La dona a l'educació grega, Ejercicios de Historia Europea

¡Descarga La dona a l'educació grega y más Ejercicios en PDF de Historia Europea solo en Docsity!

Seminari Antiga: Manifestacions culturals i institucionals

HISTÒRIA DE LA CULTURA I DE LES INSTITUCIONS EUROPEES E

- Carles Buenacasa Pérez - JUAN SORIANO ATALAYA NIUB: 20666446

1. INTRODUCCIÓ

Pel que fa al primer seminari que va impartir el Dr. Carles Buenacasa el darrer mes de setembre per la línia cultural, va tenir com a tema central veure com es mostra l’estudi de les trajectòries de diferents institucions dins de les cultures antigues, en aquest cas, centrant-se de la grega, endinsant-nos en el paper de la dona en el tema de l’educació en aquesta cultura. El poder femení en les societats antigues s’ha vist subordinat a les seves contraparts masculines, i aquesta percepció s’ha prevalgut en moltes àrees de la vida. En aquest sentit, la situació no era gens diferent en l’educació femenina grega, on les dones no gaudien d’un major nivell de respecte, drets, ni obligacions que moltes altres cultures ho disposaven en aquell moment, com el cas egipci. En la societat real grega, les dones únicament exercien un paper important dins de la llar ( oikos )^1 , no formaven part de la comunitat en general, un exemple d’ell ho exposa Plutarc (1995): “ La esposa no debe tener sentimientos propios, sino que debe acompañar al marido en los estados de ánimo de éste, ya sean serios ya sean alegres, pensativos o bromistas”^2 , on narra el veritable reflex que descrivia la dona, és a dir, la que devia d’acompanyar a l’home, ser el seu propi suport crucial, estar definida i dirigida per a ell.

L’anàlisi del tema, ja tractat en altres xerrades, en aquest cas, Buenacasa posà en manifest la importància d’aquestes institucions que ajudaven en el procés cultural i institucional de la civilització grega, començant per la seva forma d’adaptació en la societat, els diferents nuclis, els avantatges i desavantatges i, fins a situar-nos a l’actualitat on els problemes es consoliden i requereix adaptacions futures.

Per aquesta raó, abans d’endinsar-se a descobrir la representació de la dona grega en l’àmbit de l’educació, és propici donar una mirada al passat, comprenent i coneixent a prop d’una de les civilitzacions amb major antiguitat, podent fer un petit recompte d’història al respecte, la qual ha estat directament connectada amb l’assoliment de l’estatus de les societats antigues, sota característiques

(^2) Plutarc, Obres Morals i de Costums , vol. II, p. 184.

(^1) A l’antiga Grècia, terme associat a la unitat bàsica d’un nucli familiar. Del seu origen etimològic significa “gestió o administració” de la casa.

dotar les persones tant de previ coneixement com d’autodisciplina. Destaquen diverses figures femenines representatives: per una banda, trobem a Aspàsia de Milet (Milet, Turquia; c.470 - Atenes, c.400 a.C; aprox., fig. 1 ), companya de Pèricles i definida com una de les primeres i importants filòsofes i feministes de la historiografia grega i, d’altra banda, tenim a Hipàcia d’Alexandria (Alexandria; c.360 - Alexandria, c.415 a.C., aprox., fig. 2 ), fou una famosa filosofa i matemàtica atenenca, considerada com la màxima representant de l’educació femenina grega de la ciutat d’Atenes.

Fig 1. Aspàsia de Milet (figura de l’esquerra). Fig 2. Hipàcia d’Alexandria (figura de la dreta).

En analitzar això, podem establir que el sistema educatiu greu es fonamentava en el patró de les polis gregues. En aquest sentit, durant els períodes d’aliances, els ciutadans no es preocupaven gens del treball per poder subsistir, a menys que fos en un context bèl·lic, possibilitant l’advertència d’integrar-se en l’educació i en els valors cívics. Per això, era essencial dominar la llengua grega per poder-se comunicar i expressar de manera pública a l’ àgora^6 , on les persuacions eren claus. La capacitat de pràctiques gimnàstiques eren molt apreciades, mostrant un autoconeixement del propi individu definint-se amb un caràcter masculí, fort, valent i guerrer, a més d’ostentar un estatus aristocràtic. Tanmateix, certs sectors de la societat, com dones, esclaus i estrangers eren marginats i no participaven en aquest processament educatiu. En temps antics, aquesta herència cultural i la possible indosincràcia de les polis gregues són incompatibles en l’actualitat. De fet, a Grècia s’anomena que aquesta

(^6) A l’antiga Grècia, era la plaça pública de les ciutats-estats gregues. N’era el centre cultural, comercial i polític. La més coneguda era l’àgora d’Atenes.

herència és el fonament de la civilització occidental, influenciant en àmbits com el pensament filosòfic i la formació cultural dels seus ciutadans, la qual garanteix la continuïtat de la polis. En una sèrie de textos analitzats, es discuteix l’evolució de la formació cultural dels individus al llarg del temps, qui predominava el privilegi d’educar-se i qui no, així com els diferents models educatius presentats en diverses polis. Un dels primers exemples d’aquest format educatiu, s’emmarca a l’època arcaica, on es troba en un fragment de l’ Íliada d’Homer (Homer, I, p.268), on s’exposen tots els valors que havia de presentar un bon grec. Aquest descriu i esmenta a intel·lectuals com Pititous, Diantre, Ceneu o Polifem, tots considerats com semidéus que complien amb requisits essencials per ser considerats com a bons grecs.

Durant l'època clàssica, es va establir un model educatiu que, des de la infància, orientava els individus cap a la seva vida política i militar, a diferència del passat, on l'ensenyament es centrava principalment en l'exercici físic i l'ús d'armes. Per formar un bon ciutadà, cada nou nat havia de passar per quatre etapes fonamentals: educació elemental, primària, secundària i, finalment, ensenyament superior. L'educació elemental incloïa coneixements bàsics com l'alfabetització, la comprensió de sons i nocions de civisme, i solia ser responsabilitat de la figura materna durant els primers anys de vida. Això explicava que, en molts llocs de l'època clàssica, les dones no tenien accés a l'educació en la mateixa mesura que els homes; la seva formació no es destinava a la política, sinó a preparar-se per ser mares i poder instruir els seus fills en els primers anys. Al llarg del període grec, l'únic que se n'esperava de les dones era la cura de la llar i de les criatures.

En el cas d’Atenes, fou considerada com el gran model d'educació del ciutadà polític. Segons Aristòtil, en la ciutat atenenca, cada futur jove havia d’assolir i superar per diferents fases de formació acadèmica fins arribar als 21 anys, quan es cumplien la majoria d’edat. Als divuit anys, eren obligats a ser inscrits en una Demo^7 i ser ratificats com a plens ciutadans. Els pares elegien els motors dels joves efebs, els quals rebien un entrenament militar, havien de prestar i jurar fidelitat i (^7) Institució militar de ciutadans lliures implantada en algunes polis gregues. Prové de la paraula grega “ demokratia ”, que significa “poder del poble”.

3. BIBLIOGRAFIA

3.1. Bibliografia Antiga:

HOMER, Íliada , editat per García Gual, C., i Crespo Güemes, E., Madrid, Editorial GREDOS, S.A., Textos clásicos de Gredos , 2014.

PLUTARC, Obras Morales y de Costumbres vol II, editat per Sánchez Valverde, M., Rodríguez Somolinos, H. i Alcalde Martín, C., Madrid, Editorial GREDOS, S.A., 1995-2003.

PLUTARC, Vidas paralelas I: Teseo-Rómulo-Licurgo-Numa , editat per Pérez Jiménez, A., Madrid, Editorial GREDOS, S.A., Nueva Biblioteca Clásica Gredos, nº49, 2001.

3.2. Bibliografia Moderna:

BRULÉ, Pierre. Women of Ancient Greece. 1st edition. Edinburgh: Edinburgh University Press, 2003, ISBN 0748616438.

DÍAZ LAVADO, Juan Manuel. La educación en la Antigua Grecia. En: Actas de las III Jornadas de Humanidades Clásicas [en línia]. 2002, p. 93-114 ISBN 84-95251-61-2. [Consulta: 15 d’octubre de 2024]. Disponible a: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=

MOSSE, Claude. La Mujer en la Grecia clásica. 4a ed. Hondarribia: Editorial Nerea, 2001, ISBN 8486763290.

RAMÍREZ VIDAL, Gerardo. El êthos y la formación humanística de Isócrates. En: Nova tellus: Anuario del Centro de Estudios Clásicos [en línia]. 2013. Nº31, 1. [Consulta: 17 d’octubre de 2024]. Disponible a: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=

REBOREDA MORILLO, Susana. El papel educativo de la mujer en la antigua Grecia y su importancia en el mantenimiento de la “polis”. En: Salduie: Estudios de prehistoria y arqueología. [en línia]. 2010. Nº10. [Consulta: 17 d’octubre de 2024]. Disponible a: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=

RUBIO, Sandra. Derechos de la mujer en la antigüedad: Egipto, Grecia, Roma. 1ª ed. Madrid: Editorial Última Línea, 1991, ISBN 9788416159031.

ZARAGOZA GRAS, Joana., FORTEA DOMÈNECH, Gemma., ALFARO GINER, Carmen., CANTARELLA Eva., GARCÍA SÁNCHEZ, Manel., MOLAS FONT, Maria Dolors., PICAZO GURINA, Marina I RICART MARTÍ, Encarnació. Gynaikes. Mulieris. Mirades sobre la dona a Grècia i a Roma. Tarragona: Arola editors, colección Atenea, 2012. ISBN 978-84-940637-4-9.