Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Lectures obligatories temes 1-2, Monografías, Ensayos de Ciencia de la administración

Asignatura: Metodologia de l'anàlisi política, Profesor: Robert Liñeira, Carrera: Ciencia Política i Gestió Pública, Universidad: UAB

Tipo: Monografías, Ensayos

2013/2014

Subido el 25/01/2014

urikatala
urikatala 🇪🇸

3.3

(9)

4 documentos

1 / 3

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
LECTURES OBLIGATÒRIES
TEMA-1: La pregunta d’investigació
El procés d’investigació
El procés d’investigació està determinat per comprendre i modificar el nostre entorn, per tant
aquest s’ha de conèixer mitjançant unes normes rigoroses amb les que definir la realitat política.
S’ha d’arribar a definir la realitat que sigui de general acceptació.
Hi ha dos tipus de consideracions:
L’anàlisi empíric desenvolupa un llenguatge comú i objectiu per descriure la realitat
política.
L’anàlisi normatiu desenvolupa i examina fins subjectius, valors i regles morals que ens
guien al aplicar el que hem après d’aquesta realitat.
Per emprendre una investigació política s’ha de combinar totes dues consideracions per adquirir
un màxim de coneixements i comprendre la realitat de la manera més completa possible.
La investigació científica l’entenem com la investigació sistemàtica, controlada, empírica i
crítica de les proposicions hipotètiques sobre les relacions suposades entre diversos fenòmens.
El procés d’investigació consta de sis etapes:
Formulació de la teoria: seleccionar un tema d’investigació adequat combinant
consideracions empíriques i normatives. Un cop s’ha determinat el tipus de problema
que volem abordar i el tipus de contribució que volem fer, s’ha de formula un tema
d’investigació específic. Finalment analitzar els diversos elements o components per
determinar quins són importants en la nostra investigació. Haurem de fer us de la lògica
i de les publicacions per preveure i determinar els factors que puguin estar relacionats
amb uns comportaments i establir unes vies d’estudi que ofereixin majors probabilitats
de conduir a una explicació satisfactòria.
Operacionalització de la teoria: Redefinir les nostres nocions teòriques, relativament
abstractes, en termes concrets que ens permetin realment mesurar allò que ens
proposem. Definir de manera més explícita el que per nosaltres significa un concepte,
buscar un mínim comú denominador de significat. És la clau més important per realitzar
una investigació amb sentit.
Selecció de tècniques d’investigació apropiades: Mode d’avaluar allò que hem
determinat. Mesurar les variables que ens interessen de manera coherent i factible amb
les nostres operacionalitzacions.
Observació del comportament: Precisar quants casos estudiarem i com seleccionar-los.
Avaluar la seva representativitat, si són els més característics del conjunt.
Anàlisi de dades: Assegurar-nos de les respostes que hem trobat al nostre interrogant
d’investigació. Avaluar si les variables estan estadísticament relacionades i com ho
estan de relacionades. Finalment, quina és la probabilitat de que qualsevol relació que
haguem trobat entre les variables en un estudi petit de casos la trobarem també al
escollir el conjunt dels que hem escollit.
Interpretació dels resultats: Determinar si hem donat resposta a l’interrogant de la nostra
investigació, a part, reflexionar amb esperit crític si s’ha comès algun error que pugui
invalidar les nostres conclusions.
pf3

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Lectures obligatories temes 1-2 y más Monografías, Ensayos en PDF de Ciencia de la administración solo en Docsity!

LECTURES OBLIGATÒRIES

TEMA-1: La pregunta d’investigació

▲ (^) El procés d’investigació

El procés d’investigació està determinat per comprendre i modificar el nostre entorn, per tant aquest s’ha de conèixer mitjançant unes normes rigoroses amb les que definir la realitat política. S’ha d’arribar a definir la realitat que sigui de general acceptació.

Hi ha dos tipus de consideracions:

  • (^) L’anàlisi empíric desenvolupa un llenguatge comú i objectiu per descriure la realitat política.
  • L’anàlisi normatiu desenvolupa i examina fins subjectius, valors i regles morals que ens guien al aplicar el que hem après d’aquesta realitat.

Per emprendre una investigació política s’ha de combinar totes dues consideracions per adquirir un màxim de coneixements i comprendre la realitat de la manera més completa possible.

La investigació científica l’entenem com la investigació sistemàtica, controlada, empírica i crítica de les proposicions hipotètiques sobre les relacions suposades entre diversos fenòmens.

El procés d’investigació consta de sis etapes:

  • Formulació de la teoria: seleccionar un tema d’investigació adequat combinant consideracions empíriques i normatives. Un cop s’ha determinat el tipus de problema que volem abordar i el tipus de contribució que volem fer, s’ha de formula un tema d’investigació específic. Finalment analitzar els diversos elements o components per determinar quins són importants en la nostra investigació. Haurem de fer us de la lògica i de les publicacions per preveure i determinar els factors que puguin estar relacionats amb uns comportaments i establir unes vies d’estudi que ofereixin majors probabilitats de conduir a una explicació satisfactòria.
  • Operacionalització de la teoria: Redefinir les nostres nocions teòriques, relativament abstractes, en termes concrets que ens permetin realment mesurar allò que ens proposem. Definir de manera més explícita el que per nosaltres significa un concepte, buscar un mínim comú denominador de significat. És la clau més important per realitzar una investigació amb sentit.
  • Selecció de tècniques d’investigació apropiades: Mode d’avaluar allò que hem determinat. Mesurar les variables que ens interessen de manera coherent i factible amb les nostres operacionalitzacions.
  • (^) Observació del comportament: Precisar quants casos estudiarem i com seleccionar-los. Avaluar la seva representativitat, si són els més característics del conjunt.
  • Anàlisi de dades: Assegurar-nos de les respostes que hem trobat al nostre interrogant d’investigació. Avaluar si les variables estan estadísticament relacionades i com ho estan de relacionades. Finalment, quina és la probabilitat de que qualsevol relació que haguem trobat entre les variables en un estudi petit de casos la trobarem també al escollir el conjunt dels que hem escollit.
  • Interpretació dels resultats: Determinar si hem donat resposta a l’interrogant de la nostra investigació, a part, reflexionar amb esperit crític si s’ha comès algun error que pugui invalidar les nostres conclusions.

▲ (^) Construcció de la teoria: conceptes i hipòtesis en la ciència política

Per poder emprar procediments científics en el nostre desig de trobar una resposta que sigui de general acceptació, hem de convertir aquesta pregunta summament general en una o varies d’específiques. Per això fa falta formular algunes explicacions plausibles del que observem. Quan intentem formular explicacions possibles dels esdeveniments, estem teoritzant o formant teories. La construcció d’una teoria és la primera etapa del procés d’investigació. Hem de facilitar la comprensió de fets vinculant-los entre sí mitjançant una teoria.

  • Teoria: Conjunt de símbols lògicament relacionats que representen el que creiem que succeeix al món.

La construcció d’una teoria es pot fer mitjançant l’establiment d’un nexe lògic entre el que hem vist i la predicció del que no hem vist ( inducció ) o partint d’enunciats abstractes sobre relacions generals i arribant a enunciats concrets sobre comportaments específics ( deducció ).

Els elements de construcció d’una teoria són els conceptes , Aquests són paraules o símbols que representen una idea. La teoria uneix entre sí els conceptes establint relacions entre aquests, tals enunciats adquireixen la forma de proposicions derivades dels nostres supòsits. Els conceptes podran tenir relacions de covariació les quals poden ser positives o negatives. La tasca de contrastació de la teoria consisteix en formular unes expectatives sobre altres relacions que no hem observat i verificar després si les observacions reals corresponen amb el que esperem obtenir. La contrastació de la realitat es redueix a la contrastació d’una hipòtesi.

La hipòtesi és un enunciat que expressa el que volem esbrinar quan efectuem observacions de la realitat adequadament organitzats, arribem a la hipòtesi pel raonament inductiu o el deductiu. Passem del nivell general de la teoria a un nivell més específic en el que podem organitzar les observacions, hem de pensar en el terme de variable.

La variable pot definir-se com una característica empírica observable d’algun fenomen que pot assumir més d'un valor. Ens ajuden a determinar el que haurem d’observar per a contrastar la nostra teoria i podrem organitzar les nostres observacions coneixent el paper que exerceixen aquestes a la hipòtesi. Les variables que canvien de valor en resposta al canvi de valor d’altres variables s’anomenen variables dependents. Les variables que influeixen en el valor d’altres mitjançant els canvis dels seus propis valors s’anomenen variables independents. També hi ha les variables intervinents que aporten el nexe entre les variables independents i les dependents.

Finalment, també s’ha de tractar de contrastar les principals hipòtesis rivals per assegurar-nos que no estem desorientats en les nostres observacions.

TEMA-2: Ús i mesura dels conceptes

La traducció empírica de la teoria

La primera norma de la investigació empírica és que s’ha de desenvolupar dins un marc compartit col·lectivament. El procés d’investigació consisteix en seguir un itinerari cíclic que comença amb la teoria, travessa les fases de recollida i anàlisi de dades i torna a la teoria.

Una teoria pot ser definida com un conjunt de proposicions, connectades entre sí, que presenten un grau d’abstracció i generalització superior al de la realitat empírica. Una hipòtesi és una