LA COMÈDIA GREGA
A la comèdia àtica hi ha dos grans períodes:
-Comèdia Antiga: al s.V aC i principis del IV aC.
-Comèdia Nova: a partir del s. IV aC.
COMÈDIA ANTIGA
La representació de la comèdia la duien a terme tres actors i 24 coreutes. Portaven vests
grotescos, amb panxes i culs encoixinats, fal·lus de pell i màscares caricaturesques. L'únic
comediògraf d'aquesta primera època del qual s'han conservat peces completes és
Aristòfanes, nascut a Atenes al voltant del 445 a.C. i mort probablement a mitjan la dècada
de 380 a.C.
En l'actualitat tenim onze de les seves comèdies: Lisístrata , Les granotes , Els núvols , La pau ,
Els cavallers , Les vespes , Els ocells , Els acarnesos , Les assembleistes , Les tesmofòries , Plutus .
L'argument se centra normalment en una idea fantàsca que se li acut al protagonista i que
realitza al llarg de l'obra.
Característiques de la comèdia aristofànica:
●Té grans dosis de fantasia;
●Busca fer riure la gent del poble: el seu públic són camperols i ciutadans pobres,
que se senten identificats amb el protagonista, de la mateixa classe que ells;
●L'acció, al contrari que la tragèdia, se situa al món contemporani, i es fan constants
referències a fets i personatges de la vida real;
●Tothom està exposat a la burla i a l'insult: déus, herois i éssers mítics, polítics,
literats i intellectuals com Eurípides i Sòcrates, militars, un homosexual famós;
●Aristòfanes hi expressa les seves idees polítiques: defensa la democràcia
conservadora i la pau amb Esparta;
●Una de les principals fonts de comicitat és l'obscenitat, amb abundants metàfores
sexuals;
●Aristòfanes mostra un domini absolut de la llengua. Sol fer servir un llenguatge
colloquial o vulgar, però en les seves paròdies recorre a l'argot del dret, dels
metges, dels filòsofs o dels retòrics. És força habitual la paròdia de la tragèdia , amb
paraules grandiloqüents.
●Els fragments lírics en els cors atenyen un alt valor poètic.
