Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


TEMA 6: ETILÈ, Apuntes de Fisiología

Asignatura: Fisiologia i Regulació del Desenvolupament Vegetal, Profesor: roser tolra, Carrera: Biologia, Universidad: UAB

Tipo: Apuntes

2012/2013

Subido el 30/09/2013

alba_sm5603
alba_sm5603 🇪🇸

4.4

(177)

43 documentos

1 / 6

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
1
TEMA 6: ETILÈ
30.Setembre.2013
L’etilè és una hormona molt abundant en plantes i que no és líquida sinó gasosa.
Wiesner, l’any 1878 observa que les tiges crescudes a la foscor ho feien en sentit
horitzontal, és a dir, dins la planta hi havia quelcom que la feia créixer així
moviment de geotropisme.
Molish, l’any 1884 observa que el gas de l’enllumenat dels carrers i el seu fum
provocaven també aquesta resposta geotròpica de les arrels.
Neljubow, l’any 1901 demostra que en el gas de l’enllumenat hi havia etilè i
acetilè i és l’etilè el que provoca els canvis en els tropismes l’etilè provoca
una disminució del creixement longitudinal, un augment del creixement radial i
un canvi de gravitropisme.
Cousins l’any 1910 observa que el transport de taronges madures fa madurar els
plàtans ell parla de que això ha de ser provocat per una substància volàtil i
ràpidament es pensa en l’etilè.
Gane, l’any 1934 és el primer en dir que aquest compost és un component
natural i gasós però fins als anys 60 no es va poder detectar aquest component i
finalment es va detectar mitjançant tècniques cromatogràfiques.
L’etilè és una hormona gasosa a temperatures fisiològiques és una hormona
diferent.
L’etilè és un hidrocarbur amb un doble enllaç al mig que és activador del
creixement i es troba molt lligat a situacions d’estrès.
Tot i que els mètodes biològics ens diuen si hi ha o no etilè, no serveixen per a
quantificar el compost. Pot utilitzar-se, amb les degudes precaucions bioassajos
basats en la resposta triple de Neljubow, en l’acceleració de l’abscissió de
pecíols o fins i tot en la induccde l’epinàstia de les fulles. Tot i això, per a
poder realitzar anàlisis quantitatius, s’ha de recórrer a mètodes físics, essent
sempre el més utilitzat la cromatografia de gasos sempre i quan es disposi de
procediments adequats per a recollir el gas.
Es troba en un nivell elevat en òrgans madurs i en senescència (50-100 nl / g·h
vers els 0.1 nl / g·h en adult).
pf3
pf4
pf5

Vista previa parcial del texto

¡Descarga TEMA 6: ETILÈ y más Apuntes en PDF de Fisiología solo en Docsity!

TEMA 6: ETILÈ

30.Setembre.

 L’etilè és una hormona molt abundant en plantes i que no és líquida sinó gasosa.  Wiesner, l’any 1878 observa que les tiges crescudes a la foscor ho feien en sentit horitzontal, és a dir, dins la planta hi havia quelcom que la feia créixer així  moviment de geotropisme.  Molish, l’any 1884 observa que el gas de l’enllumenat dels carrers i el seu fum provocaven també aquesta resposta geotròpica de les arrels.  Neljubow, l’any 1901 demostra que en el gas de l’enllumenat hi havia etilè i acetilè i és l’etilè el que provoca els canvis en els tropismes  l’etilè provoca una disminució del creixement longitudinal, un augment del creixement radial i un canvi de gravitropisme.  Cousins l’any 1910 observa que el transport de taronges madures fa madurar els plàtans  ell parla de que això ha de ser provocat per una substància volàtil i ràpidament es pensa en l’etilè.  Gane, l’any 1934 és el primer en dir que aquest compost és un component natural i gasós però fins als anys 60 no es va poder detectar aquest component i finalment es va detectar mitjançant tècniques cromatogràfiques.  L’etilè és una hormona gasosa a temperatures fisiològiques  és una hormona diferent.  L’etilè és un hidrocarbur amb un doble enllaç al mig que és activador del creixement i es troba molt lligat a situacions d’estrès.  Tot i que els mètodes biològics ens diuen si hi ha o no etilè, no serveixen per a quantificar el compost. Pot utilitzar-se, amb les degudes precaucions bioassajos basats en la resposta triple de Neljubow, en l’acceleració de l’abscissió de pecíols o fins i tot en la inducció de l’epinàstia de les fulles. Tot i això, per a poder realitzar anàlisis quantitatius, s’ha de recórrer a mètodes físics, essent sempre el més utilitzat la cromatografia de gasos sempre i quan es disposi de procediments adequats per a recollir el gas.  Es troba en un nivell elevat en òrgans madurs i en senescència (50-100 nl / g·h vers els 0.1 nl / g·h en adult).

 L’etilè es troba molt present en l’expansió foliar però disminueix quan la fulla és adulta i ja no creix. També es troba present en els pètals de flors pansides i en arrel però poc nivell.  Presència de l’etilè en fruits: o Fruits climatèrics: fort pic d’etilè. La maduració es dispara. o Fruits no climatèrics: poc augment d’etilè en la maduració.  En les fulles, l’etilè es produeix en grans quantitats durant el període d’expansió i disminueix a nivells molt baixos un cop assolit el màxim desenvolupament. Igualment com en el cas dels fruits, les fulles poden dividir-se en 2 grups: o Les que produeixen molt d’etilè en la seva senescència. o Les que pràcticament no tenen un augment d’etilè en relació a la fulla madura.  En àpex de tiges i a concentracions de 0.1 parts per milió o superiors, l’etilè inhibeix la divisió cel·lular la qual cosa explica el seu paper d’inhibidor del creixement. Per contra, existeixen certs teixits la divisió dels quals és estimulada per l’auxina, com pot ser la formació d’arrels adventícies en les que l’etilè no causa cap efecte. Això ens indica que l’etilè pot influir de forma diferent sobre diverses cèl·lules i teixits.  L’etilè es transporta per difusió a través dels espais intercel·lulars igual que el CO 2 , O 2 i H 2 O.  L’etilè és sintetitzat en arrel i difon fàcilment fins al lloc d’acció. Actuarà lluny del seu punt de síntesi, en la part aèrea de la planta bàsicament. És doncs una hormona que actua a distància i fins i tot pot actuar en plantes veïnes.  Els canvis morfològics associats amb l’activitat de l’etilè, poden deure’s a que aquest actua sobre la divisió cel·lular, l’expansió cel·lular i el transport d’auxina.  Per saber que hi ha etilè, s’ha hagut de treballar amb substàncies anàlogues estructurals (acetilè, propilè, etc.) observant-se que cap d’ells és tant actiu com l’etilè.  Perquè l’etilè tingui activitat biològica cal que compleixi els següents requeriments: o Cal que sigui una molècula insaturada i millor amb doble enllaç que amb triple enllaç (l’etilè tindrà major activitat que l’acetilè). o Com més curta sigui la cadena més activitat tindrà.

 Hi ha diversos compostos com els oxoacètics (AOA  àcid aminooxoacètic) que inhibeixen l’enzim ACC-sintasa de manera que no es deixarà que es formi ACC i per tant, de retruc, tampoc etilè.  L’ACC-oxidasa és un enzim molt complex dins la planta i es troba influenciat per molts factors. o És un enzim molt làbil, és a dir, és un enzim que es perd fàcilment, perd l’activitat fàcilment. o L’activitat d’aquest enzim és estimulada per un augment de la concentració de CO 2 i de CO 3 H-^ en el medi de la reacció. Tot i que no es coneix el mecanisme d’acció, s’ha vist que el CO 2 és un activador especial de l’enzim degut a que l’eliminació d’aquest diòxid de carboni anul·la totalment l’activitat de l’ACC-oxidasa. o Es un enzim que trobem associat a membrana plasmàtica i que ràpidament s’inactiva. La falta d’O 2 no deixa que l’enzim actuï i les sals de cobalt, la llum i altes temperatures inhibeixen la seva activitat  L’etilè és un gran sensor de les condicions externes de la planta. Si hi ha condicions d’estrès, l’etilè puja i baixa l’ACC.  L’ACC sintasa és també un enzim que es troba en molt baixos nivells i que és molt inestable, la qual cosa fa difícil la seva purificació. Sempre que es detecta un augment de la producció d’etilè ja sigui per maduració, senescència, estrès o ferides, això va acompanyat d’un augment d’aquest enzim.  L’activitat d’aquesta ACC-sintasa és també regulada per auxines que indueixen la seva síntesis, citoquinines les quals estimulen la síntesi d’ACC-sintasa induïda per auxines o, per contra, també és regulada negativament per l’àcid abscísic que causa un efecte inhibidor de l’estimulació produïda per les auxines. També el propi etilè pot estimular o inhibir l’activitat de l’ACC-sintasa dependent dels teixits i de la concentració d’etilè en els mateixos.  L’etilè pot ser inactivat per conjugació amb malonat donant lloc a MACC (malonilaminopropanocarboxílic). Malgrat tot, no se sap si aquesta conjugació és reversible però es pensa que si que ho és i sembla que és un mecanisme d’emmagatzemat d’ACC que podrà ser alliberat quan calgui però no està clara la reversibilitat.

 L’etilè es degrada per oxidació a etilenglicol, oxàlic i CO 2. Es pot perdre en forma de gas cap a l’exterior. Tot i això no coneixem bé el seu modus operandi.  Existeixen 3 antagonistes de l’etilè de gra interès que poden aplicar-se exògenament i inhibir l’acció del mateix i aquests antagonistes han estat utilitzats com a test de diagnòstic per estudiar l’acció de l’etilè. Aquests 3 antagonistes són: o El CO 2 el qual impedeix o retarda la resposta de l’etilè quan aquest es troba en concentracions baixes (inferiors a 1 μl). Tot i que no es coneix molt bé el seu mecanisme d’acció sembla ser que actua com a competidor pel lloc d’unió de l’etilè amb el receptor. o El segon inhibidor és l’ió Ag+^ que inhibeix l’acció de l’etilè en gran varietat de respostes i es fa servir comercialment per allargar la vida de les flors tallades. Es creu que actua interferint la unió de l’etilè amb el seu receptor. o Per últim diverses olefines com el cis -butè o el 1-metilciclopropè inhibeixen l’acció de l’etilè de forma competitiva per unir-se al mateix receptor. Aquestes olefines, en ser volàtils, difonen ràpidament i són molt útils per conèixer l’acció de l’etilè i per caracteritzar els llocs d’unió del mateix ja que competeixen amb ell pel mateix lloc d’acció formant un complex olefina-receptor que impedeix l’accés de l’etilè.  Les característiques de l’etilè són les següents: o Estructura d’hidrocarbur de doble enllaç que és un gas en condicions fisiològiques. o En plantes el trobem en ordres molt variables fins a 100 nl / g·h. o Transport per difusió a través d’espais intercel·lulars. Difon fàcilment. o Se sintetitza en arrel i es manifesten els efectes en part aèrea. Actua a distància i fins i tot sobre plantes veïnes. o Les funcions fisiològiques bàsiques que fa són:  Estimula l’inducció de la floració però només en certes plantes.  Estimula l’epinàstia de fulles que és el decaïment que mostren aquestes fulles quan estan sotmeses en condicions d’estrès. Decau la seva aparença però la fulla no cau. El decaïment és degut a l’acumulació de l’etilè en la part més gran del pecíol cosa que fa