DAVID HUME
EMPIRISTA: la Font de coneixement prové de l’experiència. Agafa els principis de l’empirisme i
els porta fins al final.
Quan tenim un coneixement, és perquè aquest és un HÀBIT que ens fa creure que “demà
passarà el mateix”. (Demà sortirà el sol). L’origen del dogma de coneixement és l’hàbit de
viure-ho cada dia, l’experiència.
Problema de la inducció
Els nostres continguts mentals poden ser de dos tipus:
-Impressions: percepcions directes (sensació, passió, emoció). Percebem pels sentits.
Les impressions són més intenses que les idees.
-Idees: còpies imperfectes de les impressions (pensament, reflexió, imaginació). Són
menys intenses que les impressions.
Tipus d’enunciat:
-Demostratius: enunciats sense contradicció. Matemàtiques i lògica.
-Probables: són aquells als que t’has d’adreçar al lloc per comprovar el ser valor de
veritat.
“Demà sortirà el sol”: enunciat mancat de sentit. No podem treure una llei general, no tenim
els mitjans per fer-ho.
HÀBIT: cúmul d’experiències. La RAÓ és un complex mecanisme per trobar patrons o HÀBITS.
L’hàbit produeix la creença. No sabem, creiem.
La manca d’argument porta a l’escepticisme.
La ment té tres teories d’associació d’idees:
1. Semblança: enunciats demostratius (matemàtiques i lògica). Si parlem d’una pilota
blanca i freda la associem a la bola de neu.
2. Contigüitat espai/temporal: espai (“vall i muntanya”) temporal (“demà sortirà el sol”).
3. Relació causa – efecte: les cendres d’una llar de foc són l’efecte de la foguera.
Èti ca d e Hum e
El motor/valor de la moralitat és la utilitat. (la justícia és bona perquè és útil). Tota vida
humana tendeix la felicitat. Tot allò que ho promogui serà útil, per tant l’acció és bona.
El tiranicidi és acceptat per Hume, és útil per la societat.
Hi ha dos tipus de tendència individual:
- Consecució de la felicitat pròpia: egoisme.
- Consecució de la felicitat aliena: altruisme (és més útil).
Critica al cristianisme per resar a un Déu mancat d’utilitat.
Fa l·làc ia na tural ista
