Matemáticas aplicadas , Resúmenes de Matemáticas Aplicadas

¡Descarga Matemáticas aplicadas y más Resúmenes en PDF de Matemáticas Aplicadas solo en Docsity!

EL FRANQUISME: EVOLUCIÓ POLÍTICA

Cronologia del franquisme

El llarg període franquista s’inicia el

1939 i finalitza el 1975 amb la mort

del dictador.

També s’acostuma a dividir el

franquisme en dues etapes:

● 1a etapa, de 1939 a 1959

● 2a etapa, de 1959 a 1975

1. La naturalesa i els suports del règim franquista.

1.1 Pensament

polític del general

Franco

Mentalitat africanista*. Professava un nacionalisme espanyol agressiu i excloent. Considerava les virtuts de l’exèrcit: jerarquia i disciplina, com a essència dels valors nacionals

Els enemics per a ell eren: liberals, maçons*, anarquistes, jueus, socialistes i comunistes (segons ell conspiraven contra Espanya). Per a ell Espanya s’identificava amb Castella i no admetia cap altra diferència nacional. Objectiu: eliminació identitats basca i catalana

Valorava negativament la democràcia i la separació de poders, perquè ho considerava alié a la tradició del país

Tenia forts sentiments catòlics reforçats per suport de l’Església al seu règim (que el va classificar de “croada”*). Es considerava a si mateix com a “salvador de la pàtria” escollit per Déu. Catolicisme i pàtria eren, per a ell , la mateixa cosa: nacionalcatolicisme

El nacionalisme espanyol agressiu del general Franco es basava en una interpretació heroica de la història d’Espanya com a destí imperial amb uns models a imitar: reis catòlics, “descobriment” d’ Amèrica, imperi dels Àustries…

Qualsevol crítica a la seva persona era considerada delicte. Volia romandre en el poder sense límits temporals amb l’excusa de “salvar el país” i redreçar-lo

1. La naturalesa i els suports del règim franquista

1.2 Les característiques de la dictadura franquista

1.Dictadura personal per damunt de grups i estaments

2.Unipartidisme:* , prohibia amb la repressió qualsevol altre partit o sindicat que no fos La FET i de las JONS i el sindicat únic

3.Divisió permanent del país entre vencedors i vençuts

5.Versió del feixisme* a Espanya (sobretot els primers anys:

4. Estat totalitari* i antidemocràtic.

Diferències amb altres feixismes : partit únic menys fort, presència molt important del catolicisme i de l’exèrcit. No tenia principis racistes tan acusats tot i que malparlava dels jueus i parlava de raça

Submissió a un cabdill, repressió contra dissidents polítics, negació de llibertats bàsiques (reunió, expressió, associació)

Litúrgia* feixista: salutació, moviments de masses

Com va durar 30 anys, es va adaptar al llarg del temps al context internacional. Amb el temps, va suprimir aspectes externs cridaners (salutació feixista…) i al llarg del temps va adoptar un to de tolerància més aparent que real

basada en

2. El procés d’institucionalització

Etapes del

règim

franquista

Fase totalitària

(1939-1959) : retrocès

econòmic, involució

ideològica* i duresa de

la repressió

Fase tecnocràtica

modernització de

l’economia i la societat

Fase de descomposició

del règim (1969-1975):

mobilització de l’oposició

al règim

La Segona Guerra Mundial (1939-1945)

L’aïllament internacional (1945-1950)

La Guerra Freda (1950-1959)

1a Etapa

2a Etapa

2.1 La fase totalitària (1939-1945)

La Segona Guerra

Mundial: 1939-

condiciona la política

interior del règim

Inici de la Guerra: Espanya es declara neutral

1940: Franco passa a la no-bel·ligerància davant els triomfs d’Alemanya: l’ oberta simpatia per les potències de l’eix es manifesta de tres maneres:

Exportació de minerals a Alemanya: sobretot wolframi, per fabricar municions

Enviament de la División Azul: un grup de voluntaris, format sobretot per falangistes per lluitar al costat dels alemanys al front soviètic (1941-1943)

Adopció de signes externs feixistes

1942: Torna a la neutralitat, quan la guerra comença a anar malament per a les potències de l’Eix. Franco inicia contactes amb els països aliats

Franco crea noves institucions per donar imatge de règim democràtic (democràcia no real)

Crea les Corts = 424 procuradors escollits directament per Franco i l’altra meitat per alts càrrecs propers a Franco. No eren corts democràtiques perquè no controlaven l’acció del govern de Franco i aquest elaborava i aprovava directament les lleis sense comptar amb les corts.

Redacta el Fuero de los españoles: Simulacre de Constitució

Els anys 40 van ser anys de penúria econòmica per als espanyols com mostra aquest fragment de “Canciones para después de una Guerra” de Basílio Martin Entrevista Franco-Hitler aHendaya Patiño

2.1 La fase totalitària (1939-1959)

C. La Guerra Freda

(1950-1959) Tensió

entre EEUU i la URSS

(comunista)

L’anticomunisme de

Franco i la situació

estratègica d’Espanya li

proporcionava un alt valor

militar. EEUU canvia la

seva actitud cap el règim

franquista i acaba amb el

seu aïllament

Concessió de préstecs de la banca americana a Espanya

1950: L’ONU anul·la l’aïllament diplomàtic

1952: Espanya és admesa a la UNESCO

1953. Es signa el Pacte de Madrid entre Espanya i EEUU, segons el qual es creen bases militars d’EEUU a Espanya a canvi d’ajut económic. El mateix any, el Vaticà signa el concordat amb Espanya

Conseqüencia: Espanya queda legitimada davant EEUU (màxima autoritat política i militar occidental) i el Vaticà

1955: Espanya és admesa a l’ONU 1959: Eisenhower visita Espanya

1958 Aprovació Ley Fundamental Principios Movimiento Estableix el Movimiento Nacional com a únic partit. Es basa en els principis falangistes → pàtria, família i religió Família, municipi i sindicat eren els únics sistemes de participació política

Accions que acaben amb l’aïllam ent

2.2 2a etapa (1959-1975): fase tecnocràtica (1959-1969)

Característiques

Inclusió dels tecnòcrates en el govern a partir de 1957. La falange perd influència

En aquesta etapa es produeix una modernització de la societat i de l’economia però sense canvis polítics importants. El franquisme tenia esperança en què l’ expansió econòmica supliria la manca de llibertats i la població no es rebelaria

Noves lleis

Ley de Prensa , propiciada per Manuel Fraga, ministre de Turisme(1966) Permetia llibertat de premsa i expressió però amb molts controls (censura)

Ley de Libertad Religiosa (1967), tolerava culte privat i públic d’altres religions. L’Estat continuava sent oficialment catòlic

Ley Orgànica del Estado (1966) Constitució Franquista) integrava, unia i modificava lleis anteriors. Tenia esperança en deixar-ho tot “atado i bien atado” Principals continguts: Aprovada en referèndum sense garanties ● Assegura la pervivència del règim i integra lleis anteriors ● Defineix Estat com a regne ● Fidelitat als principis del Movimiento ● Separació de Cap d’Estat i President de Govern (nou càrrec) ● Renova l’elecció d’⅓ de les Corts: es permet vot de caps de família i dones casades. No es poden presentar partits polítics. Escrutini sense vigilància

Franco, finalment, designa Joan Carles com a successor el 1969

El 600 fou el símbol del desenvolupament anys 60.

Persones de formació econòmica (tècnics), molts d’ells vinculars a l’Opus Dei

2.3 2a etapa. Fase descomposició del règim (1969-1975)

Característiques

d’aquesta etapa

final

Es fa visible el deteriorament físic de Franco

Franco delega poders en l’almirrall Carrero Blanco , home de la seva confiança

Es produeix distanciament de l’ Església respecte al règim

L’ oposició al règim comença a mobilitzar-se (^) Té lloc el procés de Burgos (veure glossari, important)

es produeixen accions terroristes d’ETA i FRAP

Tensions entre 2 sector s enfrontats dins del règim I mmobilistes : volen mantenir l’ esperit del 18 de juliol del 36. Totalitarisme (falangistes)

Aperturistes : partidaris d’una democràcia limitada

Conseqüències: paràlisi política : només s’aprova Ley General d’Educación entre 1969 i 1973

Continua l’ expansió econòmica fins el 1973

2.3 La fase de descomposició del règim (1969-1975)

Característiques

(continuació)

A l’hora de desenvolupar la Ley Orgànica del Estado es produeix una contradicció entre mantenir els principis del Movimiento i obrir el sistema amb participació política i premsa lliure

Fet cabdal 1973 agreuja la paràlisi política: Carrero Blanco mor a causa d’un atemptat d’ETA

1974-1975: Carlos Arias Navarro es posa al front del govern de l’Estat. Tene lloc dos fenòmens:

Enduriment de la repressió: penes de mort Impotència política per solucionar els problemes del país (^) 1974 té lloc l’execució de Puig Antich, amb un judici sense garanties després d’un tiroteig confús en què morí un policia. 1975 Execució de militants d’ETA i FRAP per Imatge de Salvador Puig Antich consell de Guerra sumarísim

Carlos Arias Navarro

Onada de protestes a Europa contra les execucions

3.1 La repressió política, social i cultural

Dues lleis van legitimar la repressió

Ley de Responsabilidades Políticas (1939)

Ley de Represión de la Masonería y el Comunismo (1940)

Delictes polítics havien de ser sotmesos a jurisdicció militar

Repressió entre 1939 i

Principals líders polítics, sindicals i culturals marxaren a l’exili. Mil·lers de ciutadans més també ho fan. Es concentren en camps d’ exiliats a Argelers (França)

Milers de persones empresonades per les seves idees polítiques

Més de 10.000 persones afusellades a Catalunya i País Valencià

Encara el 1963 Afusellen el comunista José Grimau en un judici sense garanties per presumptes delictes durant la guerra. El 1963 es crea el TOP (Tribunal de Orden Público) , tribunal no militar per jutjar delictes polítics, com el procés 1001 contra dirigents de la il·legal CCOO. Els tribunals militars seguirien jutjant els delictes terroristes

Ampliació (llegeix el text)

3.1 La repressió política, social i cultural

També es produí un terror fred contra funcionaris, professors, gent de la cultura, que eren denunciats, per part de delators, de no ser adeptes al règim

Els funcionaris davant tribunals havien de demostrar la seva innocència sense saber el motiu de l’acusació: era una aberració i arbitrarietat jurídica.

Es produiren depuracions: acomiadaments i trasllats forçosos de funcionaris i empleats públics. Mestres i professors d’universitat van ser traslladats a altres regions d’Espanya a causa de la seva ideologia

Tingué lloc una repressió cultural

tenia com a objectiu imposar els valors dels vencedors a través de

els llibres de text on s’enaltia desmesuradament el general Franco,només es propagaven valors conservadors i catòlics i es tergiversava la història

Pel que fa a la

condició femenina

S’eliminen els avenços en la legislació matrimonial de l’època republicana. Secció femenina de la Falange se n’ocupava de fomentar la ideologia

Es potenciava la submissió

de la dona a l’home. La

seva funció principal era

dedicació als fills i a la llar

Visualitza el video

3.2 L’intent de genocidi cultural a Catalunya

Acte més emblemàtic de

la Repressió franquista a

Catalunya

L’afusellament de

Lluís Companys el

15 d’octubre de 1940

És detingut a França per la

policia política Alemanya

després de l’ocupació nazi i

lliurat a les autoritats

franquistes

S’aplica un judici sumaríssim i

fou cínicament condemnat a mort

per rebel·lió militar

procés

https://beteve.cat/va-passar-aqui/va

-passar-aqui-lhome-que-va-conduir

-companys-cap-a-la-mort/

3.2 L’intent de genocidi cultural a Catalunya

La repressió s’atenua amb els temps (anys

60. per la resistència de molts catalans i catalanes

Moltes persones no renuncien a l’ús de la llengua en ple franquisme

Es produeix la resistència de personatges importants de la cultura catalana: Lluís Millet (president de l’Orfeo català) , Maurici Serrahima i editors com Josep M. Cruzet, impulsor dels premis de literatura catalana de la Nit de Santa Llúcia.

Van preparar activitats clandestines en llengua catalana i van aprofitar qualsevol escletxa per publicar llibres en català

L’ aprovació llei de premsa 1966 permet publicacions en llengua catalana

Peró continuen multes i prohibicions a través de la censura

Josep M. Cruzet, fundador de l’editorial Selecta