Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Apuntes Locke selectividad, Apuntes de Historia de la Filosofía

Apuntes Locke selectividad 2020

Tipo: Apuntes

2019/2020

Subido el 22/05/2022

Geemmmss
Geemmmss 🇪🇸

4 documentos

1 / 2

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
DAVID HUME
EMPIRISTA: la Font de coneixement prové de l’experiència. Agafa els principis de l’empirisme i
els porta fins al final.
Quan tenim un coneixement, és perquè aquest és un HÀBIT que ens fa creure que “demà
passarà el mateix”. (Demà sortirà el sol). L’origen del dogma de coneixement és l’hàbit de
viure-ho cada dia, l’experiència.
Problema de la inducció
Els nostres continguts mentals poden ser de dos tipus:
-Impressions: percepcions directes (sensació, passió, emoció). Percebem pels sentits.
Les impressions són més intenses que les idees.
-Idees: còpies imperfectes de les impressions (pensament, reflexió, imaginació). Són
menys intenses que les impressions.
Tipus d’enunciat:
-Demostratius: enunciats sense contradicció. Matemàtiques i lògica.
-Probables: són aquells als que t’has d’adreçar al lloc per comprovar el ser valor de
veritat.
“Demà sortirà el sol”: enunciat mancat de sentit. No podem treure una llei general, no tenim
els mitjans per fer-ho.
HÀBIT: cúmul d’experiències. La RAÓ és un complex mecanisme per trobar patrons o HÀBITS.
L’hàbit produeix la creença. No sabem, creiem.
La manca d’argument porta a l’escepticisme.
La ment té tres teories d’associació d’idees:
1. Semblança: enunciats demostratius (matemàtiques i lògica). Si parlem d’una pilota
blanca i freda la associem a la bola de neu.
2. Contigüitat espai/temporal: espai (“vall i muntanya”) temporal (“demà sortirà el sol”).
3. Relació causa – efecte: les cendres d’una llar de foc són l’efecte de la foguera.
Èti ca d e Hum e
El motor/valor de la moralitat és la utilitat. (la justícia és bona perquè és útil). Tota vida
humana tendeix la felicitat. Tot allò que ho promogui serà útil, per tant l’acció és bona.
El tiranicidi és acceptat per Hume, és útil per la societat.
Hi ha dos tipus de tendència individual:
- Consecució de la felicitat pròpia: egoisme.
- Consecució de la felicitat aliena: altruisme (és més útil).
Critica al cristianisme per resar a un Déu mancat d’utilitat.
Fa l·làc ia na tural ista
pf2

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Apuntes Locke selectividad y más Apuntes en PDF de Historia de la Filosofía solo en Docsity!

DAVID HUME

EMPIRISTA : la Font de coneixement prové de l’experiència. Agafa els principis de l’empirisme i els porta fins al final. Quan tenim un coneixement, és perquè aquest és un HÀBIT que ens fa creure que “demà passarà el mateix”. (Demà sortirà el sol). L’origen del dogma de coneixement és l’hàbit de viure-ho cada dia, l’experiència. Problema de la inducció Els nostres continguts mentals poden ser de dos tipus:

  • Impressions : percepcions directes (sensació, passió, emoció). Percebem pels sentits. Les impressions són més intenses que les idees.
  • Idees : còpies imperfectes de les impressions (pensament, reflexió, imaginació). Són menys intenses que les impressions. Tipus d’ enunciat :
  • Demostratius : enunciats sense contradicció. Matemàtiques i lògica.
  • Probables : són aquells als que t’has d’adreçar al lloc per comprovar el ser valor de veritat. “Demà sortirà el sol”: enunciat mancat de sentit. No podem treure una llei general, no tenim els mitjans per fer-ho. HÀBIT : cúmul d’experiències. La RAÓ és un complex mecanisme per trobar patrons o HÀBITS. L’hàbit produeix la creença. No sabem, creiem. La manca d’argument porta a l’escepticisme. La ment té tres teories d’associació d’idees :
  1. Semblança : enunciats demostratius (matemàtiques i lògica). Si parlem d’una pilota blanca i freda la associem a la bola de neu.
  2. Contigüitat espai/temporal : espai (“vall i muntanya”) temporal (“demà sortirà el sol”).
  3. Relació causa – efecte : les cendres d’una llar de foc són l’efecte de la foguera. Èti ca de Hume El motor/valor de la moralitat és la utilitat. (la justícia és bona perquè és útil). Tota vida humana tendeix la felicitat. Tot allò que ho promogui serà útil, per tant l’acció és bona. El tiranicidi és acceptat per Hume, és útil per la societat. Hi ha dos tipus de tendència individual:
  • Consecució de la felicitat pròpia: egoisme.
  • Consecució de la felicitat aliena: altruisme (és més útil). Critica al cristianisme per resar a un Déu mancat d’utilitat. Fal·làcia naturalista

Nosaltres podem emprar el llenguatge per enunciar els fets del món. DESCRIPTIU. El llenguatge moral diu com hem d’actuar, prescriu com ha de ser la realitat. PRESCRIPTIU. PERCEPTES: no tindrem certesa d’això. (ha de ser). NO argument FET: (el que és) Nosaltres disposem dels fets, no hi ha res que fonamenti el salt dels fets als preceptes, no hi ha cap argument. Creure que podem prescriure com ha de ser el món a partir de com és el món: fal·làcia naturalista.