Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Registro Hipotecario: Fuente Histórica Subutilizada en España (1768-1862) - Prof. Saguer, Monografías, Ensayos de Historia

Este documento discute el valor histórico de los registros de hipoteques como fuente para el estudio de la propiedad de la tierra en españa durante el período 1768-1862. Se abordan temas como la infrautilización del registro, la centralización de fuentes dispersas, y la visión cinemática de la propiedad. Además, se analiza el registro de la propiedad y la información pública, el crédito agrario, y la decadencia de la información pública.

Tipo: Monografías, Ensayos

2013/2014

Subido el 04/12/2014

bruna94-2
bruna94-2 🇪🇸

3.8

(23)

8 documentos

1 / 3

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
LECTURES, ITINERARI SAGUER.
1. Quantitative History
2. Una Font poc utilitzada: el registre d’hipoteques.
Infrautilització del registre d’hipoteques com a font. Possibles causes: el mateix
nom, el desordre, la mala lletra, sovint maca d’índex, etc.
Els registradors de la propietat no valoraven la seva importància historiogràfica,
sinó la seva importància com a font auxiliar en les funcions del registre de la
propietat.
Els registradors preferien el format de llibre d’hipoteques que el del registre de la
propietat que és excessivament voluminós. ( el canvi s’havia realitzat amb la
reforma de 1845).
Possibilitat del registre d’hipoteques.
1. La centralització d'unes fonts disperses. Per l’existència del registre
d'hipoteques durant un període concret, 1768-1862, presenta un avantatge
considerable per a l'estudiós de la propietat de la terra en aquests anys: la
concentració d'unes fonts disperses.
2. La visió cinemàtica de la propietat. L’observació seriada de contracte
d’establiment emfitèutics, de compra-venda, etc. pot ajudar a percebre amb
claredat la dinàmica de les relacions socials establerts al voltant de la terra.
3. El període: 1765-1862. Sentida a partir del segle XVIII. Període especialment
atractiu els canvis que implica l’emergència del capitalisme i l’impacte de les
reformes liberals s’hi ha de veure reflectits.
El registre d’hipoteques ens permet seguir l’evolució de la propietat d’un
personatge. La condició principal es la conservació dels índex del registre. L’estudi
de cada persona ens ajudaria a endevinar l’entrellat de la societat. Creem “arbres de
la propietat”.
El buidat sistemàtic. Els índex ja no són necessaris. És només possible de realitzar-
lo si les dimensions geogràfiques de les àrees que abraçaven els llibres de cada ofici
ho permetien.
Buidats exhaustius d’establiments. Importància dels establiments emfitèutics fins
ben entrat al segle XIX. El seu buidat permet conèixer qui eren els estabilients i qui
els emfiteutes, l’extensió de les parcel·les establertes, la qualitat de les terres, la
importància de l’entrada, la importància del cens.
Buidat exhaustiu de compra-venda. En trobem en grans quantitats. I amb moltes
possibilitats diferents: perpetues, a carta de gràcia, etc.
Buidat de capítols matrimonials. Poden revelar aspectes interessants sobre els
diferents grups socials. Els dots pagats revela la situació social dels nuvis.
Buidats d’altres series:
1. Buidats de censals, debitoris, etc. Principals censalistes i censataris. Direcció
dels fluxos monetaris.
pf3

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Registro Hipotecario: Fuente Histórica Subutilizada en España (1768-1862) - Prof. Saguer y más Monografías, Ensayos en PDF de Historia solo en Docsity!

LECTURES, ITINERARI SAGUER.

1. Quantitative History

2. Una Font poc utilitzada: el registre d’hipoteques.

  • Infrautilització del registre d’hipoteques com a font. Possibles causes: el mateix nom, el desordre, la mala lletra, sovint maca d’índex, etc.
  • Els registradors de la propietat no valoraven la seva importància historiogràfica, sinó la seva importància com a font auxiliar en les funcions del registre de la propietat.
  • Els registradors preferien el format de llibre d’hipoteques que el del registre de la propietat que és excessivament voluminós. ( el canvi s’havia realitzat amb la reforma de 1845).
  • Possibilitat del registre d’hipoteques.
  1. (^) La centralització d'unes fonts disperses. Per l’existència del registre d'hipoteques durant un període concret, 1768-1862, presenta un avantatge considerable per a l'estudiós de la propietat de la terra en aquests anys: la concentració d'unes fonts disperses.
  2. La visió cinemàtica de la propietat. L’observació seriada de contracte d’establiment emfitèutics, de compra-venda, etc. pot ajudar a percebre amb claredat la dinàmica de les relacions socials establerts al voltant de la terra.
  3. El període: 1765-1862. Sentida a partir del segle XVIII. Període especialment atractiu els canvis que implica l’emergència del capitalisme i l’impacte de les reformes liberals s’hi ha de veure reflectits.
  • (^) El registre d’hipoteques ens permet seguir l’evolució de la propietat d’un personatge. La condició principal es la conservació dels índex del registre. L’estudi de cada persona ens ajudaria a endevinar l’entrellat de la societat. Creem “arbres de la propietat”.
  • El buidat sistemàtic. Els índex ja no són necessaris. És només possible de realitzar- lo si les dimensions geogràfiques de les àrees que abraçaven els llibres de cada ofici ho permetien.
  • Buidats exhaustius d’establiments. Importància dels establiments emfitèutics fins ben entrat al segle XIX. El seu buidat permet conèixer qui eren els estabilients i qui els emfiteutes, l’extensió de les parcel·les establertes, la qualitat de les terres, la importància de l’entrada, la importància del cens.
  • Buidat exhaustiu de compra-venda. En trobem en grans quantitats. I amb moltes possibilitats diferents: perpetues, a carta de gràcia, etc.
  • Buidat de capítols matrimonials. Poden revelar aspectes interessants sobre els diferents grups socials. Els dots pagats revela la situació social dels nuvis.
  • (^) Buidats d’altres series:
    1. Buidats de censals, debitoris, etc. Principals censalistes i censataris. Direcció dels fluxos monetaris.
  1. Buidat de concòrdies. Principals conflictes existents. Desnonaments de masos, etc.
  2. Buidat de testaments, inventaris. Coneixement dels béns materials de les diferents categories socials. Poden complementar els capítols matrimonials per fer el seguiment d’històries familiars.
  3. Buidat de societats. Creació de societats. Caràcter de les societats.

3. EL REGISTRE DE LA PROPIETAT I LA INFORMACIÓ: EL

MIRATGE DE LA MODERNITZACIÓ INSTITUCIONAL

ESPANYOLA (CATALUNYA, 1861-1950).

  • La creació del Registre de la propietat com a base del sistema hipotecari va ser amb la funció principal de proporcionar seguretat a la propietat.
  • Garantir amb la força d’una institució pública els drets de propietat, al mateix temps que es posaven les bases al desenvolupament de l’anomenat crèdit territorial ( factor molt important pel creixement agrari).
  • Des d’una prespectiva majoritària, la llei hipotecaria de 1861, ratificada pel Codi Civil el 1889, dirigides a sancionar el nou concepte de propietat burgesa amb les transformacions jurídiques impulsades pel regim liberal.
  • (^) Aportacions teòriques del neoinstitucionalisme, especialment al voltant de l’existència d’un lligam necessari entre una definició «eficient» dels drets de propietat i el creixement econòmic. On el Registre de la Propietat hi juga un paper molt important.

El registre de la propietat i l’estoc d’informació pública immobiliària

  • (^) Capacitat d’atreure el major volum de propietats i propietaris possible.
  • La seguretat que havia de proporcionar als creditors aquesta gran font d’informació, pública i fiable, sobre les garanties immobiliàries que podien oferir els possibles prestataris era la clau de volta del desitjat augment de la circulació del capital en l’àmbit rural.
  • (^) Difícil d’avaluar amb un mínim de garanties el ritme en que es va anar produint l’accés a la propietat del registre. Les dades disponibles són problemàtiques tant pel que fa al nombre de finques existents a Espanya, com per la quantitat de inscripcions anuals.
  • Les primeres estadístiques disponibles, relatives a l’any 1886 –més de trenta anys després de l’entrada en vigor de la llei hipotecària– mostren situacions molt variables en funció de la geografia estatal. Poc més del 10% de propietat registrada a diversos districtes o a Biscaia amb xifres properes a allò desitjat 75%.
  • Les dades publicades el 1889 parlaven d’una situació a Catalunya considerablement millor que la de la resta de l’Estat.
  • (^) Les xifres són bastant millors encara a inicis del segle XX.
  • Molt escèptics amb les dades, ja que moltes de les dades només eren estimacions personals dels registradors.

Registre de la propietat i crèdit agrari