EL LOGRO CIENTÍFICO ISLÁMICO:
No és veritat que els practicants àrabs de la ciència grega manquin d'originalitat (Resposta
a la tesis de Duhem)
- Un dels científics àrabs més importants és Al-Haytam que va aplicar la seva
capacitat crítica a la ciència grega fent contribucions de gran importància en
astronomía, matemàtiques i óptica.
Els musulmans van entrar a la tradició científica occidental i es van convertir en científics i
filòsofs, precisament per convertir-se es discípuls dels grecs. Això significa adoptar la
metodología i el contingut de la ciència grega.
Els musulmans no van intentar derribar els coneixements grecs, sinó que van completar el
projecte.
ASTRONOMIA:
- L’astronomia islàmoca és un bon exemple de la relació entre la ciència islàmica i la
grega.
Els astronoms musulmans van dur a terme una gran cantitat de treball astronòmic
especialitzat, aquest treball es va realitzar dins del marc ptolemaic.
Els musulmans van perfeccionar les teories del Ptolomeu i inventar instruments que
servissin per l’extensió i la millora d’aquesta astronomía.
- Al- Farghabi, va escriure un manual elemental, no matemàtic d’astronomia que va
tenir una àmplia difusió en l’Islam.
- Qurra va ser un científic important, va estudiar els moviments aparents del Sol i la
Lluna segons els principis del Ptolomeu i va concluir en disenyar la teoria de la
precisió variable. Va descobrir els moviments apsides del Sol, va fer un catàleg
estelar, el rellotge de sol…
L’òptica també va ser una de les grans innovacions de l’Islam, encapçalades per Al-Haytam,
que van sorgir de la reconciliació i consolidació de tradicions antiges.
Decadència de la ciència islàmica:
En els segles XIII-XIV, la ciiència islàmica va declinar, degut a les forçes religioses
conservadores amb la crema de llibres o degut a que la ciència es va naturalitzar en l’islam i
es va reduir a una ciència només d’aquest, sense extensió. Això li hem de sumar els
contextos no favorables a una cerca científica degut als enfrontaments i guerres.
A part, la ciència islàmica mai va ser institucionalitzada, però el contacte amb els cristians
abans de la seva decadència va permetre la seva contribució.
