¡Descarga aigua als edificis y más Apuntes en PDF de Arquitectura solo en Docsity!
Tema 17 L'aigua als edificis.
Subministrament.
Fonts d'abastament.
"L'aigua corrent"[1] és un invent relativament recent, de fa aproximadament 100 anys. A Espanya hi ha zones rurals on no hi arriba fins als anys 60. Fins llavors hi havia els rius, les fonts, els pous, els safareigs, la palangana, ...
Pous.
Hi ha dos tipus de terrenys: permeables i impermeables. La ubicació de les capes impermeables determinen la presència del nivell freàtic [2]. Es requereix una anàlisi [3] prèvia al consum de l'aigua, tant químic [4] com bacteriològic [5]. Per extreure l'aigua cal una bomba [6] que pot ser submergida o de superfície.
Pous vora el mar : L'abús de consum ha destruït molts pous en fer baixar el nivell freàtic per sota del mar i permetre, d'aquesta forma, l'entrada d'aigua salada dins els pous. A Menorca, per exemple, (publicació de
- tan sols en 5 anys l'aigua havia baixat 40 metres el nivell freàtic.
Corrents superficials.
Es requereix una anàlisi prèvia al consum de l'aigua, tant químic com bacteriològic.
Subministrament de xarxa pública.
Ens referim a l'aigua que prové d'una xarxa pública [3] o privada, a la qual contractem l'ús i el consum.
[1] agua corriente [2] nivel freático [3] análisis [4] análisis química [5] análisis bacteriológico [6] bomba [7] red pública
Conceptes previs.
Cabal [1].
Es la quantitat d'aigua (en general, d'un líquid o fluid) per unitat de temps. En fontaneria utilitzem les unitats de litres per segon l/s, i podem definir, també, el cabal com l'aigua necessària que hem de disposar en un punt determinat. Exemples: lavabo = 0,1 l/s, banyera = 0,2 l/s
Pressió [2].
Es la força que s'exerceix (en aquest cas l'aigua) sobre la superfície (en aquest cas el conducte o recipient). Les unitats de pressió utilitzades en fontaneria són diverses.
- m.c.a. (metres columna d'aigua), és molt gràfica en el seu significat, ja que ens indica fins a quina altura podrà arribar l'aigua mitjançant conductes verticals o, també, des de quina altura ens arriba l'aigua de la qual mesurem la pressió.
- atm (atmosfera), pressió similar a la de l'aire en condicions normals.
- kg/cm² (quilos per centímetre quadrat), no cal explicar gaire el seu significat.
- Pa (pascals) És la unitat bàsica del S.I. 1 Pa = 1 N/m², 1 MPa = 10 kg/cm²
Les equivalències d'aquestes unitats són: 10 m.c.a. = 1 atm = 1 kg/cm² = 0,1 MPa Per a un correcte funcionament d'un circuit d'aigua en un edifici la pressió ha d'estar entre uns valors d'1 atm com a mínim fins a unes 5 o 6 atm com a màxim.
Si la pressió és insuficient:
- hi ha molts electrodomèstics que no funcionen: rentadora, rentaplats, escalfador instantani, etc.
- la dutxa no dona sensació agradable
- la mànega del jardí no ruixa prou
- l'aigua no arriba a les parts altes de l'edifici
- etc.
Si la pressió és excessiva:
- l'aigua surt per l'aixeta amb massa força i molesta o esquitxa
- l'aigua circula a gran velocitat i es produeixen cops d'ariet importants
- tota la instal·lació està sotmesa a gran pressió (tubs, junts, mecanismes, etc.), per la qual cosa cal reforçar-los molt i és més fàcil que es produeixin avaries.
- etc.
És obvi que la pressió de l'aigua en repòs d'una xarxa varia linealment amb el nivell o altura, com més amunt menys pressió i viceversa. Això vol dir que en edificis molt alts caldrà situar aparells o mecanismes que regulin la pressió per grups de pisos contigus.
Pèrdua de càrrega [3].
És la diferència de pressió que hi ha entre dos punts d'un circuit d'aigua situats a la mateixa alçada, quan aquesta es troba en moviment. És degut a una sèrie de factors que intervenen en la xarxa:
- recorregut llarg
- accessoris (colzes, derivacions, claus, ...)
- material dels tubs (com més rugós més pèrdua de càrrega)
- diàmetre dels tubs ( com més petit més pèrdua de càrrega)
[1] caudal [2] presión [3] pérdida de carga
Elements, simbologia, mides.
dispositiu compost per una bomba circuladora, una vàlvula antiretorn i un dipòsit pneumàtic [5] que serveix per regular i augmentar la pressió en aquelles instal·lacions on la pressió de subministrament no és l'adequada per a l'ús. Això succeeix:
- quan no hi ha prou pressió a la xarxa
- quan l'aigua s'obté d'un dipòsit
- quan l'edifici és molt alt i cal regular la pressió per a diferents grups de pisos
- etc.
Funcionament: La bomba omple d'aigua el dipòsit pneumàtic (té una cambra d'aire separada per una membrana deformable de la part ocupada per l'aigua) fins que un manòmetre detecta la pressió adequada i para la bomba. Quan el consum d'aigua del dipòsit fa que la pressió baixi d'un valor determinat, el mateix manòmetre fa que la bomba es torni a posar en marxa i comença de nou el cicle.
- Aixeta [6](punt de consum): freda, calenta
- Comptador [7]
- Tub, canonada, canó [8]
- Escalfador instantani [9] a gas
- Dipòsit acumulador d'aigua calenta (elèctric, intercanviador de calor)
Mides
Les mides dels conductes es donen en mm per als tubs de coure, plàstic, acer inoxidable, etc. i en polzades per als tubs d'acer galvanitzat, amb una clara influència de l'origen anglosaxó d'aquests elements. Les mides més corrents són: 8-10, 10-12, 14-16 mm per un costat i 3/8", 1/2", 3/4", 1" i 1 1/2" per l'altre. Una polzada (") equival a 25,4 mm.
[1] llaves [2] llaves esféricas [3] válvula antirretorno [4] grupo de presión [5] vaso neumático
[6] grifo [7] contador [8] cañería, tubería [9] calentador instantáneo
Els materials.
Els materials utilitzats en fontaneria són bastant diversos. De forma ràpida podem classificar-los de la manera següent:
Canonades [1], tubs
- Coure. Forma tubs rígids i mal·leables, unions soldades, maneguets [2] (maniguets) i soldadura estany - plata.
C)
Instal·lació individual, de cada habitatge en particular. La part vertical del conducte s'anomena muntant [3] i sempre ha d'existir una clau de pas per cada habitatge, de forma que l'usuari, en un moment donat, pugui talla el pas de l'aigua (per una avaria, per una absència llarga, etc.).
D)
Distribució particular d'un habitatge.
Esquema general (aigua i gas) (Diccionari visual de la construcció)
relació directa amb el pes de la canonada, ja que es tracta de tubs que sempre estan plens.
Situació dels tubs.
Enterrats. Dins un emmacat^1 de grava, dins un contratub de plàstic, directament dins la terra,... Evidentment es tracta de situacions exteriors: jardins, xarxes d'aigua, etc.
Encastats. Dins una zona massissa. No és recomanable fer-ho en lloses de forjats (tant si són alleugerides com si no ho són), paviments o similars. Si es tracta d'un mur de càrrega la regata serà vertical, mai horitzontal. En els envans cal disposar d'un gruix mínim d'uns 7 cm, amb maó foradat doble.
Amagats. Situats com si fossin vistos, però en un lloc no accessible en l'ús habitual: cel ras, pati interior d'edifici, celoberts, interior d'armaris, etc.
Vistos. Agafats a les parets o als sostres mitjançant abraçadores^2 (simples, múltiples, a pressió, ...).
Fixacions :
20 Grapa 21 pinça 22 clau de ganxo 24 abraçadora simple 25 abraçadora múltiple 26 abraçadora de tub flexible
27 abraçadora encastable
1 encachado 2 abrazaderas
