Conceptos básicos del derecho privado en España, Esquemas y mapas conceptuales de Introducción a la Economía

¡Descarga Conceptos básicos del derecho privado en España y más Esquemas y mapas conceptuales en PDF de Introducción a la Economía solo en Docsity!

Introducció al Dret privat i de l’empresa I

Apunts de classe Curs 2021- Marc-R. Lloveras Edició gener 2022

Marc-R. Lloveras Temari Tema 1. Ordenament jurídic privat. 1.1. Concepte i característiques del dret privat. 1.2. El dret civil com a dret privat general i els seus principals continguts. 1.3. Les altres branques del dret privat. 1.4. Fonts de regulació del dret civil: els Codis civils. 1.5. La pluralitat de l’ordenament civil espanyol: dret civil estatal i dret civil català. 1.6. El veïnatge civil. Tema 2. Aplicació i eficàcia de les normes jurídiques. 2.1. Entrada en vigor i eficàcia de les lleis. 2.2. El principi de bona fe, l'abús de dret i el frau de llei. 2.3. La interpretació de les normes. 2.4. La prescripció i la caducitat. Tema 3. Els subjectes de dret 3.1. La persona física i la seva capacitat. 3.2. Els drets de la personalitat. 3.3. La persona jurídica. 3.4. Règim jurídic bàsic de les associacions i les fundacions. Tema 4. La representació. 4.1. L’àmbit de la representació i els seus tipus. 4.2. En especial, la representació voluntària. 4.3. Classes de poder de representació. 4.4. L’actuació del representant. 4.5. Extinció del poder de representació. Tema 5. Les relacions obligatòries 5.1. Concepte i fonts. 5.2. Subjectes de les obligacions: el creditor i el deutor. 5.3. Classes d’obligacions. 5.3. Compliment de les obligacions i subrogats. 5.4. Incompliment de les obligacions i responsabilitat del deutor. 5.5. Principals remeis per a l’incompliment de les obligacions. Tema 6. El contracte 6.1. L’autonomia privada i el contracte. 6.2. La formació del contracte i els seus elements essencials. 6.3. La ineficàcia contractual. 6.4. Els contractes en especial: principals tipus. 6.5. La protecció dels consumidors en el dret de contractes. Tema 7. La responsabilitat civil 7.1. Concepte i elements. 7.2. Els subjectes: causant, responsable i víctima.

Marc-R. Lloveras Tema 1. Ordenament jurídic privat. Aplicació i eficàcia de les normes jurídiques 1.1. Concepte i característiques del dret privat. 1.2. El dret civil com a dret privat general i els seus principals continguts. 1.3. Les altres branques del dret privat. 1.4. Fonts de regulació del dret civil: els Codis civils. 1.5. La pluralitat de l’ordenament civil espanyol: dret civil estatal i dret civil català. 1.6. El veïnatge civil. 1.1. Concepte i característiques del dret privat. L’ ordenament jurídic és el conjunt de totes les normes jurídiques existents en una determinada unitat política i s’organitza o divideix en branques per raó de la matèria. El dret s’organitza seleccionant parts de la realitat personal, social o econòmica present en les relacions entre persones i les regula com a bloc o matèria (civil, mercantil, laboral, penal, administratiu, social, internacional, constitucional...).  Les matèries no són estàtiques- tot i que sí força assentades- i poden evolucionar en el seu contingut i fins i tot generar noves subranques (dret del consum, dret bancari, dret sindical, dret de les telecomunicacions, dret d’internet, protecció de dades...) tal com van sorgint noves realitats necessitades de regulació jurídica.  La distinció històrica que organitza l’ordenament jurídic la trobem entre dret públic i dret privat. El dret privat és el conjunt de normes que regulen les relacions entre particulars, entre persones físiques i/o jurídiques –empreses-, sense la presència d’elements o institucions públiques. El dret privat regula les relacions jurídiques entre particulars i té com a base de tota la seva regulació la igualtat jurídica entre les persones i el reconeixement de la seva llibertat per a crear i formar part de relacions jurídiques i configurar-ne el seu contingut, regulant-ne drets i obligacions.  La idea bàsica de la igualtat entre les persones es plasma en la regulació concreta de les institucions del dret privat com, per exemple, dins del matrimoni o en el dret contractual. Les parts d’una relació jurídica tenen drets i deures equilibrats i relacionats els uns amb els altres a patir de la igualtat jurídica entre elles.  Aquesta idea bàsica de llibertat de l’individu es denomina genèricament llibertat civil o autonomia privada i té manifestacions concretes dins del dret privat com per exemple: la llibertat per contraure matrimoni, per constituir una parella estable, per a contractar (comprar, vendre, arrendar, treballar, etc), per crear o formar part d’una associació, per a fer testament o també per a crear una empresa o muntar un negoci (llibertat d’empresa).

IDPE 2022  Característiques generales de les normes de dret privat:

1. La disponibilitat o modificabilitat de les normes : les normes de dret privat que trobem en els Codis civils o en les lleis, especialment en el dret patrimonial, com el dret de contractes, solen funcionar com a models als que les persones es poden acollir o no i tot i acollir-s’hi poden modificar-ne parts. És doncs característic que en molts casos (però no en tots) els particulars poden modificar el que preveu la llei per adaptar-ho millor al seu cas o a la seva relació jurídica concreta. El dret privat sovint regula els mínims d’una relació jurídica com qui en pot formar part (i qui no) o quins requisits essencials té o drets bàsics, però tot el contingut previst pel dret no és sempre ni necessàriament obligatori. Els particulars que entren a formar part d’una relació jurídica (que solem denominar com a “parts”) poden en moltes ocasions organitzar els seus drets i deures dins d’aquesta relació jurídica. A més, també cal tenir present que el dret també preveu diferents normes per a casos diferents que no sempre es donen en un cas concret (divorci, nul·litat o incompliment d’un contracte, diferents graus de responsabilitat de qui incompleix una obligació... Aquesta llibertat de configuració de les relacions jurídiques entre particulars (els drets, deures i obligacions que comporten), també presenta límits amb major o menor intensitat en cada cas ja que existeixen drets indisponibles o normes obligatòries (normes imperatives) , com passa característicament en algunes parts del dret civil o en el dret laboral, ja que hi ha elements que el dret considera que no es poden modificar (igualtat entre els cònjuges en el matrimoni; vacances; drets bàsics dels consumidors, la llegítima en les successions) o bé que han de formar-ne sempre part per tal de donar major seguretat a aquestes relacions, protegir els interessos de les parts i els seus efectes envers tercers (forma escrita obligatòria en alguns contractes).
2. Aplicació defectiva de les normes : si els particulars no han previst la regulació o la solució a les situacions originades per les seves relacions, s’aplica la prevista per la llei. Però fixeu-vos com es dóna preferència a allò que hagi previst el particular o a allò que hagin pactat entre ells, però si no ho han fet s’aplica el que preveu la llei. Exemple en el MATRIMONI els cònjuges poden pactar el seu règim econòmic, però si no ho han fet és la llei (el Codi civil) el qui estableix quin serà (separació de béns o comunitat de guanys). Exemple en PARELLES ESTABLES: dues persones que viuen juntes com a parella es poden constituir legalment com a tal o inscriure’s en un registre, però també pot ser que no hagin fet res de res. Si no han fet res aplicarem el criteri previst per la llei: si passen dos anys o tenen un fill en comú durant la convivència, seran considerades parella a efectes legals (encara que no ho hagin previst i fins i tot encara que no vulguin) i tindran els drets i obligacions previstos per la llei.

IDPE 2022  Les administracions públiques també poden actuar i ho fan sovint sota formes de dret privat: societats públiques o fundacions creades per les administracions amb capital i/o gestió pública i que actuen en el mercat com a altres particulars o que tenen relacions de dret privat amb particulars o entre les mateixes administracions (compravenda, arrendament, contractes de subministrament...). o En relacions laborals podem tenir un vincle de dret públic (funcionaris) o bé un de dret privat (contractats laborals)... 1.2. El dret civil com a dret privat general i els seus principals continguts.  El dret civil és el dret privat general ja que regula la persona i les seves relacions jurídiques amb altres persones més habituals al llarg de la seva vida, sempre tenint en compte a la persona com a tal : regula la mateixa condició de persona – naixement, capacitat- i els seus drets bàsics com a tal –drets personalitat- i a partir d’aquí l’actuació de la persona en les seves relacions bàsiques amb altres persones –persona i família i part de successions- i també en les seves relacions o situacions patrimonials bàsiques i quotidianes actuant socialment com a tal persona –obligacions i contractes, propietat i drets reals, successions i responsabilitat civil-. Aquests són doncs bàsicament els seus principals continguts:  La denominada part general on es regulen les normes generals sobre com funcionen les normes en dret privat (entrada en vigor, la interpretació, la prescripció, l’abús de dret, el frau a la llei, etc).  El dret de la persona : regula la condició de la persona (naixement, majoria edat, mort), la seva capacitat jurídica i les institucions de suport per les persones amb discapacitat.  El dret de família : regula el matrimoni i els seus requisits, drets i deures dels cònjuges i les seves relacions econòmiques (a Catalunya també les parelles estables), la separació, el divorci i les seves conseqüències, la potestat dels progenitors, els aliments entre parents, la filiació.  El dret de propietat i els drets reals : regula la propietat privada sobre els béns per part de les persones i tots els drets que se’n deriven que coneixem com a drets reals.  El dret d’obligacions i contractes : regula les obligacions com a figura general que ens explica quan i com una persona pot quedar obligada davant d’altres i els contractes més comuns que generen obligacions entre particulars amb un contingut patrimonial orientat a l’intercanvi de béns i serveis entre ells (la compravenda, l’arrendament, el contracte de serveis, el contracte d’obra, el mandat, etc).  El dret de la responsabilitat civil o també denominat dret de danys : regula tot un sistema per a compensar a les víctimes dels accidents que es produeixen entre particulars (com accidents de trànsit), cosa que també serveix en els accidents laborals.  El dret de successions : regula com els béns i drets d’una persona passen a altres quan aquesta mor. La propietat i molts drets no s’extingeixen amb la mort de la persona i aleshores el dret organitza tot un sistema per a que passin

Marc-R. Lloveras a altres persones on preval la voluntat de la mateixa persona que ho pot preveure mitjançant un testament.  El dret civil també es denomina dret privat general ja que regula tota una sèrie d’institucions (la capacitat de la persona, la part general dels contractes o figures generals com l’abús de dret o el principi de bona fe) que s’apliquen a altres branques com el dret mercantil o el dret laboral.  Aquestes altres branques ja no tornen a regular tot el contingut d’una institució i normalment, especialment en parts del dret mercantil, el que fan és regular les especialitats que es consideren necessàries en el sector d’activitat de la persona que està regulant (i que no és general o comú a totes les persones) com pot ser l’organització jurídica d’una empresa o el contracte de treball. Tenim doncs, el dret civil com a dret privat general –persona sense adjectius- i els altres integrants del dret privat com a dret privat especial : el dret mercantil, el dret internacional privat, el dret laboral i el dret processal civil.  El dret civil com a dret comú. El dret civil es qualifica encara com a dret comú ja que és el dret supletori per a totes les altres branques de l’ordenament. Certament el dret s’ha desenvolupat molt en totes les branques i, per tant, aquesta funció ha anat perdent importància en les darreres dècades a mesura que les altres branques s’han anat desenvolupant. No obstant, hi ha institucions o figures generals regulades pel dret civil, especialment en el Codi civil, que s’apliquen a tot l’ordenament (analogia, bona fe, abús de dret, frau de llei, prescripció, teoria general obligacions, responsabilitat extracontractual, etc), tot i que les diverses branques poden tenir especificitats. o Art. 111-4 CCCat : Caràcter de dret comú: “ Les disposicions d’aquest Codi constitueixen el dret comú a Catalunya i s’apliquen supletòriament a les altres lleis ”. o Art. 4.3 CC: “ Las disposiciones de este Código se aplicarán como supletorias en las materias regidas por otras leyes”. 1.3. Les altres branques del dret privat.  El dret mercantil : dret privat especial dedicat a la regulació de l’activitat econòmica de la persona individual o organitzada (empresa). o L’afany de lucre com a element primari de diferenciació (respecte del dret civil). o Referència al Codi de Comerç (1829, 1885) i a la legislació especial: llei de societats de capital, responsabilitat limitada, llei concursal, llei contracte assegurança, defensa competència, marques, patents, etc.  El dret laboral : dret que regula l’activitat laboral, el contracte de treball i la relació laboral entre una persona (treballador, autònom) i l’organització, empresa.

Marc-R. Lloveras La idea d’organitzar i incloure tota una determinada matèria en Codis com el civil, però també el penal (dret penal) o el de comerç (dret mercantil) sorgeix a finals del segle XVIII i es va desenvolupant al llarg del segle XIX en els diferents països, bàsicament europeus. Aquest període i la tasca que comporta es coneix com a codificació i es la plasmació de la Il·lustració en la forma d’organitzar les lleis. L’objectiu principal doncs de la codificació és que tota una determinada matèria, com el dret civil, estigui regulat en una única llei (superant la dispersió anterior i derogant totes les lleis anteriors). Si tenim tota la matèria en una única llei (i redactada en una llengua que el poble i l’aplicador entenen, ja no hi haurà normes en llatí) i que es redacta de manera clara i senzilla, això facilita el seu coneixement i amb això també la seva aplicació. A més, el Codi aporta també una nova tècnica legislativa ja que el conjunt de normes estan organitzades, tenen un ordre intern (sistema, sistemàtica ) que en facilitat la recerca, la comprensió i la interpretació i també l’aplicació. o Aquesta sistemàtica es basa en l’organització de la llei de manera racional en diferents parts segons les diferents parts de la matèria i que es denominen Llibres, que s’organitzen en diversos Títols, que a la vegada estan subdividits en Capítols i de vegades també en seccions i, finalment, trobem els articles que contenen la norma.  El Codi civil espanyol de 1889: estructura i idea general del contingut. o Títol Preliminar : arts. 1-16: de les normes jurídiques, la seva aplicació i eficàcia. o Llibre I : arts. 17-332: “ De las personas ”: Regula el dret de la persona, la capacitat, el naixement, l’emancipació, la majoria d’edat, els efectes de la mort, la incapacitat. També el matrimoni i el divorci, la filiació, l’adopció. o Llibre II : arts. 333-608: “ De los bienes, de la propiedad y de sus modificaciones ”. Regulació dels béns i els seus tipus, del dret de propietat, la possessió, i dels drets reals (usdefruit, servituts, etc). o Llibre III : arts. 609-1087: “ De los diferentes modos de adquirir la propiedad ”. Regula el sistema jurídic de transmissió (art. 609), l’ocupació i la donació com a modus d’adquisició però la major part del seu contingut es dedica al dret de successions (arts. 657-1087). o Llibre IV : arts. 1088-1976: “ Obligaciones y contratos ”. A més de la teoria general de les obligacions i de la regulació dels contractes (compravenda, arrendaments, dipòsit, fiança, etc) inclou la regulació del règim econòmic del matrimoni així com la prescripció.  Codi civil de Catalunya. En el cas de Catalunya la legislació civil catalana s’ha desenvolupat també, tot i que molt més modernament, mitjançant un Codi civil (cosa que no han fet les altres comunitats amb competència civil que regulen el seu dret civil en lleis civils generals o bé en un Codi Foral en el cas d’Aragó). El Codi civil de Catalunya (CCCat) recull la legislació civil catalana anterior (Codis sectorials anteriors de família, de successions, de dret patrimonial, lleis especials,

IDPE 2022 Compilació, i altres fonts històriques anteriors), la innova i l’agrupa tota en un mateix Codi. o No obstant, el Codi s’ha format amb sis grans lleis que s’han anat aprovant per separat i que, finalment, conformen conjuntament el Codi civil. El CCCat es qualifica com a Codi obert ja que s’ha aprovat mitjançant diferents lleis al llarg del temps i també el seu nou sistema numeració o L’art. 1 de CCCat és el 111- o Els diversos números indiquen: 1 (llibre); 1 (títol); 1 (capítol) – 1 número article  Això dóna al Codi (igual que a altres lleis, i agafant el model holandès i francès) la possibilitat d’incloure nous continguts sense trencar gaire la sistemàtica (sempre es pot afegir un capítol o un títol) i de modificar-se més fàcilment. o En el sistema ordinal tradicional (el del CCEsp amb les articles numerats de l’ al 1975) les noves necessitats de regulació no solen tenir cabuda en la sistemàtica del Codi, cosa que acaba incrementant el nombre de lleis especials i contribuint a la pèrdua de valor central del Codi com a única i gran llei del dret civil.  L’estructura en sis llibres i referència al contingut: o Llibre I. Part general : disposicions generals i regulació prescripció i caducitat. Aprovat per Llei 29/2002, de 30 de desembre, coneguda com a llei primera. o Llibre II. Persona i família : persona física i dret de família. Aprovat per Llei 25/2010, de 29 de juliol o Llibre III. Persona jurídica : disposicions generals i regulació de les associacions i les fundacions. Aprovat per Llei 4/2008, de 24 d’abril. o Llibre IV. Successions : dret de successions. Aprovat per Llei 10/2008, de 10 de juliol. o Llibre V. Drets reals : regulació de la propietat i dels drets reals. Aprovat per Llei 5/2006, de 10 de maig. o Llibre VI: Obligacions i contractes****. Aprovat parcialment per Llei 3/2017, de 15 de febrer. Inclou la regulació del compravenda, el mandat i alguns altres contractes. o No es regulen encara els ja previstos títols I (disposicions generals sobre obligacions i contractes) i III (fonts no contractuals d’obligacions) ni altres possibles tipus contractuals del títol II, com, per exemple, els arrendaments urbans. 1.5. La pluralitat de l’ordenament civil espanyol: dret civil estatal i dret civil català. A l’Estat espanyol conviuen el dret civil estatal (Codi civil i lleis especials estatals, autoanomenat sovint com a “dret comú”) i el dret civil d’algunes comunitats autònomes (no totes) que coneixem com a dret civil autonòmic, propi o territorial.  Les Comunitats autònomes de Galícia, Euskadi, Navarra, Aragó, Catalunya i les Illes Balears tenen dret civil propi que s’aplica i regeix per davant del de l’Estat i que no està en relació de dependència respecte del Codi civil espanyol.

IDPE 2022 En canvi, en el dret mercantil i en el dret laboral la competència legislativa és exclusiva de l’Estat (art. 149.1.6 i 149.1.7 CE) i les CCAA (ara sí totes) poden assumir funcions d’execució. 1.6. El veïnatge civil. El fet que sobre un mateix territori hi hagi diferents drets possibles per a aplicar sobre les persones fa que calgui un sistema per a decidir quin dret s’aplica. El veïnatge civil serveix per a determinar el dret aplicable. No obstant, no serveix per a tot el dret civil ja que només és determinant per les parts del dret civil que s’apliquen en funció de la persona (art. 9 CCEsp) i no pas del territori on es produeix un fet jurídic. Cal tenir present que una part del dret civil s’aplica en funció del territori (a totes les persones se´ls hi aplica el dret del territori on es produeix el fet jurídic, per exemple tenir una propietat o patir un accident), però hi ha una altra part del dret que s’aplica en funció de la persona , de la seva nacionalitat o del que ara denominem veïnatge (per exemple el dret de la persona, de família i de successions).  Això determina que el dret civil català (i l’estatal i els altres, també a nivell internacional) s’aplica en part en funció del territori (sense tenir en compte aleshores el veïnatge ja que el fet rellevant és ara on es produeix el fet jurídic) i en part en funció del veïnatge (en aquest cas només s’aplica a les persones que tinguin veïnatge civil català i el fet jurídic es pot produir dins o fora de Catalunya).  Per a aquesta part del dret civil que s’aplica en funció de la persona necessitem un criteri addicional a la nacionalitat espanyola que és el veïnatge civil que ens ve a dir qui és català als efectes de l’aplicació del dret civil ja que només als qui tinguin aquest veïnatge se’ls hi podrà aplicar el dret català (tal com passa amb l’estatal o amb el de les altres CCAA amb dret civil propi). Les persones adquireixen un veïnatge civil quan neixen (sempre que també tinguin nacionalitat espanyola) i aquest és el que tinguin els seus progenitors (art. 14 CCEsp). o Si els progenitors el tenen diferent, el mateix art. 14 CCEsp preveu les solucions. o El veïnatge es relaciona amb la nacionalitat, els estrangers no tenen veïnatge civil. Aquest veïnatge es pot modificar després per canvi de residència de la persona, cosa que es fonamenta en la idea que totes (o la gran majoria) les persones que viuen en un determinat territori estiguin sotmeses al mateix dret. Naturalment, això impedeix que una persona pugui tenir dos veïnatges civils ja que aleshores no serviria per determinar el dret aplicable. El canvi o modificació del veïnatge per canvi de residència es produeix en dos supòsits: o Dos anys de residència continuada en un altre territori, sempre que la persona manifesti que vol canviar de veïnatge civil.

Marc-R. Lloveras o Deu anys de residència continuada en un altre territori, sempre que la persona no manifesti que vol mantenir el seu veïnatge original i que no es modifiqui. En els darrers anys el criteri del veïnatge civil es va substituint pel de la residència habitual de la persona (influència de les normes europees) cosa que simplifica notablement el sistema.

Marc-R. Lloveras publiquen oficialment (BOE, DOGC, DOCE) per al seu coneixement general (i entrada en vigor) i se’n fa publicitat per altres mitjans (premsa, jornades, estudis, o fins i tot avisos específics: prohibit fumar, multes transport públic...).  eficàcia sancionadora (sanció o ineficàcia) pel seu incompliment o la conseqüència adient: o la general en dret privat, art. 6 CCEsp, és la nul·litat de l’acte dut a terme en contra de la llei.  execució forçosa i rescabalament de danys com a mecanismes per a restablir la situació del perjudicat davant d’un incompliment: la norma es pot imposar forçosament i també el pagament d’una indemnització que compensi els danys causats. 2.2. El principi de bona fe, l’abús de dret i el frau de llei. El dret és molt extens, hi ha moltes normes però tot i això no es pot preveure tot el que pot passar a la realitat i de vegades tampoc convé regular-ho tot fins al més mínim detall. Per això, el dret també funciona amb normes que coneixem com a principis generals que serveixen com a guia pel conjunt de l’ordenament, per la conducta de les persones i als que també podem recórrer en un cas concret. Un d’aquests principis generals és el de la bona fe. El que imposa que les persones han d’exercir els seus drets de bona fe i sense buscar un perjudici aliè. Com a concreció d’aquest principi trobem la prohibició de l’abús de dret o la d’anar en contra dels propis actes. En un sentit similar, el frau de llei és una figura que serveix per a evitar la realització de conductes (actes o negocis jurídics) que simulen una realitat legal però que busquen objectius contraris o prohibits per la llei, cosa que també serveix com a protecció pel conjunt de l’ordenament.  El principi de bona fe : concepte en sentit objectiu i com a guia i límit genèric en l’exercici dels drets. o art. 111-7 CCCat: Bona fe: En les relacions jurídiques privades s’han d’observar sempre les exigències de la bona fe i de l’honradesa en els tractes. o art. 7 CCEsp: “ los derechos deberán ejercitarse conforme a las exigencias de la buena fe ”  La bona fe funciona com un principi general i guia de conducta pels particulars en les seves relacions amb les altres persones. Té una construcció en sentit objectiu (comportar-se honestament en el tracte amb els altres, sense buscar directament el perjudici o dany aliè) essent contrari a la bona fe no allò que em pugui sorprendre només individualment a una persona concreta sinó allò que pugui sorprendre a qualsevol persona que estigués en la mateixa situació i dins del mateix tipus de relació jurídica (tenint en compte la

IDPE 2022 diligència mitja en la mateixa situació però també les circumstàncies personals especialment en cas de vulnerabilitat). o La bona fe no protegeix la negligència o la ignorància ni la confiança cega o no prou justificada en les conductes alienes.  Idea general sobre presumpció de la bona fe (art. 79 i 434 CCEsp; 521-7 CCCat): la bona fe es presumeix. o Qui al·legui mala fe aliena l’ha de provar.  La bona fe també és un element que permet integrar el contingut de les obligacions contractuals (art. 1258 CCEsp) o Ni el contracte ni la llei ho poden preveure tot exactament i així aquesta idea ens permet completar, integrar i valorar els deures en el cas concret: Artículo 1258. Los contratos se perfeccionan por el mero consentimiento, y desde entonces obligan, no sólo al cumplimiento de lo expresamente pactado, sino también a todas las consecuencias que, según su naturaleza, sean conformes a la buena fe, al uso y a la ley.  Aquest esment genèric de la bona fe també existeix en l’àmbit laboral (arts. 5 i 20. ET) i com a delimitador de l’abast de les obligacions contractuals Artículo 5 (ET). Deberes laborales. Los trabajadores tienen como deberes básicos: a) Cumplir con las obligaciones concretas de su puesto de trabajo, de conformidad a las reglas de la buena fe y diligencia. b) Observar las medidas de seguridad e higiene que se adopten. c) Cumplir las órdenes e instrucciones del empresario en el ejercicio regular de sus facultades directivas. d) No concurrir con la actividad de la empresa, en los términos fijados en esta Ley. e) Contribuir a la mejora de la productividad. f) Cuantos se deriven, en su caso, de los respectivos contratos de trabajo. Art. 20.2 En el cumplimiento de la obligación de trabajar asumida en el contrato, el trabajador debe al empresario la diligencia y la colaboración en el trabajo que marquen las disposiciones legales, los convenios colectivos y las órdenes o instrucciones adoptadas por aquél en el ejercicio regular de sus facultades de dirección y, en su defecto, por los usos y costumbres. En cualquier caso, el trabajador y el empresario se someterán en sus prestaciones recíprocas a las exigencias de la buena fe.  Exemple de concreció que fa la mateixa llei en els deures de preavís : art. 49.1.d ET. El contracte de treball s’extingeix per dimissió del treballador però aquest té el deure de preavisar (amb el termini fixat al conveni aplicable).  L’incompliment o trencament de la bona fe es considera un supòsit d’acomiadament disciplinari (art. 54.d)  Referències al deure de les parts de negociar de bona fe (“ con vistas a la consecución de un acuerdo ”) en temes de mobilitat geogràfica (art. 40.2), successió empresa (44.9), mobilitat geogràfica(art. 40.2), acomiadament col·lectiu (art. 51.2) i en termes generals de negociació (art. 89). Exemple en SAN 15.10.2012 : nul·litat acomiadament col·lectiu en sector hosteleria per no respectar bona fe en negociació (obligatòria) prèvia.  Com a derivació del principi de bona fe el CCCat recull la doctrina dels actes propis que impedeix anar en contra dels mateixos actes. La jurisprudència ha reconegut

IDPE 2022 art. 49.b –extinció contracte treball- o 51.6 –acomiadament col·lectiu- apareix com a excepció a les causes d’acomiadament quan la seva aplicació es pugui considerar un abús de dret.  El frau a la llei: concepte i efectes. Art. 6.4 CCEsp: “ Los actos realizados al amparo del texto de una norma que persigan un resultado prohibido por el ordenamiento jurídico , o contrario a él , se considerarán ejecutados en fraude de ley y no impedirán la debida aplicación de la norma que se hubiera tratado de eludir ”. El frau a la llei es pot considerar també com una conducta contrària a la bona fe però es regula de manera separada de la mateixa bona fe, i no pas com una norma que, com l’abús de dret protegeixi situacions entre particulars, sinó que és una norma de protecció del mateix ordenament contra els actes que el pretenen anar-hi en contra (persegueixen un resultat prohibit o contrari a l’ordenament) i que, a més, no ho fan d’una manera directa sinó que ho fan de manera indirecta mitjançant la creació d’una realitat jurídica aparentment legal però que amaga l’intent d’aconseguir un resultat prohibit o contrari a l’ordenament.  Norma de cobertura que permet emparar sota una legalitat aparent un acte que pretén aconseguir un resultat prohibit o contrari a l’ordenament.  No resulta necessari provar la voluntat o intenció de cometre frau.  La conseqüència no és sempre la nul·litat: la regulació del frau de llei té per objectiu que s’apliqui la norma que s’ha intentat evitar.  La simulació (absoluta o relativa) fraudulenta com a exemple: donació dissimulada amb compravenda; préstec amb interès usurer dissimulat amb arrendament; pagaments (suborns, comissions il·legals) justificats en treballs o serveis mai prestats (factures falses); matrimonis de complaença (matrimonis contrets per aconseguir la nacionalitat, sovint a canvi de diners...). Vegeu per exemple el web www.vendobolibic.com i busqueu algun exemple. Penseu en aquesta estructura: creem una aparença de realitat jurídica perfectament legal (una compravenda d’un objecte que no està prohibida: en el cas un o dos bolis) per un preu totalment desproporcionat (cosa que com a tal tampoc està prohibida) però això amaga (amb la ficció de la donació) una compravenda d’un objecte que sí resulta estar prohibit (en els casos en què la revenda d’entrades estigui prohibida per la regulació del sector o pel mateix organitzador de l’acte).  El negoci jurídic dissimulat no és sempre nul (sí que ho seria el matrimoni, per exemple) ja que ens pot interessar mantenir-ne els efectes o bé aplicar-li l’impost corresponent (tal com fa la LGT), és a dir, tal com ens diu el Codi civil: aplicar-li la norma que s’ha tractat d’evitar. o En canvi, el mer incompliment de la llei –sense actes amb intenció de cometre frau simulant una aparença de legalitat- no és frau de llei, és un incompliment i

Marc-R. Lloveras no necessitem cap remei o institució especial per a que no tingui efectes. Aquests estan previstos en l’art. 6.3 CCEsp com a, per exemple, vulneració directa d’una prohibició establerta per la llei i la solució és la nul·litat (excepte que la llei que regula el sector concret on es produeix l’incompliment estableixi una altra mena de conseqüència o sanció).  En la contractació laboral trobem molts supòsits en què s’ha aplicat la doctrina del frau de llei ja que s’usa una figura contractual prevista per la llei (contractes temporals o eventuals) utilitzant una aparença que no és real ja que la necessitat és contínua o fixa.  STS, sala 4a, 6.3.2009 : frau en contractació eventual, treballadora amb tasques contínues contractada com a eventual.  STS, sala 4a, 6.6.2012 : acomiadament de 18 socorristes interins contractats en administració pública ( Instituto madrileño del Deporte ) cobrint llocs fixes discontinus a temps parcial amb la prèvia privatització del servei. Incompliment de conveni i de normativa sobre acomiadament col·lectiu. No es considera amortització de places que permetria desafecció i acomiadament sinó que l’activitat s’ha desplaçat a una empresa privada.  L’argument del frau de llei ha estat utilitzar més recentment en casos on es discutia la laboralitat de la relació com els denominats falsos autònoms, podeu veure entre altres les STSJ Madrid, 27.11.2019 i STSJ Cat 22.9.2020 –repartidors de glovo-.  La legislació laboral utilitza i aplica el frau de llei en diversos casos. Hi trobem referències en l’Estatut dels Treballadors (RDL 2/2015) pel que fa a possible frau en contractació temporal, preveient aleshores que el contracte es presumirà indefinit (art. 15.3); trasllats de personal de manera successiva per sota dels criteris marcats per la llei per incomplir les normes de mobilitat geogràfica, essent aleshores nuls (art. 40); i, en el mateix sentit, per les modificacions substancials de les condicions de treball (art. 41.3) i per l’acomiadament col·lectiu (art. 51.1).  A més, la Llei sobre infraccions i sancions en l’ordre social (RDL 5/2000), també utilitza el concepte de frau de llei i el considera una infracció greu, art. 7.2 – relacions laborals- que comporta la corresponent sanció. També es preveu en possibles pactes entre una empresa principal i els seus contractistes o subcontractats (art. 13.14 –riscos laborals-) per eludir les normes sobre responsabilitat. En aquest cas, aquests pactes es consideren nuls (art. 42.3). Artículo 7. Infracciones graves (en matèria de relacions laborals) Son infracciones graves:

1. No formalizar por escrito el contrato de trabajo cuando este requisito sea exigible o cuando lo haya solicitado el trabajador.
2. La transgresión de la normativa sobre modalidades contractuales, contratos de duración determinada y temporales, mediante su utilización en fraude de ley o respecto a personas, finalidades, supuestos y límites temporales distintos de los previstos legal, reglamentariamente, o mediante convenio colectivo cuando dichos extremos puedan ser determinados por la negociación colectiva. 2.3. La interpretació de les normes en el dret privat: criteris hermenèutics.