¡Descarga El Franquismo: Características, Represión Literaria y Poesía y más Resúmenes en PDF de Lengua y Literatura solo en Docsity!
L’època de la clandestinitat i la resistència (1939-1975)
LA DICTADURA FRANQUISTA
El règim franquista, que es va establir al final de la Guerra Civil, es va caracteritzar per institucionalitzar una dictadura amb trets feixistes i pel predomini de les velles classes dominants. La figura del dictador, el general Francisco Franco, va presidir tot el període del 1939 al 1975, concentrant tots els poders a les seves mans. Des del punt de vista econòmic, es va passar d’una etapa d’estancament econòmic (1939-1959) a una altra de fort creixement (1959-1973). El règim franquista era: ● Un règim polític totalitari : Franco era el cap de l’Estat i ostentava el títol de Caudillo d’Espanya. Concentrava tots els poders: legislatiu, executiu i judicial, a més era Generalísimo dels Exèrcits. ○ Tots els partits, sindicats i associacions polítiques van ser declarats il•legals, i els seus militants, detinguts i empresonats. ○ Només es va permetre el partit oficial del Movimiento, és a dir, la Falange Española Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista. ○ Les Corts democràtiques i les eleccions van ser suprimides i totes les institucions republicanes van ser desmantellades. ● Les lleis fonamentals : La dictadura va pretendre donar una imatge de legalitat. ○ El Fuero del Trabajo (1938) declarava els principis laborals del nou règim, però prohibia els sindicats lliures i la vaga. ○ La Llei constitutiva de les Corts Espanyoles va crear unes Corts consultives sense poder legislatiu. ● Els suports socials del franquisme : La victòria franquista a la Guerra Civil va suposar el triomf dels grups de rebels a la República que temien perdre els seus privilegis: la gran burgesia, l’exèrcit i l’Església catòlica van donar suport a un règim que garantia el seu poder i influència. ● Les relacions exteriors : Al llarg dels anys, el franquisme va anar variant els seus aliats internacionals.
ETAPES
Podem establir tres grans etapes:
- Des del 1939 va fer costat de forma incondicional a les potències feixistes (Alemanya i Itàlia)
- La derrota del feixisme (1945) va provocar una etapa d’aïllament internacional
- L’aïllament va començar a trencar-se el 1953, quan Espanya va pactar uns acords de col·laboració amb els Estats Units i va signar un Concordat amb el Vaticà.
CORRANDES D’EXILI - PERE QUART
● Aquest poema està situat després de la fi de la guerra civil espanyola (1939), que va ser quan la gent pertanyent al bàndol republicà va haver d’emigrar cap a altres països per evitar ser empresonats. ● Denúncia de les condicions polítiques i les reivindicacions de llibertat. ● Cada corranda desenvolupa un periple del camí de l’exili de l’autor. Mètrica ● ·La corranda es una forma de cançó popular breu, generalment improvisada, molt practicada al llargs dels segles on la majoria són de quatre versos heptasíl·labs. ● En aquest cas aquest poema està format per vuit estrofes, i l’autor alterna les de cinc i quatre versosheptasíl·labs. Tenen una rima regular consonant. Tema ● El tema principal que ens vol transmetre l’autor són les dificultats de la gent que es va tenir que exiliar al finalitzar la guerra civil espanyola. ● Al llarg del poema ens parla de l’exili com a conseqüència d’una cruel guerra civil i ens explica la cruel i dura experiència de creuar la frontera de Catalunya.
ELS DOS EXILIS
● Uniformització cultural i lingüística mitjançant un programa d'espanyolització. ● Prohibició de qualsevol manifestació cultural o artística que no fos considerada pròpiament "espanyola". ● Impossiblitat de publicar escrits o obres en català i prohibició de la llengua catalana en l'àmbit públic. ● DOBLE EXILI: ○ Exili exterior : Un gran nombre d'escriptors en llengua catalana es van exiliar a l'estranger, ja que a Catalunya estaven completament silenciats i havien perdut els mitjans de comunicació amb el seu públic. ○ Exili interior : Els autors que van quedar al país, tenien absolutament prohibit publicar. L'edició de llibres en català no es va recuperar del tot fins que s'acabà el franquisme.
SALVADOR ESPRIU: SÍMBOL DE LA RESISTÈNCIA
● Símbol de la resistència de l'exili interior. ● Crea una obra extensa i consistent amb l'objectiu de salvar la llengua. ● Neix a Santa Coloma de Farners (Girona), però els seus pares eren d'Arenys de Mar, on hi manté un fort vincle. ● La guerra i la mort dels seus amics el marquen profundament i passa a dur una vida discreta i solitària. ● A partir dels anys 60 comença a divulgar la seva obra en defensa de la llengua, les llibertats, la justícia, la pau i el diàleg. L'OBRA D'ESPRIU: EL MITE DE SINERA I LA PELL DE BRAU Sinera Sinera és Arenys llegit al revés. Faceta de l'autor més lírica i lligada als sentiments. Aquest mite respresenta tres coses: ● El paradís perdut de la infantesa ● La pàtria perduda ● Un lloc de repòs per als morts
LA NARRATIVA DURANT L'ÈPOCA FRANQUISTA
● Impossibilitat de publicar en català. ● A partir de 1955 alguns contistes i novel·listes reinicien la seva activitat literària. ● Es comencen a publicar obres, que demostren que la tradició no s'ha perdut i que hi ha esperances per la narrativa, però encara sota el control de la censura. ● Als anys cinquanta i seixanta s'incorporen noves tècniques i continguts que ja havien triomfat a Europa i Amèrica (la novel·la psicològica, el realisme màgic, la novel·la de ciència-ficció i la novel·la negra). Obres més significatives: ● Cròniques de la veritat oculta (1955), de Pere Calders ● Vint-i-dos contes (1958), de Mercè Rodoreda ● La plaça del Diamant (1962), de Mercè Rodoreda ● Mecanoscrit del segon origen (1974), de Manuel de Pedrolo
MERCÈ RODOREDA, LA GRAN NOVEL·LISTA DEL SEGLE XX
● Tot i que només va anar a l'escola fins als nou anys, va adquirir una formació literària important gràcies als seus avis i pares. ● Als vint anys va començar a publicar narracions curtes en revistes i diaris. ● Als trenta anys va publicar la seva primera novel·la, Aloma (1938). ● En acabar la Guerra Civil es va haver d'exiliar, primer a París, després a Bordeus i finalment a Ginebra. ● L'any 1958 va publicar Vint-i-dos contes i, a partir d'aquest any, va publicar cinc novel·les més, entre les quals destaquen La plaça del Diamant (1962) i Mirall trencat (1974). LA PLAÇA DEL DIAMANT ● Novel·la innovadora amb un estil singular i original. ● La veu narrativa: és la veu de la protagonista, que narra els fets en forma de confessió (caràcter monòton, impotent, resignat). ● Rodoreda aprofundeix en el caràcter i la psicologia dels personatges, en el seu món interior.
● Ús d'elements simbòlics: flors (joventut), jardí (infantesa), coloms (submissió de la dona), etc. ● Ambientació en llocs concrets de Barcelona i en èpoques precises. ● Novel·les protagonitzades preferentment per dones que pateixen els efectes de la societat masclista. La novel·la narra la història d’un procés de pèrdua i recuperació d’identitat. La Natàlia, òrfena de mare i que treballava en una pastisseria, va conèixer en Quimet en un ball de la Festa Major de Gràcia a La Plaça del Diamant, i s’hi va casar. La relació significa la pèrdua d’identitat de la Natàlia: el seu marit passa a anomenar-la com a “Colometa” perquè en el pis on vivien hi van instal·lar un colomar. En Quimet se’n va al front a lluitar durant la Guerra Civil i mor, deixant a la Colometa i els seus dos fills, l’Antoni i la Rita, en una situació molt precària, fins al punt que la mare decideix anar a comprar salfumant per acabar amb la seva vida i la dels seus fills, i així deixar de patir. A l’adrogueria on va a comprar salfumant, la Colometa coneix l’Antoni, que li ofereix treballar amb ell i li permet recuperar la seva identitat. Va passar de ser la Colometa a ser la “Senyora Natàlia”. L’obra utilitza un llenguatge una mica col·loquial, però sempre manté un to poètic. La Plaça del Diamantés considerada una de les novel·les més representatives de la Postguerra i se n’han realitzat nombroses edicions, com també ha estat traduïda en més de quaranta idiomes.
