




Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Les proteÏnes. Unitat . Apunts en català
Tipo: Apuntes
1 / 8
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!





Les proteïnes son principis immediats orgànics formats per Carboni, Hidrogen, Oxigen i Nitrogen. Químicament les proteïnes son polipèptids, es a dir, llargues cadenes d’aminoàcids units per enllaços peptídics. Aquestes cadenes son bastant fràgils, i amb accions alienes al cos pot sofrir alteracions en la estructura, això s’anomena desnaturalització. Les proteïnes son molècules per les quals s’expressa l’ADN, aquestes son sintetitzades per els ribosomes. Moltes proteïnes acaben de madurar en el reticle endoplasmàtic. Les proteïnes son les biomolècules mes variades i mes abundants en les cèl·lules. S’anomenen holoproteïnes, a aquelles que només estan formades per aminoàcids, i heteroproteïnes les que tenen aminoàcids i un grup prostètic. 2.ELS AMINOACIDS Un aminoàcid és una molècula orgànica amb un grup "amino" i un "carboxil". En medi àcid tendeixen a comportar-se com a basics, i en medi bàsics com a àcids. Un aminoàcid en la seva estructura es conforma per un carboni principal anomenat "carboni alfa", un grup amino, un grup carboxil, 1 hidrogen i un radical que es l'única variant entre cada un dels aminoàcids, on obtenen els seus diferents propietats és la cadena lateral, que és el que els diferencia un de l'altre. Entre els 20 aminoàcids hi han dos grans grups:
El compost format per la unió de dos aminoàcids s’anomena dipèptid i presenta un grup amino i un grup carboxil en els extrems. Els aminoàcids es poden ajuntar, i formen: -Oligopèptids : de 2 a 10 aminoàcids. -Polipèptid : entre 10 i 100 aminoàcids. -Proteïna: més de 100 aminoàcids. Les proteïnes amb una sola cadena polipeptídica es denominen proteïnes monomèriques, mentre que les compostes de més d'una cadena polipeptídica es coneixen com proteïnes multimériques. 4.FUNCIONS DE LES PROTEÏNES Les proteïnes són molècules amb una gran diversitat estructural pel que són macromolècules amb una gran quantitat de funcions d'allò més diverses. FUNCIÓ DE RESERVA Algunes cèl·lules emmagatzemen proteïnes per utilitzar-los com nutrients o per col·laborar en la formació de l'embrió. La ovoalbúmina de la clara de l'ou i la caseïna de la llet són dos exemples de proteïnes amb funció de reserva. FUNCIÓ ESTRUCTURAL Les proteïnes són elements plàstics que constitueixen moltes estructures dels éssers vius, suport mecànic i protecció. Membrana cel·lular, pels, citoesquelet,.. FUNCIÓ DE TRANSPORT Els pèptids són un tipus de molècules formades per la unió de diversos aminoàcids mitjançant enllaços peptídics. Els pèptids, igual que les proteïnes, són presents en la naturalesa i són responsables d'un gran nombre de funcions, moltes de les quals encara no es coneixen. Algunes importants molècules son formades por pèptids, es a dir, formades per un grup petit d’aminoàcids. Com: les hormones, les endorfines, les toxines i els antibiòtics.
L'estructura primària correspon a la seqüència lineal d'aminoàcids de la proteïna, ordenats des del primer aminoàcid (grup amino lliure) fins a l'últim (grup carboxil lliure). Indica que aminoàcids formen la cadena polipeptídica i en què ordre relatiu que guarden uns respecte als altres. NH -Met-Val-Arg-Cis-Pro-His-COOH Té una disposició en ziga-zaga, perquè l'enllaç peptídic no permet la rotació i el resta dels components queden limitats al pla de l'enllaç peptídic. La seqüència de proteïnes està codificada genèticament. ESTRUCTURA SECUNDÀRIA L'estructura secundària és la forma en la qual la cadena lineal d'aminoàcids pot plegar. L'estructura primària imposa unes restriccions que obliguen que les proteïnes adoptin una determinada estructura secundària, ja que la capacitat de gir dels carbonis α està limitada. Les proteïnes es pleguen causa de l'establiment de ponts d'hidrogen (O=H) entre els grups -C = O dels enllaços peptídics i els grups -NH d'altres enllaços pròxims. Estructura en hèlix α. (4 residus d'aminoàcids per voltes). Es tracta de la forma més simple, freqüent i estable. En aquest tipus d'estructura la molècula adopta una disposició helicoidal, els grups -C = O queden orientats a la mateixa direcció, els grups - NH s'orienten en la direcció contrària i les cadenes laterals (R) dels aminoàcids se situen cap a l'exterior de l'hèlix. Hèlix ß o de fulla plegada. (2 residus d'aminoàcids per voltes)
Els aminoàcids adopten una disposició en ziga-zaga a causa de la rigidesa de l'enllaç peptídic i la polaritat dels grups R que componen la cadena. És una hèlix tan estirada que només té dos aminoàcids per volta. La molècula s'estabilitza perquè diverses cadenes es disposen en paral·lel (de la mateixa o de diferents cadenes polipeptídiques), formant una làmina plegada, i s'estableixen ponts d'hidrogen entre grups C = O i -N-H entre les diferents cadenes. ESTRUCTURA TERCIÀRIA L'estructura terciària de les proteïnes resulta del plegament de l'estructura secundària, i cada proteïna té la seva conformació espacial tridimensional pròpia. Els plecs que originen l'estructura terciària es deuen a les unions que es produeixen entre els radicals R dels diferents aminoàcids que se situen en posicions molt allunyades en l'estructura primària i que distorsionen l'estructura secundària generant curvatures. Aquest nivell estructural determina l'activitat biològica de la proteïna. L'estructura terciària es va a estabilitzar per la formació de les següents interaccions:
Lipoproteïnes. Lípid més proteïna. Abunden en les membranes mitocondrials, en el sèrum. Per exemple els quilomicrons. Nucleoproteïnes. ADN més proteïna. Hi ha dos tipus, els que presenten àcid ribonucleic (ribosomes) o ADN (cromosomes). Cromoproteïnes. El grup prostètic és un pigment. Destaquen els pigments respiratoris (hemoglobina). 6.ENZIMS Els enzims són proteïnes que actuen com a biocatalitzadors específics (augmenten la velocitat de les reaccions metabòliques concretes) unint-se a la molècula que van a transformar, el substrat, per formar una nova substància, el producte. Hi ha altres biocatalitzadors de naturalesa ribonucleica denominades ribozims, capaços de catalitzar reaccions de tall i entroncament de segments d'ARN. Els enzims són catalitzadors perquè: No s'alteren durant la reacció. Afavoreixen que la mateixa quantitat de producte s'obtingui en menys temps, sense desplaçar la constant d'equilibri perquè s'obtingui més producte, és a dir, no modifiquen l'equilibri de la reacció. Disminueixen l'energia d'activació del procés en el qual intervenen accelerant la velocitat de les reaccions bioquímiques. A diferència dels catalitzadors no biològics, els enzims presenten una gran especificitat, actuen a temperatura ambient i aconsegueixen un augment de la velocitat de reacció d'un milió a un trilió de vegades. Sovint, els enzims necessiten la presencia de substancies no proteiques, com: Enzim + molècula inorgànica = coenzim. Enzim + io (no estable) = cofactor. Enzim + io (estable) = holoenzim Existeixen dos models de la reacció enzimàtica: "Model de clau-pany": Teoria clàssica en què el substrat (clau) encaixa exactament en el centre actiu de l'enzim (pany) i només aquest substrat pot unir-se (obrir el pany). "Model de l'acoblament induït o estat de transició": La part proteica s’anomena apoenzim
el centre actiu es s'adapta al substrat canviant lleugerament la seva conformació espacial mentre dura el complex enzim-substrat, com un guant adopta la forma de la mà mentre està posat. REACCIÒ ENZIMÀTICA Gràfica de les energies de les diferents fases d'una reacció química. Els substrats precisen molta energia per aconseguir l'estat de transició, però una vegada aconseguit, es transformen en productes. L'enzim estabilitza l'estat de transició, reduint l'energia necessària per formar els productes.