¡Descarga escales i rampes y más Apuntes en PDF de Arquitectura solo en Docsity!
Tema 15
Escales, rampes i
ascensors.
Requeriments generals
Ja sabem que la Terra no és plana: Hi ha muntanyes i val nostres edificis: tenim soterranis, plantes baixes, entresò
Davant d'aquest panorama cal pensar com ho podem fer l'home a cercat el camí més còmode per pujar a un cim ( si n'hi ha, la forma més còmoda és pujar pels pendents s
En els edificis també podem crear rampes per anar d'un més adequada per circumstàncies concretes. Tanmateix, homes inventessin les escales. Les inventessin o les cop
Tant les escales com les rampes son camins per canviar aquest esforç encara és més gran. Per això no ens ha d'e inventar l' ascensor. Abans possiblement ja n'haguessin construccions molt altes), però haver de pujar a peu un g
En aquesta cursa per inventar maneres més còmodes de mecàniques , na barreja d'escales normals i ascensor. Pr el relleu a rampes i han facilitat la creació d'espais amb d incòmodes).
Els graons
El graó (també anomenat escaló o esgraó ) és l'element bàsic que forma una escala. De fet una escala no és res més que una successió de graons. Un graó, bàsicament, és un pla que es repeteix successivament a nivells diferents per tal de posar el peu cada vegada en un d'ells i, d'aquesta forma, aconseguir anar d'un nivell a un altre diferent de manera còmoda.
Geomètricament el graó es defineix per les mesures de les tres dimensions:
- llargada , és l'ample de l'escala i ens dóna idea de quanta gent pot utilitzar l'esmentada escala en un moment donat. El CTE no permet fer escales més estretes de 80 cm, per tant aquesta és la mesura mínima de llargada d'un graó.
- (^) petja , és la distància horitzontal que hi ha entre graó i graó. Si el tram d'escala és recte aquesta mesura és constant, per contra, si es tracta d'una escala corba la petja varia des d'un costat a l'altre. El CTE ens diu que aquest valor ha de ser superior al 28 cm. (Només en cas de graons sense davantal, podem permetre petges de 22 cm)
- contrapetja , és la diferència d'altura entre dos graons consecutius. En escales d'ús general la contrapetja ha d'estar entre 13 i 18,5 cm. No obstant en cas d'usuaris infantils, gent gran, etc. aquest valor màxim es redueix als 17 cm.
El mamperlà L'aresta convexa que forma l'estesa amb el davantal està sotmesa al desgast per fricció, ja que és la zona més exposada de l'escala. A més a més, és el punt on més fàcilment es pot lliscar quan es baixa una escala. Per aquestes raons, i per altres de més constructives (unió de materials o elements) o estètiques i decoratives, de vegades es disposa d'un tercer element en la formació de graons. Aquest tercer element rep el nom de mamperlà i en les escales típiques catalanes es solia fer de fusta (de roure) resistent. En aquest cas també suavitza el cop en el supòsit que algú caigui per l'escala.
Traçat d'una escala
Traçar una escala significa definir el número de graons, les seves dimensions, i dibuixar el perfil sobre una paret de suport, si n'hi ha, o sobre un element auxiliar com pot ser un tauler de fusta o similar. La primera cosa que cal fer és tenir en compte la norma següent: TOTS EL GRAONS HAN DE SER IDÈNTICS (petja i contrapetja!) Per tant, en primer lloc decidirem quants graons hi ha d'haver. El nombre de graons serà, evidentment, un nombre natural sencer. Així, si hem de fer una escala que salvarà un desnivell de 2,3 m, hem de decidir quans graons hi ha i quina és, consegüentment, la contrapetja. Si optem per 10 graons la contrapetja serà de 230/10 = 23 cm. En la majoria d'escales, sobretot si es tracta d'una escala d'un lloc públic, aquesta mida és excessiva. Si optem per 11 graons tindrem una contrapetja de 230/11 = 20,91 cm. És un valor més acceptable però encara alt. Si hi hagués 12 graons la contrapetja seria de 230/
= 19,17 cm. Si fossin 13 graons, 230/13 = 17,69 cm, etc. Optem doncs per 13 graons de 17,69 cm de contrapetja. (Recordem que el CTE prescriu que en escales d'ús general la contrapetja ha d'estar entre 13 i 18,5 cm). Per decidir l'amplada del graó (petja), respectarem un valor mínim de 28 cm per tal que hi càpiga còmodament el peu (CTE)
És una afirmació comunament acceptada la que ens diu que l'esforç de pujar (contrapetja) és el doble que el d'avançar (petja), per tant l'esforç de pujar una escala es podria quantificar teòricament amb la fórmula 2C + P sent C la contrapetja i P la petja. Si donem aquests valors en cm, s'accepta com a escala còmoda aquella que en la qual aquest valor està entre 54 i 70 cm. Com més prop de 54 menys cansada és i com més prop de 70 més esforç caldrà fer per pujar. En el nostre cas si fem un graó de 28x17,69 la quantificació de l'esforç ens donarà un valor de 28 + 2 x 17,69 = 63,38 cm
Veiem que aquest és un valor que cau perfectament dins el rang recomanat i per tant donem per vàlit el traçat de l'escala.
Estructura d'una escala
element a tracció per un costat o pels dos costats. Evidentment, també pot ser una solució mixta: encastat per un costat i penjat per l'altre. Aquest tipus de graó és típic de les escales de caragol, on cada graó està encastat al nucli central.
Els muntants d'escala
Una altra possibilitat és que els graons descansin damunt una o més bigues inclinades seguint el pendent de l'escala. Aquestes bigues reben el nom de muntants d'escala^1. Si només hi ha un muntant aquest va pel mig de l'escala. Si n'hi ha més, es reparteixen a l'ample de l'escala. Molt sovint, n'hi ha dos, un a cada costat de l'escala i serveixen per poder fixar-hi els graons.
Les lloses d'escala
Una de les formes més habitual de donar suport a un ram d'escala és col·locar una llosa (normalment de formigó armat) per suportar els graons. Sobre aquesta llosa es construeixen els pre-graons. Els pre-graons es poden fer del mateix formigó, al mateix temps que la llosa, o bé amb amb maons altres materials ceràmics.
De vegades, aquesta llosa és prefabricada i ja porta els pre-graons fets.
Les voltes d'escala
Una solució molt típica de les èpoques en que el formigó no existia i les solucions anteriors eren difícil de realitzar és la d'utilitzar una volta d'escala. Es tracta d'una volta sobre la qual es col·loquen els graons. El fet que tingui una directriu corba (en contra del que passa amb la llosa d'escala) fa que calgui omplir els carcanyols i que el traçat de la volta esdevingui una característica de disseny molt important. En construccions antigues i patrimonials, amb escales importants, les voltes tenien un gruix important i es feien de pedra o de maons posats de cantell. En canvi, en les edificacions més senzilles, amb escales amb menys requeriments estructurals, les voltes es feien amb maó de pla (aquest tipus de volta s'anomena volta a la catalana ).
(^1) cast. zanca
