inter privado, Ejercicios de Derecho Internacional

¡Descarga inter privado y más Ejercicios en PDF de Derecho Internacional solo en Docsity!

Descargado en:

patatabrava .com

DERECHO INTERNACIONAL PRIVADO (UV)

INTER PRIVADO PRIMER CUATRI 2014/

LAPIEDRA, ROSA 15-

DRET INTERNACIONAL PRIVAT.

Tema 1:

Pressupòsits per a l’existència del DIP:

1. Existència d’una pluralitat d’ordenaments jurídics: Com hi han molts ordenaments cal un DIP per tal de regular certes situacions.

2. Relacions dels particulars: que es donen a terme entre persones físiques o jurídiques de varis ordenaments jurídics.

Situació jurídica internacional:

“Element estranger”: Diferència entre relacions jurídiques internes i externes.

Caràcter privat de la relació ( es queden fora les situacions situades en el Dret Públic)

Qüestions cobertes pel DIP:

Conflictes de jurisdiccions ( Forum):

o Quin és el tribunal competent per a conèixer ( quin país)? Es denomina el Tribunal competent.

Conflictes de lleis (ius)

o Normes del sector del dret aplicable. Resolen l’aparent conflicte de lleis que es planteja. Es denomina la llei aplicable

Eficàcia extraterritorial de decisions:

o Jutge espanyol dicta sentència.

o Jutge estranger dicta sentència.

Model espanyol del D. Internacional Privat·

CE: 149,.1.8 L’Estat és l’únic amb potestat per a regular el D. Internacional Privat

· Fonts: Article 1CC: Llei, Costum i principis generals del dret.

Llei: Única font del Dret Internacional Privat.

Costum: Principi d’immunitat de jurisdicció i execució ( tant sols açò prové del costum)

o Privilegi dels representats d’un país pel qual, encara que afecte a un estranger, tant sols podrà ser jutjat pels Tribunals espanyols.

Principis generals del Dret: Font inspiradora de caràcter interpretatiu.

· Caràcter legal:

o Dispersió normativa:

Normes d’origen estatal Dret Internacional Privat Estatal.

Estructura de les normes de Competència judicial internacional: Supòsit de fet, foro de competència i conseqüència jurídica.

Normes de CJI:

· Supòsit de fet: Institució jurídica ( matrimoni, filiació, successió...)

·Foro de competència: Criteri per ell que s’atribueix la competència internacional

o Domicili de les parts

o Situació dels béns

·Conseqüència jurídica: Jurisdicció competent.

· Límits a l’hora de dissenyar les normes de CJI:

Únic límit clar: Principi d’immunitat de jurisdicció i execució.

o Privilegis dels representant d’un tercer Estat que comet un delicte en l’exercici de la seua funció pública. Costum Internacional.

o Competències exorbitants Un tribunal es declara competent sense la necessària relació entre la relació jurídica i el seu Estat.

LOPJ 1985 Article 21 (límits)

·Tipus de foros de la competència judicial internacional (depèn del tipus de matèria):

Objectiu: Criteris objectius: Aliens a la voluntat de les parts, es basem en fets i sols planteja el problema de la prova. Personals o territorials.

o Personals: Nacionalitat, residència...

o Territorials: Situació dels béns

Subjectiu: Depenen de la voluntat de les parts. Submissió expressa o tàcita

o Matèria contractual

Exorbitants: Criteri desproporcionat que perjudica a una de les parts.

o No està permès en el nostre sistema.

Exclusius: Atribueixen competències de manera exclusiva als tribunals d’un país. Matèries de gran vinculació amb un Estat (sols té sentit que es jutge en eixe país)

o Un conflicte amb qualsevol cosa que tinga que veure amb un Registre espanyol.

Concurrents o facultatius: Es poden donar en diferents Estats a la vegada (conflicte positiu) elegeix el demandant. Els tribunals de diferents països poden conèixer del mateix assumpte. Dependrà del demandant.

· Tema III: Model espanyol de competència judicial internacional:

Conveni de Brussel·les de 1968 (CJI i reconeixement i execució):

És copiat pel legislador espanyol en la LOPJ.

Es transforma en Reglament 44/2001 Es modifica en Reglament 1215/ ( entra en vigor en Gener de 2015)

Pel que fa a l’àmbit europeu, la base o element essencial és el Conveni de Brussel·les de 1968 sobre CJI que actualment no està en vigor.

Esta és la primera que s’elabora en matèria de competència institucional. La Unió europea va anar ampliant-se a 28 membres i al ritme que anaven adherint-se havien de firmar i ratificar els convenis però, de vegades, açò no passava d’aquesta manera, per la qual cosa la UEE va modificar la manera de ratificació. Com a conseqüència es va aprovar el tractat d’Amsterdam de 1991 que va suposar que els Estats Membres cediren la competència en matèria de Dret Internacional Privat a la UE.

En aquest context, hi havia països que no estaven d’acord amb el Tractat (Regne Unit, Irlanda i Dinamarca) per la qual cosa la UE tenia dues opcions: o paralitzar el projecte i tornar arrere o continuar amb aquest.

Per tal de continuar amb el projecte la UE va decidir donar facilitats tant al Regne Unit i Irlanda com a Dinamarca.

D’una banda, les dues primeres es van reservar el dret de Opting in (d’obrir-se) és a dir, en primer moment no es van adherir però se guardaren el dret per a una possible futura incorporació. Fins ara aquests dos països exerciren aquest dret (en tots els instruments elaborats per la UE).

D’altra banda, Dinamarca es va quedar fora directament del projecte, ni tant sols podria adherir-se ( Opting in). Posteriorment, Dinamarca va firmar un Conveni amb la UE en 2005 ( entra en vigor en 2007) (extensió d’efectes del reglament 44/

• Reglament Brussel·les I-) Queda derogat el Conveni de Brussel·les de 1968.

El reglament Brussel·les I s’ha tornat a modificar i ara és el Reglament 1215/2012. La doctrina majoritària diu que aquesta modificació també serà aplicable a Dinamarca per la qual cosa es derogaria el Reglament 44/

El legislador espanyol va copiar, de manera errònia, el reglament 44/2001.

· Reglament 1215/2012 (Competència judicial internacional, reconeixement i execució de resolucions judicials en matèria civil i mercantil.) Reglament Brussel·les I bis.

Àmbit d’aplicació.

o Àmbit d’aplicació espacial: S’aplica en el territori dels Estats membres de la UE ( tots els jutges i tribunals)

o Àmbit d’aplicació temporal: Pel que fa a les normes de competència s’aplica a totes accions judicials que s’exerciten posteriorment al 10 de gener de 2015. En quant a reconeixement i execució s‘aplicarà a totes les sentencies i decisions judicials que se dicte en posterioritat al 10 de gener de 2015 encara que siguen com a conseqüència d’una acció exercitada abans de la data d’entrada en vigor (processos ja estan en curs).

o Àmbit d’aplicació material: Matèries civils i mercantils però motles matèries civils s’exclouen d’aquest.

independència del domicili i de la nacionalitat de les parts. (canvi en el reglament abans exigia que una de les parts estiguera domiciliada en un Estat Membre)

o Les competències especials materials(arts. 7-9) i el domicili del demandat(article 4) exigeix que el demandat estiga domiciliat en Estat Membre.

o Si hi haguera un pacte de submissió expressa i una de les parts posteriorment actuara en un Estat diferent i l’altra part accepta ens trobarem front una submissió tàcita (per contestar a la demanda)

Competències o foros exclusives (article 24 reglament 1215/2011)

o És una llista (numerus clausus) de 5 competències exclusives:

o Aquestes competències són exclusives i excloents ( ja que exclou a tots els altres tribunals) Independencia del domicili i nacionalitat de les parts.

1. Matèria de drets reals immobiliaris i de contractes d’arrendament de bens immobles els tribunals de l’Estat on el immoble es trobe. (Norma distributiva de la competència)

Excepció: Contractes d’arrendament de béns immobles de 6 mesos seran competents igualment els tribunals de l’Estat membre on estiguera domiciliat el demandat, sempre que l’arrendatari fora persona física i que propietari i arrendatari estigueren domiciliats en el mateix Estat Membre.

2. En matèria de validesa, nul·litat o dissolució de societats i persones jurídiques, així com en matèria de validesa de les decisions dels òrgans, els tribunals de l’Estat Membre en que la societat o persona física estigueren domiciliats, per a determinar dit domicili el tribunal aplicarà les seues regles de Dret Internacional Privat

3. Matèria de validesa de les inscripcions en els registres públics, els tribunals de l’Estat membre en que es trobe el Registre.

4. En matèria d’inscripcions o validesa de patents, marques, dissenys o dibuixos i models, i altres drets anàlegs sotmesos a depòsit o registre, els tribunals de l’Estat Membre en que s’haguera sol·licitat, efectuat o tingut per efectuat el depòsit o registre...

5. En matèria d’execució de les resolucions judicials, els tribunals dels Estats membres del lloc d’execució.

Submissió tàcita i expressa.

o Introducció de la submissió:

Llibertat que tenen les parts de triar el Tribunal d’un determinat país per a que conega d’un conflicte.

L’autonomia de la voluntat de les parts. Es pot manifestar de dues maneres:

1. Submissió tàcita:

a. S’entén que hi ha submissió tàcita per les parts quan el demandant interposa la demanada i el demandat respon a la demanda interposada per el demandat o realitza qualsevol acte processal que no siga el corresponent per a impugnar la competència.

b. La submissió tàcita es podrà donar sempre amb independència del domicili o nacionalitat de les parts.

c. Quan el demandat interposa demanda i el demandat ni contesta ni impugna. El silenci de la contrapart no implica que s’haja sotmès tàcitament. (jurisprudència)

2. Submissió expressa:

a. Article 25 del Reglament 1215/

b. No cal que el demandant ni el demandat estiguen domiciliat en un dels Estats Membres. Tampoc importa la nacionalitat de les parts. (Anteriorment en el Reglament 44 s’exigia que una de les parts estigueren domiciliats en un Estat Membre)

c. S’entén que hi ha un pacte de submissió expressa quan hi ha un acord entre les parts, per escrit, que diu que qualsevol conflicte que puga sorgir serà resolt per uns determinats tribunals d’un determinat estat. (Tant conflictes presents com futurs) Per als conflictes futurs, s’haurà de posar clarament en una clàusula d’un contracte, relacionant-la directament a un contracte.

d. Es podrà acordar un acord de submissió expressa que serà competent qualsevol estat que estiga sotmès al Reglament 1215/

e. Foro de prorroga de competència Perquè es prorroga la competència a tribunals que d’entrada no tenien aquesta competència.

f. Les parts podran pactar: Un pacte de submissió expressa general en abstracte (jurisdicció entesa en el seu conjunt) però també es pot fer un pacte de submissió expressa mes concret ( Els tribunals d’una ciutat en concret.)

g. Esta vinculat a un contracte però es independent del contracte. Si el contracte fora nul no implicaria la nul·litat de la clàusula de submissió expressa de les parts.

h. Que s’entén per escrit: clàusula incorporada en el contracte per ambdues parts però també podran ser qualsevol tipus de carta, emails, o altres formes que provarien l’existència de la clàusula de submissió expressa.

i. El que es busca amb la submissió expressa es un tribunal neutre.

j. No es possible un pacte de submissió expressa en matèries que siguen competència exclusiva.

k. Un pacte de submissió tàcita posterior prevaleix sobre una submissió expressa anterior

-Foros concurrents: domicili del demandat o competències especials materials

existir litispendència quan un procés es iniciat en els tribunals de la UE i l’altre esta interposada davant un tribunal d’un tercer Estat. ( el primer procés estarà iniciat en el tercer estat)

o Requisits per a que el segon pais paralitze el seu procés en favor del primer (tant sols paralitzaria el procés iniciat en l’Estat Membre)

Article 33 del Reglament 121572012

Que el tribunal que entra a conèixer en la UE siga competent en base a el domicili del demandat o competències especials per raó de la matèria (articles 4, 7, 8 i 9)

Que hi haja una triple identitat d’objecte, parts i causa en les dues demandes.

o Podrà suspendre si:

Si hi ha possibilitats de que la sentencia del tercer estat puga ser reconeguda i executada en el EM.

Suspensió del procés a favor de la bona administració de justícia.

-Connexitat.

-R eglament 30 i 34 1215/2012.

-Dues demandes davant de dos Estats Membres diferents però no existeix la triple identitat d’objecte, causa i parts però les demandes estan tant vinculades entre elles que seria favorable que es resolgueren d’una manera conjunta perquè si foren tractades de manera separada podrien ser contradictories. (Article 30)

• Article 34 Connexitat entre tercers estats.
• Que podrà fer el segon tribunal?:
• Pot ignorar la connexitat i continuar amb el seu procés. (pot donar lloc a sentencies contradictòries)
• Suspendre provisionalment el procés i esperar a que el primer es resolguera (evitant així sentencies contradictòries
• Requisits:

1. Que la sol·licitud siga a instancia de les parts

2. Que les demandes estiguen pendents en primera instancia.

3. Que la llei del país del primer tribunal que esta coneixent permeta l’acumulació de causes

4. Que el primer tribunal resulte competent per a conèixer de l’assumpte.

• Connexitat en tercers Estats (article 34)

· Dues demandes, la primera interposada en un tercer Estat i la segona interposada en un EM.

No es necessari ni identitat d’objecte, ni de causa ni de parts però les demandes han

d’estar molt vinculades i per tant, allò mes aconsellable seria tractar-les de manera conjunta.

Condicions:

1. Que el tribunal del EM siga competent en els foros de domicili del demandat o de les competències especials per raó de matèria.

a. El jutge podrà ignorar la connexitat i continuar amb el procediment o suspendre fins que resolga el primer tribunal.

b. Allò mes recomanable seria que paralitze provisionalment i que el jutge del tercer estat resolga.

Dret internacional privat convencional ( tractats)

Conveni de Lugano de 2007. Estats que no volien formar part de la UE però que volien beneficiar-se del Conveni de Brussel·les per la qual cosa van dur a terme el conveni de Lugano de 1988, posteriorment amb els canvis en que es troben en el Reglament 44/2001 es va modificar el conveni de Lugano convertint-se en el de Lugano de 2007.(que prove del conveni de Brussel·les.) El Conveni de Lugano de 2007 es un Conveni signat entre la UE, Noruega, Suiza, Islàndia i Dinamarca.

Estats Membres EFTA (Associació europea de lliure comerç):

Suïssa

Noruega

Islàndia

Àmbits d’aplicació del Conveni de Lugano de 2007:

Àmbit d’aplicació personal: Quan el demandat estiga domiciliat en Suïssa, Noruega o Islàndia.

Quan parlem d’àmbit convencional parlem de tots els tractats bilaterals que puga tindre l’Estat espanyol amb altres països.

DIP de caràcter Estatal:

L’aplicació del sistema estatal es una aplicació de caràcter residual. Tant sols s’acudirà al sistema estatal subsidiàriament.

Està contingut en la LOPJ de 1985, articles 22 i ss. Aquestes normes són de caràcter atributiu de la competència, ja que diuen en quins casos els tribunals espanyols seran competents per a conèixer. Si no es competent el tribunal haurà de declarar-se incompetent i s’haurà d’inhibir i seran les parts les que hauran de trobar la solució.

El legislador espanyol va copiar les normes europees a la LOPJ. Però va copiar erròniament per defecte i per excés.

Va copiar per excés: Va copiar un model previst únicament per a contractes i el va copiar a la LOPJ on esta regula matèries que no son disponibles per les parts. Dota ales parts d’una llibertat en quant a submissió en matèries no disponibles per les parts que en la practica no es pot fer.

Dos grups de normes:

Quan el demandant siga espanyol i tinga la residencia habitual en Espanya.

Quan els dos cònjuges tinguen nacionalitat espanyola amb independència del lloc de la seua residencia i sempre que acorden la demanda de mutuo acuerdo o amb consentiment de l’altre.

Hi ha un reglament que regula la nul·litat, separació i divorci per tant aquesta norma espanyola quasi mai s’aplicarà. (Lo anterior en el article 22.3)

Filiació: Seran competents els tribunals espanyols seran competents quan el fill tinga la residencia habitual en el moment de la interposició de la demanda o be quan el demandant siga espanyol o resideisca habitualment en Espanya.

Adopció: Llei especial de 2007 que regula la adopció per tant aquesta llei no s’usarà.

Aliments: No entrem a explicar-la perquè hi ha un reglament en matèria d’aliments.

o Successions:

Reglament europeu que entra en vigor en 2015 que cobreix tots els supòsits.

o Drets reals sobre bens mobles:

Seran competents els tribunals espanyols quan el bé moble es trobe en territori espanyol. Problema: Traslladar el bé moble a un altre país.

o Obligacions extracontractuals:

Hi ha un reglament europeu Roma II que s’aplicarà en la majoria dels casos.

o Obligacions contractuals:

El reglament europeu Roma I, amb eficàcia universal, s’aplicarà sempre i en tot cas i per tant no cap aplicar lleis espanyoles.

o Contractes especials:

TEMA 3: El procés civil espanyol amb element d’estrangeria.

Distingir entre:

1. Lleis que ordenen el procés:

a. Son les normes que regulen el procés, es regeixen pel principi de

territorial de la norma, tot procés que es desenvolupe en territori espanyol es regira per les lleis espanyoles. El jutge espanyol adoptarà les lleis espanyoles encara que siga un problema entre estrangers. Article 3 de la LEC:

“Ambito territorial de las normes procesales Civiles.- Con las soles excepciones que puedan prever los Tratados y Convenios Internacionales, los processos Civiles que se sigan en el territorio nacional se regiran unicamente por las normes procesales españolas.”

Capacitat per a ser part: Totes les persones pel fet de ser persona tenen capacitat, tant físiques com jurídiques. La norma que determina si un estranger te capacitat per a ser part en Espanya és el Codi Civil (article 9.1 i 9. persones físiques i jurídiques) Norma nacional de l’interessat.

Capacitat processal: Actitud per a realitzar de manera valida determinats actes processals en el procés. Ve determinat per la seua llei personal (9.1 i 9.11 CC)

Legitimació processal: Es la idoneïtat per a intervindre en un procés tant com a demandant com a demandat. Al ser una excepció a la regla general ( lleis espanyoles) serà competent la Llei reguladora del fondo de l’assumpte la que determine si una persona esta legitimada per a actuar coma a demandant o demandat.

Representació i defensa en judici: Serà la norma processal espanyola la que determine si el estranger tindrà que anar al procés representat per advocat i procurador

Assistència jurídica gratuïta: És la possibilitat de que les persones que no tenen recursos per a litigar puguen litigar de forma gratuïta, acreditant la falta de recursos econòmics, etc. Esta qüestió segueix el principi de territorialitat de la norma, i serà la norma espanyola la que determine si podran acollir-se a l’assistència jurídica gratuïta. En este cas, cal esmentar que els estrangers tindran el mateix dret a assistència jurídica gratuïta que els nacionals. Podran acollir-se:

o Nacionals espanyols

o Residents d’un EM

o Nacionals de tercers estats que es troben a Espanya. (Anteriorment s’exigia que legalment es trobaren a espanya, actualment es suficient la mera presencia en Espanya, pot ser il·legal.)

Quines qüestions cobreix:

o Assessorament previ a la demanda

o Traduccions

o Despeses de desplaçament

o Representació lletrada davant del tribunal

Caució d’arrelament en judici i embargament preventiu: S’aprofita la llei 1/2000 perque es considerava que eren discriminatòries per als estrangers. Pel simple fet que una de les parts fora estrangera era exigible un depòsit o fiança ( com a senyal de desconfiança) Per tant aquestes dues figures van ser

traducció pot fer-se de manera privada (sempre que la contrapart estiga d’acord). Si no esta d’acord es demanara una traducció oficial, si les traducció coincideixen la part que ha demanat una traducció oficial correra amb les despeses.

*La legalització o la apostilla donaran fe de que eixe document és autèntic. Legalització s’aplica de forma molt reduïda en la practica. La apostilla es un mecanisme mes simplificat i mes ràpid per la qual cosa s’usa de manera més general actualment.

La legalització dona fe de la legalitat del document, dona fe de les firmes i per tant garanteix l‘autenticitat del document. És un procés molt lent ja que son varies persones les que tenen que donar fe de cadascuna de les coses del contracte.

La apostilla de la Haya es una espècie de segell que dona fe de que la firma es autentica, de la persona que l’ha emès es competent, que el document és legal... Conveni de la Haya de 5 d’Octubre de 1961 ( vincula a molts estats-quasi 100 estats-) S’emetrà a instancia de part (normalment l’interessat) Eficàcia interparts. El document ha d’esser emes per un Estat que haja ratificat el conveni i seria eficaç en els països que també hagen ratificat el Conveni.

Autoritats espanyoles son competents per a apostilla:

o Document registral o judicials: Seran competents els secretaris de govern de les audiències

o Document notarial:

o Administració central:

6) Lleis que decideixen el fondo de l’assumpte:

a. Son les lleis que el jutge aplicarà per donar-li la raó a una de les parts en el procés. Esta llei pot ser llei espanyola o llei estrangera.

• Assistència judicial: Els Tribunals d’un mateix Estat s’assisteixen com a forma de cooperació (àmbit intern) Quant a l’àmbit internacional no existeix una obligació (com a tal) però hi ha convenis internacionals que si que obliguen a les parts signants en prestar este tipus de cooperació. Qüestions que poden necessitar l’assistència judicial internacional:
• Sol·licitar informació sobre el Dret estranger: El jutge espanyol no té l’obligació de conèixer els Drets estrangers així que podrà sol·licitar la informació necessària per a conèixer el Dret a aplicar. Cap Reglament europeu regula la matèria. Tant sols hi ha instruments de caràcter convencionals ( Tractats):

1. Conveni Europeu sobre informació de Dret Estranger de Londres 1968 Seno del Consell d’Europa.

2. Seno de la conferencia interamericana Conveni relatiu a la informació sobre dret estranger i la prova de l’any 1979.

• Notificació d’actes jurídics en el estranger: Una notificació es un acte en virtut del qual es comunica a una persona un acte processal que ha estat exercit per un òrgan jurisdiccional.

Jerarquia normativa:

Reglament 1393/2007 relatiu a la notificació i trasllat de documents judicials i

extrajudicials en matèria civil i mercantil. S’aplicara quan haja de notificar-se un acte a una persona domiciliada en un Estat Membre i el procés esta duguent-se a terme en un Estat Membre.

Mecanisme de transmissió de sol·licituds:

-Via d’autoritats centrals

• Via diplomàtica o consular ( de forma excepcional)

-Via de transmissió mitjançant per correu certificat en acuse de recibo.

-Entre les autoritats implicades en el conflicte.

Procediment a seguir:

• Formulari que figura com anexe al reglament (formulari oficial) per tal de notificar actes.
• Es tracta d’assegurar-se que la notificació arriba al destinatari.

-Àmbit convencional: Dos Convenis de la Haya

• Conveni de la Haya de 1954 sobre procediment civil

-Conveni de la Haya de 1965 relatiu a la notificació o trasllat de documents judicials i extrajudicials en matèria civil o mercantil. Dependrà de que els Estats hagent signat i ratificat el Conveni. (COPIAR LO SEGUENT DE L’OBTENCIÓ DE PROVES)

-Convenció interamericana de 1975 sobre exhortos i cartes rogatòries.

• Dels únics Estats Europeus en formar part en este conveni es España.

Posteriorment, Tractats de caràcter bilateral.

• Obtenir proves en el estranger: Hem de seguir la piràmide de jerarquia normativa.
  • Reglament 1206/2001 en l’àmbit de l’obtenció de proves en matèria civil i mercantil. S’aplicarà quan siga un Tribunal d’un Estat Membre qui coneix del procés i necessita que es duga a terme una prova en un altre Estat Membre.

Cada Estat Membre elaborarà una llista d’autoritats (autoritats centrals) que faran d’intermediàries per tal d’efectuar este tipus de intermediacions (faran la tramitació de sol·licituds) També s’obliga a designar una autoritat coordinadora de tots ells. El reglament preveu també el procediment a seguir de manera molt detallada:

El reglament té un anexe on es troben els formularis a omplir par tal de tramitar la sol·licitud.

La prova es practicarà en conformitat a la llei de l’Estat on es practica la mateixa, no obstant el jutge que coneix(requirent) pot demanar que el Estat requerit practique la prova segons la llei del país requirent.

Quan no puga aplicar-se el Reglament 1206/2001 haurà de buscar-se normes convencionals ( tractats) multilaterals o bilaterals. Tractats multilaterals tant sols hi ha dos confeccionats en la Haya.

1. Conveni de la Haya de 1954 de procediment civil: Quan un jutge sol·licita a un altre jutge que duga a terme una prova es denomina com a comissió rogatòria. Com es

· Per homologació: Efectes erga omnes.

·Incidental: No te eficàcia erga omnes ni efecte de cosa jutjada material.

Les sentencies meres declaratives de dret, les constitutives de dret (sentencia de divorci) son susceptibles per al reconeixement. ( no cal que duguen a terme ni la declaració d’executivitat ni procés d’execució forçosa)

· Declaració d’executivitat: “Exequatur”. Procediment en virtut del qual una sentencia (títol executiu en l’estat d’origen) es converteix en un títol executiu en l’estat de destí o requerit.

Sentències de condemna. No bastarà amb el reconeixement sino que també s’haurà d’obtenir la declaració d’executivitat.

· Procés d’execució forçosa: Si el condemnat demandat no compleix de manera voluntària passarem a la fase d’execució forçosa.

Règim jurídic aplicable: Reglament 1215/2012. L’objectiu del Reglament en aquesta matèria és aconseguir una lliure circulació de resolucions judicials en l’àmbit de la UE. Que una resolució produïda en un Estat Membre produeisca efecte automàtic en els altres Estats Membres. S’aplicarà el Reglament 1215/2012 a totes les resolucions judicials dictades en posterioritat a la entrada en vigor del Reglament 1215/2012 ( de gener de 2015) encara que provinguin de processos anteriors a la mateixa entrada en vigor.

Quant a l’àmbit d’aplicació material te de ser sobre matèria civil o mercantil i no versar sobre cap matèria exclosa a l’article 1.

S’aplicarà a totes les resolucions judicials que provinguin d’un Tribunal d’un Estat Membre i que es pretenga fer efectiva en un altre EM. Que s’entén per resolució judicial? Qualsevol decisió dictada per un òrgan judicial amb independència de la denominació que haja pres en l’Estat d’origen(article 2 Reglament 1215/2012).

Li resulta d’aplicació a tots els EM i també a Dinamarca (ja que envia una carta a la Comissió per tal que se li aplicarà aquest reglament)

Reconeixement El reconeixement de les sentencies dictades en els EM serà automàtic en la resta dels altres EM, sempre que no existeixca cap motiu de denegació prevists en l’article 45. (Article 36.1 Reglament 1215/2012)

Documentació per a sol·licitar

Copia autentica o original de la resolució.

Certificat (formulari a omplir que figura en l’annexe 1 del Reglament)

Traducció dels documents (de manera opcional si el jutge o reclama)

Declaració d’executivitat Novetat respecte el 44/2001: El nou Reglament incorpora un exequàtur automàtic també. Les sentencies de condemna dictada en un EM serà directament un títol executiu en la resta dels EM. Article 39 del Reglament 1215/2012. Sempre i quan no existeixca un motiu de denegació de l’execució.

Documentació per a sol·licitar (article 41.1 del Reglament 1215/2012)

Copia autentica o original de la resolució.

Certificat (formulari a omplir que figura en l’annexe 2 del Reglament)

Traducció dels documents (opcional, tant sols si el jutge ho reclama)

Regles comuns per al Reconeixement i per a l’exequàtur o declaració d’executivitat:

No es una instància. No es podrà revisar el fons de la sentència.

El Certificat a aportar s’emet pel jutge d’origen a instància de part.

Els documents aportats no requeriran la legalització ni apostillació perquè el certificat dona fe de l’autenticitat del document.

Opcional Traducció dels documents.

Fins que no s’actualitze el Conveni de Lugano el procediment de l’exequàtur seguirà sent simplificat, no es durà a terme com els regits pel Reglament 1215/2012.

Motius de denegació del reconeixement i del exequàtur (article 45 Reglament):

1. Contrarietat manifesta de l’orde públic de l’Estat requerit.(on es pretén fer efectiva)

2. Rebel·lia del demandat: No notificació o emplaçat en temps i forma la demanda. Indefensió judicial del demandat.

3. Quan la resolució resulte inconciliable amb un altra dictada anteriorment en el Estat Membre on pretén ser efectiva.

4. Quan la resolució resulte inconciliable amb una altra dictada anteriorment en un EM o un tercer estat amb les mateixes parts i objecte

5. Quan la sentencia verse sobre una de les matèries: consum, asseguraments o verse en matèries exclusives i el jutge de l’estat d’origen no haja aplicat bé les normes de competència judicial internacional.

a. En quant a les matèries de consum i asseguraments: si el jutge no respecta les normes que protegeixen a la part dèbil es denegarà el reconeixement i execució de la sentencia.

Reconeixement i execució de resolucions judicials estrangeres:

-Reglament 805/2004 sobre el Titol Executiu europeu TEE (Modificat pel Reglament 1869/2005)

• Relació del Reglament TEE amb el Reglament 1215/

En el moment en el que el Reglament 1215/2012 incorpora l’exequator automàtic el reglament 805/2004 deixa de tindre sentit ja que era l’única funció que tenia, avançar l’exequatur automàtic.

Requisits per a poder acollir-se al TEE:

Referència als crèdits no impugnats.

o Que el deutor haja reconegut expressament el deute que manté