Paret cellular , Apuntes de Microbiología

¡Descarga Paret cellular y más Apuntes en PDF de Microbiología solo en Docsity!

Ancoratge de proteïnes : aquestes proteïnes es trobaran implicades en el transport, poden ser bioenergètiques i quimiotàctiques ( fan que el bacteri es mogui cap on hi ha més o menys concentració d’un component ).

c.

Conservació d’energia : es produeix un reservori de protons que tindran una funció energètica, ja que participen en el transport de substàncies cap a l’interior de la cèl·lula.

1.2 Transport a través de la membrana plasmàtica

• Passiu : no hi ha consum d’energia, ja que es realitza a favor de gradient ( [+] ⟶[-] ).

✓ Difusió passiva ⟶ A través de la membrana

✓ (^) Difusió facilitada ⟶ A través de proteïnes ( permeases ) i canals.

• Actiu : es consumeix energia, ja que es realitza contra gradient ( [-] ⟶[+] ). Les bactèries normalment viuen en medis amb pocs nutrients, i per tant en el seu interior hi ha major concentració que a l’exterior, per aquest motiu introduir els nutrients els hi costa, han d’utilitzar energia.

✓ Transport simple ⟶ A través de permeases però utilitzant un gradient de H+^.

✓ Translocació de grup ⟶ Utilitza una proteïna transmembrama, per poder ser introduït cal una fosforilació.

✓ Transport tipus ABC ⟶ Necesita que un altre proteïna s’acopli a la proteïna transmembrana i l’hidròlisi d’una molècula d’ATP.

Normalment aquest transport es dona de nutrients de l’exterior cap a l’interior, però també pot succeir al revès (ex. Com a mecanisme de resistència extraient ATB).

Exemples de tansport simple en E.coli :

Al 1884 Christian Gram, va observar que si aplicaba un procès de tinció, podía observar la forma dels bacteris (bacils,cocs ) i a més va veure que uns ens tenyien de color blau i altres de color rosa.

Això es deu a que existeixen dos tipus de bacteris segons la quantitat de peptidoglicà que tenen en la paret cel·lular :

• Gram positius ⟶ Blaus
• Gram negatius ⟶ Roses

La tinció de Gram consisteix en :

1. (^) Afegir cristall violeta o violeta de genciana tots els bacteris es tenyeixen de blau.
2. S’afegeix lugol que fa de mordent.
3. Posteriorment s’afegeix alcohol-acetona , per tal de decolorar. Els bacteris gram negatius perden el color ja que la seva capa de peptidoglicà és més fina i perque la seva membrana externa té porus. Els bacteris gram positius retenen la tinció gràcies a la gran capa de peptidoglicà de la seva paret.
4. És realitza una contratinció amb fucsina , només es tenyeixen els gram negatius amb color fucsia.

Amb el microscopi electrònic es poden veure les diferències de les dues parets :

GRAM POSITIUS

Entre la paret cel·lular i la membrana plasmàtica es troba un espai periplàsmic ( molt més petit que en els grams negatius )

A més de la capa gruixada de peptidoglicà, a la paret cel·lular tenen :

✓ Cadenes d’àcid lipoteicoic integrades en la membrana plasmàtica i al peptidoglicà.

✓ Àcid teicoic que només es troba adherit a la paret.

Els àcids teicoics i lipoteicoics :

• Els àcids lipoteicoics són factor d’adherència a superfície
• Tenen afinitat per peptids antimicrobians.
• Serveixen per reconèixer la cèl·lula hoste, a través d’una unió específica.
• (^) S’utilitzen en l’homeòstasi de cations.
• Participen en la divisió cel·lular.
• Poden ser autolítics.
• Els àcis teicocs actuen com a Ag de superfície i poden ser un punt d’unió amb bacteriòfags.

GRAM NEGATIUS

Tene n una capa de pepti dogli cà molt més prim a que els gram posit ius, desp rés d’aq uesta es

• Protegeix a la cèl·lula de la pressió osmòtica :

Si preparem dos medis amb diferents concentracions de soluts i lisocimes (degraden el peptidoglicà i per tant la paret) , i introduïm en cadascún un bacteri tenim :

▲ Medi no isotònic (hipotònic) : al tenir més concentració de soluts en l’interior de la cèl·lula que en el medi, l’aigua s’introdueix en la cel·lula per tal d’igualar concentracions i es produeix la lisi de la cèl·lula.

▲ Medi isotònic : al haber-hi la mateixa concentració de soluts en l’interior que en l’exterior de la cèl·lula, la cèl·lula no es lisa. La cèl·lula pot continuar vivint.

La cèl·lula quan perd la seva paret cel·lular de forma total se la denomina protoplast (GP), i quan la perd parcialment esferoplast (GN, ja que conserven la membrana externa).

3. Càpsula

Estructura que poden tenir alguns bacteris i que es troba per sobre de la seva paret cel·lula. Es una estructura formada per polisacàrids (sucres), aquesta es sintetitza en l’interior de la cèl·lula i és excretada a l’exterior de forma facultativa.

La càpsula és molt antigènica (antígen K), ja que genera molta resposta inmunogènica.

Encara que cal dir que les bactèries amb càpsula són més patogèniques, ja que la càpsula també té activitat antifagocitària i per tant són més virulents. Aquesta capacitat la tenen gràcies a que els receptors que reconeixen els macròfags es troben per sota de la càpsula.

La capsula també protegeix a la bacteria de la desecació i de substàncies tòxiques i detergents.

Per tal d’observar la capsula al microscòpi cal que tenyim el medi líquid i la bacteria amb tinta xinesa, allò que no es vegi tenyit són les càpsules.

4. Glicocàlix

Hi han bacteris que no tenen capsula pero si glicocàlix o al contrari, o ambdós elements.

✓ Adherència

✓ Afinitat amb antimicrobians

✓ Reconeixement de cèl·lules hoste

✓ Divisió cel·lular

✓ Autolisi

✓ Homeostàsi de cations

Es troba per fora de la paret cel·lular , i a diferència de la capsula no es sintetitza en l’interior de la cèl·lula, sinó que la sintetitza en l’exterior exportant exoenzims que treballen fora de la cèl·lula i utilitza substrats extracel·lulars per formar-la.

El glicocàlix es troba regulat també per els exoenzims.

Funcions :

✓ Adhesió a superfícies ⟶ caries dental

✓ Reté humitat i nutrients, per tant té una funció de reserva.

✓ Dificulta l’accés a anticossos.

5. Flagels

Són estructures fibrilars proteïques, concretament formades per subunitats de flagel·lina. Aquesta proteïna és globular que adquireix forma d’espiral cilíndrica i va deixant buit en el seu interior, es sintetitza en l’interior de la cèl·lula i recòrre l’interior de l’espiral, la zona buida, fins al’extrem ( creixement del flagel).

La seva funció principal funció, és donar moviment a la cèl·lula.

Els flagels es troben ancorats a la membrana cel·lular i a la paret a través del cos basal:

■ (^) Anell M ( fixe)

■

Anell S ( mòbil, rotació)

■ Colze

Macròfag que fagocita bacteria no capsuladaMacròfag que no fagocita bacteria capsulada

6. Cosos d’inclusió

Es tracten d’acúmuls en l’interior dels bacteris, no són orgànuls i normalment no es troben envoltats per una membrana. Aquests acúmuls tenen funció de reserva.

Tipus de substàncies que s’acumulen :

Polihidroxi alconats, com el polihidroxibutirat ⟶

• Glucògen ⟶ Es troba escampat per tot el citoplasma, no acumulat en un punt.

Polifosfats ⟶ Reservori energètic

• Grànuls de sofre ⟶
• Vesícules de gas ⟶

Granuls de magnetita ⟶

Substància repelentSubstància neutreSubstància atraientSubstància orgánica, útil en metabolisme i biosíntesi.

Es troben tant a l’interior com a l’exterior de la cèl·lula, s’utilitzen per a realitzar la fotosíntesi.

Es troben en bacteris aquàtics, es tracta d’una membrana impermeable al gas, li serveixen al bacteri per ascendir o descendir en una columna d’aigua.

Ex. Cianobacteris

Magnetosoma Vesícules gas polihidroxibutirat Polifosfats Granuls sofre

7. Pilis i fimbries

Es tracten d’estructures proteiques amb forma tubular, buides i rígides, més curtes i fines que els flagels. Aquestes estructures a diferencia del flagel no donen moviment a la cèl·lula. Es troben adherits a la membrana cel·lular i travessen la paret cel·lular.

Es troben normalment en bacils gram negatius. Es troben fets per una proteïna denominada pilina, i tenen una gran capacitat antigènica.

Fimbries :

• Serveixen per a l’adhesió a receptors específics de les mucoses i altres superfícies.

Pilis :

• Comuns : per a l’adhesió a superfícies.
• Sexuals : tenen capacitat de vehiculitzar material genètic en la conjugació.

8. Espores

Són una forma de diferenciació cel·lular. Fonamentalment es troben en bacils gran negatius, es tracta d’una forma de resistència, ja que en condicions adverses alguns tenen capacitat per formar espores.

En una espora es troba ( * ):

✓ Còpia completa material genètic ✓ Alguns ribosomes ✓ Part dels sistemes enzimàtics ⟶ Actuaran en la germinació ✓ Citoplasma deshidratat ✓ Envoltes concèntriques ⟶ Són les que donen resistència al medi extern

Les espores els hi donen una gran resistència als agents físics i químics.

Les condicions que han de donar-se per a que un bacteri formi una espora són :

• Manca d’aigua
• Manca de fonts de carboni i/o nitrogen

Ex. Una bacteria anaerobia en presencia d’oxigen forma una espero, quan es torna a un medi amb anaerobiosi germina.

Magnetosoma, serveix als bacteris per orientar-se en el camp magnètic (magnetotàxia). En l’hemisferi nord i sud s’orienten de forma diferent.

Les cianobacteries són bacteris fotosíntetics, que fixen nitrogen en absència d’oxigen, pero que viuen en presència d’oxigen. Les cianobacteries formen filaments, i en ell una o diverses cèl·lules es diferèncien en un heterociste.

Aquest és impermeable al oxigen i per tant en el seu interior es pot fixar nitrogen. Posteriorment aquest nitrogen serà difós entre les cianobacteries del filament a través de les parets.

Cossos fructífers

Les mixobacteries són les bactèries capaces de formar cossos fructífers. Aquests s’estructuren i realitzen diferents funcions, pero no es tracta d’un organisme pluricel·lular.