Interpretació dels símbols visuals, Wittkover, Apuntes de Historia del Arte

¡Descarga Interpretació dels símbols visuals, Wittkover y más Apuntes en PDF de Historia del Arte solo en Docsity!

Interpretació dels simbols

visuals

R. WITTKOVER

Iconografia

Sergi Pera Rusca Història de l’Art

Els únics missatges visuals que troben resposta en el nostre cervell són aquells que, d’una manera o altra, considerem útils o importants. Quan això succeeix, el signe o símbol visual comunica un significat. El significat d’una obra d’art no és arbitrari, fruit d’un consens majoritari; per tant, el seu significat està obert a la interpretació. Una representació encarna un concepte, i per consegüent, funciona com un símbol de l’ésser humà.

Tota percepció és interpretació. Sense interpretació, els objectes que ens envolten semblen formes inintel·ligibles. Però l’obra d’art és un compost d’idees, conceptes i missatges ordenats, ajustats i digerits en la ment de l’artista. Som cridats a participar en la manifestació visual de l’activitat interpretadora d’altres persones.

Podem distingir quatre nivells de significat inherents a la major part de símbols visuals: el literal figuratiu, el literal temàtic, el múltiple i l’expressiu. En el primer nivell trobem el que està representat; podem denominar a aquest el significat figuratiu. La nostre escala de facultats d’interpretació és molt amplia; procurem traduir cada fragment d’experiència sensorial per un concepte coherent. Per exemple, des del punt de vista de claredat figurativa, les senzilles línies infantils d’un dibuix d’un home compleixen el seu objectiu tan eficaçment com el dibuix anatòmic d’un home de Leonardo. A diferència del símbol-paraula arbitràriament escollit (la paraula «home» i la cosa home no tenen res en comú), la imatge pren quelcom de la identitat de l’objecte.

La intel·ligibilitat universal està restringida. Es restringeix a l’única experiència comú de tots els éssers humans: nosaltres mateixos. Una persona que mai ha vist un elefant no podrà interpretar el dibuix que en fa d’ell una persona que sí n’ha vist. Sense experiència prèvia, no és possible la interpretació. Tanmateix, tot i que es posseís l’experiència, només es podria interpretar els símbols visuals si es coneixen les formules convencionals o convencionalitzades utilitzades en una civilització o un període particular. És l’ús de formules no convencionals, o encara no convencionalitzades, el que fa la interpretació difícil i inclús impossible. El significat figuratiu no es pot comprendre sinó és que els objectes o esdeveniments mostrats per l’artista pertanyin a l’experiència humana general del perceptor. A més, el perceptor ha d’estar familiaritzat amb els canviants llenguatges convencionals.

El significat figuratiu i el tema d’una obra rarament coincideixen. Això només succeí duran breus períodes de la història de l’art, a Europa per exemple, quan els artistes començaren a pintar paisatges i bodegons. La interpretació temàtica (segon nivell) completa exigeix informació sobre la idea que expressen les al·legories en una obra. Per accedir a aquesta informació depenen d’un text o d’una tradició verbal. No obstant, freqüentment, el significat temàtica literal no ens explica tota la història. La gran majoria d’obres d’art tenen un pretès significat sobreimposat.

Les observacions estilístiques, sovint descrites en llenguatge metafòric, es ajuden a veure diferents llenguatges expressius. Però tota descripció implica judicis de valor, atès que mai pot ser completa; i no seria gaire difícil

la inversa. Durant llargs períodes de la història de l’art no es diu res de com i on traçar la línia entre funció estètica i funció màgica. Amb freqüència, ambdues estan estretament relacionades.