Tema 4: L'ús del llenguatge
4.1 La pragmàtica
Hi ha moltes maneres d'entendre els significants, i una d'aquestes és la pragmàtica. Hi trobem 2 teories :
Teoria sobre la referència per Strauson =>Aquest autor dóna una teoria sobre la referència des del
punt de vista pragmàtic, és a dir, és té en compte fonamental al parlant. Aquesta teoria és més
concreta i realista. Strawson diu que el parlant utilitza una determinada expressió i referir−se a una
determinada persona, cosa... Des d'aquest punt de vista introduïm un tercer element que és el
PARLANT, el qual utilitza l'expressió> no és la que porta la referència sinó que sol és un instrument.
•
Teoria sobre les màximes de la conversa per Greice => Posa énfasi en la intenció del parlant quan diu
determinada cosa. D'entrada, Greice distingeix entre:
•
significant natural ( ex: fum => foc)♦ significant no natural♦
El significant és el més important. Es basa en que un parlant P té la intenció de produir en l'oïdor O un efecte
E mitjançant el reconeixement per part de l'oient d'aquesta intenció.
Ex: acte locutiu ( enunciat)
acte il·locutiu provoquen diverses respostes
acte prelocutiu
En una oració o enunciat trobem:
− l'acte locutiu => pronunciar Fa fred aquí, no?
− l'acte il·locutiu => el que vol conseguir ordre
− l'acte prelocutiu => reacció/ resposta tancar la finestra
La mateixa oració en funció del context es pot dur amb interaccions diferents i per tant, les respostes varien.
Hi ha també alguns aspectes de l'estructura de l'enunciat que serveixen per relacionar l'enunciat amb la
situació o circumstància d'ús.
Intralocutius:
Ex: temps, persona
Aspectes lexicalitzats (deíctics, pronom personal...)
4.5. El canvi lingüístic (dins la lingüística històrica)
totes les llengües canvien, tinguin o no documents escrits. Els que consoliden i transmeten els canvis són els
nens. És donen a nivell fonològic i morfològic, lèxic, semàntic i sintàctic.
1
