¡Descarga La guerra freda y más Apuntes en PDF de Política Económica solo en Docsity!
.- La Guerra Freda: etapes i continguts de la confrontació
La Guerra Freda va ser el període històric que va des de la fi de la 2ª Guerra Mundial fins a l’enfonsament dels règims d’Europa de l’est (1989-1991), caracteritzat per la confrontació, a nivell mundial, entre dos sistemes o blocs polítics, militars, econòmics i ideològics, l’Atlàntic occidental o capitalista i el de l’est o socialista, liderats, respectivament, pels EEUU i la URSS.
· Orígens de la Guerra Freda (1945-1947):
La II Guerra Mundial va finalitzar amb la victòria dels “Aliats” sobre els feixismes europeus i l expansionisme japonès. D’aquest conflicte, els EEUU i la URSS van sortir com vencedors, i es van constituir com superpotències ideològicament oposades que, teòricament, havien d’enfrontar-se per imposar la seva hegemonia a nivell mundial.
Sobre el seu començament s’han proposat tres dates:
1917: Revolució russa, 1945: Conferència de Potsdam i llançament bombes atòmiques a
Hiroshima i Nagasaki i 1947: Doctrina Truman de contenció del comunisme
·Les Grans Doctrines
Si més no la Guerra Freda va començar amb un clima d’enfrontament, tot i que molts historiadors creuen que s’inicia el 1945, al març de 1947 es va produir la ruptura definitiva entre les dues superpotències quan el president Truman va afirmar que els EEUU ajudarien a qualsevol govern que fes front a l’amenaça comunista, era la nova política exterior de Washington, més coneguda com la “Doctrina Truman”.
Entre el període de març a l’abril de 1947 es van expulsar els ministres comunistes.
D’una banda, el juny de 1947, el secretari d’Estat dels EEUU, va anunciar el Programa de Recuperació Europeu ( “European Recovery Program” ), conegut popularment com el Plan Marshall, per ajuda econòmica per a Europa a recuperar-se. Finalment, i per acabar de consolidar la Guerra Freda, l’administració Truman va crear, mitjançant la Llei de Seguretat Nacional (juliol 1947), el Consell de Seguretat Nacional i la CIA.
D’altra banda, l’URSS va reaccionar a tota aquesta nova doctrina amb dues mesures: primer, va crear al setembre el Kominform (Oficina d’informació dels partits comunistes i obrers), amb l’objectiu de coordinar les polítiques dels partits comunistes europeus; i segon, va elaborar la coneguda “Doctrina Jdanov” on es constatava la divisió del món en dos blocs i la necessitat de que els països del “camp antifeixista i democràtic” seguissin el lideratge de Moscou.
A causa dels enfrontaments diplomatics el 1949 Alemanya es va dividir en la República Federal (RFA) sota el bloc occidental, i la República Democràtica (RDA), amb el bloc oriental, mentre que Berlín també quedaria dividit en dos i, a partir de 1961, mitjançant el mur.
També entorn als fets del bloqueig es va constituir l Organització del Tractat de l Atlàntic Nord (OTAN, abril de 1949), a la que Moscou va respondre amb el Pacte de Varsòvia el 1955, que fou un acord de cooperació militar entre els països comunistes per tal de garantir la seva defensa davant un possible atac occidental.
·La guerra de Corea (1948)
Amb la finalització de la II Guerra Mundial al Pacífic,la Península de Corea, que havia estat envaïda pel Japó, va ser dividida en dos, en 1948 es va instaurar al nord una “república popular” dirigida pel dictador comunista Kim Il Sung, i una dictadura pro-EEUU al sud liderada per Syngman Rhee.
L’equilibri es va trencar quan el 25 de juny de 1950, Kim Il Sung va avançar en direcció sud.EEUU va apoiar amb les seves tropes a corea del sud, peró la URSS va manifestar la seva intenció de no intervenir en el conflicte, i va suggerir la coexistència de dos sistemes diferents a la península. Finalment, el mes de juliol de 1953, es va signar l Armistici de Panmunjong que va establir una línia de separació entre les dues “Coreas”.
· La guerra del Vietnam (1954-75)
La Guerra del Vietnam , també anomenada Segona Guerra d'Indoxina , és el conflicte bèŀlic entre el Vietnam del Nord i el Vietnam del Sud, que va tenir lloc entre els anys 1954 a 1975, amb la intervenció directa i indirecta de diversos països estrangers, (al sud, principalment els Estats Units, d'acord amb la Doctrina Truman, fins a la seva retirada al 1975; i al Nord els diversos països del Bloc comunista).
·La reconstrucció europea.
La reconstrucció europea va ser fruit del Pla Marshal basicament, la principal idea amb aquesta ajuda va qe la de construir una Europa forta per contenir el comunisme i proporcionar una estabilitat económica que pogues beneficiar als EEUU.
El 1948 va neixer l Organització Europea de Coordinació Econòmica que va donar origen a l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) i a més el 1949 va neixer la OTAN, per consolidar l’aliança militar occidental. Del fruit d’aquestes politiques trobem els orígens de la Unió Europea actual en el projecte d'integració europea anomenat Pla Schuman. (1950), pla que pretenia situar la producció francesa i alemanya del carbó i l'acer sota el control d'una autoritat única i supranacional.
A nivell mundial, els EEUU es van dedicar a establir aliances internacionals amb l’objectiu de consolidar el bloc occidental i guanyar terreny a la URSS. Com els tractats: Tractat de Rio (1947) i l Organització d Estats Americans (OEA), Tractat de San Francisco (1951),Aliança militar ANZUS (1951),SEATO (Organització del Tractat d’Àsia del Sud-est, 1954), Pacte de Bagdad(1955)
· La coexistència pacífica (1955-1962)
El primer secretari de la URSS Kruschev va instaurar una nova política exterior coneguda com “coexistència pacífica”, rebutjava la idea de que la guerra contra el capitalisme era inevitable i es preferia optar per una competició pacífica contra els EEUU.
Tot i que aquesta etapa va ser definida de coexistència pacífica, les dues súperpotències no van deixar d’utilitzar qualsevol mitjà per imposar la seva hegemonia a les respectives àries d’influència.
· La crisi dels míssils a Cuba (1962) :
L’illa de Cuba estaba sotmesa als interessos d’EUA fins la revolució cubana de 1959 encapçalada per Fidel Castro, cuan l’illa va fer politiques que no beneficaven EEUU en 1961 EEUU van passar a l’acció contra Cuba: va trencar relacions, va imposar un bloqueig econòmic, va excloure l’illa de l’OEA i, fins i tot, va intentar una invasió amb exiliats anticastristes a Bahía de Cochinos.
Davant d’aquesta situació, el règim de Fidel Castro, va fer un apropament al comunisme per buscar la protecció de Moscou, els soviètics van desplegar a l’illa rampes de míssils i tropes que, a l’octubre de 1962, van ser detectats per avions espia nord-americans, desencadenant una greu crisi política entre els EEUU i la URSS. Despres de negociacions la URSS va proposar retirar els seus míssils si EEUU no envair Cuba i de retirar els míssils de Turquia.
