AVALUACIÓ
15% Pràctiques (test, dia de síntesi)
85% Teoria
30% Dos parciales test (15 preguntes, 30min hora de classe)
(30/10-25/11)
55% Síntesi (test) Tot el temari, també seminaris. No hi ha nota
mínima.
(31/1)
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Orientación Universidad
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Busca documentos
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Busca tu universidad
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Video Cursos
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Quiz
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pregúntale a la comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
¡Nuestros e-books salva-estudiantes!
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Asignatura: Immunologia, Profesor: Anabel Anabel, Carrera: Biologia, Universidad: UB
Tipo: Apuntes
2013/2014
1 / 46
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!
Documentos relacionados
Vista previa parcial del texto
¡Descarga Inmuno y más Apuntes en PDF de Inmunología solo en Docsity!
AVALUACIÓ
15% Pràctiques (test, dia de síntesi) 85% Teoria 30% Dos parciales test (15 preguntes, 30min hora de classe) ( 30/10 - 25/11 ) 55% Síntesi (test) Tot el temari, també seminaris. No hi ha nota mínima. ( 31/1 )
TEMA 1. PROPIETATS GENERALS DE LES RESPOSTES DEL SISTEMA
IMMUNITARI
Sistema format per òrgans, cèl·lules i molècules que tenen com a funció protegir l'organisme de patògens.
Funcions
- Reconeixement de coses propies i extranyes. Interessa reconèixer com a extrany elements patogènics, però no cèl·lules ni estructures pròpies.
- (Resposta efectora). Destruir o eliminar el component extrany. Sino es pot, interessa bloquejar-lo. (Resposta de memoria). No sempre es desenvolupa, però moltes si. Permetrà tornar a actuar davant del mateix element extrany més efectivament.
- Reparació dels teixits. *Tots els components són essencials.
Disfuncions del sistema immunitari
- Dèficit funcionament: Immunodeficiència.
- Excés funcionament contra lo propi: Autoimmunitat. Excés funcionament contra alguna cosa extranya no perillosa: Al·lèrgia
Sistema immunitari innat
Preformats en l'organisme. Primeres línies de defensa davant d'un agent infecciós.
tracte reproductor, on trobem mucus.
- Químiques.
- PH baix al tracte digestiu
- Àcids grassos.
- Enzims (pepsina al digestiu, lisozim als pulmons, ulls i nas).
- Pèptids antibacterians.
- Barreres microbiològiques. Flora microbiana.
Estratègies cel·lulars de defensa
L'estratègia dependrà del tipus d'infecció.
- Paràsits extracel·lulars grans. Les cèl·lules tendiran a exocitar compostes tòxics.
- Bacteris extracel·lulars, fongs o petits paràsits extracel·lulars o intracel·lulars. Endocitosi o fagocitosi.
- Virus. Citolisi de les cèl·lules infectades.
infecció a través d'una ferida
Quan entra el bacteri a través de la ferida, es dona la resposta inflamatòria. Tumor Dolor Rubor
- Calor Augmenta la permeabilitat dels endotelis de la zona infectada. Les proteïnes immunitàries poden passar al teixit. El líquid que arrossega proteïnes s'anomena exudat. Més tard també entraran cèl·lules del sistema immunitari. Extravasació. Migren fins al punt de la infecció per quimiotaxi, gràcies a molècules de l'organisme patogen o per molècules sintetitzades per les cèl·lules immunitàries. Les primeres que entren a la zona de la infecció tindran alta capacitat fagocítica.
Resposta adaptativa
Extraño = Antigen Regions susceptibles a reconeixement de l'antigen = Epítops Immunitat humoral. Els anticossos reconeixeran epítops. Els a.c. Bloquegen l'agent infecciós (neutralitzaciói ajuden a la seva eliminació marcant l'antigen (opsonització). Activen el complement (activació del complement). Immunitat cel·lular. Mediada per limfòcits T (T-helper [Th] o T-citotòxics [CTL]). Els Th produiran molècules solubles que seran reconegudes per altres cèl·lules (activen macròfags). Les CTL reconeixeran cells infectades i les mataran directament. *La resposta adaptativa fa que la capacitat d'eliminació de microorganismes de la immunitat innata augmenti. Per exemple:
- El complement forma part de la immunitat innata, però actuen molt més bé si l'antigen està marcat amb anticossos.
Una gran part dels receptors de l'immunitat innata reconeixen PAMPs. Els receptors que reconeixen PAMPs, s'anomenen PRRs. Tenen la mateixa especificitat independentment de la cèl·lula que l'expressi. És a dir: si dos tipus cells diferents expressen un PRR determinat, aquests dos tipus cells reconeixeran la mateixa estructura PAMP. Aaptativa BCR TCR Reconeixen parts molt petites d'una proteïna (uns aa, un epítop). Cada cell que conté aquest tipus de receptors té una sola especificitat, diferent d'altres limfòcits. Aquest sistema sí pot equivocar-se (el de la innata no), perquè en aquest cas identifiquen uns aa o petits dominis concrets que podrien estar en estructures pròpies. Gens molt complexos. Reordenacions genòmiques a l'atzar --> Una especificitat determinada La propia infecció (antigen-receptor), és el que activa la selecció clonal etc. Per això és lenta la resposta. Habitualment reconeixen un organisme en concret, perquè reconeixen epítops.
Fases de la resposta
immunitaria
1) Resposta inmediata. Immunitat innata. Components no específics, presintetitzats. P. Ex: Enzims que tallen proteïnes de superficie. Complement, Lisozim. Macròfags residents, mastocits. 2) Resposta temprana induida. Reconeixement de que hi ha un agent infecciós, Els PRRs reconeixen patrons moleculars --> Transducció de senyal de cells amb PRRs. Augmentarà la expressió de mediadors inflamatoris, mediadors de resposta efectora. NK, Eosinofils, Basògils, Endotellocits, Neutròfils, Macròfags. El fetge produeix moltes substàncies que intervenen en aquest punt. Aquestes van viatjant i, amb la permeabilització de l'endoteli, arriben a la zona infectada. 3) Resposta adaptativa (>96h). Mostres de l'antigen han d'arribar desde el focus d'infecció fins als òrgans limfoids. S'activen llavors LT y LB. Es converteixen el cells efectores, es traslladen cap al focus de la infecció.
- Expansió clonal dels limfòcits
- Cèl·lules efectores (baixa la seva proliferació)
- Eliminació de l'antigen, els limfòcits comencen a morir (tenen vida curta)
- Mort de limfòcits per apoptosi.
La secundària es dona en el cas en que tornem en contacte amb un antigen pel qual tenim cells de memòria. En aquest cas no caldrà que l'antigen vagi als òrgans limfoides i activi a limfòcits etc. Les cells de memòria actuaran inmediatament a la zona de la infecció, només detectar l'antigen. La resposta secundària és molt més ràpida. A més, també és més efectiva (per exemple, produim més anticossos). La vacunació es basa en aquest concepte, s'indueix una resposta primària, produint-se cells de memòria. **Punts claus de la resposta immunitària
- Especificitat.** ▪ PRRs --> PAMPs ▪ TCR i BCR --> Epítops 2) Diversitat. 10 ¹⁶ especificidades 3) Memoria. Proliferación clonal, cells de memoria sobreviven. 4) Autoregulació. Vida media de cells immunitarias corta, si desaparece antigeno cesa respuesta, mecanismos de autoregulación. 5) Tolerància. No es reconeixen estructures pròpies. Immunitat activa. Introducció de l'antigen. Immunitat passiva. Introducció a un org de cells o molècules que confereixen resistència a una infecció. Injecció d'anticossos o LT a un animal, per exemple. La resposta no té memòria.
TEMA 2. Origen de les cèl·lules del sistema immunitari
Hematopoiesi. Cèl·lules pluripotents a la medul·la òssia, cells hematopoietiques. Mantenen sempre el seu nombre. Es van diferenciant. Branca mieloide. Dona lloc a cells dendrítiques, a cells anomenades granulòcits (neutròfils, eosinòfils, basòfils), monócits --> macròfags, eritròcits, megacariòcits --> plaquetes. La diferenciació es va donant en resposta a senyals presents a la medul·la òssia. Branca limfoide. Limfòcits T --> (col·laborador o citolític) i limfòcits B. Natural Killer (immunitat innata), cells dendrítiques. Factors de creixement que induiran una diferenciació celular X y altres cap a tipus celulars Y. Trobem cells dendrítiques a les dues branques. Les cèl·lules immunitàries de la branca mieloide són de la immunitat innata, però estan lligades a la resposta adaptativa. A la branca limfoide tenim innata i adaptativa. Quan les cells ja tenen un fenotip prou madur, passen a la sang i són direccionades cap a certs teixits. La diferenciació de les cèl·lules hematopoietiques te lloc a diferents zones segons estat de desenvolupament.
Per dia es produeixen 3.7x10⁷ leucòcits (pot augmentar si hi ha pèrdua de sang etc). Les cells estaran en circulació unes quantes hores. Després aniran a teixits i estaran més o menys temps segons mida mitjana. Els neutròfils estan alguns dies, les CT de memoria estan 20-30 anys. Hi ha un control molt fi de l'apoptosi. Tenen programas de proliferació i diferenciació molt regulats també. Apoptosi Necrosi: desintegració de la cell amb alliberament de contingut citoplasmàtic. Pot induir senyals que produeixen inflamacions etc. Apoptosi: conjunt d'events que impliquen compactació de la cromatina i condensació del citoplasma, fragmentació del nucli i formació de cossos apoptòtics (no alliberament del material cel·lular). Els cossos apoptòtics seran reconeguts per fagòcits. Per què es produeix l'apoptosi? Informació externa: Ausència de factors de creixement, o presència de molècules que indueixen apoptosi. Produeix apoptosi. Presència o ausencia interaccions cell-cell Presència o ausencia d'interaccions amb substrats. Gens que medien o modulen apoptosi PRO: Fas, p53, bax ANTI: bcl-2, bcl-XL, p
**Mecanismes inducció apoptosi
- Apoptosi induida per receptors de mort** Familia de receptors que contenen dominis Death domain (DD). Els receptors s'activaran quan reconeguin lligants específics (p.ex: receptor FAS i lligand FASL, que s'expressa a la superficie d'una altra cell). Els DD recluten llavors molecules adaptadores que tenen un domini DED. A través del domini DED recluten Caspases (en concret caspasa 8). La caspasa 8 activa caspases efectores (6, 3 i 7). Aquestes caspases efectores faran moltes coses, entre elles: unir-se a inhibidor d'endonucleases (I-CAD), activant-se l'endonucleasa CAD, que es translocarà al nucli i degradarà DNA. També existeixen mecanismes per contrarrestar apoptosi, com la molècula FLIP. Pot associar-se a la caspasa 8 i evitar que s'activi per domini DED. Si tenim molta quantitat de FLIP, s'evitarà l'apoptosi. Hi ha virus que utilitzen aquest sistema per evitar l'apoptosi de la cell hoste. Expressen forma virica de FLIP Cas: Tenim un animal que expressa FLIP de forma constitutiva a totes les cells. Administrem Fas-L soluble. Augmenta la mort celular en control (sense FLIP), i l'apoptosi no es dona en animals que expressen FLIP. Si fem l'experiment amb la via mitocondrial, no hi ha efecte: FLIP només inhibeix apoptosi induida per receptors de mort. 2) Apoptosi induida per estrés (via mitocondrial). UV, Hipoxia, citotoxines... Les senyals arriben al mitocondri. S'allibera citocrom c, formant l'apoptosoma juntament amb la caspasa 9. Es proteolitzaran caspases efectores.
Tenen un sol nucli, pero multilobulat Mononuclears Macròfags i monòcits Cells dendrítiques Limfòcits Fagocits mononuclears: macròfags/monòcits, cells dendrítiques NEUTRÒFILS Es produeix a la medul·la òssia. Perdura molt poc en circulació. Un cop madur (triga uns pocs dies en madurar) a la medul·la es llibera al corrent circulatori. Si no va a cap teixit, dura unes hores, si és atret cap a un teixit dura uns pocs dies (3-5 dies). No totes les cells entren a la vegada a un teixit infectat després de l'exudat. El primer tipus celular que és reclutat al focus d'infecció són els neutròfils. Reconeixen al patògen, actuen i moren. Per això, un poc després de l'entrada de neutrofils hi ha molta apoptosi. Un poc després entraran monòcits, que es transformaran en macròfags un cop al teixit infectat. MONÒCITS I MACRÒFAGS Monòcits en estat circulatori. Macròfags en teixits Gran capacitat fagocítica. Són mononuclears. El monòcit és més petit i simple. Ambdós tenen la capacitat de fer pseudopodis (prolongacions de la membrana amb funció fagocítica). Tenen molts lisosomes, que són vesícules que utilitzaran per degradar material fagocitat.
Historicament els macròfags tenen noms especials segons els teixits: Fetge --> cells de kupffer Os --> Osteoclasts (renovació òssia) SNC --> Microglia Teixit conjuntiu --> Histiòcits Pulmó --> Macròfags alveolars Pell --> Cells de Langerhans Són el 2n grup de cells que entran al focus d'infecció. NEUTRÒFILS vs MACRÒFAGS
- Els neutròfils fan intervenció inmediata en la infecció, els macròfags més tardana. El neutròfil té molta activitat quimiotactica i fagocítica, però pobre en producció de citoquines (mediadors solubles, comunicació celular). Inflamació aguda.
- Els macròfags tenen molta activitat fagocítica, però produeixen moltes citoquines. Amb el material que processat presenten antigen als limfòcits T. Inflamació aguda i inflamació crònica. Les cells dedrítiques són molt semblants a macròfags. Totes aquestes cells tenen PRRs (reconeixen PAMPs: patrons moleculars, com dsRNA, manosilacions en -O, LPS lipopolisacàrids). Reconeguts per familia de receptors PRRs anomenats TLR (Toll-like receptor). Existeixen múltiples TLR. Scavenger Receptors (basurillas receptor). Reconeixen moltes estructures i ajuden a
- Prot adaptadores
- Quinases
- FT
- Gene transcription Efectes: Expressió de citoquines (TNF...), Quimioquines, Citoquines antivirals, molecules coestimuladores. Existeixen altres molècules que funcionen com a receptors de DAMPs (patrons moleculars associats a perill). Reconeixement de Gram (-) per TLR- El TLR-4 per poder reconeixer l'LPS necessita que estigui associat a altres coses: proteïna sèrica (LBP) i CD14 a la membrana de la cell fagocítica. El CD14 no té cua citoplasmàtica, està anclat a la membrana. Serveix per a que TLR pugui reconeixer LBP-LPS. Fa falta també MD-2 per a ensamblatge del complex. Es recluta a la cua citoplasmàtica de TLR4 una prot adaptadora MyD88. MyD88 a través de death domain s'uneix a una quinasa (IRAK). IRAK fosforilarà a varies dianes. Una molt estudiada és una prot adaptadora TRAF6. S'activaran cascades de quinases. Dins tindrem MAPK (ERK, JNK, p38), i IKK --> NF-kB. NF-kB (es un cpmplex), esta unit a un inhibidor IkB. En aquesta transducció es fosforila IkB a través de iKBK. IKB es fosforila i és enviat a ubiquitinització. Llavors NF-kB queda lliure, entra al nucli i regula resposta immunitaria. Les vies de les MAPK i la via de NF-kB faran un efecte sinergístic, expressant-se moltes coses.
Les citoquines produides per aquest procés en les cells residents atreuran als neutròfils. Un cop entren els neutròfils al teixit infectat, els PRRs seus també reconeixeran PAMPS. Com a resposta al reconeixement entraran en un procés de mort suicida beneficiosa. És una mort que s'anomena Etosi, però en el cas dels neutròfils s'anomena NEtosi. És especial aquesta mort perquè culmina en l'alliberament d'una xarxa de DNA més proteïnes que atrapen microorganismes (trampes extracel·lulars). Dins de les proteïnes associades a aquest DNA tenim proteases i pèptids antimicrobians. No només atraparan microorganismes, sino que també ajudaran a matar-los. Macròfags Després dels neutròfils i la seva mort, arribaran monòcits. Aquests es transformaran en macròfags. Capacitat fagocítica dels macròfags: El bacteri serà envoltat per pseudopodis. Es forma la 1 ª vesícula, el fagosoma. El fagosoma es fusionarà amb vesícules preexistents del macròfag, els lisosomes. Contenen pH àcids i enzims lítics. Degradació components microorganisme. Fagosoma + Lisosoma = Fagolisosoma El fagolisosoma es fusionarà amb la membrana plasmàtica, alliberant-se el contingut a l'exterior. El material alliberat tindrà una funció important per al sistema immunitari. Quedarà disponible per ser detectat per anticossos de LB (anticossos en suspensió o superficie LB). Una petita part dels fragments digerits s'acumularan al macròfag, atrapats pel complex major d'histocompatibilitat (MHC). Aquí s'utilitza el MHC II. L'MHC II amb els fragments del microorganisme aniran a la membrana, esperant ser detectats per un LT.