



Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Asignatura: Fisiologia i Regulació del Desenvolupament Vegetal, Profesor: roser tolra, Carrera: Biologia, Universidad: UAB
Tipo: Apuntes
1 / 6
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!




17.Setembre.2013.
La planta ha de tenir un mecanisme de regulació molt fi de l’auxina El nivell d’hormona en planta ha d’estar molt regulat. En el moment en que hi ha interacció hormona-receptor, comença l’activitat. El receptor ha de ser sensible a l’auxina. El nivell d’hormona s’ha de mantenir regulat i constant. 3 maneres de mantenir el nivell d’hormona: o Inhibició síntesi hormona- o Inactivació metabòlica hormona. o Transport des del lloc de síntesi al lloc d’acció. S’inhibeix el transport. A partir d’aquí el nivell d’hormona podrà tenir biosíntesi i import o export que correspondrà el transport. L’auxina va ser difícil de trobar. Es va trobar que tenia una estructura indòlica amb un grup carboxil final i un grup amino. El precursor d’aquesta auxina es va pensar que podria ser també de naturalesa indòlica com per exemple el triptòfan. El fet de que provingués del triptòfan que és un compost del metabolisme primari que està únicament dedicat a la síntesi de proteïnes, sempre ha provocat la controvèrsia de si l’auxina prové o no d’aquest triptòfan. Però, de fet, en les plantes existeixen vàries rutes biosintètiques de l’AIA. Fins fa poc s’assenyalaven unes rutes depenents del triptòfan però s’ha demostrat la possibilitat de que es formi AIA per altres vies depenents d’aquest aminoàcid. La transformació del triptòfan en AIA poden dur- la a terme microorganismes i, fins i tot, es pot produir AIA mitjançant la oxidació del triptòfan en presència de peroxidases i radicals lliures. Dins aquesta controvèrsia hi ha diverses hipòtesis. Existeixen 4 possibles rutes de síntesi de l’auxina en diversos tipus d’organismes: o Ruta 1: síntesi d’auxina que trobarem en eucariotes. Primer es dóna una transferència d’un grup amino, descarboxilació d’un grup aldehid i finalment una oxidació.
o Ruta 2: Poàcies (i alcaloides). Primer una descarboxilació, llavors una desaminació i finalment una oxidació fins a AIA. o Ruta 3: Brassicàcies (i glucosinolats). Primer es dóna una peroxidació però no se sap l’enzim i després un trencament d’indolacetoaldozima i llavors una nitrificació. Les brassicàcies en concret, passarien des del triptòfan a formar intermediaris glucosinolats els quals donarien lloc finalment a AIA. Els glucosinolats són molècules que intervenen en la defensa de la planta i donen una olor fètida i gust amargant. o Ruta 4: Procariotes (més concretament en plantes modificades genèticament). Es crea primer un compost que és una acetamida (Indolacetamida) que finalment serà trencat per formar l’AIA. Nosaltres tenim el triptòfan com a aminoàcid que és el precursor de l’AIA. Si es treballa amb mutants es treballa amb l’enzim triptòfan sintetasa que ens passa des del precursor del triptòfan a l’aminoàcid triptòfan. El triptòfan en lloc de disminuir el nivell en planta, augmenta. Degut a això es proposa una via de síntesi alternativa per l’auxina en el cas de que no hi hagi triptòfan. En aquest cas el precursor de l’AIA seria l’indolglicerolfosfat. Aquest ens donaria tant indol-3-pirúvic que ràpidament es transformaria a AIA i també ens dóna indol-3-acetonitril. Aquest AIA provinent del indol-3-pirúvic ens donaria conjugats d’AIA, és a dir, auxina lligada a altres molècules. L’indol-3-acètic podria donar també lloca indol-3-butíric (AIB) que pot actuar com a auxina però l’activitat completa d’aquesta molècula està en dubte. Així doncs, el triptòfan si és el precursor de l’auxina però no és l’únic. La concentració de l’auxina en les plantes pot regular-se no només per la seva taxa de síntesis i la velocitat de transport cap i des de l’òrgan que es consideri, sinó pels mecanismes de inactivació; de fet, està clarament demostrat que l’AIA és inactivat fàcilment per quasi tots els teixits vegetals. A vegades, la inactivació de l’AIA es pot aconseguir mitjançant la conjugació d’aquest àcid amb altres molècules que poden ser sucres o aminoàcids. Si el nivell d’hormona auxina va augmentant, això li pot provocar problemes a la planta amb el cal mantenir el nivell de l’hormona en un nivell que no li produeixi toxicitat. Si hi ha massa input d’auxina, la planta necessita degrada-la.
també l’activitat de l’AIA-oxidasa de manera que hi ha una relació inversa entre la taxa de creixement i el contingut d’AIA-oxidasa en diversos òrgans. Per últim, en les arrels hi ha molt poc AIA mentre que hi ha valors molt alts d’activitat d’AIA-oxidasa però encara avui, no s’ha pogut demostrar la importància fisiològica d’aquestes correlacions. La inhibició de la descarboxilació es pot produït per manganès o fenols. El nivell d’hormona en cèl·lula té diversos tipus de regulació: a nivell de transport per import o export. A nivell de síntesi per incrementar i a nivell d’oxidacions o degradacions per disminuir. També les conjugacions que són lligaments de la molècula que fan que la molècula pugui estar disponible. Disminució del pool cel·lular hormona: o Inactivació (conjugació) o Oxidació (degradació). o Transport (exportació). Increment del pool cel·lular de la hormona: o Biosíntesi (de novo). o Transport (importació). o Activació (des de conjugació). Una mateixa hormona pot regular més d’una funció. Les auxines tenen diverses característiques: o Tenen una estructura indòlica. o En planta és de l’ordre de 0-100 μg/kg Pes fresc. o Tenen un transport polar unidireccional basipètal (part aèrea) o acropètal en arrel. o Les seves funcions fisiològiques bàsiques són: Estímul del creixement. Estímul de la dominància apical: les plantes creixen amunt i un àpex domina la resta. L’auxina potencia el creixement d’un dels àpex i inhibeix la resta de gemmes axil·lars. Si el dominant desaparegués, tots els laterals tirarien per ser el nou dominant fins que hi hagués un nou àpex dominant. Estímul de tropismes: moviments de la planta (el més bàsic és el de que la planta es mogui cap a la llum).
Estímul de cicatrització de ferides. Estímul de la rizogènesi: promou la formació de l’arrel. Estímul del creixement del fruit. Inhibició abscissió de fulles i fruits: inhibeix el fenomen de la caiguda de les fulles i els fruits perquè bàsicament l’auxina és un potenciador de material. Qualsevol fulla o fruit, abans de caure forma una banda de cèl·lules toves que cediran al pes de la fulla i el fruit. L’auxina precisament inhibeix la formació d’aquesta banda de cèl·lules toves. o En elevades concentracions poden funcionar com a herbicides ja que inhibeixen la dominància apical i també el creixement general de la planta. Per ser un component auxínic cal que hi hagi un requeriment estructural que va ser proposat per Thimman i que correspon a una distància entre la càrrega positiva de la molècula i la càrrega negativa de la molècula i aquesta distància ha de ser de 0,5nm. Si la molècula no presenta aquesta distància entre ambdues càrregues, aquesta molècula no tindrà activitat auxínica. Si la té, si que presentarà aquesta activitat auxínica. 19.Setembre.
Increment d’auxina al citosol: o Biosíntesi. o Hidròlisi dels conjugats. o Difusió. o Lligada a un transportador. Descens d’auxina al citosol: o Conjugació. o Oxidació. o Eflux Un cop dins al citosol: o Transducció de senyals des del receptor extern directament o El pool d’auxina inicia la transducció de senyals en cascada cap al nucli. Dins el nucli es dóna el senyal per a l’expressió de gens: