¡Descarga Mª Antonia Miret y más Apuntes en PDF de Ciencias de la Educación solo en Docsity!
Tema I: L'educació
Índex
1.1. Teoria de l'educació
Concepte
Etapes: edat tar d omo d erna, edat moderna, edat postmoderna
1.2. Educació (etimologia de la paraula) Concepte
Característiques
Efectes: ensenyament, aprenentatge, instrucció i formació
1.3. Dimensions
Social
Econòmic
Polític
Ètic
1.4. Elements de l'acció educativa
Educador
Educant
Procés d'ensenyament d'aprenentatge
Currículum
1.5. Tipus d'educació
Formal no formal Informal
1.6 Tipus d'escoles
Pública
Privada
1.7. Panorama actual
1.1. Teoria de l'educació
Concepte
És el discurs (científic/ tecnologic) que descriu i preescriu els elements i les relacions de tota pràctica educativa. Això vol dir que tot és aplicatiu, per tant, diem que la teoria és pràcitca però a diferencia de la ciència exacta, les teories socials no suplanten les unes a les altres, sinó que conviuen entre elles.El seu objectiu és intervindre sobre la realitat educativa mitjançant normes d'acció per millorar-la/ innovar-la... En definitiva la teoria correspon a una forma d'entendre o compendre el món. No pot existir cap educació professional sense una teoria que la sostingui.
El coneixement de la teoria de l'educació va sorgeix o la proporcionen diferents ciències de l'educació:
- La filosofía de l'educació
- L'antropologia de l'educació, on hi podem incloure el món simbòlic que ens proporciona una costum, tradició... i la configuració de l'identitat que es va construïnt ja que estem tota la vida formant-nos, deformant-nos i transformant-nos fins que morim.
- L'educació comparada
- Història de l'educació: per viure el present s'ha de conèixer el passat
- Normativa educativa: organització, didàctica, orientació
- Psicologia de l'educació.
Per tant, per fer el corpus de l'educació necesitem tot això que fa possible construïr una teoria.
L'objectiu és el canvi, la transformació, l'innovació per tant, les noves tecnologies trenquen amb maneres de fer.
Educar és una relació ètica, sinó hi ha ètica hi ha adoctrinament. Si jo em preocupo per l'altre i l'acullo tindré en compte tots els elements que influencien de manera directe en l'educació.
Lori Malaguzzi diu que el nen neix amb moltes necessitats però també amb moltes potencialitats. Nosaltres hem d'ajudar a que ho desenvolupin, Quan nosaltres fem això ens formem, deformem i transformem.
1.2. Educació
Concepte
La paraula educació prové del llatí educere (sortir a fora) educare (alimenta). Per tant educar fem una interacció amb l'entorn. És una interrelació de nosaltres amb el que vé de afora. Educar vol dir tan el que nosaltres portem a dintre amb el que ens ve d'afora. L'educació conserva uns principis que són els següents:
- L'educació és un procés d'humanització i l'educació ens fa humans.
- Acció dinàmica de l'educand. Vol dir que perquè jo aprengui he de fer alguna acció, un esforç per apendre.
- Escola de valors. Ha de transmetre uns valors, per tant, l'educació neutre no existeix perquè els valors es transmeten a partir d'un testimoni.
- L'educació constitueix la dimensió bàsica de la cultura ( quan eduquem transmetem cultura i asegura la seva supervivència).
- És un procés inacabat ( l'educació dura tota la vida perquè cada dia s'apren, això ens dona el sentit a la vida, el pder construir-te constanment).
Característiques:
- Idea de perfeccionament, ens ajuda a ser millors.
- Mitjà per assolir els ideals de l'home (buscar la felicitat), si nosaltres no tenim educació, no la trobarem, perquè sinó hi ha una educació nos surts endavant. La cultura ens treu de la misèria, ens ajuda a ser millors i més feliços. Amb la cultura busquem el sentit de la vida. La instrucció és bàsica per poder sobreviure.
- L'educació és una acció humana organitzada ( cursos, metodologia, contingut. Tot s'ha d'organitzar).
- Mitjançant l'educació donem ajuts i cooperem per relitzar les fites individuals o socials de la societat pels infants.
- Té una intenció: saber que fa amb els alumnes i quina intenció té.
Efectes de l 'educació:
- Ensenyament: " mostrar alguna coas a alguna persona" S'adquireix sentit quan es contempla des de l'acte didàcitc global. -Aprenentatge: "adquir", integrar, aplicar els coneixements.
- Instrucció: " construir de dins" síntesis del procés ensenyament- aprenentatge ( no hi ha educació sense instrucció, no tot instrucció és educativa, ja que pot ser adoctrinament). -Formació és igual a educació ( mirar fotocòpia)
1.3. Dimensions
A) Social
L'escola és l'agent que sociabilitza a les persones, perquè quan el nen arriba a l'escola, ve d'un entorn molt petit que és la família. Per tant els mestres hem d'afavorir processos de sociabilització perquè l'escola és un reflex de la societat. El segle XXI és una societat multicultural, diversa i per tant, l'escola a d'afavorir això, i per tant hi ha d'haver l'inclusivitat perquè tots somdiferents, hem de compartir cultura, encara que avui dia hi ha racisme. Ensenyar ( educació sexual, educ. vial, educ. dieta equilibrada, educ. social...) s'ha de marcar el que s'ha de fer a casa i a l'escola perquè l'esocla asumeix tantes responsabilitats que no pot abarcar-ho tot.
manera integral, amb valors, emocions... perquè el nen sàpiga: saber estar, ser "saber qui és", saber "tenir coneixements" i saber fer "apendre". Aquests són els 4 principis de Delors.), el professor (és el que forma). Tots dos fan una acció educativa que portem a terme en l'acte didàcitc. Abans de l'acció educativa hi ha d'haver una intenció, es a dir, un objectiu. Perquè hi hagui aprenentatge s'ha de creure en allò que fem.
Funcions: - Docents: Són els responsables de l'acte didàcitc.
- Tutorials: Ha de saber fer el projecte d'acció educativa (PAT).
- Innovació i formació: s'ha de formar constantment.
- Relació amb el medi: L'escola s'ha d'obrir a l'exterior, ha d'aprofitar el que tenim a l'exterior per formar a l'infant.
B)Educan d:
Al llarg de l'història la concepció de l'infant ha passat per diferents moments.
- L'infant com a reproductor de coneixement, identitat i cultura ( representant: Locke. Ell ens diu que l'infant és un got buit i el mestre l'ha d'omplir, per tant l'hem d'ensenyar la cultura, perquè adquireixi una identitat això és = l'escola tradicional).
- L'infant com a constructor de coneixement, identitat... el representant és Loris Magaluzzi i deia que el nen neixia amb unes necessitats però també amb altres potencialitats i nosaltres els hi hem d'anar treient perquè pugui construir-se. Ell diu que té aquestes potencialitats perquè des de petits volen ser curiosos i volen conèixer tot, es qüestionen tot i de de petit té conciència del que sap i que vol saber, està presidposat a apendre, té necessitats d'estar amb els altres, ell es construeix a la vegada que construeix el món. Per si mateixos són positius, no tenen por, són solidaris i desitjosos i cadascú de nosaltres som únics i és un valor que hem de potenciar a l'escola.
C) Acció Ensenyar- Apendre
L'acció és la relació entre ensenyar i educar. Això és l'acte didàctic. És el procés ensenyar apendre. Té dos teories:
1r) Teoria consturctivista:
- autors: Ausubel, Vigostky i diu que el nen té uns coneixements previs.
Esquema del coneixement:
I per tant després de tot aquest procés tenim coneixements més complexos. El nen a partir de la seva experiència i ell apren amb lo més significatiu i per tant el seu paranentatge és més i millor.
D) Currículum
Prové de la paraula llatina i significa camí. És el conjunt d'objectius, competències bàsiques, continguts, metodologia i criteris d'avaluació que un nen ha d'assolir per finalitzar l'etapa educativa.
Tipus:
- Oberts: vol dir que hi han uns mínims que s'han d'assolir i pots arribar a moltíssimes més ( ex: Logse, LOE...).
- Tancats: no és contextualitza només pots arribar fins allà (època franquista).
1.5. Tipus d'educació
A) Formal: És aquella educació sistematitzada i organitzada, té com objectiu 1 títol acadèmic. Aquest tipus d'educació està legalment regulada i controlada.
centres. Així que trobem: centres privats, concertats, centres amb una part concertada i l'altra privada, i centres públics. Aquest model educatiu sorgeix en una conjunutura política molt determinada durant l'anomenada Transició política, que va comportar canvis importants en matèria educativa.
Resum
Tema II: Teories de L'educació
Índex
2.1 Teories premodernes
2.2 Teories modernes
2.3 Post modernitat
2.1 Teories premodernes
Diu que tot el passat és el millor i que s'ha de recuperar, el representant és l'escola tradicional.
Característiques
- L'educador és el centre de l'aprenentatge, té la màxima autoritat, és estricte, només hi ha una veritat
- El centre d'acció de l'educador és l'assignatura
- (^) Es defensa la disciplina heteronomia ( procés d'imitació de l'adult)
- Aprenentatge memorístic ( reproductor de coneixement, identitat i cultura, infant de Locke.)
- Dewey diu: " la vella educació es basa en la passivitat d'actituds, la manipulació mecànica dels infants i la uniformitat en el programa escolar i el mètode.
- Visió de que la infancia és una etapa de la vida que no té altre significació que la de ser preparatòria per l'adultesa, per l'home o la dona del futur.
- Es valoren els resultats finals, no el procés ni l'evolució
- El nen no pot expresar lliurement els seus pensaments
- Adoctrinament
- Càstigs físics i discriminació
2.2 Teories modernes
Els precursors de les teories contemporànies són:
**- Roseeau
- Pestalotzzi
- Fröbel
- Herbart**
Al segle XVIII, hi ha un canvi d'ordre social i l'origen d'un nou pensament, que podem qualificar com les primeres teories de la Modernitat pedagògica. Hi ha un trencament amb l'educació de l'escola tradicional on es prioritzava la memòria per sobre del coneixement.
- ROSSEAU
- És el pare de la pedagogia moderna, Neix a Ginebra al 1972
- És autodidacte i naturalista
l’animal hi ha una diferència específica fonamental: la llibertat. També es diferencien pel desig de millorar, per l’autoperfeccionament.
3.- Antropologia. L’home és bo per naturalesa és la societat qui el corromp. Rousseau es situa en una posició contraria a Hobbes ( homo homini lupus). El mal sorgeix amb la propietat privada (influència a Marx). La propietat privada va ser el resultat d’apartar-se l’home del seu estat primitiu, i és la causa de tots els mals: una vegada apareix la propietat es fa necessària l’aparició de l’estat.
4.- l’educació: l’Emili és una novel·la pedagògica. Explica com ha de ser el procés pedagògic segons el naturalisme, Dura crítica de l’educació dels infants fins aquell moment. Els seus cinc llibres mostren el desenvolupament de l’alumne des del naixement fins el matrimoni i la paternitat.
4.1.-En el llibre I es parla de l’etapa de l’educació infantil. És el moment del desenvolupament dels sentits i del contacte amb el món. En el llibre segon parla del moment en el qual el nen desenvoluparà les facultats sensibles i motores. L’infant actua segons els criteris de plaer i de dolor. Els dos puntals de l’educació han de ser la llibertat i l’educació negativa : «No ensenyar la virtut i la veritat sinó preservar el cor del vici i l’esperit de l’error». En aquesta etapa el nen encara no té activitat racional ni moral. Emili no llegirà cap llibre pel tal de no condicionar el seu ensenyament, el qual es basarà en l’experiència.
4.2.- En el llibre III parla de l’educació dels 12 als 15 anys. És el temps més preciós de la vida, el temps òptim per instruir-se i educar. Què s’ha d’estudiar? El criteri ha de ser la utilitat. No es tracta de saber-ho tot sinó de saber allò que és útil. El nen tot ho aprendrà en contacte amb la realitat. L’experiència és la font d’aprenentatge (observació directa dels fenòmens naturals, geografia, ciències...) Segueix criticant la lectura dels llibres. Només accepta el Robinson Crusoe de Daniel Defoe (1660-1731). El Robison no l’interessa des del punt de vista del retorn a la naturalesa sinó perquè explica les aventures d’un home sol que amb el seu treball satisfà les seves necessitats, una persona que aprèn a viure sense dependre dels altres
4.3.- En el llibre IV parla de l’educació dels 15 anys en endavant. És l’etapa més delicada de l’educació. Rousseau parla dels sentiments i de les passions. La passió més primitiva que neix amb l’home és l’amor a si mateix, que és la base de l’amor al proïsme i que no s’ha de confondre amb l’amor propi (egoisme)
4.4. - El llibre V està dedicat a l’educació de la dona: Sofia. L’home i la dona han de tenir una educació diferent, perquè la seva naturalesa i les seves obligacions són diferents. Sofia ha de ser educada per ser una bona muller i una bona mare, i haurà d’aprendre totes les feines pròpies del seu sexe.
- Final : L’ Emili no és un tractat de pedagogia i Rousseau no és un pedagog sinó un filòsof que reflexiona sobre l’educació. El punt de partida és la bondat de la naturalesa humana. L’infant no és un home petit sinó un ésser diferent al adult, amb identitat pròpia .No s’ha d’educar per l’home que serà demà sinó per l’infant que és avui. Aquesta és la revolució copernicana en educació. L’educació de l’infant ha de ser sobretot per observació i per experimentació. Cal que l’educador desperti interrogants i curiositat en els nens i nenes que els portin a pensar per ells mateixos. El millor llibre és el món. Aquest serà un principi bàsic de l’Escola Nova i de l’Escola Activa.
HERBART
Obra: Pedagogia general derivada del fi de l’educació. Assaig per un curs de pedagogia (1835).
Corrent: Pedagogia científica. Deixeble de Pestalozzi.
Idees importants:
Introdueix els primers conceptes d’organització pedagògica ( sistematitza la ciència pedagògica).
ETAPES ESCOLA NOVA
Es poden distingir tres períodes principals en el naixement i desenvolupament de l’Escola Nova o moviment renovada:
1.- 1.- De 1889 fins al 1900
És el període dels primers tempteigs com:
● Inici de l’Escola Nova. Obertura de les primeres escoles noves a França, Alemanya, Anglaterra. ● Primeres aportacions de Dewey a Xicago. La Universitary Elementary School, de 1896, primera escola experimental creada per John Dewey i adscrita a la seva càtedra de Pedagogia de la Universitat de Xicago. •1899 es funda una “Oficina Internacional d’Escoles Noves”.
2.- De 1900 al final de la Primera Guerra Mundial, el 1918.
● Al 1900 apareix el llibre de Dewey L’escola i la societat, aquest marca l’inici d’un període d’intensa recerca, construcció i formulació de les idees i teories de l’educació nova.
En aquesta època hi ha un canvi i transformació de les escoles com:
● Les escoles públiques de Munich.
● Escoles de treball de 1914 Georg Kerchensteiner: l’aprenentatge a través de la pròpia activitat i experiència.
● El 1907 s’obre a Roma la primera « Casa Bambini» dirigida per Maria Montessori.
●El 1907 es funda l’Êcole de l’Ermitage per Decroly, pedagog Belga.
● El 1909 Maria Montessori, escriu « El mètode de la pedagogia Científica aplicat a l’autoeducació infantil a la casa dels nens ».
● Estats Units, escoles Winnetka, el Pla Dalton.
● El mètode de projectes de Kilpatrik (inspirat per Dewey).
● A Europa afegir les escoles alemanyes com l’Odenwaldschele, creada per Paul Geheeb, concebuda com escola família estimuladora de la fraternitat i la cooperació, etc.
En aquesta època l’educació es veia amb cor de transformar el món, i els ideals de pau i concòrdia.
L’escola nova apareix com l'única opció capaç de donar resposta a aquestes formes de vida, presentant-se com a fonamentada en els principis psicobiològics i que proporciona el procés de desenvolupament individualment i social més adequat.
●Ed. No formal: L’escoltisme (per ànglès Robert Baden-Powel: ed. Global.
Les greus convulsions provocades per la depressió econòmica del 1929, el sorgiment de la dictadura stalinista, l'ascensió del feixisme Italià i Alemanya posaran en evidència la fragilitat del projecte pacifista de l’Escola Nova.
Els autors estan penjats al blink (carpeta compartida/ tríptics)
ESCOLA NOVA A CATALUNYA
Antecedent:
Francisco Giner
influències: Kant, Hegel, Shelling, Rousseau, Pestalozzi, Froebel.... 1967 és anomenat catedràtic de Filosofia del Dret i Dret Internacional a la Un. De Madrid 1876 ell i un grup de catedràtics són expulsats de la Universitat per defensar la llibertat de càtedra.
L’estat central les universitats i domina tot el sistema educatiu a nivell ideològic i de programes.
L’església té el dret de controlar el manteniment de la religió a les escoles privades o públiques i revisa els materials
Hi havia escoles públiques amb una situació molt pobra, escoles privades la majoria religioses per gent amb possibilitats econòmiques
Acadèmies de pis – les educadores solien ser dones amb una certa formació que s’ocupaven de guardar i ensenyar alguns coneixements , especialment per nenes.
Comencen a aparèixer les primeres escoles noves privades fomentades per la burgesia industrial
Escoles noves proletàries – Ferrer i Guàrdia-
L’escola sovint va lligada a la ideologia d’alguna tendència política.
Pedagogia MARXISTA: MAKARENKO (1888-1939)
És sens dubte, el pedagog soviètic i comunista de tots els temps (influència de Marx i Engels).
Context històric:prové de família obrera, viu durant la revolució bolxevic i quan Lening puja al poder
La seva pedagogia es basa en tres principis:
- Va en contra del capitalisme i defensa la col.lectivitat
- El treball social productiu
-La utilitat carismàtica del educador: per què pugui influir de manera directa al individu mitjançant els dos pasos anteriors, i així es pugui arribar al comunisme.
Les seves teories i pràctiques educatives estan molt lluny del individualisme i naturalisme rousseaunià.
- Per Makarenko la col.lectivitat és a la vegada un fi i un mitjà fonamentals de l’educació.
La col·lectivitat és per sobre de l’individu. L’educador no sols actua relacionant- se amb l’educand, sinó també organitzant el medi social on aquest es desenvolupa.
Les institucions que crea van ser considerades com experiències d’autogestió educativa (La Colònia Gorki: recull als nens orfes de la guerra bolxevic. Tracta el treball real i productiu i el que guanyenva a les arques de l'estat. Els nens s'educaven per què tinguessin coneixements per treballar i l'educand ha de fer un esforç per apendre i entendre a l'educador que s'esforça per què l'alumne el comprengui.)
- El treball és socialment productiu. El treball és fonamental. Es tracta d’un treball real i productiu.
Les institucions educatives dirigides per ell no sols s’autofinançaven sinó que tenien excedents que ingressaven a les arques de l’Estat.
Per Makarenko la potencialitat educativa del treball resideix en què es tracta d’una activitat veritablement productiva i amb sentit social.
La seva pedagogia és també la pedagogia de l’esforç, del cultiu de la força de voluntat i de la màxima exigència de l’educand.
El treball en col·lectivitat enriqueix l’individu. L’individu isolat, al marge de la societat, no té sentit ni valor. Educar-lo és integrar-lo en la societat. Educar és socialitzar. Diu que l’escola ha d’ésser una comunitat al servei de la producció real dels bens econòmics. Desaparèixen els mètodes lúdics i s’implanten els ergògics i la
