IRPF y IP práctica ejercicios, Apuntes de Derecho Financiero y Tributario

¡Descarga IRPF y IP práctica ejercicios y más Apuntes en PDF de Derecho Financiero y Tributario solo en Docsity!

GUÍA D’ESTUDI I EXERCICIS

IMPOST SOBRE EL PATRIMONI

Dra. Montserrat Casanellas

Impost sobre el Patrimoni Dret Financer II.- Dra. Montserrat Casanellas

IMPOST SOBRE EL PATRIMONI

1. IDEES PRÈVIES

Com s’explicarà en els següents epígrafs, l’Impost sobre el Patrimoni és un impost que grava la titularitat d’un patrimoni net per les persones físiques. En aquest context, l’IP es configura com un impost amb una naturalesa clarament censal donat que permet conèixer els béns i drets de contingut econòmic dels que són titulars les persones físiques en cada període impositiu, així com quina ha estat la seva evolució o els canvis que el mateix ha sofert d’un període a un altre. Aquesta informació resulta molt útil en la comprovació d’altres impostos del sistema tributari ja que a través de la informació obtinguda a l’IP és possible conèixer quines són les rendes imputables als subjectes de l’IRPF, per exemple, com a conseqüència de la titularitat d’un determinat bé o quines han estat les alteracions patrimonials subjectes a l’IRPF com a conseqüència de transmissió de determinats béns o drets dels que era titular la persona física el període impositiu anterior i que ara ja no apareixen al seu patrimoni.

2. MARC NORMATIU La regulació substantiva de l’Impost sobre el Patrimoni (en endavant IP) es troba essencialment recollida a la Llei 19/1991, de 6 de juny, reguladora de l’Impost sobre el Patrimoni (en endavant LIP). Tanmateix, cal tenir en compte el Reial Decret 1704/1999 , de 5 de novembre , pel que es determinen els requisits i condicions de les activitats empresarials i professionals i de les participacions en entitats per a l’aplicació de les exempcions corresponents a l’Impost sobre el Patrimoni i el Reial Decret 25/2000, de 14 de gener, pel que es concreten els requisits i condicions de les participacions en entitats per a l’aplicació de les exempcions corresponents a l’Impost sobre el Patrimoni. Cal tenir en compte que l’IP és un tribut totalment cedit a les CCAA i en el marc del qual tenen reconegudes competències normatives per regular determinats aspectes del tribut, circumstància que determina la necessitat de tenir en compte les disposicions que, en el seu cas, hagi aprovat la corresponent Comunitat Autònoma. 3. CARACTERÍSTIQUES L’IP es caracteritza pels següents trets definitoris:

• És un impost directe , és a dir, és un impost que grava una capacitat econòmica concreta, un benefici, una renda. A més, l’obligació de pagament d’aquest impost s’estableix a càrrec d’una determinada persona sense possibilitat de repercutir-lo a altres persones.

Impost sobre el Patrimoni Dret Financer II.- Dra. Montserrat Casanellas Els supòsits de no subjecció determinen, com ja es va veure al curs passat, una delimitació negativa del fet imposable en tant en quant ajuden a definir el fet imposable del tribut tot indicant quins supòsits queden fora del mateix. En aquest context, els drets que no tenen contingut econòmic no formen part del patrimoni del subjecte passiu i, per tant, no suposen una realització del fet imposable de l’IP. Per tant, els drets que no tenen contingut econòmic són supòsits no subjectes a l’IP. Aquest és el cas, per exemple, del dret a l’honor o a la pròpia imatge o el dret d’aliments o altres prestacions derivades del Dret de família, com ara les pensions compensatòries o les pensions per aliments establertes en cas de divorci o separació matrimonial.

6. EXEMPCIONS L’art. 4 LIP estableix una relació de béns exclosos de gravamen, tot i realitzar-se el fet imposable del tribut. Concretament: a) Vivenda habitual: La vivenda habitual del subjecte passiu queda exclosa de tributació fins un màxim de 300.000,00 euros. Aquest import és aplicable a cadascun dels subjectes passius propietaris de la vivenda. En cas que el valor de la vivenda fos superior a l’esmentat import, el contribuent haurà de declarar l’excés sobre el mateix. b) Obres d’art i antiguitats: Per aquest concepte estan exempts de tributació a l’IP els següents béns: - Béns integrants del Patrimoni Històric Espanyol, inscrits al Registre General de Béns d’Interès Cultural o a l’Inventari General de Béns Mobles, així com els béns d’interès cultural qualificats com a tals pel Ministeri de Cultura. - Els objectes d’art i antiguitats el valor dels quals no superi determinats imports. - Els objectes d’art i antiguitats que hagin estat cedits en dipòsit permanent pels seus propietaris a museus o institucions culturals sense ànim de lucre per a la seva exposició pública. - L’obra pròpia dels artistes mentre estigui al patrimoni de l’autor. c) Aixovar domèstic, és a dir, els efectes personals i de la llar, els utensilis domèstics i la resta de béns mobles que siguin d’ús particular pel subjecte passiu. Queden exclosos d’aquest concepte les joies, pells de luxe, vehicles, embarcacions i aeronaus i els objectes d’art i antiguitats, béns que, per tant, sí es subjecten a tributació. d) Drets consolidats dels partíceps en plans de pensions e) Propietat intel·lectual i industrial: els drets derivats de la propietat intel·lectual i industrial es troben exempts de tributació mentre estiguin al patrimoni del seu autor i no siguin utilitzats en el comerç. f) Patrimoni empresarial i participacions en entitats: Amb la finalitat d’incentivar la inversió en petites i mitjanes empreses, s’exclouen de gravamen les eines de treball i les participacions en entitats, sempre que

Impost sobre el Patrimoni Dret Financer II.- Dra. Montserrat Casanellas compleixin determinats requisits i condicionants (aquesta exempció es troba desenvolupada al ja citat Reial Decret 1704/1999, de5 de novembre).

7. SUBJECTE PASSIU En relació al subjecte passiu de l’IP cal tenir en compte dues qüestions bàsiques: a) En primer lloc, només són subjectes passius d’aquest impost les persones físiques. b) En segon lloc, només existeix la modalitat individual de tributació, de manera que cada persona física tributa exclusivament pels béns i drets dels quals ella n’és titular. Aquesta configuració de l’impost exclou tota possibilitat de tributació conjunta o d’acumulació de patrimonis entre els membres de la família. Per altra banda, les persones físiques es poden convertir en subjectes passius de l’IP per dues vies diferents, cadascuna d’elles amb les seves pròpies regles de tributació. Concretament:

• Subjectes passius per obligació personal : Són subjectes passius per obligació personal els residents a territori espanyol, residència que es determina per l’aplicació de les regles de l’IRPF. En aquest cas, es sotmeten a tributació la totalitat de rendes del contribuent (l’anomenat patrimoni mundial), amb independència del lloc on es trobin situats els béns o es puguin exercir els drets.
• Subjectes passius per obligació real : Són subjectes passius per obligació real les persones que no tenen la seva residència habitual a Espanya però que, en canvi, són titulars de béns situats en aquest territori o de drets exercitables en el mateix. A diferencia dels anteriors, els subjectes per obligació real només tributen els béns i drets de contingut econòmic dels que en són titulars i que estan situats a territori espanyol. En relació a l’obligació real de contribuir, el legislador espanyol ha disposat una sèrie de figures per tal de garantir el compliment de la corresponent obligació tributària. En aquest sentit, existirà l’obligació d’anomenar un representant davant l’Administració Tributària quan el subjecte no resident operi a Espanya mitjançant un establiment permanent o així ho requereixi l’Administració Tributària. Tanmateix, s’introdueix la figura del responsable solidari que correspon al dipositari o gestor dels béns o drets dels no residents. Aquesta responsabilitat queda limitada a la quantia de l’impost que correspongui als béns o drets dipositats o la gestió dels quals estigui encomanada al mateix. Exemple 1: El senyor Felip, resident a Espanya, és propietari d’un immoble a Barcelona que constitueix la seva residència habitual. Tanmateix, disposa d’un apartament a Eivissa que utilitza durant els mesos d’estiu i un altra a Itàlia

Impost sobre el Patrimoni Dret Financer II.- Dra. Montserrat Casanellas Com a conseqüència de l’anterior afirmació, és important tenir en compte que quan es produeix la mort d’una persona, el seu patrimoni no està subjecte a tributació en l’exercici en que es produeix la mort, ja que falta la titularitat del patrimoni en la data de meritament de l’impost. En aquest cas, el patrimoni del causant es gravarà com a part del patrimoni dels corresponents hereus o legataris a efectes de l’Impost sobre Successions i Donacions.

10. LIQUIDACIÓ DE L’IMPOST L’esquema de la liquidació de l’impost és al següent: + Valor dels béns i drets no exempts (patrimoni brut) - Import càrregues, gravamens, deutes i obligacions

---

BASE IMPOSABLE - Reducció per mínim exempt

---

BASE LIQUIDABLE x Tipus de gravamen

---

QUOTA ÍNTEGRA - Reducció per límit conjunt amb IRPF - Deducció per IP satisfet a l’estranger - Bonificació Ceuta i Melilla - Deduccions i bonificacions

---

QUOTA LÍQUIDA A INGRESSAR 10.1. BASE IMPOSABLE La base imposable és el valor del patrimoni net del subjecte passiu, tenint en compte que aquesta magnitud es determina per la diferència entre el valor dels béns i drets de contingut econòmic dels que sigui titular la persona física i les càrregues i gravamens que disminueixen el seu valor, així com els deutes i obligacions personals de les que hagi de respondre el subjecte passiu. Esquemàticament:

Impost sobre el Patrimoni Dret Financer II.- Dra. Montserrat Casanellas PATRIMONI NET !!!!

• Valor dels béns i drets de contingut econòmic

• Càrregues i gravamens sobre els béns i drets
• Deutes i obligacions personals A continuació, estudiarem cadascun dels paràmetres que integren el concepte de patrimoni net de manera pormenoritzada. a) Valor dels béns i drets La valoració dels béns i drets que amb més freqüència formen part del patrimoni del subjecte passiu es realitza atenent uns criteris específics que han estat establerts pel legislador als arts. 10 a 25 de la LIP. En concret: TIPUS DE BÉ O DRET VALORACIÓ A EFECTES DE L’IP Béns immobles de naturalesa rústica o urbana El major dels tres valors següents:
• Valor d’adquisició;
• Valor cadastral;
• Valor comprovat per l’Administració a efectes d’altres impostos. Hi ha supòsits especials en els que s’apliquen criteris especials de valoració. Dipòsits bancaris en comptes corrents, d’estalvi, a la vista o a termini Es valoraren atenent al major dels dos valors següents:
• Saldo a 31 de desembre,
• Saldo mig del darrer trimestre de l’any (per calcular aquest saldo no es tindran en compte les quantitats retirades del compte que hagin estat destinades a l’adquisició de béns o drets que figurin al patrimoni del subjecte o que hagin estat destinades al pagament o a la reducció de deutes). Assegurances de vida Valor de rescat

Impost sobre el Patrimoni Dret Financer II.- Dra. Montserrat Casanellas Joies i pells de caràcter suntuori Valor de mercat Objectes d’art i antiguitats Valor de mercat Drets derivats de la propietat industrial i intel·lectual Valor d’adquisició. b) Import de les càrregues, gravamens, deutes i obligacions. Per a l’aplicació de les càrregues, gravamens i deutes cal tenir en compte les següents regles:

• En primer lloc, no resulta deduïble l’import dels deutes, càrregues i gravamens corresponents als béns exempts de tributació;
• En segon lloc, els deutes es valoren pel seu import nominal, de manera que no és possible incloure els interessos corresponents. Per a la seva deduïbilitat és imprescindible que el contribuent disposi de justificació documental.
• En tercer lloc, cal tenir en compte que les càrregues i gravamens que recauen sobre els béns es resten directament del seu valor. És per aquest fet que l’aplicació d’aquests conceptes mai podrà donar lloc a una valoració negativa. Per contra, els deutes i obligacions no tenen cap tipus de limitació, de manera que l’import del patrimoni net podrà resultar negatiu com a conseqüència de la seva aplicació. 10.2. BASE LIQUIDABLE La base liquidable s’obté restant de la base imposable l’anomenat mínim exempt , única reducció admesa per la normativa vigent. Aquesta reducció únicament resulta d’aplicació als subjectes passius per obligació personal de contribuir, mai quan existeixi obligació real. En el cas de la CCAA de Catalunya, el mínim exempt s’ha fixat en 500. euros. La norma estatal es situa als 700.000 Euros. OBLIGACIÓ PERSONAL DE CONTRIBUIR BASE LIQUIDABLE ↓ = Base imposable – Mínim exempt OBLIGACIÓ REAL DE CONTRIBUIR BASE LIQUIDABLE ↓ = Base imposable 10.3. QUOTA ÍNTEGRA La quota íntegra de l’impost s’obté per aplicació de l’escala de gravamen corresponent. L’aprovació d’aquesta tarifa també és competència de les CCAA.

Impost sobre el Patrimoni Dret Financer II.- Dra. Montserrat Casanellas En el seu defecte, resulta d’aplicació l’escala aprovada per la normativa estatal, escala que també s’aplica als contribuents per obligació real de contribuir. A les pàgines 1.053 a 1.055 del manual pràctic de Renda s’inclouen totes les escales per CCAA. En aquest apartat resulta d’extrema importància tenir en compte l’existència d’un límit de la quota íntegra. En efecte, pels subjectes passius per obligació personal, existeix un límit conjunt de la quota íntegra de l’IP i de la porció de la quota corresponent a la part general de la base imposable de l’IRPF : la suma d’aquests dos imports no pot superar el 60% de la part general de la base imposable de l’IRPF de l’exercici.

• Quota íntegra IP
• Quota íntegra part general base imposable IRPF ! < 60% de la part general base imposable IRPF En cas d’excedir aquest límit, caldrà reduir la quota de l’IP per respectar el límit màxim esmentat. Ara bé, cal tenir en compte que també existeix un límit màxim per a l’aplicació de l’esmentada reducció de la quota de l’IP: la reducció no pot excedir el 80% de la quota de l’IP. O d’altra manera, s’estableix una quota mínima de l’IP del 20%, quota que sempre existirà tot i no haver, per exemple, base imposable de l’IRPF. 10.4. DEDUCCIONS I BONIFICACIONS Sobre la quota íntegra derivada de l’aplicació de la tarifa sobre la base liquidable es practicaran, en el seu cas, les deduccions i bonificacions previstes a la normativa de l’impost. Com a conseqüència d’aquesta operació resultarà la quota líquida de l’exercici a ingressar. Des del mes de gener de 2002, les CCAA tenen competències normatives per regular les deduccions i bonificacions de l’IP en relació al seu territori. Les deduccions i bonificacions autonòmiques han de ser compatibles amb les de l’Estat, sense que puguin modificar aquestes darreres i essent d’aplicació després de les mateixes. Les deduccions estatals aplicables a la quota íntegra són les següents: a) Deducció per impostos de naturalesa similar a la del IP espanyol satisfets a l’estranger : La finalitat d’aquesta deducció és eliminar la doble imposició que es pot produir quan el contribuent és titular de béns o drets

Impost sobre el Patrimoni Dret Financer II.- Dra. Montserrat Casanellas EXERCICI IMPOST SOBRE EL PATRIMONI La senyora Castany ens dona les següents dades a efectes del càlcul de la seva declaració de l’Impost sobre el Patrimoni: a) A principis del mes de febrer ha adquirit un vehicle automòbil per un total de 60.000 euros. D’aquests diners, en el moment de l’adquisició abona 20. € i la resta del preu queda ajornat un any (el pagament d’aquest preu ajornat es realitza el 4 de febrer de 2009). b) És titular d’un compte corrent amb un saldo mig del darrer trimestre del any de 2.000 € i un saldo a 31 de desembre de 3.000 €. c) L’any 1993 va heretar del seu avi un quadre de Velázquez inscrit al Registre General de Béns d’Interès Cultural. En el moment de la successió el valor del quadre era de 240.000 €, essent el seu valor de mercat actual de 300.000 €. d) La senyora Castany és escultora i té al seu poder las darreres quatre obres que ha realitzat, valorades en un total de 100.000 € e) Té subscrit un Pla de Pensions que l’any 2008 ascendeixen a 60.000 €. f) És propietària d’un immoble que utilitza com a vivenda habitual. El seu valor cadastral revisat és de 100.000 €. Fou adquirit l’any 1990 per 200.000 €. g) És propietària d’un altre immoble que té llogat durant tot l’any per una renda mensual de 700 €. El valor cadastral no revisat de l’immoble és de 75.000 € i fou adquirit per 150.000 €. Per a l’adquisició d’aquest immoble la contribuent va sol·licitar un préstec del que a l’actualitat queden pendents de pagar 30.000 €. h) Per a la decoració de casa seva ha adquirit diversos mobles valorats en 30.000 €, una vaixella nova valorada en 12.000 € i una estora persa adquirida per 6.000 €. i) Durant l’any ha adquirit un iot d’esbarjo per 18.000 €. D’aquest import ha satisfet 5.000 en metàl·lic i per finançar la resta ha sol·licitat un préstec personal. j) L’any 2000 va heretar de la seva tieta un anell de brillants valorat en 30. € i un rellotge d’or valorat en 40.000 €. k) La contribuent és propietària d’un abric de pells valorat en 20.000 € i un collaret de perles cultivades valorat en 40.000 €. l) A principis d’any la senyora Castany va decidir sotmetre’s a una operació de cirurgia estètica. Per a satisfer els honoraris mèdics corresponent sol·licità un préstec personal de 30.000 € dels quals actualment resten pendents 28.000 €. m) Donat que fa uns anys es separà del seu marit, rep una pensió compensatòria de 1.000 € mensuals, d’acord amb el que s’estipula al corresponent conveni regulador de la separació. Determinar l’import de l’Impost sobre el Patrimoni de la contribuent.

Procediments i sistema tributari Dra. Montserrat Casanellas

ESQUEMA GENERAL LIQUIDACIÓ IRPF

RENDIMENTS NETS

• Rendiments nets treball
• Rendiments nets capital mobiliari que no siguin renda de l’estalvi (art. 25.4 LIRPF: “altres”)
• Rendiments capital immobiliari
• Rendiments activitats econòmiques
• Imputacions de renda GUANYS I PÈRDUES PATRIMONIALS DERIVATS D’OPERACIONS DIFERENTS A LA TRANSMISSIÓ D’ELEMENTS PATRIMONIALS RENDIMENTS NETS DEL CAPITAL MOBILIARI GUANYS I PÈRDUES PATRIMONIALS DERIVATS DE LA TRANSMISSIÓ D’ELEMENTS PATRIMONIALS Integració i compensació segons regles i límits específics Integració i compensació segons regles i límits específics BASE IMPOSABLE GENERAL BASE IMPOSABLE DE L’ESTALVI Ç

IIMMPPOOSSTT SSOOBBRREE LLAA RREENNDDAA DDEE LLEESS PPEERRSSOONNEESS FFÍÍSSIIQQUUEESS::

I INNTTRROODDUUCCCCIIÓÓ

Dra. Montserrat Casanellas

Impost sobre la Renda de les Persones Físiques Procediments i sistema tributari.- Dra. Montserrat Casanellas

IMPOST SOBRTE LA RENDA DE LES PERSONES FÍSIQUES

INTRODUCCIÓ

FONTS NORMATIVES

El bloc normatiu que regula l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques està constituït per les següents disposicions:  Llei 35/2006, de 28 de novembre , de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques i de modificació parcial de les Lleis de l’Impost sobre Societats, sobre la Renda de no Residents i sobre el Patrimoni (en endavant, LIRPF).  Reial Decret 439/2007, de 30 de març, pel que s’aprova el Reglament de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques i es modifica el reglament de plans i fons de pensions (en endavant, RIRPF). Aquesta normativa ha estat objecte d’una recent modificació operada mitjançant la Llei 26/2014, de 27 de novembre així com pel Reial Decret Llei 9/2015, de 10 de juliol, de mesures urgents per reduir la càrrega tributària suportada pels contribuents de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques i altres mesures de caràcter econòmic.

NATURALESA I ÀMBIT D’APLICACIÓ

L’art. 1 de la LIRPF defineix la naturalesa de l’impost. D’acord amb aquest article, ens trobem davant un impost caracteritzat pels següents elements: a) Es tracta d’un impost directe , en quant, des de la vessant econòmica, es tracta d’un tribut que grava una manifestació directa de riquesa, com és l’obtenció de renda. Així mateix, des de la perspectiva jurídica, es tracta d’un impost que ha de ser satisfet per aquell que obté la renda sotmesa a gravamen, sense que existeixi la possibilitat que el subjecte passiu repercuteixi la quota tributària sobre un tercer aliè al cercle d’obligats tributaris.

Impost sobre la Renda de les Persones Físiques Procediments i sistema tributari.- Dra. Montserrat Casanellas És evident que aquesta configuració pot crear certes dificultats, per la qual cosa s’estableixen criteris subsidiaris per determinar la residència, com ara, el lloc on s’obté la major part de la base imposable o el lloc on el contribuent hagi tingut la darrera residència declarada a efectes de l’IRPF. Cal tenir en compte, també, que la configuració de l’IRPF com a tribut cedit va acompanyada del reconeixement de competències normatives a les CCAA per regular certs aspectes del tribut. Entre d’altres, les Comunitats Autònomes poden legislar sobre la quantia del mínim personal i familiar aplicable per al càlcul del gravamen autonòmic (incrementant-lo o disminuint-lo en un 10%),l’escala autonòmica o introduir noves deduccions per circumstàncies personals i familiars o per inversions no empresarial i per aplicació de renda. L’ús d’aquesta competència normativa ha determinat l’existència de nombroses i importants diferències en la quantificació del tribut segons la Comunitat Autònoma de què es tracti. Així, per exemple, a la Comunitat Autònoma de Catalunya existeixen cinc deduccions pròpies mentre que a la Comunitat Valenciana n’hi ha tretze. Respecte a l’àmbit espacial d’aplicació , l’IRPF és un impost que s’aplica a tot el territori espanyol (art. 4 LIRPF), sens perjudici de les particularitats derivades dels règims tributaris forals de concert i conveni aplicables al País Basc i Navarra, així com les especialitats previstes pels territoris de Ceuta, Melilla i Canàries. Finalment, cal tenir en compte la previsió continguda a l’art. 5 de la LIRPF en el sentit que les previsions establertes a la LIRPF s’han d’aplicar sens perjudici del que preveuen els Convenis i Tractats Internacionals que formen part de l’ordenament intern. Aquesta previsió és de cabdal importància en l’àmbit de l’IRPF per tal d’evitar o matisar els supòsits de doble imposició. Exemple: Imaginem que una persona física resident a Espanya és titular d’un immoble a França que ha tingut llogat durant tot l’any. Pel fet de ser resident a Espanya haurà de tributar a l’IRPF espanyol per la seva renda mundial, és a dir, per la totalitat de rendes obtingudes sigui quin sigui el lloc de la seva obtenció. A l’hora, podria ser que les rendes obtingudes a França hagin hagut de tributar, també, allà en impost similar a l’Impost sobre la Renda de No residents. Aquesta circumstància determinaria una doble imposició en quant una mateixa renda hauria estat sotmesa a tributació dues vegades. Per donar resposta a aquestes situacions, en els Convenis de Doble Imposició acostumen a existir clàusules en les que es distribueix la potestat tributària, de

Impost sobre la Renda de les Persones Físiques Procediments i sistema tributari.- Dra. Montserrat Casanellas manera que, atenent a la naturalesa de la renda o a la naturalesa del bé que la genera, es determina quin és l’Estat competent per sotmetre-la a gravamen. Així, seguint l’exemple, el Conveni per evitar la doble imposició entre Espanya i França estableix que les rendes immobiliàries seran sotmeses a tributació per l’Estat on radiqui el bé immoble del qual procedeixen i, per tant, en l’exemple, a França. D’aquesta manera, a Espanya aquestes rendes quedaran exceptuades de gravamen.