

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Asignatura: Arquitectura de Computadors, Profesor: Carles Franquesa, Carrera: Enginyeria Informàtica, Universidad: UPC
Tipo: Apuntes
1 / 3
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!


2.1 (Per a reflexionar.) Què és una propietat? Intuïtivament una propietat és quelcom que alguns objectes de determinat àmbit tenen i que altres objectes no tenen. Per exemple: un nombre natural pot ser parell o pot no ser-ho: “ser parell” és una propietat aplicable als nombres naturals. Una altra pro- pietat: “ser definible amb menys de quinze paraules catalanes”. El zero, per exemple, té aquesta propietat, ja que 0 és “el mínim nombre natural” (quatre paraules). Com que només hi ha una quantitat finita de paraules catalanes, només hi ha una quantitat finita d’oracions de menys de quinze paraules catalanes i, per tant, només hi haurà una quantitat finita de nom- bres definibles amb menys de quinze paraules catalanes. Així doncs, no tots els nombres naturals seran definibles amb menys de quinze paraules catala- nes. Sigui n 0 el primer nombre que no ho és. Acabem de dir que n 0 no és definible amb menys de quinze paraules catalanes però “el primer nombre natural que no és definible amb menys de quinze paraules catalanes” és una definició de n 0 amb catorze paraules catalanes! (Aquesta és més o menys la paradoxa de Richard, que la va formular de manera semblant a l’any 1905 ). Aquesta paradoxa posa de manifest que el concepte de “propietat” no és aproblemàtic. Una manera d’evitar les paradoxes com la de Richard consis- teix en precisar què s’ha d’entendre per propietat. Per exemple: una propi- etat predicable de x és una fórmula (ben formada) del llenguatge del càlcul de predicats la qual fórmula té x com a única variable lliure. Amb aquesta precisió, “ser parell” és una propietat: “ x és parell” és “∃ n ∈ N ∧ x = 2 n ”. En canvi ”ser definible amb menys de quinze paraules catalanes” no es pot formalitzar.
2.2 (Per a reflexionar.) No tota propietat determina un conjunt. L’enunciat “si φ és una propietat, llavors hi ha un conjunt els elements del qual són
Problemes de Fonaments Matemàtics 15
exactament els objectes que tenen la propietat φ” no és, en general, cert. Considerem la propietat (aplicable als conjunts) de “no ser element de sí mateixos”, també anomenada “propietat de normalitat”:
A és un conjunt normal si, i només si, A ∈/ A
No és difícil donar exemples de conjunts normals: { 2 , 4 , 6 } ho és (no és cap nombre!). Si qualsevol propietat determinés un conjunt, podríem considerar el conjunt de tots els conjunts normals: C = { A : A normal}. Preguntem- nos: és C normal?
Arribem a una contradicció, contradicció que ens força a admetre que no existeix el conjunt C o, en altres paraules, que no tota propietat determina un conjunt. Aquesta és la paradoxa de Russell ( 1903 ).
2.3 Són iguals els conjunts següents?
A = { 1 , 3 , 1 , 3 , 5 , 7 , 9 } B = {nombres positius senars més petits que 10 }
Justifiqueu la resposta.
2.4 Determineu si les proposicions següents són certes o falses:
1 ) ∃ x ( x ∈ ∅)
2 ) ∀ x ( x ∈ ∅)
3 ) ∀ x ( x ∈ ∅/ )
4 ) ∃ x ( x ∈ ∅/ )
2.5 La proposició ‘Existeix un conjunt A tal que A ⊆ ∅’:
1 ) és certa, per exemple A = ∅.
2 ) és falsa, perquè ∅ no té elements.
J.L. Ruiz, F. Tiñena ©2011 CAPÍTOL 2. CONJUNTS