¡Descarga Introducció a la Comunicació y más Apuntes en PDF de Publicidad y Promoción solo en Docsity!
3-LA COMUNICACIÓ DE PROXIMITAT
La tradició històrica de la premsa comarcal
La creació d’una xarxa de comunicació local a Catalunya ha representat un fenomen històric molt característic d’aquest país.
Lluís Bertran i Pijoan és el primer teoritzador que defensa el paper complementari de la premsa comarcal davant de la “gran informació”.
En els anys 1920-1930 existien a Catalunya mig centenar de diaris en una desena de ciutats.
El fenomen general de la premsa regional i provincial, desplegat als principals països europeus en el darrer quart del segle XIX, com a complement dels grans diaris nacionals, té la particularitat catalana d’un mercat propi i autosuficient.
La repressió, supressió i apropiació franquista de la majoria de diaris i periòdics comarcals comporta un reconeixement de la seva importància com a periodisme popular.
L’efervescència política que havia portat la democràcia, després de la mort del general Franco, activà un procés de conscienciació ciutadana necessitat d’instruments de participació.
En l’aspecte periodístic tindrà el seu reflex, sobretot, en els butlletins d’associacions de veïns, de partits polítics i d’entitats cíviques.
Les iniciatives periodístiques de caire popular es diluïen, sovint, per problemes de finançament o de manca de professionalitat.
Durant els anys 70, els projectes de periòdics comarcals tenien una base molt poc empresarial –i per tant, poc professional–, i sustentaven la seva estructura econòmica en societats d’accionariat popular.
La recuperació i el primer creixement de la premsa comarcal es produeixen enmig de la profunda crisi econòmica i estructural que afecta la premsa diària de Barcelona, entre 1975 i 1985.
Però la gran notícia en l’àmbit de la premsa comarcal es produïa a Girona, el dia 24 de febrer de 1979, amb l’aparició del Punt Diari , inicialment amb una feble base empresarial i sota els condicionaments polítics propis de la transició democràtica.
El fenomen de la recuperació de la premsa comarcal era evident, malgrat alguns fracassos prou sonats. El Correo Catalán publicava, entre els anys 1984 i 1985, suplements amb el nom d’“El Correu del Bagès” i “El Correu del Maresme”.
La ràdio i les iniciatives de comunicació local
La xarxa de comunicació local de Catalunya constituïda per la premsa comarcal trobava, en plena transició democràtica, un complement de gran vàlua, amb la creació de les Ràdios Lliures (1978). Un decret donà llibertat a les emissores per elaborar els seus informatius i a les ràdios municipals que es començaren a crear a partir de l’any 1979, impulsades pels ajuntaments democràtics.
Emissores de ràdio que, sense lligams ni servituds polítiques ni econòmiques, transmetien missatges de canvi i renovació política i cultural molt propis del context del moment.
Els protagonistes, joves i persones aficionades al món de la ràdio, constituirien l’embrió del fenomen radiofònic local de la Catalunya democràtica.
La florida d’emissores de proximitat sorgia amb pocs recursos econòmics, però amb una indiscutible voluntat –i en alguns casos amb riscos per les economies personals– i ganes d’incidir en la societat del moment.
La pervivència econòmica d’algunes iniciatives només s’explica per l’aportació, en forma de subvenció, de diners públics a través de les administracions municipals.
En la dècada dels 1990, i amb uns quants anys d’autonomia, quedava clar, que la presència d’empreses d’àmbit estatal en el sector era ben representativa.
La ràdio comercial privada catalana no sembla haver resultat prou atractiva per als empresaris de la comunicació.
Cal dir que per completar la programació, en especial els informatius no locals, un remarcable nombre d’emissores locals connecten amb altres cadenes generalistes.
Finals del segle XX: diagnosi positiva per a la comunicació local
Els anys 80, a voltes amb més voluntat que recursos, es consolidava la comunicació local, prova inequívoca que la informació de proximitat tenia un pes específic de gran notorietat en els desitjos de la ciutadania.
La premsa comarcal assoleix en els anys 90 una expansió molt potent.
L’actualització de la premsa comarcal com a concepte històric es beneficia, probablement, de factors propis i d’altres d’oportunitat.
L’aparició de les primeres promocions de llicenciats universitaris en periodisme, a mitjans de 1970, proporciona una oferta generosa de joves periodistes que troben en la premsa comarcal un espai nou d’inserció professional.
El nou model territorial
Un dels primers símptomes de la capacitat d’innovació de la premsa comarcal en l’actualització del concepte històric és l’adopció d’una nova estructura territorial.
