Intrducció
Els principis constitucionals son elements fonamentals de l’ordenament financer i tributari.
Cam ja sabem, la constitució té un valor normatiu directe i immediat. Aquest valor queda
plasmat en els principis tributaris. Com podem extreure de l’apartat 1 de l’article 31 de la
Constitució, : “Todos contribuirán al sostenimiento de los gastos públicos de acuerdo con su
capacidad económica mediante un sistema tributario justo, inspirado en los principios de
igualdad, y progresividad, que en ningún caso tendrá alcance confiscatorio.” El fet de vulnerar
aquest precepte podria suposar la interposició d’un recurs o una qüestió d’inconstitucionalitat
davant el TC contra lleis o disposicions normatives amb rang de llei(com hem vist al llarg de les
sentències objecte d’aquesta pràctica).
Cal destacar el paper rellevant de les sentències del TC pel que fa a aquesta matèria, doncs el
TC, com a intèrpret de la Constitució, és l’únic capaç de declarar la inconstitucionalitat, de
manera que les seves sentències tinguin valor de Llei. Per tant, al figura del TC és important
alhora de posar de manifest l’eficàcia jurídica dels principis constitucionals. Aquesta eficàcia
també és veu recolzada en l’àmbit dels tribunals ordinaris, que declararan inconstitucional les
normes amb rang inferior a llei.
Principis
Distingirem entre principis materials, que prevenen sobre el contingut substantiu que ha de tenir
una determinada matèria, i principis formals, que es limiten a establir el procediment formal que
ha de seguir la regulació de la matèria.
D’entre els principis materials destaquem: el principi de generalitat, d’igualtat, de progressivitat,
de no confiscatorietat, de capacitat econòmica i d’eficiència en la programació i l’execució de la
despesa pública.
El principi forma per excel·lència és el principi de reserva de llei.
1. El principi de generalitat
Com ja hem comentat abans, l’article 31 diu que “todos contribuirán al sostenimiento de los
gastos públicos de acuerdo con su capacidad económica mediante un sistema tributario
justo...”. En relació amb això, l’article 3 de la LGT informa de que “la ordenación de los
tributos ha de basarse en la capacidad económica de las personas llamadas a satisfacerlos y en
los principios de Justicia, generalidad, Igualdad, Progresividad, equitativa distribución de la
carga tributaria y no confiscatoriedad”.
Amb el principi de generalitat es combat l’arbitrarietat i s’eviten les condonacions arbitràries del
pagament de tributs. Amb la paraula “tots”, el legislador es refereix tant a espanyols com a
estrangers, tant a persones físiques com a jurídiques. Amb aquest principi es busca evitar que es
produeixin situacions privilegiades al aplicar la llei.
El principi de generalitat suposa una exigència directe pel legislador per a que tipifiqui com a
fet imposable tot acte, fet o negoci jurídic que sigui indicatiu de capacitat econòmica. Des
d’aquest punt de vista, a aquest principi li atribuïm dos significats:
• L’ordenament jurídic tributari a de prohibir la concessió d’exempcions y bonificacions
tributàries que es puguin considerar discriminatòries. Els beneficis tributaris seran
legítims quan, tot i beneficiar a les persones amb una capacitat econòmica prou com per
suportar les càrregues tributàries, el legislador ho faci amb l’objectiu de satisfer
determinats fins constitucionals.
