



























Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
sirve mucho mucho para las papa
Tipo: Resúmenes
1 / 35
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!




























Mentalitat africanista*. Professava un nacionalisme espanyol agressiu i excloent. Considerava les virtuts de l’exèrcit: jerarquia i disciplina, com a essència dels valors nacionals
Els enemics per a ell eren: liberals, maçons*, anarquistes, jueus, socialistes i comunistes (segons ell conspiraven contra Espanya). Per a ell Espanya s’identificava amb Castella i no admetia cap altra diferència nacional. Objectiu: eliminació identitats basca i catalana
Valorava negativament la democràcia i la separació de poders, perquè ho considerava alié a la tradició del país
Tenia forts sentiments catòlics reforçats per suport de l’Església al seu règim (que el va classificar de “croada”*). Es considerava a si mateix com a “salvador de la pàtria” escollit per Déu. Catolicisme i pàtria eren, per a ell , la mateixa cosa: nacionalcatolicisme
El nacionalisme espanyol agressiu del general Franco es basava en una interpretació heroica de la història d’Espanya com a destí imperial amb uns models a imitar: reis catòlics, “descobriment” d’ Amèrica, imperi dels Àustries…
Qualsevol crítica a la seva persona era considerada delicte. Volia romandre en el poder sense límits temporals amb l’excusa de “salvar el país” i redreçar-lo
1.2 Les característiques de la dictadura franquista
1.Dictadura personal per damunt de grups i estaments
2.Unipartidisme:* , prohibia amb la repressió qualsevol altre partit o sindicat que no fos La FET i de las JONS i el sindicat únic
3.Divisió permanent del país entre vencedors i vençuts
5.Versió del feixisme* a Espanya (sobretot els primers anys:
Diferències amb altres feixismes : partit únic menys fort, presència molt important del catolicisme i de l’exèrcit. No tenia principis racistes tan acusats tot i que malparlava dels jueus i parlava de raça
Submissió a un cabdill, repressió contra dissidents polítics, negació de llibertats bàsiques (reunió, expressió, associació)
Litúrgia* feixista: salutació, moviments de masses
Com va durar 30 anys, es va adaptar al llarg del temps al context internacional. Amb el temps, va suprimir aspectes externs cridaners (salutació feixista…) i al llarg del temps va adoptar un to de tolerància més aparent que real
basada en
La Segona Guerra Mundial (1939-1945)
L’aïllament internacional (1945-1950)
La Guerra Freda (1950-1959)
Inici de la Guerra: Espanya es declara neutral
1940: Franco passa a la no-bel·ligerància davant els triomfs d’Alemanya: l’ oberta simpatia per les potències de l’eix es manifesta de tres maneres:
Exportació de minerals a Alemanya: sobretot wolframi, per fabricar municions
Enviament de la División Azul: un grup de voluntaris, format sobretot per falangistes per lluitar al costat dels alemanys al front soviètic (1941-1943)
Adopció de signes externs feixistes
1942: Torna a la neutralitat, quan la guerra comença a anar malament per a les potències de l’Eix. Franco inicia contactes amb els països aliats
Franco crea noves institucions per donar imatge de règim democràtic (democràcia no real)
Crea les Corts = 424 procuradors escollits directament per Franco i l’altra meitat per alts càrrecs propers a Franco. No eren corts democràtiques perquè no controlaven l’acció del govern de Franco i aquest elaborava i aprovava directament les lleis sense comptar amb les corts.
Redacta el Fuero de los españoles: Simulacre de Constitució
Els anys 40 van ser anys de penúria econòmica per als espanyols com mostra aquest fragment de “Canciones para después de una Guerra” de Basílio Martin Entrevista Franco-Hitler aHendaya Patiño
Concessió de préstecs de la banca americana a Espanya
1950: L’ONU anul·la l’aïllament diplomàtic
1952: Espanya és admesa a la UNESCO
Conseqüencia: Espanya queda legitimada davant EEUU (màxima autoritat política i militar occidental) i el Vaticà
1955: Espanya és admesa a l’ONU 1959: Eisenhower visita Espanya
1958 Aprovació Ley Fundamental Principios Movimiento Estableix el Movimiento Nacional com a únic partit. Es basa en els principis falangistes → pàtria, família i religió Família, municipi i sindicat eren els únics sistemes de participació política
Accions que acaben amb l’aïllam ent
Inclusió dels tecnòcrates en el govern a partir de 1957. La falange perd influència
En aquesta etapa es produeix una modernització de la societat i de l’economia però sense canvis polítics importants. El franquisme tenia esperança en què l’ expansió econòmica supliria la manca de llibertats i la població no es rebelaria
Noves lleis
Ley de Prensa , propiciada per Manuel Fraga, ministre de Turisme(1966) Permetia llibertat de premsa i expressió però amb molts controls (censura)
Ley de Libertad Religiosa (1967), tolerava culte privat i públic d’altres religions. L’Estat continuava sent oficialment catòlic
Ley Orgànica del Estado (1966) Constitució Franquista) integrava, unia i modificava lleis anteriors. Tenia esperança en deixar-ho tot “atado i bien atado” Principals continguts: Aprovada en referèndum sense garanties ● Assegura la pervivència del règim i integra lleis anteriors ● Defineix Estat com a regne ● Fidelitat als principis del Movimiento ● Separació de Cap d’Estat i President de Govern (nou càrrec) ● Renova l’elecció d’⅓ de les Corts: es permet vot de caps de família i dones casades. No es poden presentar partits polítics. Escrutini sense vigilància
Franco, finalment, designa Joan Carles com a successor el 1969
El 600 fou el símbol del desenvolupament anys 60.
Persones de formació econòmica (tècnics), molts d’ells vinculars a l’Opus Dei
Es fa visible el deteriorament físic de Franco
Franco delega poders en l’almirrall Carrero Blanco , home de la seva confiança
Es produeix distanciament de l’ Església respecte al règim
L’ oposició al règim comença a mobilitzar-se (^) Té lloc el procés de Burgos (veure glossari, important)
es produeixen accions terroristes d’ETA i FRAP
Tensions entre 2 sector s enfrontats dins del règim I mmobilistes : volen mantenir l’ esperit del 18 de juliol del 36. Totalitarisme (falangistes)
Aperturistes : partidaris d’una democràcia limitada
Conseqüències: paràlisi política : només s’aprova Ley General d’Educación entre 1969 i 1973
Continua l’ expansió econòmica fins el 1973
A l’hora de desenvolupar la Ley Orgànica del Estado es produeix una contradicció entre mantenir els principis del Movimiento i obrir el sistema amb participació política i premsa lliure
Fet cabdal 1973 agreuja la paràlisi política: Carrero Blanco mor a causa d’un atemptat d’ETA
1974-1975: Carlos Arias Navarro es posa al front del govern de l’Estat. Tene lloc dos fenòmens:
Enduriment de la repressió: penes de mort Impotència política per solucionar els problemes del país (^) 1974 té lloc l’execució de Puig Antich, amb un judici sense garanties després d’un tiroteig confús en què morí un policia. 1975 Execució de militants d’ETA i FRAP per Imatge de Salvador Puig Antich consell de Guerra sumarísim
Carlos Arias Navarro
Onada de protestes a Europa contra les execucions
Dues lleis van legitimar la repressió
Ley de Responsabilidades Políticas (1939)
Ley de Represión de la Masonería y el Comunismo (1940)
Delictes polítics havien de ser sotmesos a jurisdicció militar
Principals líders polítics, sindicals i culturals marxaren a l’exili. Mil·lers de ciutadans més també ho fan. Es concentren en camps d’ exiliats a Argelers (França)
Milers de persones empresonades per les seves idees polítiques
Més de 10.000 persones afusellades a Catalunya i País Valencià
Encara el 1963 Afusellen el comunista José Grimau en un judici sense garanties per presumptes delictes durant la guerra. El 1963 es crea el TOP (Tribunal de Orden Público) , tribunal no militar per jutjar delictes polítics, com el procés 1001 contra dirigents de la il·legal CCOO. Els tribunals militars seguirien jutjant els delictes terroristes
Ampliació (llegeix el text)
També es produí un terror fred contra funcionaris, professors, gent de la cultura, que eren denunciats, per part de delators, de no ser adeptes al règim
Els funcionaris davant tribunals havien de demostrar la seva innocència sense saber el motiu de l’acusació: era una aberració i arbitrarietat jurídica.
Es produiren depuracions: acomiadaments i trasllats forçosos de funcionaris i empleats públics. Mestres i professors d’universitat van ser traslladats a altres regions d’Espanya a causa de la seva ideologia
Tingué lloc una repressió cultural
tenia com a objectiu imposar els valors dels vencedors a través de
els llibres de text on s’enaltia desmesuradament el general Franco,només es propagaven valors conservadors i catòlics i es tergiversava la història
S’eliminen els avenços en la legislació matrimonial de l’època republicana. Secció femenina de la Falange se n’ocupava de fomentar la ideologia
Visualitza el video
procés
La repressió s’atenua amb els temps (anys
Moltes persones no renuncien a l’ús de la llengua en ple franquisme
Es produeix la resistència de personatges importants de la cultura catalana: Lluís Millet (president de l’Orfeo català) , Maurici Serrahima i editors com Josep M. Cruzet, impulsor dels premis de literatura catalana de la Nit de Santa Llúcia.
Van preparar activitats clandestines en llengua catalana i van aprofitar qualsevol escletxa per publicar llibres en català
L’ aprovació llei de premsa 1966 permet publicacions en llengua catalana
Peró continuen multes i prohibicions a través de la censura
Josep M. Cruzet, fundador de l’editorial Selecta