¡Descarga Llenguatge i comunicació y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!
TEMA 5. BASES SOCIALS I CONGNITIVES DE LA
COMUNICACIÓ
L’ENIGMA SEGONS TOMASELLO (1999)
Els 6 milions d’anys que separen els humans d’altres simis és un temps molt breu per tal que els mecanismes de l’evolució biológica – variació genètica i selecció natural – hagin pogut actuar, explicant així la nostra aparició. Els humans compartim el 99% de material genètic amb els grans simis, per tant, hi hagut molt poca variació des que es van separar els llinatges. És als darrers 250.000 anys quan comencen a aparèixer senyals convincents de capacitats exclusives de l’espècie humana.
LA PROPOSTA DE TOMASSELO (1999, 2005)
Tomasselo proposa que hi ha un únic mecanisme biológic capaç de generar canvis en la conducta – transmissió social o cultural – que actua a escales molt més breus que l’evolució biológica.
TEORIA DE LA DOBLE HERÈNCIA: HERÈNCIA BIOLÒGICA I HERÈNCIA
CULTURAL
La Teoria de la doble herència diu que els fenotips depenen tant de l’herència biológica (información genètica que es desenvolupa ontogenèticament) com de l’herència cultural (información que s’adquireix de l’entorn social).
La TRANSMISSIÓ CULTURAL és un procés evolutiu que permet als organismes estalviar temps i esforços, així com evitar riscos, aprofitant els coneixements i habilitats preexistents a l’espècie. Hi ha nombrosos mecanismes precisos - de conducta i cognitius -, incloent també pautes de comportament invariables, que intervenen en la transmisió cultural. Aquesta transmissió d’habilitats es du a terme a través de l’aprenentatge imitatiu i l’ensenyament.
qué té d’especial la transmissió cultural humana?
En la transmissió cultural dels humanos es dona una EVOLUCIÓ CULTURAL ACUMULATIVA: un individu o grup, inventa una primera versió d’un artefacto o d’una pràctica social, temps desprès, un altre individu o grup, introdueix una modificació adoptada pel grup i que es manté sense canvis fins que un altre individu o grup la torna a modificar.
Per evolucionar culturalment cal CREATIVITAT que permet realitzar modificacions, però aquest no és el component esencial per l’evolució cultural acumulativa segons Tomassello. Un dels requisits d’aquesta evolució és que es doni una TRANSMISSIÓ FIDEL per part dels individus, de manera que l’artefacte o pràctica es mantingui estable fins noves modificacions – EFECTE TRINQUET -. Dur a terme una transmissió social fidel requereix aprenentatges específics. Diferèncien l’aprenentatge humà d’altres formes d’aprenentatge social identificant 3 tipus bàsics d’aprenentatge cultural:
- Aprenentatge imitatiu els nens petits imiten aquelles conductes que produieixen canvis en l’entorn.
- (^) Aprenentatge impartit els adults ensenyen als nens intencionadament, imparteixen coneixements.
- Aprenentatge normatiu/col·laboratiu Els nens están especialmente sintonitzats per l’aprenentatge impartit. Confíen tan en la instrucció de l’adult del qual aprenen que són capaços de treure conclusions normatives, és ha dir, pensar que están aprenent a fer les coses com s’han de fer segons el grup de referència al qual pertanyen.
què cal per dur a terme aquests tipus d’aprenentatge?
Segons Tomasselo, la diferencia crucial entre nosaltres i la resta dels primats són les nostres habilitats i motivació per participar en activitats col·laboratives compartint els nostres estats mentals que tenen veure amb objectius i intencions. Es tracta d’INTERACCIONS COL·LABORATIVES, és a dir intenció compartida ( shared intentionality ).
HIPÒTESI DE LA INTENCIÓ COMPARTIDA: els sers humans tenim habilitats cognitives i motivacions exclusives de la nostre espècie per compartir les nostres intencions.
què vol dir ser intencionat?
Ser capaç de tenir objectius propis i plans d’acció per aconseguir-los representar mentalment. És un dels molts modes intencionals i ESTATS INTENCIONALS en els que ens podem trobar els humans. La intencionalitat és la capacitat de la ment per la qual fa referencia a objectes o coses del món. Els estats intencionals són sobre o es refereixen a alguna cosa.
- (^) NO tots els estats mentals són estats intencionals.
Les INTENCIONS són plans d’acció per assolir objectius referits a o sobre objectes o situacions del mon reals, són tmabé doncs, estats intencionals. Així ho són també les creences, desitjos, esperances i pors.
què és un acte intencionat?
■ OBJECTIU: objectiu representat mentalment, s’ha d’inferir.
■ INTENCIÓ: pla d’acció que un organisme tria, d’entre els que té representats mentalment, amb qual persegueix l’objectiu. És una intenció que inclou el pla d’acció i l’objectiu, fet que explica perquè una mateixa acció pot ser “intencionadament” diferent: l’acció en sí seria la mateixa, però es pot interpretar de diferent maner segons quin sigui l’objectiu.
Per acomplir l’objectiu, l’organisme consuta el seu coneixement, les seves habilitats i l’estat de la realitat en aquell moment, és a dir, els aspectes rellevants per aconseguir l’objectiu.
És important també la SUPERVISIÓ, l’organisme supervida la situación per veure:
També anomenada intenció del “nosaltres”, són les INTERACCIONS COL·LABORATIVES en les que els participants tenen un objectiu compartit i rols d’acció coordinats. Per participar en aquest tipus d’interaccions cal tot un conjunt d’habilitats cognitivo-socials i motivació per dur- les a terme. Aquestes habilitats només han evolucionat a la nostre espècie.
tipus de tasques col·laboratives
Per tal que una activitat sigui considerada acció conjunta o activitat cooperativa compartida, han de donar-se les següents circumstàncies:
- Objectiu compartit pels dos participants.
- Els dos participants han d’intentar dur a terme l’acció conjuntament, per tant, cal que responguin de manera rápida i positiva.
- Coneixement compartit entre els participants, hi ha un “nosaltres” que hem de fer això junts d’acord a un pla i una sèrie de subpans d’acció, per tant, hi ha un “nosaltres hem de fer”.
- Compromís i supor mutu, possibilitat de fer una inversó de rols per ajudar a l’altre si cal.
- Compromís amb l’activitat conjunta. Expectatives en relació al comportament de cada participant.
- NO tota activitat que es fa amb altres, o no tota activitat en la que es col·labora, és una activitat cooperativa – en la qual hi ha d’haver un OBJECTIU COMPARTIT i en la qual el CONEIXEMENT d’aquest objectiu compartit també ha de ser compartit -.
què cal per a què es doni una activitat cooperativa compartida?
1.- La representació cognitiva de l’objectiu conté a un mateix i a l’altre, és a dir, l’objectiu que té un mateix és una cosa que farà conjuntament amb l’altre. De la mateixa manera, l’altre té representacions similars, per tant, es crea un COMPROMÍS MUTU.
2.- Hi ha una forma especial de MOTIVACIÓ COMPARTIDA en activitats cooperatives , de manera que, un objectiu compartit implica que cada participant tingui expectatives de comportament respecte de l’altre.
3.- La representació cognitiva de la intenció també conté a un mateix i a l’altre, es tracta d’una INTENCIÓ COMPARTIDA. Cada participant ha de triar el seu propi pla d’acció per dur a terme en l’activitat a llum dels plans d’acció de l’altre. Això requereix que cadascú es representi mentalment els rols necessaris de col·laboració en un format de representació únic, permetent que hi hagi INVERSIÓ DE ROLS I AJUDA MUTUA.
què cal per dur a terme una acció cooperativa compartida que implica intenció compartida?
Arribar a fer tasques cooperatives que impliquen intencionalitat compartida – compartir estats mentals – no és possible fins més enllà dels 4 o 5 anys, ja que requereix:
- (^) Ser capaços de representar-nos a un mateix i a l’altre de manera conjunta, el que configura les nostres INTENCIONS CONJUNTES.
- Tenir una MOTIVACIÓ per compartir estats mentals amb els altres, generant així EXPECTATIVES DE SUPORT I AJUDA MÚTUA.
TORNEM A L’ENIGMA: LA FAMÍLIA DELS HOMÍNIDS: ELS GRANS
SÍMIS I NOSALTRES
Compartir la ment amb els altres és saber “llegir” la ment dels altres, poder-los atribuí estats mentals, entendre els altres com a sers intencionats. Per això cal aver aprés prèviament a veure les coses com les veuen els altres, saber que els altres també tenen intencions (objectius i plans d’acció).
Sabrem quan algú és capaç d’entendre les intencions dels altres quan, en cas de fallida en la consecució de l’objectiu, l’observador respongui a aquest objectiu.
Per entendre com un altre funciona com un agent dirigit a objectius, un observador ha de poder també entendre què és el que l’altre veu o sap - poder-se representar la visió que té l’altre de toto allò que és fora del cap -.
- Els ximpanzés i els nens són capaços d’entendre que els altres tenen objectius i plans d’acció, responen als objectius dels altres i no a les seves accions.
- Els grans símis són capaços de llegir la ment dels seus congéneres i la del seus cuidadors, són capaços d’entendre l’altre com un ser intencionat.
compartir la ment amb els altres Compartir la ment amb els altres implica un coneixement de tipus RECURSIU. Aquest fet crea una noca realitat en la que “nosaltres” sabem, i sabem que saben.
Els nens inicien conductes per atraure i dirigir l’atenció dels altres cap a un tercer objecte, simplement per obtener l’atenció de l’altre i compartir experiències. Això implica que el nen està motivat per compartir estats psicològics amb els altres, a diferècia dels ximpanzés, els qual senyale simplement per aconseguir l’objecte desitjat, un cop aconseguit acaba la interacció.
HIPÒTESIS DE TOMASSELO: encara que els ximpanzés són animals molt socials, que llegeixen les intencions dels altres, están menys interessats en compartir els seus estats psicològics amb els altres per crear projectes conjunts.
- Els humas tenim una habilitat de col·laborar amb altres en formes exclusives de l’espècie que ja es trova en nens que encara no parlen.
