¡Descarga La Diversidad Religiosa en Cataluña: Un Análisis de Joan Estruch - Prof. Sendra y más Apuntes en PDF de Ciencias de la Educación solo en Docsity!
!"#$%&'()*+,-./0123456789:;<=>?@A
B!"#$%&'()*+,-./0123456789:;<=>?@
AB!"#$%&'()*+,-./0123456789:;<=>?
@AB!"#$%&'()*+,-./0123456789:;<=
>?@AB!"#$%&'()*+,-./0123456789:;<
=>?@AB!"#$%&'()*+,-./0123456789:;
<=>?@AB!"#$%&'()*+,-./0123456789:
;<=>?@AB!"#$%&'()*+,-./
:;<=>?@AB!"#$%&'()*+,-./
9:;<=>?@AB!"#$%&'()*+,-./
89:;<=>?@AB!"#$%&'()+,-./0)+,
-./0123456789:;<=B!"#$%&'()*+,-./
0123456789:;<=>?@AB!"#$%&'()*+,-.
/0123456789:;<=>?@AB!"#$%&'()*+,
-./0123456789:;<=>?@AB!"#$%&'()*+
,-./0123456789:;<=>?@AB!"#$%&'()*
+,-./0123456789:;<=>?@AB!"#$%&'()
*+,-./0123456789:;<=>?@AB!"#$%&'(
)*+,-./0123456789:;<=>?@AB!"#$%&
'()*+,-./0123456789:;<=>?@AB!"#$%
La diversitat religiosa
a Catalunya
Joan Estruch
Joan Estruch i Gibert(Barcelona 1943), doctor en filosofia i lletres i professor de sociologia la UAB, fins a la seva jubilació en dates recents. Fundador i director del grup de recerca ISOR (Investigacions en Sociologia de la Religió). Professor a la Université Catholique de Lovaina i membre associat de l’Institute on Culture, Religion and World Affairs de la Boston University. Entre molts altres treballs científics que li han merescut reconeixement institucional, ha coordinat l’elaboració del Mapa Religiós de Catalunya. Nasc !"#$%&'("! sitat de Barcelona, i professor de
#%+,-").%)&")$/-%.#"),'0#%).+%#,+-"-),'$+"&).%)&")1(+%#,+-"-)2'32%1)4"0#"5)(63)75)81(9):;<=) ) ) >?@A)BCDEFGHI)*
CD
La diversitat religiosa
a Catalunya
Joan Estruch
Aviat farà deu anys, amb l’equip de recerca que jo aleshores dirigia a la Universitat Autònoma, vam publicar un llibre sobre les minories religioses a Catalunya. L’estudi era el resultat d’una investigació encarregada per la Direcció General d’Afers Religiosos del govern de la Generalitat. El títol del llibre era Les altres religions. I a la introducció justificàvem el perquè d’aquest títol. No era tant per retre homenatge a Francesc Candel - que també! - sinó perquè quan Candel va publicar el seu famós Els altres catalans , la lectura que inicialment se’n va fer interpretava que el títol era una reivindicació del dret d’aquells “altres” a ser considerats tanmateix com a catalans, ni que fossin diferents. Amb el temps, però, l’accent s’ha anat desplaçant, i quan avui hom recorda el llibre de Candel l’èmfasi recau més aviat en el substantiu, “catalans”, mentre que
#%+,-").%)&")$/-%.#"),'0#%).+%#,+-"-),'$+"&).%)&")1(+%#,+-"-)2'32%1)4"0#"5)(63)75)81(9):;<=) ) ) >?@A)BCDEFGHI)*
FD
budista o bahá’í, no és menys cert que per a la immensa majoria de la població aquesta és més una possibilitat teòrica que no pas una alternativa real. No es dóna en la nostra societat una igualtat real de condicions. La desproporció entre el catolicisme i totes les minories és massa notable. Fins i tot des del punt de vista legal subsisteixen encara avui a la nostra societat diferències prou significatives - pel que fa al finançament per exemple, o pel que fa a l’ensenyament de la religió a les escoles - que atorguen a l’Església catòlica una posició de privilegi. El nostre model de pluralisme religiós no és el model nord-americà. A Catalunya hom pot parlar de l’existència d’una diversitat religiosa, no tant per la possibilitat de triar entre una multiplicitat d’opcions, com pel fet de poder lliurement acceptar o rebutjar l’antic monopoli religiós. Una altra idea falsa en relació a la qüestió de la diversitat religiosa és la que diu que a Catalunya això és una cosa de fa quatre dies. I això no és pas cert. Ja hem dit que la desproporció entre el catolicisme i les minories és molt notable; i efectivament es tracta en moltes ocasions de grups de dimensions molt reduïdes. Però tot i així, fa més de cent anys que hi ha comunitats protestants implantades a Catalunya. La presència dels adventistes és gairebé tan antiga com la dels protestants. I tant els jueus com els testimonis de Jehovà celebraran ben aviat el centenari de llur existència a Catalunya com a comunitats religioses organitzades. La diversitat religiosa no és, doncs, un fenomen nou, propi tan sols dels darrers decennis. Allò que ha succeït en els darrers decennis és que ha crescut considerablement. I, sobretot, que s’ha tornat més visible. Durant la llarga nit del franquisme, tots aquests grups religiosos hi eren; però no es veien, no tenien una presència pública. Avui, en canvi, aquesta presència és pública i notòria. I en alguns casos, com el de l’islam o el dels sikhs, pot arribar a cridar fortament l’atenció al carrer. Aquest tema de la visibilitat és sumament important, perquè contribueix de manera decisiva a la normalització de la situació religiosa.
#%+,-").%)&")$/-%.#"),'0#%).+%#,+-"-),'$+"&).%)&")1(+%#,+-"-)2'32%1)4"0#"5)(63)75)81(9):;<=) ) ) >?@A)BCDEFGHI)*
GD
En efecte, no hi ha pluralisme veritable allí on tot i coexistir diverses tradicions religioses no hi ha entre elles una autèntica interacció. Es tracta aleshores més aviat de l’existència de diversos guetos, que s’insularitzen recíprocament. L’autèntica diversitat religiosa pressuposa un cert grau de contacte i de relació, sense que uns grups s’aïllin dels altres. En aquest sentit són importants els organismes que promouen l’anomenat diàleg interreligiós, si bé cal reconèixer que tendeixen a reunir tan sols un determinat sector de cadascuna de les tradicions religioses. Però en aquestes darreres dècades, com dèiem, no s’ha produït únicament una major visibilització dels diferents grups religiosos, sinó que la diversitat s’ha incrementat molt notablement. Han aparegut organitzacions noves, i algunes de les que prèviament ja existien han crescut de manera molt notable. Aquest creixement s’explica, fonamentalment, per les onades migratòries dels darrers anys del segle XX i els primers anys d’aquest segle. Però també en aquest punt s’hi barreja un estereotip que tendeix a fer veure la realitat d’una manera deformada. Com si l’única immigració que ens ha arribat fos la procedent del Marroc, i l’única tradició religiosa que hagués crescut fos l’islam. La realitat és molt més complexa. En primer lloc, cal dir que la població musulmana a Catalunya la integren tres contingents principals, a més dels conversos naturals del país: els magrebins, certament, distribuïts per tota la geografia del Principat, però també els subsaharians, presents sobretot a les comarques del Maresme, la Selva i el Gironès, i els pakistanesos, concentrats sobretot a l’àrea metropolitana de Barcelona. Durant una colla d’anys, a finals del segle passat i començaments d’aquest, s’obria una mesquita nova cada mes aproximadament. Però és que l’islam no és l’únic que ha crescut, ni de bon tros. Les migracions procedents dels països de l’Europa de l’Est han fet créixer de manera exponencial les comunitats ortodoxes: a més d’una Església catalana (vinculada al patriarcat de Sèrbia) i una Església grega, ja implantades a Catalunya abans d’aquests moviments migratoris, han aparegut una Església romanesa, búlgara, russa, copta (egípcia), etc. I les migracions procedents dels països de l’Amèrica Llatina han transformat
#%+,-").%)&")$/-%.#"),'0#%).+%#,+-"-),'$+"&).%)&")1(+%#,+-"-)2'32%1)4"0#"5)(63)75)81(9):;<=) ) ) >?@A)BCDEFGHI)*
ID
una feina minuciosa de pentinat de tot el territori, i aquí sí que podem pretendre que les nostres dades són fiables i prou rigoroses. El judaisme. En vint anys ha passat d’una única comunitat a quatre. Totes elles concentrades a la ciutat de Barcelona. El creixement s’explica en part per la immigració, però sobretot per una progressiva diferenciació de les comunitats d’acord amb les línies ideològiques que divideixen el judaisme mundial. Les quatre comunitats reflecteixen, efectivament, les diferències entre el judaisme ortodox, el moderat o liberal, el reformat i l’ultraortodox. Les Esglésies ortodoxes. L’any 2004 n’hi havia vuit, l’any 2010 eren trenta, i actualment són cinquanta-dues. El creixement ha estat doncs molt considerable, i bàsicament lligat a les migracions provinents de l’Europa de l’Est. Els ortodoxos són presents a vint-i-cinc de les quaranta-una comarques de Catalunya, i mantenen lligams canònics amb les Esglésies nacionals dels països dels quals procedeixen.
#%+,-").%)&")$/-%.#"),'0#%).+%#,+-"-),'$+"&).%)&")1(+%#,+-"-)2'32%1)4"0#"5)(63)75)81(9):;<=) ) ) >?@A)BCDEFGHI)*
JD
El protestantisme. És, amb molta diferència, la minoria numèricament més important, amb un total de sis-cents cinquanta-set centres. Per tenir un punt de comparació, diguem que l’Església catòlica té uns dos mil cinc-cents centres de culte habitual (és a dir, sense comptar ermites o santuaris que obren tan sols en dates especials). En el decurs dels darrers deu anys el creixement ha estat constant. I tan sols hi ha cinc comarques catalanes sense cap comunitat evangèlica. Hi ha una notable diferència entre les Esglésies evangèliques del protestantisme històric, relativament estancades en les seves xifres, i les noves Esglésies independents, i sobretot pentecostals, que són les que més creixen. La immigració del continent americà és el factor que més ha contribuït a aquest creixement. Els adventistes del setè dia. Han passat de dotze comunitats l’any 2004 a vint-i-tres en el moment actual, set de les quals a l’àrea barcelonina. Els mormons. Es mantenen estables en el nombre de centres, xifrats en tretze o catorze en el decurs dels darrers deu anys. Els testimonis de Jehovà. Presents a la pràctica totalitat de comarques catalanes, el nombre de Salons del Regne ha disminuït lleugerament, però per qüestions de reorganització interna i no pas perquè hagi disminuït el nombre de fidels. Tot i així, els Salons del Regne són cent vint-i-sis, una xifra superada tan sols pels oratoris islàmics i per les Esglésies evangèliques considerades en el seu conjunt (és a dir, sumant moltes Esglésies diferents).
#%+,-").%)&")$/-%.#"),'0#%).+%#,+-"-),'$+"&).%)&")1(+%#,+-"-)2'32%1)4"0#"5)(63)75)81(9):;<=) ) ) >?@A)BCDEFGHI)*
KKD
pluralisme fan referència exclusiva a aquesta qüestió de la diversitat de tradicions religioses coexistents en una mateixa societat, sense esmentar per res el fet de la pluralitat interna de cadascuna de les confessions. I les nostres xifres, efectivament, prescindeixen d’aquesta dimensió. Excepte potser en el cas del judaisme, on ja hem dit que la creació de noves comunitats reflectia la diversitat d’orientacions ideològiques, les xifres fan un capmàs de les diferents tendències que es donen en el si de cadascuna de les tradicions. I no és tan sols que el protestantisme sigui molt divers: és plural l’anglicanisme, i és plural el luteranisme. Sota l’epígraf de l’hinduisme s’amaguen realitats molt diverses. Agafem l’exemple que ens resulta culturalment més proper, per fer avinent que no hi ha avui a Catalunya un sol catolicisme. És condemnar-se a no entendre res del catolicisme contemporani tractar-lo com si fos un bloc monolític. El catolicisme està travessat per múltiples tendències i corrents de pensament, sovint força contraposats. Aquesta pluralitat interna ve de lluny: no és el mateix un caputxí que un jesuïta, un escolapi que un benedictí. Però avui s’ha aguditzat: entre un teòleg de l’alliberament i un Legionario de Cristo, entre un Pere Casaldàliga i un Escrivà de Balaguer, hi ha quelcom més que subtils diferències de perspectiva; tots són catòlics, però tenen una concepció diferent del què és la fe catòlica. En vista d’aquesta pluralitat interna existent en el si de cadascuna de les diferents tradicions religioses, segurament avançaríem molt més en la comprensió dels fenòmens religiosos a la Catalunya d’avui si en comptes de preguntar-nos pel contingut de les creences dels catalans ens preguntéssim per l’estil d’aquestes creences. En lloc de la típica pregunta sobre el què es creu, la pregunta sobre el com es creu. I descobriríem que en molts casos un protestant, un catòlic i un jueu, per exemple, poden diferir pel que fa a allò que creuen però estar molt propers l’un de l’altre per la manera com ho creuen. Mentre que, al contrari, dos catòlics o dos protestants (o dos agnòstics) poden tenir unes creences comunes i ser profundament diferents en l’estil. I és que en totes les tradicions religioses hi ha qui creu enmig de la incertesa, de la precarietat o fins i tot del dubte, i hi ha qui s’aferra a unes creences que li proporcionen certeses absolutes. D’acord amb els paràmetres habituals, la
#%+,-").%)&")$/-%.#"),'0#%).+%#,+-"-),'$+"&).%)&")1(+%#,+-"-)2'32%1)4"0#"5)(63)75)81(9):;<=) ) ) >?@A)BCDEFGHI)*
KMD
diversitat religiosa a Catalunya es reflecteix en les xifres que hem proporcionat més amunt. Però si es vol tenir en compte aquesta nostra darrera observació, arribem a la conclusió que les fronteres són transversals. Acceptar aquesta pluralitat, la de la diversitat de tradicions i la interna de cadascuna d’elles, és el millor camí per continuar avançant en el procés de la normalització de la situació religiosa. (Infografia del diari El Punt Avui, amb el detall d’algunes religions minoritàries)
