ljygo98uh, Apuntes de Derecho Constitucional

¡Descarga ljygo98uh y más Apuntes en PDF de Derecho Constitucional solo en Docsity!

PLA D’ACCIÓ PER A LA INCLUSIÓ I LA

COHESIÓ SOCIAL A CATALUNYA

AGOST 2010

Generalitat de Catalunya

Índex

• Presentació
• 1. Marc europeu i estatal de la política d’inclusió social
• 1.1. Nova orientació de la política d’inclusió social a Europa
• 1.2. La inclusió social activa: estratègia bàsica de la política d’inclusió estatal
• 2. La política d’inclusió i cohesió social a Catalunya
• 2.1. Una estratègia integral per garantir la inclusió social
• 2.2. Desplegament del marc normatiu...............................................................................
• 2.3. Accions enfront la crisi econòmica
• desenvolupament de Plans locals d’Inclusió social 2.4. Cooperació i col·laboració amb el mon local: Programa per al
• 2.5. Cooperació i col·laboració amb el Tercer Sector Social
  • 2009. .. 3. Avaluació del Pla per a la Inclusió i la Cohesió Social (2006-
• Pla d’Acció per a la Inclusió i la Cohesió Social a Catalunya (2010-2013) 3.1. El disseny de l’òrgan de coordinació i participació per a l’elaboració del
• 3.2. Avaluació de la política d’inclusió social (2006-2009)
• 3.3. Les accions inclusives per combatre la crisi econòmica
• Plans Locals per a la Inclusió Social 3.4. Col·laboració amb el món local: Programa per al desenvolupament de
• 3.5. La col·laboració i cooperació amb el Tercer Sector....................................................
• 4. El Pla d’Acció per a la Inclusió i la Cohesió Social (2010-2013)
• 4.1. Aproximació a la realitat de l’exclusió social a Catalunya
• 4.2. El Pla d’Acció per a la Inclusió i la Cohesió Social 2010-2013...................................

1. Marc europeu i estatal de la política d’inclusió social

Des que l’any 2006 es va presentar el Pla per a la Inclusió i la Cohesió Social a Catalunya (2006-2009) el marc normatiu i la política d’inclusió social tant a nivell europeu com estatal ha avançat notablement i ha introduït noves recomanacions així com elements de debat i reflexió que s’han tingut en compte en el procés d’elaboració del Pla d’Acció per a la Inclusió i la Cohesió Social a Catalunya 2010-2013.

La finalitat d’aquest primer apartat és exposar i subratllar els canvis més substantius que s’han produït en la política d’inclusió social a nivell europeu i estatal des de l’any 2006 així com exposar quina està essent l’orientació i les recomanacions que la Unió Europea ha proposat recentment per combatre la crisi econòmica i les greus conseqüències que està tenint en termes d’exclusió social. L’objectiu és presentar els nous escenaris d’actuació que han definit aquests nivells de govern amb competències i recursos específics per promoure polítiques d’inclusió social en el territori, en tant que han configurat el marc de treball de definició del Pla d’Acció per a la Inclusió i la Cohesió Social a Catalunya 2010-

1.1. Nova orientació de la política d’inclusió social a Europa

L’adopció del Tractat d’Amsterdam el 1997 va introduir la lluita contra l’exclusió social entre els àmbits d’actuació recollits per les disposicions de la política social de la Unió Europea i va proporcionar una nova base jurídica per a nous compromisos polítics en aquest àmbit de política pública.

La política d’inclusió social europea té els seus orígens en el Consell Europeu de Lisboa de març de 2000 quan es va reconèixer que el nivell de pobresa i exclusió social de la UE era inacceptable. La consecució d’una Europa més integradora es va considerar un element crucial per assolir en deu anys l’objectiu estratègic principal de la Unió Europea: creixement econòmic, creació de més llocs de treball i de major qualitat i una major cohesió social.

El Consell Europeu de Lisboa va demanar als estats membres i a la Comissió Europea que prenguessin mesures que tinguessin “un impacte decisiu en l’eradicació de la pobresa” com a molt tard el 2010. Per això el Consell de Lisboa va acceptar adoptar el Mètode Obert de Coordinació (MOC) en aquest àmbit^1. Des del començament, el MOC

(^1) El MOC reconeix la necessitat d’establir uns objectius comuns a la UE per a la protecció social i la inclusió; determina uns indicadors comuns per als estats membres que permetin mesurar i conèixer els progressos en relació a aquests objectius; incorpora els objectius establerts per la UE com a polítiques nacionals en els informes de cada estat membre relatius a estratègies per a la protecció i la inclusió social; la Comissió Europea i el Consell dels Plans Nacionals d’Acció

en matèria de protecció social i inclusió social ha estat un instrument rellevant per donar suport a aquest compromís polític i reforçar la capacitat de la UE d’ajudar els estats membres en el seu esforç per aconseguir una major inclusió i cohesió social a Europa.

Posteriorment, el Consell Europeu de Niça (desembre de 2000), va referendar aquesta estratègia i va establir uns objectius comuns per a la política d’inclusió social:

ƒ Facilitar la participació en l’ocupació i tenir accés a tots els recursos, drets, béns i serveis: accés a l’ocupació i a la protecció social (educació, salut, renda, habitatge,...) ƒ Prevenir els riscos de l’exclusió social. ƒ Ajudar als grups més vulnerables (lluita i prevenció de l’exclusió en col·lectius de major risc). ƒ Mobilitzar a tots els agents (millorar la coordinació, promoure la participació d’ONG’s, interlocutors socials i de les persones excloses).

En el mateix període (juny 2000) es va crear el Comitè de Protecció Social (CPS) amb la finalitat de convertir-se en un vehicle eficaç per a l’intercanvi i la cooperació entre la Comissió Europea i els estats membres de la UE en matèria de modernització i millora de les estructures de protecció social.

Des d’aleshores, aquest Comitè treballa en estreta col·laboració amb altres comitès, el Comitè d’Ocupació i el Comitè de Política Econòmica, encarregats d’examinar la política social i econòmica a nivell comunitari. Des que es va posar en marxa aquest instrument ha donat prioritat a la lluita contra la pobresa i l’exclusió social i ha promogut actuacions en cinc àrees considerades prioritàries:

ƒ La inserció social. ƒ Les pensions. ƒ L’atenció sanitària. ƒ Una major vinculació entre les polítiques de protecció social i les polítiques actives d’ocupació. ƒ La racionalització i reorganització de la cooperació política en diferents aspectes de la protecció social per augmentar, precisament, la visibilitat de la protecció social en el si de l’Estratègia de Lisboa i desenvolupar millors sinèrgies internes entre els diferents camps d’acció de la protecció social.

en què es presenten els Plans d’Inclusió Social dels estats membres es comprometen a publicar informes d’anàlisis i avaluació conjunta i, finalment, estableix Programes d’Acció Comunitària dirigits a la cooperació per a la creació de polítiques i l’intercanvi internacional de coneixements i bones pràctiques.

l’estat mesurades com a percentatge del PIB continuen estant per sota de la mitjana europea essent del 20,9% el 2006 (26,9% UE).

Per combatre aquesta situació que la crisi financera i econòmica mundial ha intensificat i agreujat, la lluita contra la pobresa i l’exclusió social a nivell europeu compta amb una base legal pròpia que es troba poc diferenciada de la política d’ocupació i que és limitada en la mesura que no permet el desenvolupament d’accions directes. Malgrat tot, existeixen referències i objectius explícits dels òrgans de govern europeus que recullen determinades inquietuds i que estan configurant el marc adequat per donar un nou impuls a les polítiques comunitàries en inclusió social fins el 2010^4.

En aquest sentit, els objectius fonamentals del MOC per a la protecció social i la inclusió en aquesta nova etapa preveuen:

ƒ Fomentar la cohesió social, la igualtat entre homes i dones i la igualtat d’oportunitats per a tots a través de sistemes de protecció social i polítiques d’inclusió social adequades, accessibles, financerament viables, adaptables i eficients. ƒ Fomentar la interacció efectiva i mútua entre els objectius de Lisboa de major creixement econòmic, més i millor llocs de treball i una major cohesió social, amb l’estratègia de desenvolupament sostenible de la UE. ƒ Fomentar una bona governança, la transparència i la implicació dels interessats en el disseny, l’execució i la supervisió de la política d’inclusió social.

Per a l’impuls de les noves línies de treball es contemplen objectius específics orientats a combatre l’exclusió social en aquest període i que es relacionen a continuació. En primer lloc, contribuir decisivament a l’eradicació de la pobresa i l’exclusió social. En aquest context es vol assegurar la inclusió social activa de totes les persones promovent la participació en el mercat laboral i lluitant contra la pobresa i l’exclusió entre les persones i els col·lectius més marginats. Així es garantirà l’accés de tots als recursos, drets i serveis socials bàsics per a la participació en la societat, abordant al mateix temps les formes extremes d’exclusió i combatent totes les formes de discriminació que porten a la marginació. Per assegurar la bona coordinació de les polítiques d’inclusió cal implicar tots els nivells de govern i als agents pertinents, incloses les persones en situació d’exclusió social. Igualment, per a que aquestes polítiques públiques siguin eficients i efectives han d’integrar-se en les polítiques econòmiques i pressupostàries i en els programes dels fons estructurals, tot incloent la perspectiva de gènere.

En segon lloc cal garantir pensions adequades i viables de jubilació per a totes les persones de tal manera que aquestes puguin mantenir la seva qualitat de vida després de

(^4) Se segueix, en aquest sentit, els aspectes destacats per la Fundación Luis Vives (2007) Poniendo en práctica la Estrategia Europea para la Inclusión Social. Del plano europeo al plano local. Cuaderno Europeo, 4.

la jubilació. Assegurar la sostenibilitat financera dels sistemes de pensions públics i privats, passa pel foment d’una vida laboral més llarga i l’envelliment actiu; assegurant un equilibri apropiat i just de contribucions i beneficis, i promovent i vetllant per la seguretat dels sistemes finançats i privats. En aquest sentit es demana als estats membres que vetllin per què els plans de pensions siguin transparents, estiguin ben adaptats a les necessitats i aspiracions de dones i homes i als requisits de societats modernes, de l’envelliment demogràfic i del canvi estructural. En qualsevol cas es demana que les reformes es duguin a terme sobre la base del consens més ampli possible.

En tercer lloc, els estats membres han de garantir atenció sanitària i cura de llarga durada accessible, de qualitat i viable. Aquest objectiu cerca garantir l’accés de totes les persones a una salut adequada de tal manera que la necessitat de cura no condueixi a la pobresa i a la dependència financera. En aquest sentit es demana als estats membres que es promoguin polítiques de qualitat de l’atenció sanitària i la cura de llarga durada i adaptar la cura a les necessitats i preferències canviants de la societat i de les persones, especialment establint normes de qualitat que reflecteixin les pràctiques adequades internacionals i reforçant la responsabilitat dels professionals sanitaris, dels pacients i dels beneficiaris de la cura. Es posa, igualment, un èmfasi especial en la necessitat de garantir una bona governança i coordinació entre sistemes i institucions assistencials.

En aquest context, l’orientació que la Comissió Europea està donant a les diverses polítiques sectorials incorporen reflexions que tenen un impacte qualitatiu en les polítiques d’inclusió social i que necessàriament han de ser referides en aquest apartat en la mesura que configuren el marc de treball integral i transversal dels plans d’inclusió i cohesió social tant estatals com autonòmics.

Així, en el marc de la configuració de la política d’inclusió social, la UE està determinant, igualment, l’escenari de transformació dels serveis socials. Aquests es configuren progressivament com un dels pilars del l’estat del benestar social, junt amb l’educació, la sanitat i les pensions. Els serveis socials han d’estructurar-se com a xarxa de protecció social per a les persones en situació vulnerable.

Els serveis socials amb vocació d’universalitat es troben en una situació en què, al mateix temps que es consoliden, es plantegen nous reptes: atenció a noves necessitats socials (dependència); atribució de responsabilitats que requereixen d’un enfocament integral (lluita contra l’exclusió social); atenció a les persones immigrants, entre d’altres. En aquest sentit, la UE destaca la necessitat de reforçar el paper dels serveis socials no només com a prestadors de serveis sinó com estructures de treball des de les quals articular l’acció social en el territori. En aquest sentit, l’objectiu d’aquesta nova orientació més integral és procurar el benestar individual i social de les persones mitjançant l’ajuda personal i facilitant una xarxa de suport comunitari. Així, l’enfocament comunitari dels serveis socials és imprescindible per a l’atenció de les persones que pateixen problemes especials d’exclusió social. Aquesta perspectiva comunitària s’ha d’orientar al desenvolupament i suficiència de la persona en el seu entorn i ha de comptar amb la

En aquest sentit, la declaració de l’any 2010 com a Any Europeu de Lluita contra la Pobresa i l’Exclusió Social té com a finalitat transmetre el missatge que la pobresa i l’exclusió social són perjudicials per al desenvolupament social i econòmic europeu i té la voluntat de reafirmar el compromís de la UE amb la solidaritat, la justícia social i una major cohesió social. Aquest compromís es reforça, doncs, l’any 2010 que s’ha establert com a final del cicle actual del MOC i de l’Estratègia de Lisboa^6.

És rellevant destacar, igualment, en aquest nou marc de treball que ve determinat per les recomanacions i les orientacions que pren la política d’inclusió social europea en els darrers anys, el posicionament i les recomanacions específiques que, en matèria d’inclusió social, han acordat els òrgans de govern europeus en el context de la crisi financera i econòmica que afecta les economies mundials des de l’any 2008.

Així mateix, el Consell Europeu ha aprovat un informe conjunt sobre protecció i inclusió social^7 en què s’estableixen una sèrie de recomanacions en aquesta matèria per atenuar els efectes de la crisi i contribuir a la recuperació econòmica dels estats membres.

L’informe recomana, d’una banda, reforçar la interacció mútua positiva entre les mesures en favor del creixement i l’ocupació, per tal que els sistemes de protecció social compleixin el seu paper d’estabilitzadors automàtics. En aquest sentit, es demana als estats membres que mantinguin les reformes a llarg termini acompanyades de mesures urgents destinades a frenar la pèrdua d’ocupació i garantir els ingressos de les famílies.

(^6) Destaquen, en aquest sentit, els objectius específics que ha establert el Parlament Europeu amb aquesta iniciativa:

ƒ Reconèixer el dret de les persones que es troben en situació de pobresa i exclusió social a viure amb dignitat i a desenvolupar una funció en la societat.

ƒ Augmentar l’adhesió de la opinió pública a les polítiques i accions d’inclusió social, insistint en la responsabilitat de tots per afrontar la pobresa i la marginació.

ƒ Promoure una societat més cohesionada, sensibilitzant sobre les avantatges d’una societat en què s’eradiqui la pobresa i ningú estigui condemnat a la marginació.

ƒ Reiterar el compromís polític ferm de la UE pel que fa a la lluita contra la pobresa i l’exclusió social i promoure aquest compromís en tots els nivells de governança.

D’altra banda, és rellevant subratllar les qüestions centrals que centraran les iniciatives a l’entorn d’aquest Any Europeu:

ƒ La pobresa infantil i la transmissió de la pobresa d’una generació a una altra.

ƒ Un mercat laboral que faciliti la inclusió.

ƒ La manca d’accés a l’educació i la formació.

ƒ La dimensió de gènere de la pobresa.

ƒ L’accés als serveis bàsics.

ƒ La superació de la discriminació i el foment de la integració de les persones immigrants i la inclusió social i laboral de les minories ètniques.

ƒ L’estudi de les necessitats de les persones amb discapacitat i d’altres grups vulnerables. (^7) Informe Conjunt sobre Protecció i Inclusió social del Consell d’Ocupació, Política Social, Sanitat i Consumidors al Consell Europeu de 13 de març de 2009.

D’altra banda, proposa aplicar estratègies globals d’inclusió activa que combinin mesures equilibrades orientades als mercats de treball inclusius, l’accés als serveis de qualitat i uns ingressos mínims adequats.

És important, igualment, destacar en aquest context l’Informe de la Comissió de Treball i Afers Socials del Parlament Europeu sobre economia social, aprovat el gener de 2009, en tant que facilita orientacions específiques sobre el reconeixement del tercer sector com a interlocutor econòmic i social fonamental en la política d’inclusió i cohesió social. En aquest sentit, considera l’economia social com a agent clau per assolir els objectius de Lisboa en la mesura que les empreses, entitats i associacions que en formen part promouen la integració social activa dels grups vulnerables. Destaca el fet que són agents importants en les actuacions de reinserció social, en subratlla la capacitat de crear i mantenir llocs de treball d’alta qualitat, així com la seva contribució a pal·liar l’atur, la inestabilitat en el treball i l’exclusió social i laboral dels aturats. L’informe destaca, d’igual manera, la necessitat que els estats membres donin suport a les empreses d’economia social en tant que suposen una inversió en la creació de xarxes de solidaritat que poden enfortir el paper de les comunitats i autoritats locals en el desenvolupament de les polítiques socials.

Així mateix, cal destacar la proposta d'informe conjunt sobre la protecció social i la inclusió social 2010, presentada al febrer de 2010 per la Comissió Europea. L’informe analitza com fer front a les incidències de la crisi en els règims de jubilació, l'habitatge i la salut, entre d'altres. Algunes de les propostes que se’n desprenen s’orienten a augmentar l'eficàcia de les mesures d'inclusió i protecció social d'acord amb els principis d'accés universal, adequació i viabilitat. Tot i que aquest admet que no tots els estats membres tenen els mitjans financers per respondre a la demanda creixent en protecció social, malgrat que aquesta hauria de ser una qüestió prioritària.

En relació a l’habitatge, destaca la importància que les polítiques post-crisi incloguin estratègies integrals orientades a lluitar contra l’exclusió en aquest àmbit. Així mateix, en l’àmbit de la salut subratlla la necessitat de tractar la incidència de la crisi en la salut física i mental de les persones per les conseqüències que pot tenir en situacions de risc d'exclusió social. Respecte a l’àmbit laboral, reafirma i estableix com a prioritat la lluita contra l'atur i la promoció de mercats de treball i dóna rellevància a les estratègies d’inclusió activa, en la mesura que poden fer conciliar objectius com la lluita contra la pobresa, amb l’increment de la participació al mercat de treball i l’augment de l'eficàcia de les despeses socials. Una de les qüestions que més preocupen és l'impacte de la crisi en els règims de jubilació, en aquest sentit, l’informe destaca que els estats membres haurien de trobar també un millor equilibri entre la seguretat dels estalvis i l'accessibilitat financera dels règims de jubilació, així com entre els beneficis i les despeses potencials associades.

S’afirma també que les prioritats de futur per a la UE haurien de ser el creixement sostenible, la creació de llocs de treball i la cohesió social, com també l'avaluació sistemàtica dels progressos en matèria social i d'igualtat home-dona. D’altra banda,

4. La taxa d'abandonament escolar hauria de ser inferior al 10% i el 40% dels joves com a mínim haurien de tenir una estudis superiors.

5. La població exposada al risc de pobresa s'hauria de reduir en 20 milions de persones.

Per aconseguir aquests objectius, la Comissió Europea proposa l'Agenda Europa 2020, consistent en un conjunt de grans "iniciatives emblemàtiques", l'execució de les quals és una prioritat compartida a tots els nivells (comunitari, estatal, regional i local). Les propostes concretes que estableix aquesta Agenda 2020 es recullen a continuació.

ƒ “Unió per la innovació”, amb l’objectiu de millorar el finançament per R+D. ƒ “Joventut en moviment”, amb la finalitat de millorar els sistemes educatius i l'accés dels joves al mercat de treball. ƒ “Una agenda digital per a Europa”, per tal d’accelerar el desplegament d'Internet i l'establiment d'un mercat únic digital per a famílies i empreses. ƒ “Una Europa que utilitzi eficaçment els recursos”, amb l’objectiu de deslligar el creixement econòmic i la utilització de recursos. ƒ “Una política industrial per a l'era de la globalització”, amb la finalitat de millorar l'entorn empresarial i donar suport a una base industrial ferma i sostenible. ƒ “Agenda de noves qualificacions i llocs de treball”, per tal de modernitzar els mercats laborals i fomentar l’autonomia i la mobilitat laboral. ƒ “Plataforma europea contra la pobresa”, amb l’objectiu de garantir la cohesió social i territorial, de tal manera que els beneficis del creixement i de l’ocupació siguin àmpliament compartits i les persones que pateixen la pobresa i l’exclusió social puguin viure dignament i prendre part activa a la societat.

La Comissió proposa que el Consell Europeu doni suport a l’Estratègia 2020 a la cimera de març de 2010 i que aprovi (al juny de 2010) els detalls de l’Estratègia, incloent també els objectius nacionals.

1.2. La inclusió social activa: estratègia bàsica de la política d’inclusió

estatal

D’acord amb el que s’ha exposat i va establir l’Estratègia de Lisboa en el seu moment, els Plans Nacionals d’Acció per a la Inclusió Social (PNAIS) de cada estat membre són els instruments acordats per promoure la política d’inclusió social en cada país. El govern espanyol ha aprovat recentment el quart PNAIS (2008-2010) que segueix, en termes generals, les directrius i les recomanacions europees destacades en l’apartat anterior.

Cal tenir en compte, però, que a més a més de les línies estratègiques i directrius apuntades, l’informe conjunt sobre protecció social i inclusió social de l’any 2008 de la Comissió Europea va establir unes recomanacions específiques de futur per a l’estat espanyol que aquest havia de considerar en el moment d’elaborar el seu darrer PNAIS^8.

En primer lloc, recomanava a Espanya trencar amb el cicle de transmissió intergeneracional de la pobresa, en particular reduint l’elevada taxa d’abandonament escolar. En segon lloc, aconsellava al govern redoblar els esforços destinats a promoure la inclusió activa de grups vulnerables en matèria d’ingressos, l’accés a l’educació i la integració laboral, i recomanava promoure habitatge assequible mitjançant una política d’habitatge públic i de lloguer a llarg termini. En tercer lloc apuntava la necessitat de facilitar un major nivell de participació, especialment de les dones i els treballadors de més edat, en el mercat de treball per tal de contribuir a garantir la sostenibilitat i adequació del sistema de pensions. I, finalment, recomanava al govern que abordés les diferències regionals en la prestació sanitària, es treballés per reduir les llistes d’espera i es fomentés la prestació de cura de llarga durada L’informe donava orientacions, igualment rellevants, per millorar l’eficàcia dels serveis, mitjançant un treball més actiu en l’atenció primària, l’ús racional dels serveis, la tecnologia i els medicaments.

El nou Pla Nacional d’Acció per a la Inclusió Social (2008-2010) va incorporar algunes d’aquestes recomanacions i va mantenir vigents els reptes vinculats al mercat laboral, la política de rendes, l’educació i la integració de la immigració i les persones en situació de dependència, que ja es van definir en els plans anteriors. En aquest sentit, és rellevant destacar que el darrer Pla manté els mateixos cinc objectius prioritaris que ja va plantejar per al període 2006-2008 i estableix una doble direcció estratègica de la política social: en primer lloc, fomentar la inclusió activa, és a dir, impulsar la inserció laboral en combinació amb una política adequada de garantia de rendes i l’accés a uns serveis de qualitat, especialment educatius. En segon lloc, abordar l’impacte en termes d’exclusió social conseqüència del creixement de la immigració i l’envelliment de la població.

La taula següent resumeix els principals objectius que determina el Pla Nacional d’Acció per a la Inclusió Social 2008-2010, d’acord amb l’Estratègia de Lisboa, on se subratllen les prioritats de la política d’inclusió de l’estat.

Taula 1. Objectius principals del Plan Nacional de Acción para la Inclusión Social 2008-

Objectius Accions

Objectius prioritaris

Fomentar l’accés a l’ocupació i promoure la participació en el mercat laboral. Garantir uns recursos econòmics mínims. Assolir una educació de qualitat amb equitat. Donar suport a la integració social dels immigrants. Garantir l’equitat en l’atenció a les persones en situació de dependència.

(^8) Comissió Europea, COM (2008) 42 Final, 30 de gener de 2008.

2. La política d’inclusió i cohesió social a Catalunya

El compromís ferm del govern de la Generalitat de Catalunya en la lluita contra l’exclusió social i a favor d’una societat més cohesionada i justa arrenca amb la presentació del Pla per a la Inclusió i la Cohesió Social a Catalunya 2006-2009.

En aquell moment es va acordar reconvertir el Pla Integral de Lluita contra la Pobresa i l’Exclusió Social (1995-2000) en el Pla per a la Inclusió i la Cohesió Social a Catalunya 2006-2009 i, amb aquesta finalitat, l’any 2003 es va crear la Comissió Rectora del Pla d’Acció per a la Inclusió Social a Catalunya que va presentar el 16 de febrer del 2006 una proposta específica de Pla.

El Pla per a la Inclusió i la Cohesió Social 2006-2009 va respondre a la necessitat de donar un canvi d’orientació profund a la política social de la Generalitat per tal de fer front al creixement i la generalització dels riscos de vulnerabilitat i exclusió social, conseqüència de les transformacions estructurals d’ordre econòmic i productiu, sociodemogràfic i cultural que el canvi d’època i el nou segle comportava en les societats occidentals.

Des que el Departament d’Acció Social i Ciutadania va informar d’aquest Pla al govern, l’executiu ha aprovat d’altres mesures que configuren el marc de la política d’inclusió i cohesió social promoguda per la Generalitat de Catalunya en els darrers anys. Les prioritats i actuacions promogudes pel govern de la Generalitat es refereixen a continuació en tant, a més a més de les directrius i recomanacions europees i els objectius estratègics del Plan Nacional de Acción para la Inclusión Social (2008-2010), estableixen el marc general de la política d’inclusió social en el qual s’insereix el Pla d’Acció per a la Inclusió i la Cohesió Social a Catalunya 2010-2013.

2.1. Una estratègia integral per garantir la inclusió social

El compromís sòlid del Govern de la Generalitat de Catalunya en aquest mandat per fomentar una estratègia d’inclusió i cohesió social a tot el territori s’ha vist reflectida en els documents més substantius i estratègics que estableixen les línies prioritàries de l’acció de govern. En concret en el nou Estatut d’Autonomia, en el Pla de Govern 2007-2010 i en l’Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació la competitivitat de l’economia catalana 2008-2011. Igualment, aquest compromís ha quedat reforçat en el marc normatiu que s’ha desplegat des de l’any 2006 per promoure una major inclusió i cohesió social. Les prioritats establertes en aquest marc legislatiu i executiu que s’assenyalen a continuació han determinat l’escenari en el qual s’ha dissenyat i elaborat el Pla d’Acció per a la Inclusió i la Cohesió Social a Catalunya 2010-2013.

Així, el nou Estatut d’Autonomia aprovat el 18 de juny de 2006 explicita la voluntat que Catalunya sigui una societat inclusiva i cohesionada. Per primera vegada estableix un llistat de drets i deures de la ciutadana i, en l’àmbit dels serveis socials, l’article 24 estableix que “ totes les persones tenen dret a accedir en condicions d’igualtat a les prestacions de la xarxa de serveis socials de responsabilitat pública, que les persones amb necessitats especials, per a mantenir l’autonomia personal, tenen dret a rebre l’atenció adequada a llur situació, que les persones o famílies que es troben en situació de pobresa tenen dret a accedir a una renda garantida de ciutadania que els asseguri els mínims d’una vida digna ”.

D’altra banda, els principis rectors del nou Estatut fan esment a la protecció de les persones i les famílies, a la perspectiva de gènere i a la cohesió i al benestar social. L’article 42 compromet als poders públics “ a vetllar per la plena integració social, econòmica i laboral de les persones i dels col·lectius més necessitats de protecció, especialment dels que es troben en situació de pobresa i risc d’exclusió social ”. També insta els poders públics a “ vetllar per al dignitat, la seguretat i la protecció integral de les persones, especialment de les més vulnerables, a promoure polítiques preventives i comunitàries i a garantir serveis socials de qualitat i serveis socials bàsics gratuïts ”.

En segon lloc, el Pla de Govern 2007-2010 constitueix el document base de l’acció governamental en aquest mandat. El primer eix del Pla de Govern té com a objectiu reforçar l’Estat del Benestar per aconseguir una societat més justa i cohesionada. En aquest context considera les polítiques socials una prioritat i centra l’actuació del govern de la Generalitat en la construcció del quart pilar de l’Estat del Benestar: els serveis socials. Aquests han de donar resposta a les necessitats de les persones que pateixen situacions de dependència i les que estan en situació de pobresa o en risc d’exclusió social. La xarxa de serveis socials d’atenció pública ha d’esdevenir l’instrument que permeti oferir acompanyament i suport a les persones al llarg de tota la seva vida.

En aquest sentit, els objectius específics que ha establert el Pla de Govern 2007-2010 per aquest període contemplen:

a) El desplegament de la llei de serveis socials, que preveu la seva universalització, convertint-los en un dret subjectiu individual, com ho és el dret a la sanitat, l’educació i les pensions.

b) La creació de l’Agència de la Dependència per a la coordinació dels àmbits de Salut i Serveis Socials i el món local.

c) L’aplicació de la llei de prestacions socials de caràcter econòmic.

d) La revisió dels instruments que garanteixin una renda mínima de suficiència, preveient una reforma i augment de la RMI d’un 22,7%.

e) L’aprovació de la Llei de la Infància i l’Adolescència que reconeixerà els més joves com a subjectes actius de drets.

complementària per a pensionistes de la modalitat no contributiva, per invalidesa o jubilació, prestació per atendre necessitats bàsiques i prestació per a joves extutelats. Així mateix, s'ha mantingut la prestació per a cònjuges supervivents per a un total de 60.169 persones beneficiàries. En el marc de la comissió de l'IRSC, es farà un seguiment de l'indicador de les prestacions socials i la seva actualització anual.

d) L'Acord estratègic 2005-2007 emplaçava a l'establiment d'una renda que garantís uns ingressos de supervivència a aquelles persones en situació d'exclusió i que, per raons de salut, edat o altres aspectes socials, no poden desenvolupar els itineraris de l'RMI (Renda Mínima d'Inserció).

2.2. Desplegament del marc normatiu

La política d’inclusió i cohesió social de la Generalitat de Catalunya ve determinada per les actuacions normatives desplegades en aquest mandat que adeqüen la legislació a les directrius europees i estatals per a la inclusió i la cohesió social.

Cal fer esment, en la vessant normativa, a aquelles lleis i decrets que s’han promogut des de l’any 2006 i que regulen drets i deures de la població en general i que garanteixen el suport a les persones més vulnerables.

En primer lloc, cal fer referència a la Llei de prestacions socials de caràcter econòmic. En el marc de l’Acord Estratègic per a la Internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana es va crear, el 3 de maig de 2006, la Comissió de Seguiment de creació de l’indicador de Renda de Suficiència a Catalunya i de l’increment de les Pensions Mínimes a Catalunya i, el 27 de juliol del mateix any, es va aprovar la Llei 13/2006 de prestacions socials de caràcter econòmic. Aquesta Llei té per finalitat determinar el règim jurídic propi de les prestacions socials de caràcter econòmic, que estableix drets subjectius per a situacions predeterminades. Crea prestacions de caràcter econòmic per a la protecció de les persones més desafavorides i estableix els principis i normes de les prestacions que es puguin establir en el futur. Constitueix, per tant, un instrument més de l’estat social i de dret a Catalunya i esdevé, tal i com exposa el seu preàmbul, un dels instruments de lluita contra la pobresa a Catalunya.

En segon lloc, el marc normatiu que té en compte el Pla d’Acció per a la Inclusió i la Cohesió Social 2010-2013 es complementa amb el desplegament de la Llei 39/2006 de Promoció de l’Autonomia Personal i Atenció a les Persones en Situació de Dependència.

L’aprovació d’aquesta llei estatal ha suposat la consolidació d’un dret de ciutadania i ha atès les necessitats d’aquelles persones més vulnerables i dependents que presenten majors riscos d’exclusió social. D’altra banda, la llei s’ha aprovat en un context en què augmenta la població major de 65 anys la qual cosa està generant un nombre creixent de situacions de dependència i un increment de la demanda de prestacions socials, realitat

que requereix d’accions que reforcin els nous serveis i prestacions que preveu la legislació. Així, des de gener de 2007, la Generalitat ha posat en marxa, en col·laboració amb els ens locals, els mecanismes que preveu la llei estatal. El repte principal és garantir que el desplegament d’aquesta llei es faci de forma coordinada amb el desplegament de la Llei de Serveis Socials abans referida.

En tercer lloc, cal considerar el nou escenari que determina la nova llei de Serveis Socials. L’11 d’octubre de 2007 es va aprovar la Llei 12/2007 de Serveis Socials que regula i ordena el sistema de serveis socials amb la finalitat de garantir a la ciutadania el seu accés universal i garantir que els serveis es prestin amb els requisits i els estàndards de qualitat òptims. La Llei de Serveis Socials estableix un sistema de serveis socials integrat pel conjunt de recursos, equipaments, projectes, programes i prestacions de titularitat pública i privada destinats a assegurar el dret de les persones a viure dignament durant totes les etapes de la vida, mitjançant la cobertura de llurs necessitats personals bàsiques i de les necessitats socials.

El sistema públic de serveis socials està integrat pels serveis socials de titularitat pública i els de titularitat privada acreditats i concertats per l’administració i s’organitzen i configuren a l’entorn de la Xarxa de Serveis Socials d’Atenció Pública. Tal i com estableix el marc legislatiu, el sistema públic de serveis socials es regeix pels principis de: universalitat, igualtat, responsabilitat pública, solidaritat, participació cívica, globalitat, subsidiarietat, prevenció i dimensió comunitària, foment de la cohesió social, normalització, coordinació, atenció personalitzada i integral, respecte pels drets de la persona, foment de l’autonomia personal, economia, eficiència i eficàcia, qualitat dels serveis i continuïtat dels serveis.

En el moment d’aprovar el Pla d’Acció per a la Inclusió i la Cohesió Social 2010-2013 el Departament d’Acció Social i Ciutadania està en procés de desplegar aquesta legislació. S’ha revisat la cartera de tots els serveis que s’han de prestar a la població; s’ha dimensionat la dotació pressupostària i el calendari i s’està dissenyant el Pla Estratègic 2010-2013 d’implementació d’aquesta llei en tots els municipis.

En quart lloc, cal esmentar la Llei 30/2007, de 30 d’octubre, de contractes del sector públic, que ha permès la aplicació de contractes reservats i de clàusules socials en la contractació pública de les administracions de Catalunya.

En cinquè lloc, la política d’inclusió i cohesió social de la Generalitat de Catalunya que es concreta en el Pla d’Acció per a la Inclusió i la Cohesió Social 2010-2013 també s’ha bastit a partir de l’Acord de Govern 163/2008, de 14 d’octubre, pel qual s’aprova el Pla de suport al tercer sector social (2008-2010). En aquest cas l’objectiu d’aquest acord ha estat acompanyar al teixit associatiu en la seva adequació al nou marc normatiu establert per la Llei de Serveis Socials amb mesures encaminades a reforçar el finançament, els equips professionals, la seva capacitat de gestionar serveis i la seva representació en els espais de decisió de les polítiques d’inclusió social.