¡Descarga Emociones y sentimientos: Teorías de Watson y Bruner - Prof. Sendra y más Apuntes en PDF de Ciencias de la Educación solo en Docsity!
El document que presentem a continuació tracta sobre el tema de les emocions i sentiments a partir de dues corrents teòriques: El conductisme impulsat per John B. Watson a principis del segle XX, i la revolució de la psicologia cognitiva que va aparèixer posteriorment, a mitjans del segle XX impulsada, per Jerome Bruner.
John B. Watson (1878-1958) va ser un psicòleg nascut a Estats Units, professor i director de la universitat Johns Hopkins. La psicologia des de l'òptica de Watson era una branca purament objectiva i experimental de les ciències naturals i el seu principal objectiu era la predicció i el control de la conducta observable. Ell va ser el primer investigador que va treballar sota el nom del conductisme, en una època on el que predominava era la que es basava en estudiar els fenòmens psíquics a través de la introspecció, mètode que ell qualificà de massa subjectiu com per a poder ser objecte d'estudi científic.
El conductisme de Watson va introduir importants canvis en la psicologia ja que no només es va basar en seguir el mètode científic sinó que també va definir quin era l'objecte d'estudi d'aquesta.
Jerome Bruner (1915-) és un psicòleg nascut a Nova York, fundador del centre d'estudis cognitius a la universitat de Harvard. La seva teoria cognitiva es preocupa principalment de construir un model alternatiu de comprensió del pensament humà amb la teoria de l'aprenentatge per descobriment, ja que els models reduccionistes i mecanicistes associats a un model de caire conductista, no considerava que donessin una explicació complerta als processos d'aprenentatge.
Després d'aquesta breu contextualització dels dos autors dels diferents textos exposats, iniciarem el comentari definint com defineixen Watson i Rayner el concepte d'emoció.
Per a Watson, les emocions es redueixen a patrons de reacció i a la vegada a les reaccions provocades per canvis fisiològics. La por, la ràbia i l'amor ( entès tal i com es mostra en el text, en el sentit freudià de pulsió) són els tres tipus de modificació que es poden produir en l'infant tot i que d'aquests tres només la por i la ràbia són emocions. Donat el cas que l'emoció consisteix en una simple reacció, el que causa l'emoció és la situació. Davant d'una mateixa situació, l'emoció és la mateixa ja que els canvis fisiològics (observables) són els mateixos. Aquesta manera d'entendre el concepte "emoció" posa en evidència l'esquema E-R pel qual es regeix la
PAC 4: El naixement d’un món emocional:Condicionament Conductual o Condició Intel·lectual? Júlia Ayguadé Martin
metodologia conductista. Ell separa entre l'existència d'estímuls i respostes condicionats i estímuls respostes incondicionats, essent els primers fruits d'un aprenentatge, i pel contrari, els segons poden produir una resposta sense necessitat d'haver-hi aprenentatge. Aquest seria el cas de les respostes donades per les emocions bàsiques esmentades més amunt.
En el text tal i com he expressat línies més amunt, l'autor esmenta alguns pensaments Freudians inclosos en el corrent psicoanalític. Considero que Watson realitza una bona critica respecte als pensaments de Freud, ja que de forma empírica demostra que la pulsió sexual no és l'únic factor d'influència en el desenvolupament de la personalitat de l'individu, sinó que la por pot ser igual de primari que la pulsió sexual. Amb l'exemple de la pell de foca compara de manera correcta l'anàlisi tal i com ho faria un psicoanalític, criticant el fet que no tot problema emocional en l'edat adulta es pot relacionar exclusivament al sexe .Tot i així discrepo amb les afirmacions de Watson amb que només existeixin tres tipus d'emocions primàries i que a partir d'aquestes es formin les altres a través de condicionament. Considero que es passen per alt altres emocions que també es podrien considerar primàries, com l'alegria al rebre un estímul que resulti agradable per a l'infant, per exemple.
Degut a aquest tipus de raonament, aquests autors defineixen l'emoció sense tenir en compte tot el que succeeix en la ment de l'individu en el transcurs de la captació d'un estímul i la seva resposta física, en canvi Bruner és centra principalment en aquest aspecte, donant gran importància al llenguatge ja que és de vital importància la seva adquisició per tal de produir pensament. En conseqüència a aquest fenomen, entendríem que una emoció no vindria a ser un fenomen aïllat que es pot reproduir de manera idèntica si l'estímul que la produeix és idèntic sinó que hi ha un fort component cultural darrere ja que tal i com expressa l'autor Allan "aquellas cosas hechas por un padre o madre que tienen mayor probabilidad de provocar la risa en el niño, son las mismas cosas que tienden a provocar lágrimas cuando son realizadas por un extraño."
Per tant, convé destacar la importància dels factors que determinen l'emoció produïda per un estímul i processada per la nostra ment, entesa com un sistema de coneixement encarregat de processar i transformar la informació per acabar (o no) donant una resposta observable. Aquesta ultima afirmació és pot relacionar estretament amb la metàfora de l'ordinador que els cognitivismes han emprat per a realitzar comparacions entre la ment humana i el funcionament d'una computadora a nivell funcional no pas física.
PAC 4: El naixement d’un món emocional:Condicionament Conductual o Condició Intel·lectual? Júlia Ayguadé Martin
llenguatge i la cultura també influeix en l'expressió i desenvolupament d'aquestes emocions. Considero que aquest és un plantejament molt limitat per tractar un tema tant complex com el de les emocions en l'etapa infantil Pel que fa a Bruner, el paper fonamental del llenguatge com a mitja d'expressió de les emocions seria un dels conceptes clau, com també la importància del valor cultural que es desprèn de les emocions i com aquest factor determina les conseqüències emocionals dels individus. Considero que aquest plantejament tindria unes conseqüències més positives que l'anterior, ja que té en compte no només la conducta observable sinó que es preocupa pel que passa en la nostra ment, com també factors que realment són presents en la institució escolar com el llenguatge, o la cultura.
Bibliografia
Ayguade, J. ( 2011). Apunts de psicologia del desenvolupament. Grau d'educació infantil. Barcelona: Universitat Ramon Llull.
Bruner, J. (1986). Actual Minds, Possible Worlds. Cambridge, MA y Londres: Harvard University Press. pp., 109-118. Traducció Pròpia.
Leahey, Th. H. (2005). Historia de la Psicología (pp. 389-396). Madrid: Pearson Educación.
Saiz, M. (2008). Història de la psicologia ( mòdul 5, pp.20-35).Barcelona: Eureka Media SL
Watson, J. B. & Rayner, R. (1920). ‘Conditioned Emotional Reactions’. Journal of Experimental Psychology, 3 (1), 1-14. Traducció pròpia.
PAC 4: El naixement d’un món emocional:Condicionament Conductual o Condició Intel·lectual? Júlia Ayguadé Martin
