Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


TEMA 16: TERMOPERIODISME, Apuntes de Fisiología

Asignatura: Fisiologia i Regulació del Desenvolupament Vegetal, Profesor: roser tolra, Carrera: Biologia, Universidad: UAB

Tipo: Apuntes

2013/2014

Subido el 09/10/2014

alba_sm5603
alba_sm5603 🇪🇸

4.4

(177)

43 documentos

1 / 5

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
1
TEMA 16: TERMOPERIODISME.
14.Novembre.2013.
Depèn directament de la temperatura.
Es defineix sempre en funció del fotoperíode.
El termoperíode és la variació de la temperatura que un efecte clarament
notable sobre el desenvolupament de la planta. La variació pot ser anual, diària i
aperiòdica.
El termoperíode ve definit per dos grans sectors:
o Termofase +: període més càlid de la variació.
o Termofase -: període més fred de la variació.
Per termoperiodisme entenem la reacció de les plantes a la variació anual, diària
o aperiòdica de la temperatura segons la resposta vegetal a la
termoperiodicitat anual, diària o aperiòdica, parlarem de termoperiodisme anual,
termoperiodisme diari o termoperiodisme aperiòdic.
Termoperiodisme anual parlem d’aquella resposta de les plantes a les variacions
de temperatures que es donen durant l’any. Hi ha un cas concret que és la
introducció d’espècies fora del seu llor d’origen les quals es veuran molt
afectades per aquest termoperiodisme l’èxit o fracàs de les introduccions
d’espècies exòtiques depèn en gran mesura de la similitud o no entre les
condicions termoperiòdiques anuals de les regions d¡origen i de les regions on
s’intentarà cultivar-les.
Termoperiodisme diari: Went en l’any 1914 va demostrar la influència de la
variació diària de la temperatura en la floració i la fructificació. Per induït
aquests processos reproductius és necessari un refredament a 18ºC.
o En el cas del tomàquet, una temperatura constant de 26ºC durant tot el
dia, el tomàquet creixerà però no tindrà la capacitat ni de florir ni de
fructificar després.
o En el cas del blat, la termofase negativa durant el període diari durant
l’etapa juvenil. té una acció favorable per una bona formació de l’espiga.
o En el cas de la pomera Red delicious, el descens nocturn de la
temperatura afavoreix a la intensitat del color vermell.
La variació de la temperatura té una gran influència sobre el desenvolupament.
pf3
pf4
pf5

Vista previa parcial del texto

¡Descarga TEMA 16: TERMOPERIODISME y más Apuntes en PDF de Fisiología solo en Docsity!

TEMA 16: TERMOPERIODISME.

14.Novembre.2013.

 Depèn directament de la temperatura.  Es defineix sempre en funció del fotoperíode.  El termoperíode és la variació de la temperatura que té un efecte clarament notable sobre el desenvolupament de la planta. La variació pot ser anual, diària i aperiòdica.  El termoperíode ve definit per dos grans sectors: o Termofase +: període més càlid de la variació. o Termofase -: període més fred de la variació.  Per termoperiodisme entenem la reacció de les plantes a la variació anual, diària o aperiòdica de la temperatura  segons la resposta vegetal a la termoperiodicitat anual, diària o aperiòdica, parlarem de termoperiodisme anual, termoperiodisme diari o termoperiodisme aperiòdic.  Termoperiodisme anual parlem d’aquella resposta de les plantes a les variacions de temperatures que es donen durant l’any. Hi ha un cas concret que és la introducció d’espècies fora del seu llor d’origen les quals es veuran molt afectades per aquest termoperiodisme  l’èxit o fracàs de les introduccions d’espècies exòtiques depèn en gran mesura de la similitud o no entre les condicions termoperiòdiques anuals de les regions d¡origen i de les regions on s’intentarà cultivar-les.  Termoperiodisme diari: Went en l’any 1914 va demostrar la influència de la variació diària de la temperatura en la floració i la fructificació. Per induït aquests processos reproductius és necessari un refredament a 18ºC. o En el cas del tomàquet, una temperatura constant de 26ºC durant tot el dia, el tomàquet creixerà però no tindrà la capacitat ni de florir ni de fructificar després. o En el cas del blat, la termofase negativa durant el període diari durant l’etapa juvenil. té una acció favorable per una bona formació de l’espiga. o En el cas de la pomera Red delicious , el descens nocturn de la temperatura afavoreix a la intensitat del color vermell.  La variació de la temperatura té una gran influència sobre el desenvolupament.

 Termoperiodisme aperiòdic o asincrònic: fa referència a la reacció de certes espècies vegetals front al comportament aperiòdic de la temperatura. La temperatura té un valor màxim a l’any i després baixa fins a un valor mínim. Si això es produeix de manera irregular parlarem de temperatura aperiòdica o asincrònica.. o L’ametller té un periodisme asincrònic. Per a ell, un cert número de dies amb temperatures anormalment elevades aconsegueix que floreixi prematurament en plena època hivernal. Aquesta floració segurament serà danyada a posteriori per les baixes temperatures dels dies següents. o En el cas de l’avellaner, les baixes temperatures de principi d’hivern satisfan els requeriments dels aments masculins que floreixen i poden arribar a produir pol·len abans d’estar receptius els estigmes de la flor femenina, que requereix més durada de baixes temperatures  esterilitat permanent en àrees de temperatures asincròniques.  En un principi en una planta, la temperatura de les fulles, tiges, flors i fruits, etc que estan fora del sòl, tendiran a igualar la de l’aire que les envolta mentre que la temperatura d’arrels i altres òrgans subterranis tendiran a igualar la temperatura del sòl en el que es trobin.  La temperatura de l’òrgan exposat a la radiació solar és directament proporcional a la intensitat de la radiació incident (Ri) i a la capacitat d’absorció de la radiació (Ca). Així doncs, serà inversament proporcional al pes de la unitat de superfície (PS) i al calor específic  sempre s’escalfaran més aquells òrgans que reben la insolació directa en les èpoques de l’any de màxima intensitat de radiació i els que absorbeixin més la radiació.  L’albedo és la relació entre l’energia lluminosa reflexada per una superfície i l’energia absorbida. o Els òrgans amb un albedo baix (color fosc) en la vegetació  reflecteixen poc perquè absorbeixen més radiació i s’escalfaran més. o Els òrgans amb un albedo alt (color clar) en la vegetació  reflecteixen molt la radiació perquè absorbeixen poca radiació i, per tant, s’escalfaran menys.  Exemples:

 Blanquejat dels troncs: es fa perquè reflexin molt la llum i no notin tant el canvi tant brusc de temperatura.  Evitar oscil·lacions de la Tº de l’escorça (abric).  La temperatura exerceix una acció sobre les funcions de la planta: o Germinació: cada espècie presenta una temperatura per sota de la qual no germina  a aquest valor se l’anomena Zero de Germinació (quasi sempre és un valor més baix que el Zero de Creixement). La germinació és lenta en temperatures properes al zero de germinació. Si es mantenen les temperatures properes al zero de germinació el que succeeix és que germinen les llavors i es consumeixen totes les substàncies de reserva de manera que la planta morirà  la temperatura baixa i, per tant, la planta no podrà dur a terme la fotosíntesi la qual cosa es tradueix en que la planta no podrà acumular noves substàncies de reserva. Si hi ha un increment de temperatura, s’escurça el temps des de la sembra i fins que neix la planta. El període serà el mínim  és a dir, l’òptim. o Respiració: és l’oxidació de substrats orgànics (sucres, greixos, àcids orgànics, etc) per l’activitat de les cèl·lules vives per a obtenir energia i produir CO 2 i H 2 O (una petita part és reutilitzada en altres processos metabòlics). De l’energia alliberada, la majoria es desprèn en forma de calor. L’activitat respiratòria és baixa amb temperatures baixes i augmenta a mesura que augmenta la temperatura fins a un màxim. A partir dels 30- 50º disminueix l’activitat respiratòria i entren en joc tota una sèrie d’enzims enzimàtics que es veuen danyats i, per tant, es veuen danyades algunes de les cèl·lules vegetals o Fotosíntesis: en condicions de llum normals i contingut en CO2 normal, s’ha comprovat que a mesura que augment ala temperatura, augmenta l’activitat fotosintètica però fins a un màxim que és als 25-30ºC a partir dels quals comencen a veure’s afectats alguns sistemes enzimàtics. La temperatura màxima on s’obté la màxima activitat fotosintètica possible, correspon a elevats nivells d’il·luminació. En condicions de baixa intensitat lumínica, es redueix també la temperatura en la qual es produeix l’òptim fotosintètic.