Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Una exposición detallada sobre las vidas y obras de santa teresa de jesús y sant joan de la creu, dos personajes emblemáticos de la contrarreforma española. El texto contextualiza la información cultural y eclesiástica, resaltando aspectos como el amor, la naturaleza y el uso del verso hendecasílabo y el soneto. Además, se destaca la importancia de 'los carmelites descalzos' y el papel de estos místicos en la literatura religiosa y la defensa del catolicismo.
Tipo: Apuntes
1 / 10
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!
Grup: Veni Vidi Vinci (2A/M)
Integrants del grup: Àngel Castro, Marc Celma, Ester López, Laura Mata, David Rosado i Dani Vidal.
Blanquerna 2016/
Cristianisme i Cultura
Aquesta etapa, reconeguda amb el nom de Renaixement, es caracteritza per la imitació que els països europeu fan del models polítics i culturals del món grecollatí i per la consolidació de les llengües nacionals, l’ús de les quals es generalitza en tots els àmbits. Les principals característiques dels autors del renaixement son la naturalitat, la precisió i els seus models literaris que eren els escriptors clàssics. És important ressaltar aspectes com ara el protagonisme de l’amor, la natura i l’ús del vers hendecasíl·lab i el sonet. De fet la lírica d’aquella època s’impregna del classicisme, de manera que els tòpics llatins es barregen amb els temes amorosos o els temes religiosos.
A la segona meitat del segle XVI la ideologia del país és més tancada. Al llarg del regnat de Felip II, es tanquen les fronteres i no es perd l’obertura que s’havia aconseguit anteriorment
que permet estar en contacte amb l’estranger. És important assenyalar la forta influència eclesiàstica envers aquest tancament. La relació política d’Espanya amb els països europeus es va tornar molt tensa. La religió oficial del país en aquell moment era el catolicisme. Cal remarcar, que en aquests països europeus es va estendre una reforma religiosa que proposava el protestantisme. Ens trobem en un context en què la pròpia religió esdevenia un motiu de confrontació bèl·lica
A Espanya es va iniciar el que coneixem com a Contrareforma, el moviment religiós al llarg del qual es va intensificar la defensa del catolicisme i es perseguien les conductes sospitoses. Com a conseqüència d’aquestes circumstància històrica es va produir un ressorgiment de la literatura religiosa. D’entre els autors més representatius podem destacar la figura de Santa Teresa de Jesús i Sant Joan de la Creu.
Aquests dos autors són els màxims representants de la poesia mística en llengua castellana. Dintre de la literatura religiosa, la mística expressa l’experiència espiritual de sentir-se unit a
Déu. Per explicar el procés que l’ànima segueix fins a unir-se amb Déu San Joan de la Creu utilitza expressions i símbols propis del llenguatge amorós. Aquest fenomen té una explicació racional. La poesia amorosa de la primera meitat del segle XVI va quedar accentuada per la figura de Garcilaso de la Vega. Aquesta temàtica amorosa era la que millor expressava a través de la poesia l’esperit del Renaixement. Com era la poesia més llegida i entesa, en el període de contrareforma els autors místics proposen fer un paral·lelisme i seguir en aquesta línia. En aquest cas la “donzella” a qui aniria dedicat el poema esdevindria l’esperit mentre que “l’amant” seria Déu. D’aquesta manera, segueixen la mateixa pauta per explicar la unió de l’esperit amb Déu. Santa Teresa de Jesús i Sant Joan de la Creu es serveixen d’aquesta metodologia en moltes de les seves obres per tal de
transmetre la paraula del senyor. En moltes ocasions s’argumentava que el camí adequat per contactar amb Déu es basava en el seguiment de les vies místiques.^1
Considerem que és imprescindible esmentar “Els Carmelites Descalços” ja que tant Santa Teresa de Jesús com Sant Joan de la Creu en formaven part. Es tracta d’un orde religiós catòlic, de tipus mendicant, que és una reforma observant de l'ordre anterior del Carme o Carmelites Calçats. L’acció d’aquest primer ordre es basava en la combinació de la dimensió contemplativa i l'activa, fent tasques d'assistència i apostolat.
L’ordre dels Carmelites Descalços va ser establert el 1562 com a ordre femení per santa Teresa de Jesús. Sant Joan de la Creu va ser decisiu perquè s’estengués als homes amb la fundació de la primera casa de frares. En aquest segon ordre s’afegeix una major atenció a la vida contemplativa i l'espiritualitat. A més, l'exercici de l'oració mental i, en general, de la pregària, té una gran importància en la vida del frare. Aquesta reforma va provocar una forta confrontació a la Castella del Segle XVI. Amb aquesta breu explicació ens agradaria matissar que aquest ordre reformador, que es va desenvolupar en gran mesura en mans d’aquests dos personatges, va tenir repercussions negatives sobre ells ja que era contrari als ideals dels Carmelites originals. Per tant, en aquest apartat ja podem tenir en compte la immensitat i grandesa del seu llegat.
4. SANT JOAN DE LA CREU (Fontiveros, Àvila, 1542 - Úbeda, Jaén, 1591)
Sant Joan de la Creu és àmpliament conegut com a escriptor. En els ambients literaris ho és en el seu vessant de poeta, i en el món cristià en tant que autor de tractats espirituals. Al llarg de la seva vida destacà com a conseller i com a acompanyant en els camins de la vida interior per gent de tota mena. Sant Joan de la Creu és un altre místic de l’època que no veu a Déu (cristià) com una realitat abstracta o llunyana, sinó com un Déu personal, amb capacitat i amb voluntat de comunicació. Ell assegura aquesta descripció a partir de la seva experiència del trobament i de la relació continuada amb ell.
Un dels moments més destacables de la seva vida és el seu viatge a Medina on celebrà la seva primera missa, havent estat ordenat prevere, ja que és on es va trobar amb Teresa de Jesús. Així doncs, podem parlar de l’encontre entre un estudiant jove insatisfet amb la vida que du i vol un compromís evangèlic més fort, i una reformadora madura que està arribant a la seva plenitud humana i cristiana; sens dubte una trobada decisiva per aquests dos personatges. A partir d’aleshores estableixen una relació més propera lligada a esdeveniments eclesiàstics o assumptes de caire religiós i espiritual.
(^1) Agustí Borrell i Viader. (2007). SANTA TERESA DE JESÚS I SANT JOAN DE LA CREU: MESTRES DE L’ESPIRITUALITAT CARMELITANA. 20 de Novembre del 2016, de Fundació Joan Maragall: Cristianisme i cultura Sitio web: http://www.fundaciojoanmaragall.org/publicacions-fundacio/santa-teresa-de-jesus-i-sant-joan-de-la-creu-mestre s-de-lespiritualitat-carmelitana/a/
amb Déu. Aquesta negació no tracta de rebutjar ni d’allunyar els valors positius de l’existència humana, l’objectiu és no limitar-se i ni quedar esclavitzat per les coses materials i superficials. En poques paraules es tracta d’aconseguir *una llibertat veritable i total a l’hora d’emprendre el camí espiritual.^2
5. SANTA TERESA DE JESÚS (Gotarrendura 1515-1582 Alba de Tormes)
Al llarg de la seva vida va dur a terme una intensa activitat com a fundadora de comunitats religioses i com a escriptora. Santa Teresea de Jesús va néixer en un context en què la dona tenia un paper secundari. Ella es va revoltar tant com li va ser possible contra aquest context hostil dins i fora de l’Església. El fet de ser una dona i dedicar-se a la pregària és el que li va provocar els problemes més importants. Teresa reunia totes les condicions per estar sota sospita permanent per la seva condició (dona, cristiana nova, espiritual, lectora...). A més aquesta prevenció va créixer quan ella assegurava tenir experiències místiques i en convertir-se en iniciadora d’un moviment de reforma religiosa. Aquest personatge destacà doncs per la seva força en un context històric que suposava un obstacle per al seu desenvolupament. A la pràctica, acaba duent a terme moltes activitats impensables en una dona de la Castella del segle XVI (llegeix, prega, escriu, funda convents...).
Cal ressaltar que molts dels seus escrits recullen una forta defensa del dret de les dones envers la possibilitat d’accedir a una formació religiosa seriosa i a l’experiència espiritual autèntica, que és el que realment li interessa. No renuncià a aprendre ni ensenyar mitjançant el mestratge personal de les monges a les seves comunitats i a través dels seus escrits que tenen, en moltes ocasions una voluntat pedagògica i apostòlica.
Obra
El llibre més emblemàtic de Santa Teresa de Jesús fou El Llibre de la Vida, un autoretrat interior de Teresa i el seu habitant interior, Déu. El llibre es pot traduir com el procés que l’autora desenvolupa fins a descobrir aquesta presència (Déu), i de les relacions d’intimitat plenes que estableix amb Déu. És alhora una recerca constant i sincera de la veritat. Es tracta d’una obra amb una enorme implicació per part de l’escriptora amb un doble objectiu. D’una banda, el que ja s’ha dit anteriorment, l’expressió de la seva experiència interior i la defensa convençuda de l’autenticitat de la seva relació amb Déu. D’altra banda, busca l’aprovació dels teòlegs i dels confessors per tenir una confirmació més plena de l’autenticitat de la seva experiència i pel seu sentit indefugible de pertinença a l’Església ja que tenia por de quedar-ne fora en algun moment.
(^2) Enrique Benavent. (13 de Desembre del 2015). Sant Joan de la Creu. 20 de Novembre del 2016, de Vida Diocesana Sitio web: http://bisbattortosa.org/wp-content/uploads/2015/12/vd_2015-12-13.pdf
Davant aquest objectiu posa tota la seva capacitat retòrica i les estratègies literàries que té a mà, demanant també la implicació del lector, ja que l’autora escriu l’obra pensant en un ventall ampli de destinataris.
Cal recordar que ens situem en un període de Contrareforma en què amb prou feines hi ha distinció entre església i estat. De fet, les persones que donaven suport a aquest moviment eren considerats “defensors de la fe cristiana”. Teresa en la seva etapa de fundadora de monges i frares, tenia molt bona relació amb Felip II, qui fou protector dels seus projectes. Per tant, és important considerar que amb una lectura superficial de l’obra fa la impressió que es va redactar per obediència, de fet abunden referències a una petició expressa. Així doncs, es podria considerar que en un context conservador i de retrocés, en què es perseguien les conductes sospitoses, l’església i Felip II van veure en Teresa una eina per intensificar la defensa del catolicisme. Per aquest motiu es podria arribar a pensar que ells la van impulsar a fer aquesta obra. 3 4
En aquell context històric la via mística era el mitjà per contactar amb Déu i constava de 3 parts. Aquesta mena de pregària és un exercici d’amor, una relació personal, intensa i continuada, amb un Déu que és personal i que té capacitat i voluntat de relació. És passar de pensar en un Déu abstracte i llunyà a entrar en relació amb el Déu personal i proper que habita en el propi interior.
Un cop fet el procés el cos torna en ell mateix i la persona sent una sensació similar a la catarsi grega. Aquest estat de pau i de “felicitat” s’anomena estat de beatificació.
(^3) Cristina Kaufmann. (Desconegut). EL LLENGUATGE DELS MÍSTICS SANTA TERESA DE JESÚS. 20 de Novembre del 2016, de Cristianisme i justícia Sitio web: https://www.cristianismeijusticia.net/files/PDF/eict34.pdf (^4) Raquel Centelles, Inma Chiva i Carmen Moles. (14 de Març del 2013). Teresa de Jesús. 20 de Novembre del 2016, de Slide Share Sitio web: http://es.slideshare.net/lenguabovalar/teresa-de-jess
● St Joan de la Creu
Enrique Benavent. (13 de Desembre del 2015). Sant Joan de la Creu. 20 de Novembre del 2016, de Vida Diocesana Sitio web: http://bisbattortosa.org/wp-content/uploads/2015/12/vd_2015-12-13.pdf
● Suport audiovisual. Eina escollida: Prezi. http://prezi.com/tb47jwjsnotc/?utm_campaign=share&utm_medium=copy
