Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


j,jhkl, Apuntes de Arquitectura de ordenadores

Asignatura: Arquitectura de Computadors, Profesor: Carles Franquesa, Carrera: Enginyeria Informàtica, Universidad: UPC

Tipo: Apuntes

2012/2013

Subido el 05/05/2013

manelmc
manelmc 🇪🇸

4

(2)

1 documento

1 / 3

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
2 Conjunts
2.1 (Per a reflexionar.) Què és una propietat? Intuïtivament una propietat és
quelcom que alguns objectes de determinat àmbit tenen i que altres objectes
no tenen. Per exemple: un nombre natural pot ser parell o pot no ser-ho:
“ser parell” és una propietat aplicable als nombres naturals. Una altra pro-
pietat: “ser definible amb menys de quinze paraules catalanes”. El zero,
per exemple, aquesta propietat, ja que 0és “el mínim nombre natural”
(quatre paraules). Com que només hi ha una quantitat finita de paraules
catalanes, només hi ha una quantitat finita d’oracions de menys de quinze
paraules catalanes i, per tant, només hi haurà una quantitat finita de nom-
bres definibles amb menys de quinze paraules catalanes. Així doncs, no tots
els nombres naturals seran definibles amb menys de quinze paraules catala-
nes. Sigui n0el primer nombre que no ho és. Acabem de dir que n0no és
definible amb menys de quinze paraules catalanes però “el primer nombre
natural que no és definible amb menys de quinze paraules catalanes” és una
definició de n0amb catorze paraules catalanes! (Aquesta és més o menys la
paradoxa de Richard, que la va formular de manera semblant a l’any 1905).
Aquesta paradoxa posa de manifest que el concepte de “propietat” no és
aproblemàtic. Una manera d’evitar les paradoxes com la de Richard consis-
teix en precisar què s’ha d’entendre per propietat. Per exemple: una propi-
etat predicable de xés una fórmula (ben formada) del llenguatge del càlcul
de predicats la qual fórmula xcom a única variable lliure. Amb aquesta
precisió, “ser parell” és una propietat: xés parell” és nNx=2n”.
En canvi ”ser definible amb menys de quinze paraules catalanes” no es pot
formalitzar.
2.2 (Per a reflexionar.) No tota propietat determina un conjunt. L’enunciat
“si φés una propietat, llavors hi ha un conjunt els elements del qual són
14
pf3

Vista previa parcial del texto

¡Descarga j,jhkl y más Apuntes en PDF de Arquitectura de ordenadores solo en Docsity!

2 Conjunts

2.1 (Per a reflexionar.) Què és una propietat? Intuïtivament una propietat és quelcom que alguns objectes de determinat àmbit tenen i que altres objectes no tenen. Per exemple: un nombre natural pot ser parell o pot no ser-ho: “ser parell” és una propietat aplicable als nombres naturals. Una altra pro- pietat: “ser definible amb menys de quinze paraules catalanes”. El zero, per exemple, té aquesta propietat, ja que 0 és “el mínim nombre natural” (quatre paraules). Com que només hi ha una quantitat finita de paraules catalanes, només hi ha una quantitat finita d’oracions de menys de quinze paraules catalanes i, per tant, només hi haurà una quantitat finita de nom- bres definibles amb menys de quinze paraules catalanes. Així doncs, no tots els nombres naturals seran definibles amb menys de quinze paraules catala- nes. Sigui n 0 el primer nombre que no ho és. Acabem de dir que n 0 no és definible amb menys de quinze paraules catalanes però “el primer nombre natural que no és definible amb menys de quinze paraules catalanes” és una definició de n 0 amb catorze paraules catalanes! (Aquesta és més o menys la paradoxa de Richard, que la va formular de manera semblant a l’any 1905 ). Aquesta paradoxa posa de manifest que el concepte de “propietat” no és aproblemàtic. Una manera d’evitar les paradoxes com la de Richard consis- teix en precisar què s’ha d’entendre per propietat. Per exemple: una propi- etat predicable de x és una fórmula (ben formada) del llenguatge del càlcul de predicats la qual fórmula té x com a única variable lliure. Amb aquesta precisió, “ser parell” és una propietat: “ x és parell” és “∃ n ∈ N ∧ x = 2 n ”. En canvi ”ser definible amb menys de quinze paraules catalanes” no es pot formalitzar.

2.2 (Per a reflexionar.) No tota propietat determina un conjunt. L’enunciat “si φ és una propietat, llavors hi ha un conjunt els elements del qual són

Problemes de Fonaments Matemàtics 15

exactament els objectes que tenen la propietat φ” no és, en general, cert. Considerem la propietat (aplicable als conjunts) de “no ser element de sí mateixos”, també anomenada “propietat de normalitat”:

A és un conjunt normal si, i només si, A ∈/ A

No és difícil donar exemples de conjunts normals: { 2 , 4 , 6 } ho és (no és cap nombre!). Si qualsevol propietat determinés un conjunt, podríem considerar el conjunt de tots els conjunts normals: C = { A : A normal}. Preguntem- nos: és C normal?

  • Si C és normal, llavors C ∈/ C i, per tant, C no és normal.
  • Si C no és normal, llavors C ∈/ C i, per tant, C és normal.

Arribem a una contradicció, contradicció que ens força a admetre que no existeix el conjunt C o, en altres paraules, que no tota propietat determina un conjunt. Aquesta és la paradoxa de Russell ( 1903 ).

2.3 Són iguals els conjunts següents?

A = { 1 , 3 , 1 , 3 , 5 , 7 , 9 } B = {nombres positius senars més petits que 10 }

Justifiqueu la resposta.

2.4 Determineu si les proposicions següents són certes o falses:

1 ) ∃ x ( x ∈ ∅)

2 ) ∀ x ( x ∈ ∅)

3 ) ∀ x ( x ∈ ∅/ )

4 ) ∃ x ( x ∈ ∅/ )

2.5 La proposició ‘Existeix un conjunt A tal que A ⊆ ∅’:

1 ) és certa, per exemple A = ∅.

2 ) és falsa, perquè ∅ no té elements.

J.L. Ruiz, F. Tiñena ©2011 CAPÍTOL 2. CONJUNTS