Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Les proteïnes 1r BAT, Apuntes de Biología

Resum de les proteïnes de primer de batxillerat.

Tipo: Apuntes

2023/2024

Subido el 12/10/2024

gina-el-badri
gina-el-badri 🇪🇸

4 documentos

1 / 5

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
PROTEÏNES:
1 - CARACTERÍSTIQUES GENERALS:
Proteïnes són molècules orgàniques més abundants, 50% pes cel·lular sec. Importància per
nombroses funcions biològiques com molècules estructurals o processos biològics
(transport altres molècules, moviment, regulació hormonal, catalitzadores reaccions
metabòliques imprescindibles manteniment processos vitals). No generen energia. Una altra
característica és especificitat, cada organisme té proteïnes exclusives que marquen identitat
biològica. Proteïnes són polímeres, anomenats polipèptids, constituïts per unió molècules
anomenades aminoàcids.
2 - ELS AMINOÀCIDS:
Hidròlisi proteïnes allibera aminoàcids, la unió dels quals dona cadenes polipeptídiques.
Aminoàcids molècules amb grup amino (NH2) i grup carboxil (COOH). Es distingeixen a, B,
i, segons situació grup amino. Aminoàcids de proteïnes són a-aminoàcids. 20 aminoàcids
diferents diferenciats per grup unit a carboni a, anomenat grup R (cadena lateral). En éssers
vius un total de 150 aminoàcids que no parteix cadenes proteiques però amb funcions
pròpies com a neurotransmissors o precursors vitamínics.
2.1 - PROPIETATS DELS AMINOÀCIDS:
H3N- СОо° -H Propietats aminoàcids deriven Corucluid química. Substància amfòtera pot
ser àcid o base segons pH mitjà H2N- en què estigui. Aminoàcids en tenir grup carboxil
poden desprendre H° (caràcter àcid) i acceptar H* per grup amino (caràcter bàsic). En pH
normal medis biològics, ambdós pH àcid pH neutre pH bàsic grups ionitzats (aminoàcids
apareixen com a ions dobles). En pH més àcid H* mitjà captat per grup carboxil i només
queda càrrega, grup amino. Si pH bàsic, grup amino cedeix H* i aminoàcid queda amb
càrrega negativa del grup carboxil. Cadena lateral pot tenir grups ionitzables que participin
en càrrega Picare cminoccidos.
→ Electroforesi: Punt isoelèctric és valor pH per al qual aminoàcid té càrrega neta
O (tantes càrregues positives com negatives). Cada aminoàcid té punt isoelèctric
diferent per cadenes laterals diferents, per la qual cosa, electroforesi pot separar
aminoàcids.
→ Estereoisomeria: Com a carboni a asimètric, dos estereoisòmers diferent
activitat òptica. Per diferenciar-los, cadena lateral cap amunt i grup carboxil cap
avall. Grup amino a dreta (estereoisòmer D) o esquerra (estereoisòmer L).
→ Altres propietats: Existència grups polars (amino i carboxil) permet a
aminoàcids formar enllaços, hidrogen, per la qual cosa, punt fusió, ebullició i
solubilitat en aigua majors.
2.2 - NOMENCLATURA I CLASSIFICACIÓ AMINOÀCIDS:
Anomenar aminoàcids manera simple, tres primeres lletres nom. Aminoàcids de proteïnes
20, classificar segons naturalesa cadena lateral:
-Aminoàcids neutres: cadena lateral no té amino o carboxil, a pH neutre càrrega
elèctrica neta és 0.
Apolars: cadena lateral hidròfoba, poca solubilitat en aigua. Cisteïna, alanina
i prolina.
Polars: cadena lateral té grups hidròfils que permeten formar enllaços amb
molècules polars, solubles amb aigua. Serina, tirosina.
pf3
pf4
pf5

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Les proteïnes 1r BAT y más Apuntes en PDF de Biología solo en Docsity!

PROTEÏNES:

1 - CARACTERÍSTIQUES GENERALS:

Proteïnes són molècules orgàniques més abundants, 50% pes cel·lular sec. Importància per nombroses funcions biològiques com molècules estructurals o processos biològics (transport altres molècules, moviment, regulació hormonal, catalitzadores reaccions metabòliques imprescindibles manteniment processos vitals). No generen energia. Una altra característica és especificitat, cada organisme té proteïnes exclusives que marquen identitat biològica. Proteïnes són polímeres, anomenats polipèptids, constituïts per unió molècules anomenades aminoàcids. 2 - ELS AMINOÀCIDS: Hidròlisi proteïnes allibera aminoàcids, la unió dels quals dona cadenes polipeptídiques. Aminoàcids molècules amb grup amino (NH2) i grup carboxil (COOH). Es distingeixen a, B, i, segons situació grup amino. Aminoàcids de proteïnes són a-aminoàcids. 20 aminoàcids diferents diferenciats per grup unit a carboni a, anomenat grup R (cadena lateral). En éssers vius un total de 150 aminoàcids que no parteix cadenes proteiques però amb funcions pròpies com a neurotransmissors o precursors vitamínics. 2.1 - PROPIETATS DELS AMINOÀCIDS: H3N- СОо° -H Propietats aminoàcids deriven Corucluid química. Substància amfòtera pot ser àcid o base segons pH mitjà H2N- en què estigui. Aminoàcids en tenir grup carboxil poden desprendre H° (caràcter àcid) i acceptar H* per grup amino (caràcter bàsic). En pH normal medis biològics, ambdós pH àcid pH neutre pH bàsic grups ionitzats (aminoàcids apareixen com a ions dobles). En pH més àcid H* mitjà captat per grup carboxil i només queda càrrega, grup amino. Si pH bàsic, grup amino cedeix H* i aminoàcid queda amb càrrega negativa del grup carboxil. Cadena lateral pot tenir grups ionitzables que participin en càrrega Picare cminoccidos. → Electroforesi: Punt isoelèctric és valor pH per al qual aminoàcid té càrrega neta O (tantes càrregues positives com negatives). Cada aminoàcid té punt isoelèctric diferent per cadenes laterals diferents, per la qual cosa, electroforesi pot separar aminoàcids. → Estereoisomeria: Com a carboni a asimètric, dos estereoisòmers diferent activitat òptica. Per diferenciar-los, cadena lateral cap amunt i grup carboxil cap avall. Grup amino a dreta (estereoisòmer D) o esquerra (estereoisòmer L). → Altres propietats: Existència grups polars (amino i carboxil) permet a aminoàcids formar enllaços, hidrogen, per la qual cosa, punt fusió, ebullició i solubilitat en aigua majors. 2.2 - NOMENCLATURA I CLASSIFICACIÓ AMINOÀCIDS: Anomenar aminoàcids manera simple, tres primeres lletres nom. Aminoàcids de proteïnes 20, classificar segons naturalesa cadena lateral:

  • Aminoàcids neutres: cadena lateral no té amino o carboxil, a pH neutre càrrega elèctrica neta és 0. Apolars: cadena lateral hidròfoba, poca solubilitat en aigua. Cisteïna, alanina i prolina. Polars: cadena lateral té grups hidròfils que permeten formar enllaços amb molècules polars, solubles amb aigua. Serina, tirosina.
  • Aminoàcids àcids: grup carboxil en cadena lateral, a pH 7 càrregues elèctrica negativa perquè desprèn H*. Àcid aspàrtic i àcid glutàmic.
  • Aminoàcids bàsics: grup amino en cadena lateral, per caràcter bàsic pot prendre H* de medi, aminoàcid càrrega positiva. Lisina i histidina. Dos grups segons si poden ser sintetitzats o no per reaccions metabòliques. Si ho poden ser, s'obtenen a partir d'altres molècules. Si no poden, adquireixen a través aliments (aminoàcids essencials) diferents per a cada espècie. Hi ha aminoàcids menys freqüents derivats (hidroxiprolina i hidroxilisina (ambdues col·lagen)). 3 - ENLLAÇOS PEPTÍDICS: Grup carboxílic aminoàcid pot interactuar amb grup amino altre, units tots dos i alliberant-se aigua. Compost obtingut anomenat dipèptid. Procés condensació. Enllaç entre aminoàcids tipus amida (enllaç peptídic). Si hidròlisi, enllaç trenca en dos aminoàcids. Enllaç peptídic estable perquè àtoms C, N i O comparteixen electrons. Enllaç peptídic caràcter parcial doble enllaç i impedeix actuïn forces, torsió perquè àtoms C, O i N en el mateix pla. Dipèptid es pot unir a un altre aminoàcid. En unió allibera molècula, aigua i forma tripèptid. Tripèptid + aminoàcid = tetrapèptids + aminoàcid = pentapèptids. Molts aminoàcids donen polipèptids. Enllaços peptídics no participen en radicals aminoàcids, que estan penjant polipèptid cap amunt o avall alternativament. 4 - ESTRUCTURA DE LES PROTEÏNES: Activitat biològica proteïnes depèn disposició espacial cadena polipeptídica que pateix plegaments. 4.1 - ESTRUCTURA PRIMÀRIA: Seqüència aminoàcids en cadena polipeptídica. Número, tipus, ordre i seqüència d'aminoàcids en estructura primària diferent a cada proteïna. Sempre extrem amb grup amino lliure i extrem amb grup carboxil lliure. Aminoàcids numerats des d'extrem amino lliure (esquerra) cap a extrem carboxil lliure (dreta). 4.2 - ESTRUCTURA SECUNDÀRIA: Plegament estructura primària dona conformació més estable (estructura secundària). Tres tipus bàsics: a-hèlix, làmina plegada i triple hèlix de col·lagen. Combinació d'estructures (dominis estructurals) tan estables que es troben a moltes proteïnes amb funcions diferents. → Estructura d'a-hèlix: Ve d'a-queratina (epidermis), presenta estructura helicoidal. Consisteix en plegament en espiral sobre si mateixa de cadena polipeptídica (estructura primària) en sentit horari. Plegament estable per enllaços hidrogen entre NH (enllaç peptídic aminoàcid un) i CO (enllaç polipèptid aminoàcid quatre). Si enllaços es trenquen, estructura es perd. Cadenes secundàries no intervenen i estan projectades cap a part externa. A causa de manca participació R, proteïnes amb estructures primàries diferents poden tenir mateixa estructura secundària. Quan aminoàcids R voluminosos o càrregues elèctriques iguals, estructura desestabilitza i desorganitza.

renaturalització. Factors reversibles: variacions pressió, augment de temperatura, variacions pH o canvis en concentració salina. 5.3 - ESPECIFICITAT: Cada espècie proteïnes pròpies, fins i tot organismes mateixa espècie proteïnes diferents. Proteïnes mateixa funció i estructura tridimensional, però seqüència peptídica diferent. Semblances i diferències permeten establir parentiu evolutiu. 6 - FUNCIONS BIOLÒGIQUES DE LES PROTEÏNES: 6.1 - FUNCIONS ESTÀTIQUES:

  • Estructural: estructures cel·lulars, substància intercel·lular (extracel·lular) o estructures cutànies.
  • Magatzem d'aminoàcids: algunes proteïnes font reserva aminoàcids, permet síntesi de proteïnes (processos embrionaris). Llavors o ous animals. 6.2 - FUNCIONS ACTIVES:
  • Fisiològica: moviments(actina i miosina), proceso homeostatics(manteniment pH) o transport de molècules.
  • Regulació genetica: activació i inactivació informació genetica.
  • Catalitzadores: proteïnes(enzims) afavoreixen a les reaccións químiques.
  • Immunitària: identitat molecular (antígens) o rebutgen cèl·lules estranyes (anticossos). 7 - CLASSIFICACIÓ DE LES PROTEÏNES: 7.1 - HOLOPROTEÏNES: Proteïnes simples. Formades per cadenes polipeptídiques, en hidròlisi només aminoàcids. Poden ser globulars (molt plegament) o fibril·lars (estructura terciària menys complexa i insolubles). → Globulars:
  • Albúmines: grans, transport de molècules o reserva aminoàcids. Poden ser lactoalbúmines (llet), ovoalbúmines (clara d'ou) o seroalbúmines (plasma sanguini).
  • Globulines : més grans, part proteica algunes heteroproteïnes com hemoglobina.
  • Histones: massa molecular baixa, gran proporció d'aminoàcids. Associades a ADN com a cromatina. → Fibril·lars:
  • Queratina: epidermis de pell i estructures cutànies (pèl, ungles, plomes), rica en cisteïna.
  • Col·lagen: resistència a estirament permet presència en teixits conjuntiu, cartilaginós i ossi.
  • Elastina: gran elasticitat, permet recuperar-ne forma inicial. En òrgans sotmesos a deformacions reversibles (pulmons, artèries o dermis). 7.2 - HETEROPROTEÏNES: A més de cadenes polipeptídiques compostes per part no proteica (grup prostètic).
  • Fosfoproteïnes: grup prostètic àcid ortofosfòric, vitel·lina (rovell ou) o caseïna (formatge).
  • Glucoproteïnes: grup prostètic glúcid, membranes cel·lulars amb funció antígena, gammaglobulines d'anticossos.
  • Lipoproteïnes: grup prostètic lípid, en plasma sanguini (transportadors greixos i colesterol).
  • Nucleoproteïnes: grup prostètic àcids nucleics, cromatina i cromosomes.
  • Cromoproteïnes: grup prostètic és molècula complexa amb dobles enllaços conjugats. - Composts porfirínics: metal·loporfirina: - Hemoglobina: metal·loporfirina (grup hemo) porta Fe". Sang en vertebrats. - Mioglobina: metal·loporfirina (grup hemo) porta Fe'. Sang en invertebrats. - Citocroms: tenen ferro, reaccions d'oxidació-reducció. - Peroxidàs i catalases: enzims també tenen ferro. - Clorofil·les: Mg'*, porten terpè de fitol, color verd, en cloroplasts, capten energia lumínica. - Composts no porfirínics: grup prostètic acolorit, no metal·loporfirina: - Rodopsina: cèl·lules retina, realitzar procés visual, capta llum

- Hemocianina: Cu'*, color blau, invertebrats, unida a oxigen.

8 - MÈTODES D'IDENTIFICACIÓ DE LES PROTEÏNES:

Identificar mitjançant solubilitat, per prova de Biuret (detecta presència enllaços peptídics) o prova de Millon.