1. L’ORFEÓ CATALÀ
L’orfeó català és una societat coral fundada el 1891 a Barcelona per Lluís
Millet i Pagès i Amadeu Vives i Roig .
Capdavanter del moviment orfeonístic, va contribuir a unificar les forces
musicals catalanes. El primer concert públic es va celebrar l’any 1892 i va ser
organitzat per Antoni Nicolau i Parera . Inicialment consistia en un cor masculí;
més tard Joan Gay i Planella , Josep Maria Comella i Fàbrega i Francesc Pujol i
Pons organitzaren una secció infantil, i Joan Gay i Emerenciana Wehrle
fundaren la secció de dones (any 1896). Alhora fou organitzat l’ensenyament
musical dels infants. El primer local social de l’Orfeó fou al carrer de Lledó, de
Barcelona, però el 1905 s’inicià la construcció d’un estatge nou, el Palau de la
Música Catalana, inaugurat el 1908 i esdevingut aviat la principal sala de
concerts de Barcelona. En temps de la Dictadura de Primo de Rivera l’Orfeó
Català fou clausurat governativament (1925) durant uns quants mesos.
Després de la Guerra Civil de 1936-39 la seva existència restà reduïda a la
mínima expressió. Entre la diàspora catalana, especialment arran de l’exili que
produí aquesta guerra, molts orfeons foren creats a imitació de l’Orfeó Català
(l’Havana, Mèxic, etc.).
El 1984 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi i també ha estat distingit amb el
Premi Honorífic Nacional de Música de la Generalitat de Catalunya. Actualment
manté l’ensenyament musical d’infants i té una rica biblioteca. El desembre del
1990 fou creada la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música , formada per
persones físiques, empreses i entitats amb la finalitat d’obtenir els recursos
necessaris per al desenvolupament de les activitats musicals de l’Orfeó Català,
especialment destinats a l’organització de cicles de concerts al Palau de la
Música Catalana. Juntament amb el Consorci de les administracions, l’Associació
de l’Orfeó Català i el Cor de Cambra, la Fundació Orfeó Català gestionava i
finançava fins l’any 2011 les activitats associades al Palau de la Música.
L’any 2009 la institució entra en una greu crisi en fer-se públic un presumpte
frau continuat i de grans proporcions comès pel president de l’entitat, Fèlix
Millet i Tusell i part dels seus col·laboradors. Amb l’objectiu d’evitar que es
repetissin aquesta mena de situacions, al juliol del 2010 l’assemblea de l’entitat
aprovà uns nous estatuts que, entre altres disposicions, limitaven la presidència
a un màxim de dotze anys, n'instauraven l’elecció democràtica per part dels
socis i establien la renovació de la junta per meitats cada dos anys. En la nova
etapa de renovació, al novembre del 2010 fou elegida com a presidenta
Mariona Carulla.
L’Orfeó Català formà el seu repertori bàsicament amb cançons populars
catalanes harmonitzades i amb polifonia renaixentista, clàssica i barroca i amb
les grans obres simfonicovocals de J.S. Bach (primera audició als Països
Catalans de la Passió segons sant Mateu , 1921), Händel ( Messies ), Haydn ( La
creació, Les estacions ), Mendelssohn, Beethoven ( Missa solemnis), etc., que ha
