



Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Asignatura: ling, Profesor: Pelegri Pelegri, Carrera: Filologia Catalana, Universidad: UV
Tipo: Apuntes
1 / 7
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!




Tema 4: L'ús del llenguatge 4.1 La pragmàtica Hi ha moltes maneres d'entendre els significants, i una d'aquestes és la pragmàtica. Hi trobem 2 teories : Teoria sobre la referència per Strauson =>Aquest autor dóna una teoria sobre la referència des del punt de vista pragmàtic, és a dir, és té en compte fonamental al parlant. Aquesta teoria és més concreta i realista. Strawson diu que el parlant utilitza una determinada expressió i referir−se a una determinada persona, cosa... Des d'aquest punt de vista introduïm un tercer element que és el PARLANT, el qual utilitza l'expressió> no és la que porta la referència sinó que sol és un instrument.
Teoria sobre les màximes de la conversa per Greice => Posa énfasi en la intenció del parlant quan diu determinada cosa. D'entrada, Greice distingeix entre:
♦ significant natural ( ex: fum => foc) ♦ significant no natural El significant és el més important. Es basa en que un parlant P té la intenció de produir en l'oïdor O un efecte E mitjançant el reconeixement per part de l'oient d'aquesta intenció. Ex: acte locutiu ( enunciat) acte il·locutiu provoquen diverses respostes acte prelocutiu En una oració o enunciat trobem: − l'acte locutiu => pronunciar Fa fred aquí, no? − l'acte il·locutiu => el que vol conseguir ordre − l'acte prelocutiu => reacció/ resposta tancar la finestra La mateixa oració en funció del context es pot dur amb interaccions diferents i per tant, les respostes varien. Hi ha també alguns aspectes de l'estructura de l'enunciat que serveixen per relacionar l'enunciat amb la situació o circumstància d'ús. Intralocutius: Ex: temps, persona Aspectes lexicalitzats (deíctics, pronom personal...) 4.5. El canvi lingüístic (dins la lingüística històrica) totes les llengües canvien, tinguin o no documents escrits. Els que consoliden i transmeten els canvis són els nens. És donen a nivell fonològic i morfològic, lèxic, semàntic i sintàctic.
Etapes del castellà:
Així mateix, William Jones també afirma que el cèltic i el germànic també tenien aquest origen comú. ♦Franz Bopp: diu que hi ha connexions entre el llatí, el grec, el sardscrit, el germànic i el persa. ♦ Ramus Rask: corrobora aquestes teories encara hi afegeix més llengües. Grimm: publica quatre volums on diu quins són les correspondències entre el sàrdscrit i el llatí.
Llei de Grimm: Els canvis eren molt regulars i van rebre aquest nom. Parteix de la hipòtesi d'una protollengua: (avantpassats de les altres llengües) => indoeuropeu ♦Canvi en les llengües germàniques: Labials Labiodentals Sordes p t Sonores b d Aspirada bh dh P => F B=>P BH=>B T=>O D=T DH=>D K=>H G=>K GH=>G Indoeuropeu: p t k b d g Llatí: peu, tres, cornu, scabo, dium, iugum Germànic: f O h p t k presentà molts canvis respecte les llengües anteriors Anglès modern: free, three, hornes, sharpe, ten, yoke
Conclusió: les llengües són dinàmiques i sempre es produeixen canvis lingüístics. 4.5.3 Per què hi ha canvis? Quan una generació nova pren una llengua, cometen errors. Llavors, al no aprendre−la bé en produeix un canvi degut al seu ús. Ex; nens petits. Hockett dóna altres raons: Els parlants quan volen pronunciar un fenomen, pensem en la forma i també volen aconseguir el fenomen ideal. Però es produeixen equívocs i quan es repeteixen freqüentment es produeixen un canvi. Recórrer al parlar de les llengües que es parlaren anteriorment (substrat). La manera com pronuncien fonemes les diferents llengües abans del llatí han influït molt en les diverses evolucions. Ex: `t' pèrdua per influència dels dialectes que hi havia prop del basc. No són afirmacions certes => són meres HIPOTESIS
El canvi es produeix per la moda (imitar sobretot vocabulari). La causa del canvi és deguda a la difusió d'un so o paraula determinada. Aquestes causes són externes a la llengua, canvis de fora.
4.5.4 Causes sistemàtiques.
El llenguatge humà no sembla que tingui una antiguitat de més de 30.000 anys. (d'aquí fins el llenguatge escrit van passar molts anys) TEMA 5 Aspectes psicològic i biològic del llenguatge 5.1. La psicolingüística Relacions entre psicologia i lingüística Per Saussure (pare de l'estructuralisme) deia que la lingüística era una branca de la psicologia cognitiva. Deia que en el fons en la llengua tot és psicològic. Saussure => psicologia social Chomsky => psicologia del coneixement cognitiva Boomfield (estructuralisme alemany) defensava les idees d'una teoria psicològica ( conductivisme: estímul => resposta)
Principis => Paràmetres => Oracions creades per ells La gramàtica universal ens permet un tipus concret de llengües. Teoria: el model de principis de paràmetres. Estadis: