Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Literatura comparada, Esquemas y mapas conceptuales de Literatura

Estudios literarios y disciplinas literarias, el fenómeno literario, el concepto de literatura y la comunicación literaria

Tipo: Esquemas y mapas conceptuales

2022/2023

Subido el 28/05/2023

marta-villalonga-membrive
marta-villalonga-membrive 🇪🇸

5 documentos

1 / 15

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
ELS ESTUDIS LITERARIS I LES DISCIPLINES LITERÀRIES
Disciplines literàries són el conjunt de les diverses perspectives possibles a l’hora de realitzar l’estudi d’una obra
literària o un autor determinat
Fins el s. XIX: qualsevol persona que estudiava un període literari o un autor, ho englobava en una etiqueta general:
la poètica.
o En aquest segle havia un malestar entre els teòrics d’humanitats perquè havia un sentiment d’inferioritat,
ja que aquells que estudiaven els fenòmens naturals, estudiaven ciència; però la seva disciplina, en canvi,
no estava definida
Partició ciències físiques vs. ciències de l’esperit
o Establerta per Dilthey
o Rames diferents => mètodes diferents
1915: sorgeix el formalisme rus (destaca la figura de Boris Tomasevski), que proposa l’estudi de la Literatura des de tres
perspectives diferents:
Teòrica
= teoria de la literatura
Teoria de la literatura = recerca de la definició que permeti diferenciar els textos literaris dels que no ho són
literarietat
Partint de la pregunta: què és allò literari? es pren un conjunt d’obres que són considerades Literatura, d’una
tipologia molt variada (assaig, prosa...) i s’intenta extreure un caràcter universal, vàlid per a qualsevol producció
Disciplina que fa feina amb moltes obres a la vegada
Valorativa
= crítica
Crítica periodística (periodistes):
o Determinen el valor d’una obra literària mitjançant ressenyes i crítiques teatrals
o Descripció, arguments, comparació, públic objectiu...
o Descriu, interpreta i valora
o Procés argumental que busca persuadir al lector
Crítica acadèmica/literària (investigadors i especialistes):
o Sense caràcter valoratiu, només descripció i interpretació
o Mirada més profunda, aspectes que el lector mitjà no notaria
o En articles científics, estudis, llibres i introduccions...
o Són bibliografía
EL SISTEMA LITERARI
pf3
pf4
pf5
pf8
pf9
pfa
pfd
pfe
pff

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Literatura comparada y más Esquemas y mapas conceptuales en PDF de Literatura solo en Docsity!

ELS ESTUDIS LITERARIS I LES DISCIPLINES LITERÀRIES

  • Disciplines literàries → són el conjunt de les diverses perspectives possibles a l’hora de realitzar l’estudi d’una obra literària o un autor determinat
  • Fins el s. XIX: qualsevol persona que estudiava un període literari o un autor, ho englobava en una etiqueta general: la poètica. o En aquest segle havia un malestar entre els teòrics d’humanitats perquè havia un sentiment d’inferioritat, ja que aquells que estudiaven els fenòmens naturals, estudiaven ciència; però la seva disciplina, en canvi, no estava definida
  • Partició → ciències físiques vs. ciències de l’esperit o Establerta per Dilthey o Rames diferents => mètodes diferents 1915 : sorgeix el formalisme rus (destaca la figura de Boris Tomasevski), que proposa l’estudi de la Literatura des de tres perspectives diferents:

Teòrica

= teoria de la literatura

  • Teoria de la literatura = recerca de la definició que permeti diferenciar els textos literaris dels que no ho són → literarietat
  • Partint de la pregunta: què és allò literari? → es pren un conjunt d’obres que són considerades Literatura, d’una tipologia molt variada (assaig, prosa...) i s’intenta extreure un caràcter universal, vàlid per a qualsevol producció
  • Disciplina que fa feina amb moltes obres a la vegada

Valorativa

= crítica

  • Crítica periodística (periodistes): o Determinen el valor d’una obra literària mitjançant ressenyes i crítiques teatrals o Descripció, arguments, comparació, públic objectiu... o Descriu, interpreta i valora o Procés argumental que busca persuadir al lector
  • Crítica acadèmica/literària (investigadors i especialistes): o Sense caràcter valoratiu, només descripció i interpretació o Mirada més profunda, aspectes que el lector mitjà no notaria o En articles científics, estudis, llibres i introduccions... o Són bibliografía

EL SISTEMA LITERARI

Històrica

= història de la literatura

  • Context històric, corrents, moviments...
  • Pretén explicar per què s’ha produït una obra literària
  • Sorgeix en el XVIII: o Aparició de consciència històrica (som diferents als nostres predecessors) o Aparició de la història com a ciència o Aparició del nacionalisme i els estats moderns o → necessitat d’explicar el passat i els escrits en la llengua per a crear un imaginari amb el què identificar- se
  • Interès pel context històric; circumstàncies socials, polítiques, econòmiques...; per com han influenciat la concepció d’una obra
  • Periodització (divisió arbitrària de la història en etapes) i per fonts i influències (la història de la literatura creu que pot explicar el naixement d’una obra examinant aquests components). Altres disciplines (menys visibilitat, igual d’importants):

Retòrica

Elements comuns amb la teoria literària

  • Món grecollatí
  • Oral, revisió
  • Objectiu: persuadir a través de la paraula → ús eficaç
  • Estudi i sistematització dels recursos que ens poden servir per a convèncer
  • Aristòtil: “s’han de seguir unes passes” (una vegada fixats l’objectiu i l’auditori) o 1. Inventio: pluja d’idees (motius, raons, arguments útils) o 2. Dispositio: organització d’idees (ordre de major a menor eficàcia per a convèncer) o 3. Elocutio: selecció de les paraules adequades per al públic o 4. Actio: llenguatge corporal i to o 5. Memòria: recordar-ho tot

Filologia

Crítica textual. Elements comuns amb la crítica

  • Objectiu: restaurar el text original de l’obra o Processos que afecten la transmissió del text: errors i transformacions ▪ Oral → mals entesos ▪ Escrits → errors per còpia manual
  • Presa de les distintes còpies (= testimoni) i estudiar les diferències entre elles per decidir si són errors i muntar un arbre genealògic (família de manuscrits)
  • Es recopilen en una edició crítica (intent de restitució de l’original → resultat)

EL FENÒMEN LITERARI

  • Estètica → busca la definició de bellesa → “ aistesis ” (grec) = sensació
  • A l’art i a la literatura anem a buscar-hi sensacions (ser commoguts, compresos, excitats) => l’objectiu de l’art en primera instància és el de transmetre sensacions <-> però no tot el que provoca sensacions és art La transmissió estètica de l’art és subjectiva, però l’art no és 100% subjectiu , té un punt objectiu: quins factors ens condicionen per determinar alguna cosa com a art?
  • Component històric i social => requereix el consens d’una comunitat interpretativa (conjunt d’autoritats d’un àmbit de la societat: crítics, historiadors, estudiosos...) o Ideologia (de la comunitat interpretativa): per tenir art cal que algú es posicioni davant una determinada obra amb la voluntat de veure-hi art, de sentir sensacions ▪ => l’art no pot existir si no hi ha un espectador o consumidor
  • També és important el perfil que tingui aquest espectador/consumidor dins de la comunitat interpretativa o Artisticitat (càrrega artística): gest. No n’hi ha prou amb la voluntat artística de l’autor. Alguna cosa és considerada art per haver-la fet algú amb prestigiHi pot haver casos d’autors molt reconeguts obra del qual no és tan bona com alguna d’un altre autor no tant reconegut. Però la obra de l’autor reconegut, només per ser d’aquest autor, es carrega d’artisticitat L’obra ha de aconseguir transmetre sensacions no pas de manera casual ni de manera puntual. Cal una transmissió estètica àmplia i de manera repetida per parlar d’art
  • Component contextual: l’entorn físic que emmarca l’obra. En molts casos, quan algú troba un objecte estètic el pot percebre com a art en funció del context on es trobi o Ready-made art: La Fuente de Duchamp és un urinari, però està a un museu ▪ “Life vest under your seat”, Luís García Montero
  • Component tècnic: a Occident, la idea d’art sempre va estar vinculada amb la idea de tècnica o Tècnica = conjunt de coneixements adquirits a través de la pràctica i l’estudi o Arte → ars, artis (llatí) = techne (grec) o Podem considerar l’art fruit de la inspiració (Romanticisme), però en qualsevol cas sempre té alguna cosa de tècnica: la inspiració mai ha negat la técnica Vídeo de Los Simpson: La xufa de barbacoa és considerada art:
  • Comunitat interpretativa (la galerista)
  • Transmissió (de la galerista)
  • Sense voluntat artística És poesia? Això és només Perdona’m per dir-te eren delicioses que m’he menjat les pomes tan fredes i tan dolces que hi havia a la nevera i que probablement guardaves per esmorzar. (William Carlos Williams) El context varia la resposta:
  • Post-it = no
  • Posat a un llibre = si Post-its , Jordi Julià
  • Art = combinació d’un element objectiu (tècnica) + element subjectiu (percepció estètica) Objecte estètic : expressió encunyada per Viktor Shklovski (crític del formalisme rus) per a referir-se a qualsevol objecte creat per un procediment especial (tècnica o ready-made) amb l’objectiu de transmetre sensacions/produir una reacció
  • Serveix per a parlar dels objectes amb la pretensió de ser art, però que no ho aconsegueixen (comunitat interpretativa o transmissió de sensacions ha fallat)
  • Tot el que és art ha estat abans objecte estètic
  • És possible “la involució”: pot canviar l’horitzó d’expectatives o Horitzó d’expectatives: valors, idees, continguts... que una comunitat interpretativa pot expressar

Formalització de l’experiència (!!!)

Definició: procés mental que fem com a lectors consistent en precipitar el seu contingut imaginatiu a partir de la literalitat del text (“operació de reconstrucció que fem quan llegim”)

  • Una obra no és un producte acabat, sempre està en procés de (re)construcció perquè quan un lector la pren i la interpreta, fa necessàriament una reconstrucció → interpretació = reconstrucció La reconstrucció es basa en dos components:
  • Literalitat: conjunt de paraules concretes que ha escollit l’autor en l’ordre exacte en el que les ha disposat
  • Imaginació: tot el bagatge cultural del lector (sèries, pel·lícules, llibres...) que modelen les normes del que és possible o no per a ell Des de la primera lectura, sempre es fa aquest procés: literalitat → imaginació = formalització de l’experiència (Joan Ferraté) Micre conte:
  • “Cuando se despertó, el dinosaurio todavía estaba allí” (Augusto Monterroso) = literalitat o Persona real/ dinosaure real o Persona real/ diplodocus o Pel·lícula o Persona que somia/ dinosaure real o Nen/ peluix maqueta o Persona real (prehistòrica)/ dinosaure real o Dinosaure és el protagonista de les dues accions o Persona actual/ dinosaure = mort (metàfora) o Noi/a i malson En funció de la mateixa literalitat han sorgit interpretacions molt diferents. Amb la imaginació sempre estem obligats a escollir
  • La nostra imaginació és diferent → tots tenim una noció del que és possible o impossible diferent → en funció de la nostra idea de realitat, de les pel·lícules que hem vist, dels contes que ens han contat, de la literatura que consumim habitualment (del nostre bagatge cultural, literari i diari) concebem una cosa com a possible o impossible
  • Tot i així → la imaginació no ens porta a interpretar possibilitat estrambòtiques (que no arriben de forma natural, fora de la realitat/bagatge cultural), pel què fer-ho seria estirar el text, forçar- lo a dir alguna cosa que no diu Imaginació

EL CONCEPTE DE LITERATURA El terme “literatura” és relativament nou. Neix amb la impremta (s. XV, Gutenberg) i es consolida al s. XVIII. Quan els antics parlen de “poesia” fan referència a la literatura

  • Abans del s. XV → la literatura existeix, però té unes accepcions diferents: o Designa el conjunt de textos escrits ▪ Poden no ser literaris, no entretenir. P. Ex.: un manual de gastronomia o La literatura també era l’estudi d’autors, d’obres, de la llengua o També era la erudició (emmagatzemar moltes dades en relació a un tema)
  • El terme “literatura” ha evolucionat molt fins als nostres dies

Recorregut de la literatura a Occident

Classificacions:

  • Literatura com a fenomen racional : producte intel·lecte, de la raó
  • Literatura com a fenomen irracional
  • Literatura com a fenomen mixt

Literatura com a fenomen racional

1. Antiga Grècia (s. IV a. C.): Aristòtil, Poètica (el primer manual de teoria literària d’Occident) → Teoria mimètica

  • Defineix la literatura com: forma d’imitació de la realitat o Imitació = element inherent a l’ésser humà (tothom imita), és una font de plaer i de coneixement ▪ Coneixement: adquisició d’habilitats, coneixement... saber moure’s en societat ▪ Plaer: diversió, paròdia o La literatura és una forma d’imitació de les bases de la realitat (pren elements universals), però no ha de copiar les circumstàncies precises (no fa un calc)
  • Perquè sigui una mimesi aconseguida, la literatura necessita 3 elements: o Versemblança : creïble o Possibilitat : pot passar (≠ probable) o Necessitat : tots els esdeveniments que tinguin lloc a l’obra han de tenir una raó de ser, han de complir una funció dins d’aquesta
  • Classificació de les formes d’imitació a partir de tres criteris: o Mitjà: forma mimètica que accentua la dimensió musical del llenguatge ▪ Lírica aulètica : acompanyada d’un aulós ▪ Lírica citarística: acompanyada d’una cítara o Mode ▪ Èpica : rapsode (persona que recita) fa totes les veus (narrador i personatge) ▪ Tragèdia i comèdia : cada personatge està representat per un individu distint o Objecte (tipus de personatges) ▪ Elevats, superiors a la mitja dels homes: déus, reis, prínceps, herois... = èpica o tragèdia ▪ Comuns, inferiors: esclaus, dones, animals... = comèdia
  • Exemples: o Èpica: Odisea // Tragèdia: Antígona // Comèdia: Lisístrata

2. Roma

  • Canvi de mentalitat: retractatio (teoria clàssica)
  • Literatura = imitació dels models dels autors grecs o Tots s’inspiren en un model grec: ▪ La Eneida : Virgili pren La Odisea d’Homero ▪ Horaci s’inspira en la poesia bucòlica grega ▪ Ciceró s’inspira en Demòstenes ▪ Ovidi ( Metamorfosi ): es basa en Hesíode ( Teogonía ), gran mitòleg grec
  • L’estil pren importància: com es fa, no què és → la retòrica es posa de moda o Defineixen la literatura a partir dels recursos lingüístics (retòrics) que utilitzen = en funció de l’estil o La experiència bàsica del que és la literatura ha canviat, però les idees d’Aristòtil reverberen: ▪ Horaci, Ars poètica o Epístola ad Pisones → recull diverses explicacions de “poètica” (algunes contradictòries) i es situa en el mig (creador del “aura mediocritas” = just mig) ▪ Decorum (ars poètica): cada personatge s’ha de comportar segons la seva condició i espècie = mimesi d’Aristòtil

3. Teoria classicista: recuperació dels clàssics (els medievals no podien accedir a ell perquè no coneixien la llengua)

  • Grècia i Roma: aprenen grec i llatí clàssics, recuperen els texts clàssics i els tradueixen
  • Aristòtil i Horaci: es recuperen els seus texts i els converteixen en la base per a la creació literària
  • Preceptiva : són una norma, sense seguir els seus consells no es té èxit
  • Exemples: o Shakespeare: Romeu i Julieta = Píram i Tisbe (totes estan basades en materials previs) o Calderón: La vida es sueño = Céfiro y Cloris
  • La originalitat no és important

4. XX: intents d’estudi de la literatura com a producte racional

  • Formalisme rus (1910-1915): busca l’explicació de la literatura per la literarietat (essència d’allò literari) o Cercaven l’essència en els trets formals del discurs, com la mètrica
  • Estilística (20’s-30’s): cada autor té un estil inequívocament personal i es pot arribar a analitzar i determinar la personalitat de l’autor a partir d’aquest → ús del llenguatge – estil personal – personalitat o Associació de contingut i forma o Tot autor té sempre un estil personal = utilitza el llenguatge i recursos retòrics i lingüístics d’una forma determinada sempre, per tant, mitjançant el seu anàlisi es pot determinar la seva personalitat

Literatura com a fenomen irracional

1. Teogonia (Hesíode): mite de les nou muses

  • Zeus té relacions amb Mnemosine (memòria) durant nou nits seguides, de les quals neixen nou muses, que representen les arts → poesia = memòria + divinitat o El mite presencia per primera vegada la literatura com alguna cosa irracional Plató recupera les idees de mite → Ion (diàleg platònic): es parla dels poetes
  • Per a Plató, el poeta és un inspirat, mogut per alguna força superior o Poeta = “mitjà”; canal per a plasmar la inspiració divina o “Els poetes són els éssers alats que les muses estimen” o Ningú recupera les seves idees fins el segle XIX

Final s. XIX1900: Freud, La interpretació dels somnis

  • Psicoanàlisi aplicada a la literatura o Psicoanàlisi = disciplina psiquiàtrica que busca els problemes psicològics en elements de la infància, de la sexualitat... recollits en el subconscient o Vol aplicar la seva teoria per explicar la literatura
  • “L’escriptor és una persona neuròtica” - > persona que, a causa de les pulsions, dels elements reprimits... te uns desequilibris emocionals, interns o Quan escriu, està fent un somni diürn => tot text literari és un somni diürn, un elements que serveix per psicoanalitzar a l’autor ▪ Es poden veure sentiments, desitjos i traumes amagats en l’inconscient de l’escriptor

Literatura com a fenomen mixt

Horaci → manual de com s’ha d’escriure: Ars poètica

  • Recull diverses explicacions anteriors a ell sobre què havia estat literatura (què s’havia concebut com a literatura) i ell dona la seva opinió i es posiciona o Algunes d’aquestes explicacions són contràries entre si o Aurea mediocritas → “daurada mitjania” - > el savi sap posicionar-se entre dos extrems, sap trobar el punt mig ▪ Horaci exposa i analitza les explicacions sobre com concebre la literatura, i es posiciona al mig
  • Les seves polaritats: o Diu que la literatura és el producte de l’”ars” (tècnica) i de l’”ingenium” (enginy, imaginació) o La literatura és tal gràcies a la “verba” (paraules; definició des de la forma - > ritme, mètrica, retòrica) i la “res” (el contingut, la idea de fons) o En la literatura pesa més el “prodesse” (ensenyança) que el “delectare” (diversió): la literatura ha d’ensenyar al poble
  • Paul Valery: teoria del vers donat → de manera espontània se’m acudeix un vers i a partir d’aquest, intel·lectualment, treballaré des del meu coneixement racional (des de la tècnica) per acabar de construir el que jo vull (la composició que busco)
  • Josep Carner: teoria de l’ham poètic (molt semblant a l’anterior) → de manera espontània em ve un sintagma, una paraula, una oració, per inspiració; aquest sintagma té tanta força perquè té un to, un ritme, que condueix l’intel·lecte del poeta a continuar (com si li tracés un camí) És a dir → quan escrivim, s’ha d’esperar a que, per inspiració, aparegui un punt de partida que s’anirà desenvolupant gràcies a la tècnica

Classificació alternativa segons la utilitat

➔ La literatura te una utilitat immediata o no?

La literatura té finalitat pràctica

  • Horaci: la literatura té una funció didàctica , educa a la societat
  • Aristòtil: la literatura busca la catarsi (= la purificació de passions, és a dir, l’alliberació o externalització de sentiments) o Diu que la més elevada és la tragèdia, perquè, per empatia, l’espectador experimenta les emocions del personatge mentre dura la obra

La literatura no té finalitat pràctica

  • Kant: principi estètic o La funció de la literatura és provocar delit, sensacions. No busca ensenyar al lector, simplement complaure’l Article de Terry Eagleton: “Què és la literatura” dins Una introducció a la teoria literària
  • Objectiu de l’article = trobar una definició de literatura que compleixi 3 requisits: o Exhaustiva (extrapolable): que aquesta definició sigui prou àmplia com perquè es pugui aplicar a tota obra de qualsevol moment, a tot allò que sigui susceptible de ser literatura o Distintiva: ha de permetre diferenciar tots els textos literaris d’aquells que no ho són o Científica (com a conseqüència immediata de les dues anteriors): objectiva Ell recull i descarta 4 definicions de què és la literatura (mirant si acompleixen els 3 criteris) 1 - Literatura = ficció Ficció: text fruit de la imaginació i que, com a conseqüència, no es pot provar/demostrar en la realitat
  • No és exhaustiva: no tot el que és literatura és ficció o P. Ex.: memòries, cròniques historiogràfiques (les 4 grans cròniques, medievals franceses...), assaig, autobiografies, dietaris... ▪ Totes són literatura i tenen fets constatables
  • No és distintiva: no tota ficció és literatura o P. Ex.: els còmics, guions de pel·lícules i sèries, Les tres bessones , els acudits de Lepe...
  • No és científica (no és objectiva): o P. Ex.: depenent de la persona hi haurà casos en que es consideri La bíblia ficció o no, literatura o no 2 - Literatura = desviació de l’ús normal del llenguatge (formalisme rus) Desviació de l’ús normal del llenguatge provoca en el lector la desautomatització de la percepció: en la quotidianitat, el missatge s’utilitza per tal de centrar-nos només en el contingut d’aquest. En canvi, en tota forma de literatura, es du a terme una transgressió del llenguatge (es transforma i s’intensifica el missatge), que provoca una sensació d’estranyesa al receptor i fa que aquest es fixi més en el missatge
  • No és exhaustiva: no tota forma de literatura utilitza un llenguatge especial, distint al del dia a dia o P. Ex.: poema de W. C. Williams (sense llenguatge especial), obres de teatre contemporànies (Tennesse Williams, Buero Vallejo), El Jarama , alguns passatges de Luces de Bohemia ...
  • No és distintiva: no tota desviació del llenguatge és literatura o P. Ex.: eslògans, lemes, parles del dia a dia (es solen utilitzar figures retòriques com metàfores, refranys, etc.)...
  • No és científica: “normal” és un valor indescriptible, una construcció social, ideològica, que depèn de cada persona i per tant no és objectiva 3 - Literatura = tot aquell discurs no pragmàtic (idea Kantiana) Pragmàtic = que té una finalitat pràctica
  • El caràcter pragmàtic d’un text és absolutament relatiu , depèn de les circumstàncies del lector o Un text no neix sent pragmàtic o no, el pragmatisme no és una essència pròpia del text, sinó que és el lector el que va a buscar al text una cosa determinada
  • => No és científica → el pragmatisme d’un text depèn del lector o P. Ex.: articles periodístics (Fígaro, Quim Monzó..), poesia de propaganda, mites i llegendes... ▪ Perden el caràcter pragmàtic amb el temps o Un altre exemple: La Bíblia (pragmàtic per aprenentatge sobre cultura; no pragmàtic per entreteniment)

LA COMUNICACIÓ LITERÀRIA

  • A partir de la noció de comunicació humana: emissor, receptor, missatge, codi, canal i context o Esquema dissenyat per un formalista rus: Roman Jakobson
  • Lázaro Carreter vol explicar la comunicació literària a partir d’aquest esquema de Jakobson
  • Emissor = autor : és un emissor privilegiat perquè se li suposen determinades estratègies comunicatives i literàries que un emissor normal no tindria. Particularitats: o Comença un procés comunicatiu que és centrífug i pluridireccional (= que parteix d’un punt i s’expandeix cap a fora en direccions diferents) ▪ Quan un autor publica o dona a conèixer una obra, aquesta parteix de la casa d’aquest autor i comença a arribar a lectors diferents de diferents països, espais, continents... ▪ Multitud indiferenciada de lectors = no té límits. És impossible que quan un autor escriu estigui pensant en tots els lectors que la obra tindrà - Però si que pensa en un lector ideal (= perfil determinat de lector que respon +/- a les convencions i estratègies que el text planteja) o P. Ex.: A3MSC → l’autor contemplava noies adolescents, occidentals, etc. (-> no un jubilat alemany) ▪ Quan un autor escriu una obra no l’escriu amb l’objectiu que algú li respongui, no espera una resposta immediata - La finalitat última d’aquest missatge (= el llibre) és que hi hagi una rèplica (= que algú l’agafi i el llegeixi). Espera acollida
  • Missatge = text : o Utòpic → no té un espai geogràfic concret per a ser consumit o Ucrònic → no cal compartir el context històric d’un autor o d’una obra per poder-la consumir ▪ => Podem consumir una obra literària en el lloc i l’època que vulguem, i aquesta continuarà transmetent, continuarà tenint valor o Literal → quan l’autor produeix un text espera que el lector el llegeixi sense modificar-lo => l’ha de llegir ad litteram (sense canviar res) ▪ Un simple canvi de signe de puntuació invalida tota lectura - P. Ex.: “te voy a dar(,) mi amor” ▪ Transducció = procés que es produeix quan accedim a un text literari que no és en la seva versió original, sinó que es basa en la interpretació individual que algun altre autor ha fet d’aquest text (p. ex.: quan llegim traduccions)
  • Receptor = lector : o És un receptor universal o És un receptor que té molta més iniciativa i amb un rol molt més actiu que un receptor en la comunicació habitual → perquè un lector ha de fer una sèrie de passos, alguns esforços, a l’hora de llegir un llibre (mentre que l’altre rep la informació de forma passiva) ▪ Anar a buscar el llibre, pagar el llibre, suspensió voluntària de la incredulitat, esforç de concentració... ▪ Maurice Blanchot: “què és un llibre sense un lector? - Un llibre que no s’ha escrit”

o A diferència d’un receptor habitual, el lector no pot respondre, corregir, preguntar, interrompre l’intercanvi comunicatiu, etc. → perquè en la majoria de casos l’autor i el lector no comparteixen context (ni espai físic ni espai cronològic) ▪ La comunicació literària, a diferència de la comunicació quotidiana, és una comunicació diferida ( => avui dia amb les xarxes socials és discutible) ▪ Però sí que podem tallar/tancar i posposar l’intercanvi comunicatiu (deixar de llegir) La figura del lector model (Umberto Eco): figura abstracte que no es correspon amb cap lector de carn i ossos, i és aquell que coneix totes les implicacions interpretatives d’un text, totes les interpretacions possibles, fins i tot aquelles que l’autor no havia arribat a contemplar

  • Context : el lloc de trobada entre autor i lector és el context mateix de l’obra → les paraules en el text no remeten a cap altre realitat externa, senzillament constitueixen un món de ficció o Per comprendre/interpretar una obra literària no s’ha de sortir més enllà de les fronteres del text ▪ => “El mensaje literario remite esencialmente a sí mismo” → per fer sentit del text ens hem d’anar al que diu el text o Context de recepció = conjunt de circumstàncies que ens donen una noció de com és la realitat i com la volem jutjar. Tots els coneixements i visions que una persona té del món, de l’estètica, de la realitat ▪ La formalització de l’experiència és el pont que hi ha entre el text i aquest context de recepció ▪ => un mateix text al llarg de la història anirà tenint diferents formalitzacions de l’experiència o Context de redacció = conjunt de circumstàncies històriques relacionades amb la creació del text ▪ Quan utilitzem el coneixement que tenim d’un determinat període, estem utilitzant el context de redacció per fer sentit del text