% TOTAL 1.071 100% 427 100%
que es distribueixen en els diferents mitjans de transport
Població Tren (% i núm.)
Bus (% i núm.)
cotxe conduc.
Cotxe no cond.
Altres mitjans
No contesta
Barcelona 65,0 251 1,3 5 23,2 90 4,1 16 4,8 19 0,6 3 Sant Cugat 2,6 5 2,6 5 22,7 40 1,3 2 69,3 121 1,3 2 Sabadell 61,9 55 0,0 0 30,9 28 4,8 4 0,0 0 2,3 2 Terrassa 61,3 54 0,0 0 29,0 26 6,4 6 0,0 0 3,2 3 Cerdanyola 6,6 2 40,0 14 53,0 19 0,0 0 0,0 0 0,0 0 Rubí 40,0 7 0,0 0 50,0 9 0,0 0 10,0 2 0,0 0 L’Hospitalet 44,0 8 0,0 0 55,0 10 0,0 0 0,0 0 0,0 0 Badalona 75,0 12 0,0 0 25,0 4 0,0 0 0,0 0 0,0 0 Manresa 0,0 0 0,0 0 75,0 8 25,0 3 0,0 0 0,0 0 Altres 20,7 49 4,3 10 65,2 154 6,5 15 3,3 8 0,0 0 TOTAL 443 34 388 46 150 10
A la resta del col·lectiu de l'ETSAV (159 persones) format per professors (111), PAS (25) i serveis externs (23) no se'ls va fer enquesta. Segons cada grup s'han realitzat aproximacions que podran ser matisades, no suposant grans canvis quantitatius ja que, en tractar-se de grups reduïts, ha estat possible entrevistar-se amb alguns per a establir criteris generals. Quant a la procedència, s'ha suposat que procedeixen proporcionalment dels mateixos municipis que els estudiants. Quant al mitjà de locomoció, ha resultat:
?? Professors: 80% amb cotxe. ?? PAS: 60% amb cotxe. ?? Serveis externs: 50% (neteja), 80% (seguretat i bar) i 100% (copisteria i papereria).
El percentatge que li falta a cada col·lectiu fins a arribar a 100% s'ha separat proporcionalment entre la resta de mitjans de locomoció que utilitzen els estudiants.
Quant a l'assistència, s'ha realitzat la següent estimació:
?? Professors: 5 viatges per setmana durant 32 setmanes a l'any (14. viatges) ?? PAS: 10 viatges per setmana durant 45 setmanes a l'any (6.750 viatges) ?? Serveis externs: els de seguretat 365 dies a l'any amb 6 desplaçaments per dia, els de neteja 225 dies amb 18 desplaçaments per dia, els del bar 200 dies a l'any amb 8 desplaçaments al dia i papereria 200 dies a l'any amb 2 desplaçaments per dia.
En relació als estudiants s'han considerat 9 desplaçaments setmanals. Això inclou anades i tornades a l'escola. Per a això s'han tingut en compte el nombre de crèdits matriculats. Hi ha un 52,4% d'estudiants amb 30 o més crèdits, un 13% entre 25 i 30, un 10,7% entre 25 i 20, un 3,6% entre 20 i 15 i finalment un 20,3% amb menys de 15 crèdits matriculats. Els de més de 30 crèdits tindrien
10 desplaçaments. Els de menys de 15 sis. Els intermedis tindrien 9, 8 i 7 desplaçaments. Operant s'obtenen aquests 9 viatges.
A partir de les dades de l'empresa de seguretat (que controla l'accés a l'Escola fora d'hores lectives) s'ha estimat que, de mitjana, cada cap de setmana vénen a l'escola aproximadament 200 alumnes. Entre els dos quadrimestres hi ha 38 caps de setmana durant el període lectiu. Se suposa un 50% d'afluència amb cotxe, un 13,7% més que a diari, ja que en dies festius es tendeix més a venir amb aquest mitjà (horaris del transport públic, absència de trànsit, major disponibilitat de cotxe, treball nocturn, etc.)
Per al cotxe es considera 2,98 MJ/km com a factor de conversió. Això equival a un cotxe a gasolina (1,4-2,0) ocupat per una persona. Si l'utilitzessin diverses persones simultàniament el consum (i les emissions) serien semblants però el seu impacte es repartiria entre més gent.
Per al tren es disposa de 0,35 MJ/km d'energia primària com a factor de conversió. Això equival a un tren de rodalia amb un 75% d'ocupació. Per a l'autobús, 0,39 MJ/km com a factor de conversió. Equival a un autobús urbà amb un 75% d'ocupació.
Aquestes dades procedeixen de la revista Medi Ambient, núm. 15, editada pel Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya. En la transformació a kg de CO2 prenem 0,27 kgCO2/kWh, suposant que tota l'energia primària utilitzada provingui de la combustió del gas-oil, la qual cosa perjudicarà essencialment les dades consignades al transport per ferrocarril.
En les primeres columnes de la següent taula s'expressa l'energia necessària perquè un individu vingui a l'escola amb cotxe, tren i bus. En les segones les emissions de CO2 que aquest únic trajecte implica.
Cotxe Tren Bus Població (^) Energia per trajecte
kg CO per trajecte
Energia per trajecte
kg CO per trajecte
Energia per trajecte
kg CO per trajecte Barcelona 59,6 MJ 4,5 kg 7 MJ 0,52 kg 7,8 MJ 0,58 kg Sant Cugat 5,9 MJ 0,4 kg 0,7 MJ 0,05 kg 0,8 MJ 0,06 kg Sabadell 53,6 MJ 4,0 kg 6,3 MJ 0,47 kg 7,0 MJ 0,53 kg Terrassa 44,7 MJ 3,4 kg 5,25 MJ 0,39 kg 5,8 MJ 0,44 kg Cerdanyola 29,8 MJ 2,2 kg 3,5 MJ 0,26 kg 3,9 MJ 0,29 kg Rubí 29,8 MJ 2,2 kg 3,5 MJ 0,26 kg 3,9 MJ 0,29 kg L´Hospitalet 83,4 MJ 6,3 kg 9,8 MJ 0,73 kg 10,9 MJ 0,82 kg Badalona 89,4 MJ 6,7 kg 10,5 MJ 0,79 kg 11,7 MJ 0,88 kg Manresa 134,1 MJ 10,1 kg 15,7 MJ 1,18 kg 17,5 MJ 1,32 kg Altres 74,5 MJ 5,6 kg 8,7 MJ 0,65 kg 9,75 MJ 0,73 kg
La taula següent indica la divisió de quilòmetres, energia invertida i CO expulsat a l'atmosfera pels membres dels diferents grups de l'ETSAV que