¡Descarga John Locke apuntes selectividad y más Exámenes selectividad en PDF de Filosofía solo en Docsity!
John Locke:
Segon tractat sobre el govern civil.
1. Crec que no fora desencertat el precisar allò que jo entenc per poder polític. El poder d’un magistrat sobre un súbdit cal distingir-lo del d’un pare sobre els seus fills, del d’un amo sobre els seu criat, del d’un marit sobre la seva muller i del d’un senyor sobre el seu esclau... Entenc doncs per poder polític, el dret a dictar lleis, incloent-hi la pena de mort i consegüentment, totes les penes inferiors, per a la regulació i salvaguarda de la propietat, i a emprar la força de la comunitat en l’execució de tals lleis i en la defensa de l’Estat contra agressions forasteres, i tot això únicament en pro del bé públic. Segon Tractat. Cap. I
- Expliqueu breument, al voltant de 60 paraules, les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. (2 punts)
- (^) Expliqueu breument, al voltant de 15 paraules, el significat en el text de les següents expressions: (1 punt)
2..a poder polític 2..b bé públic.
- Quines raons té Locke per dir que “ el poder d’un magistrat sobre un súbdit cal distingir-lo del d’un pare sobre els seus fills ”. Haureu de referir-vos als aspectes generals del pensament de Locke que siguin pertinents encara que no apareguin explícitament en el text. (3 punts).
- (^) Compareu la concepció de Locke sobre la política amb una altra concepció que es pugui trobar a la història de la filosofia. (2 punts)
- Què opineu de la idea de que el govern ha de respondre a la voluntat de la majoria. (2 punts).
2. Per entendre el poder polític i derivar-lo dels seu origen, hem de considerar en quin estat es troben els homes naturalment, i aquest és un estat de perfecta llibertat per ordenar els seus actes i disposar de les seves propietats, dins dels límits de la llei natural, sense demanar permís ni dependre de la voluntat de cap altre home. És així mateix un estat d’igualtat, on tot el poder i la jurisdicció són recíprocs i ningú no té més que els altres; per tal com no hi ha res més evident que el fet que criatures de la mateixa espècie i condició, nascudes indiscriminadament amb els mateixos avantatges naturals i les mateixes facultat, han de ser també iguals entre si sense subordinació ni subjecció. Aquesta igualtat dels homes Hooker la considera tant evident que en fa la base de l’obligació d’amor mutu entre els homes, sobre la qual edifica els deures d’uns envers els altres, i de les quals deriva les màximes de justícia i caritat. Segon Tractat. Capítol II.
- Expliqueu breument, al voltant de 60 paraules, les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. (2 punts)
- Expliqueu breument, al voltant de 15 paraules, el significat en el text de les següents expressions: (1 punt)
2..a Poder polític 2..b Estat de natura.
- Quines raons té Locke per dir que “ els homes en estat de naturalesa és un estat de perfecta llibertat i igualtat”. Haureu de referir-vos als aspectes generals del pensament de Locke que siguin pertinents encara que no apareguin explícitament en el text. (3 punts)
- Compareu la concepció de Locke sobre l’estat de natura amb una altra concepció que es pugui trobar a la història de la filosofia. (2 punts)
- Què opineu de la idea de que els homes són naturalment col·laboradors i pacífics.. (2 punts).
4. No tinc cap dubte que, a aquesta estranya doctrina que tothom té el poder executiu en la llei de la natura, hi haurà qui m’hi objectarà que no és raonable que els homes siguin jutges en les seves pròpies causes, perquè l’amor propi els farà parcials envers ells mateixos i els seus amics i, en canvi, la mala consciència, la passió i l’afany de revenja els durien massa lluny en castigar els altres, i per tant no se’n derivaria més que confusió i desordre. És per això, sens dubte, que Déu ha designat un govern: per refrenar la parcialitat i la violència dels homes. Admeto fàcilment que el govern civil és el remei apropiat per a les inconveniències de l’estat de natura. Però desitjaria que aquest qui em fan aquesta objecció, recordessin que els monarques absoluts no són més que homes i que, si el govern ha de ser remei per a aquests mals, em fessin saber de quina mena és, i fins a quin punt és millor que l’estat de natura, aquell govern on un home pot fer als seus súbdit tot allò que li plagui. Segon Tractat. Capítol II.
- Expliqueu breument, al voltant de 60 paraules, les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. (2 punts)
- Expliqueu breument, al voltant de 15 paraules, el significat en el text de les següents expressions: (1 punt)
2..c govern civil 2..d estat de natura
- Quines raons té Locke per dir que “ Déu ha designat un govern: per refrenar la parcialitat i la violència dels homes”. Haureu de referir-vos als aspectes generals del pensament de Locke que siguin pertinents encara que no apareguin explícitament en el text. (3 punts)
- Compareu la concepció de Locke sobre la monarquia absoluta amb una altra concepció que es pugui trobar a la història de la filosofia. (2 punts)
- Què opineu de la idea de que el la funció bàsica del govern és la protecció dels nostres drets. (2 punts).
5. A aquest que diuen que no hi ha hagut mai cap home en estat de natura, jo oposaré l’autoritat de l’assenyat Hooker que diu que “les lleis naturals obliguen totalment els homes encara que mai no hagin establert cap mena de mancomunitat ni cap acord solemne entre ells respecte a què cal fer i què cal no fer, però. Com que nosaltres no ens bastem sols per assortir-nos de totes les provisions necessàries per a la vida que la nostra naturalesa desitja, una vida adequada a la dignitat de l’home, i que per tal de suplir aquestes deficiències, tendim de manera natural a cercar la comunió amb els altres, aquesta fou la causa de que els homes s’unissin inicialment en societats polítiques”. I jo afegiré que tots els homes es troben naturalment en tal estat, i hi romanen fins que, per propi assentiment, esdevenen membres d’alguna societat política. Tractat. Capítol II.
- Expliqueu breument, al voltant de 60 paraules, les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. (2 punts)
- Expliqueu breument, al voltant de 15 paraules, el significat en el text de les següents expressions: (1 punt)
.a estat de natura .b propi assentiment
- Quines raons té Locke per dir que “ jo afegiré que tots els homes es troben naturalment en tal estat, i hi romanen fins que, per propi assentiment, esdevenen membres d’alguna societat política”. Haureu de referir-vos als aspectes generals del pensament de Locke que siguin pertinents encara que no apareguin explícitament en el text. (3 punts)
- Compareu la concepció de Locke sobre l’estat de natura amb una altra concepció que es pugui trobar a la història de la filosofia. (2 punts)
- Què opineu de la idea de que els humans ens unim en societat perquè no podem aconseguir tot sols el que necessitem per viure. (2 punts).
7. Tots els homes són, com hem dit, lliures, iguals i independents per naturalesa, i ningú no pot, doncs, ésser privat d’aquesta condició ni ésser sotmès al poder polític de ningú sense el seu propi consentiment. L’únic cas en que algú es desprèn de la seva llibertat natural és quan, acordant amb els altres homes d’unir-se en comunitat, estableix els límits de la societat civil, per conviure en llibertat, pau i seguretat, gaudir tranquil·lament de les seves propietats i protegir-se més fermament d’aquests que no formin part d’aquesta societat. Quan un nombre indeterminat de persones s’avenen a formar una comunitat o govern, passen tot seguit a constituir un sol cos polític, on la majoria és qui té el dret d’actuar i de decidir damunt la resta. Segon Tractat. Capítol VIII.
2..c Expliqueu breument, al voltant de 60 paraules, les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. (2 punts)
2..d Expliqueu breument, al voltant de 15 paraules, el significat en el text de les següents expressions: (1 punt)
2..e poder polític 2..f consentiment
2..g Quines raons té Locke per dir que “ la majoria és qui té el dret d’actuar i de decidir damunt la resta”. Haureu de referir-vos als aspectes generals del pensament de Locke que siguin pertinents encara que no apareguin explícitament en el text. (3 punts)
2..h Compareu la concepció de Locke sobre el govern de la majoria amb una altra concepció que es pugui trobar a la història de la filosofia. (2 punts)
2..i Què opineu de la idea de que el millor govern és el de la majoria. ( punts).
8. Mirant enrere, doncs, fins on les cròniques més antigues del poblament de la Terra i de la història de les nacions ens permeten, trobem generalment que el govern requeia en una sola mà, però això no destrueix pas el que jo afirmo; que l’inici d’una societat política depèn del consentiment dels individus per unir-se i formar una societat; i que aquests individus, un cop reunits, poden establir la forma de governs que els hi sembli més adient. Però com que això ha induït alguns homes a error, i a pensar que els governs eren monarquies per naturalesa i pertanyien al pare, pot ser no fora desencertat de considerar per què en un principi els homes s’abocaren generalment en aquesta forma de govern; pot ser la preeminència del pare motivà que el poder s’emplacés en una sola mà, però el que és evident és que totes les monarquies, en els primers temps, foren generalment electives... La gent mai va somiar que una monarquia hagués de ser jure divino ... L’inici pacífic de tot govern ha estat fonamentat en el consentiment del poble. Segon Tractat. Capítol VIII.
- Expliqueu breument, al voltant de 60 paraules, les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. (2 punts)
- Expliqueu breument, al voltant de 15 paraules, el significat en el text de les següents expressions: (1 punt)
- monarquia jure divino. 2..j consentiment
- Quines raons té Locke per dir que “ L’inici pacífic de tot govern ha estat fonamentat en el consentiment del poble”. Haureu de referir-vos als aspectes generals del pensament de Locke que siguin pertinents encara que no apareguin explícitament en el text. (3 punts)
- Compareu la concepció de Locke sobre el poder polític amb una altra concepció que es pugui trobar a la història de la filosofia. (2 punts)
- Què opineu de la idea de que el govern ha de basar-se en el consentiment del poble. (2 punts).
10. Tothom qui vulgui parlar amb claredat de la dissolució del govern cal que distingeixi entre dissolució de la societat i dissolució del govern. Allò que origina la comunitat i sostreu els homes del lliure estat de natura per integrar-los en una societat política és l’acord que cadascun estableix amb la resta per unir-se i actuar com un sol cos. La manera de dissoldre aquesta unió és la invasió i conquesta de l’Estat per una força estrangera. A més d'aquest enderrocament des de fora, els governs també poden ésser dissolts des de dins en els casos següents: Quan el poder legislatiu ha estat alterat, és el poder legislatiu que uneix els membres d’un Estat i els aplega en un cos únic i coherent. Per tant, en desintegrar-se els poder legislatiu, s’esdevenen la dissolució i la mort de la societat. La constitució dels legislatiu és l’acte primer i fonamental de la societat. Sempre que algú no designat pel poble es posi a legislar pel seu compte, el poble no estarà obligat a acatar aquestes lleis i restarà altre cop lliure de submissió, amb plena llibertat per assignar-se un nou legislatiu i per resistir-se a la força d’aquells qui els vulguin imposar qualsevol cosa sense autoritat per fer-ho. Això és provocat, habitualment, quan els que detenten el poder en un Estat en fan un mal ús. Segon Tractat. Capítol XIX. 11. Primer: Quan el monarca imposa la seva voluntat arbitrària en comptes d’aplicar les lleis que representen la voluntat de la societat, aleshores, modifica el poder legislatiu. Tot aquell que introdueixi noves lleis no autoritzades prèviament per la societat o subverteix les ja existents, repudia o desfà el poder legislatiu. Segon: Quan el monarca impedeix al poder legislatiu de reunir-se en el seu moment, o d’actuar lliurement d¡acord amb els fins per què fou constituït, el legislatiu és alterat. Tercer: Quan el poder arbitrari del monarca modifica els electors o els procediments d’elecció contra els interessos del poble, el poder legislatiu també resulta alterat. Quart: El fet de lliurar el poble a un poder estranger, produeix també una modificació del legislatiu i, consegüentment, la dissolució del govern. Hi ha encara una altra manera de dissoldre un govern, i és quan aquell qui té el poder executiu suprem negligeix i abandona la seva funció fins al punt que no és possible de seguir executant les lleis existents. Un govern sense lleis és incompatible amb la societat humana. Segon Tractat. Capítol XIX. 12. El motiu pel qual els homes entren en una societat és la salvaguarda de la seva propietat, i si designen i autoritzen un poder legislatiu és perquè pugui haver unes lleis que actuïn com a custòdia de les propietats de tots els membre de la comunitat i que delimitin el poder i moderin el domini de cada membre. Sempre que els legisladors intentin d’arrabassar la propietat del poble, es posen amb estat de guerra amb el poble i aquest resta eximit de tota obediència. Sempre que el poder legislatiu transgredeixi aquesta norma i intenti atribuir-se un poder absolut damunt les vides, les llibertats o els bens del poble, haurà traït la confiança atorgada, de manera que el poble recuperarà aquest poder i tindrà dret a recobrar la llibertat inicial. Això que acabo de dir sobre el legislatiu és igualment vàlid pel que fa al suprem executor si pretén d’imposar la seva voluntat arbitrària com a llei de la societat. Segon Tractat. Capítol XIX.
13. Aquesta doctrina d’un poder en mans del poble per recuperar la seguretat tot nomenant un nou legislatiu quan els legisladors han actuat contràriament a la seva comesa i han envaït les seves propietats, és la millor defensa contra la rebel·lió i el mitjà més eficaç per evitar-la. La rebel·lió no és pas una oposició a les persones sinó a la autoritat, i aquesta es basa únicament en les constitucions i en les lleis del govern. Atès que els homes, en unir-se en societat i formar un govern, n’han exclòs la força i han introduït unes lleis per a la defensa de la propietat, de la pau i de la unitat entre ells, que vulgui fer ús de la força per oposar-se a les lleis és evident que es rebel·la i que retorna l’estat de guerra. I això són molt propensos a fer-ho els que tenen el poder, amb tota la autoritat de què se saben posseïdors, la temptació d’emprar la força que tenen a les mans i els afalacs dels que els envolten. La manera més adient de prevenir el mal és mostrar els perills i la injustícia de tals actituds a aquells qui estiguin més temptats de adoptar-les. Segon Tractat. Capítol XIX. 14. Però, si els que afirmen que dir al poble que resta eximit d’obediència quant s’atenta il·legalment contra les seves llibertats i propietats, és establir els fonaments de la rebel·lió, volen dir que pot ocasionar guerres civils o tumults interns, i que per tant és una doctrina que cal rebutjar com a destructiva per a la pau del món, també haurien de dir, seguint el mateix criteri, que els homes honrats no poden plantar cara als lladres ni als pirates perquè això podria ocasionar desordres i vessament de sang... Si la finalitat dels governs és el bé de la comunitat, ¿què és millor per als homes, que els pobles estiguin sempre exposats a la voluntat dels tirans, o que sempre hi hagi la possibilitat de enfrontar-se als governants si fan un ús desorbitat del poder i els posen al servei de la destrucció en comtes d’aplicar-lo a la protecció dels béns dels súbdits? Segon Tractat. Capítol XIX.
