1
TEMA 6: ETILÈ
30.Setembre.2013
L’etilè és una hormona molt abundant en plantes i que no és líquida sinó gasosa.
Wiesner, l’any 1878 observa que les tiges crescudes a la foscor ho feien en sentit
horitzontal, és a dir, dins la planta hi havia quelcom que la feia créixer així
moviment de geotropisme.
Molish, l’any 1884 observa que el gas de l’enllumenat dels carrers i el seu fum
provocaven també aquesta resposta geotròpica de les arrels.
Neljubow, l’any 1901 demostra que en el gas de l’enllumenat hi havia etilè i
acetilè i és l’etilè el que provoca els canvis en els tropismes l’etilè provoca
una disminució del creixement longitudinal, un augment del creixement radial i
un canvi de gravitropisme.
Cousins l’any 1910 observa que el transport de taronges madures fa madurar els
plàtans ell parla de que això ha de ser provocat per una substància volàtil i
ràpidament es pensa en l’etilè.
Gane, l’any 1934 és el primer en dir que aquest compost és un component
natural i gasós però fins als anys 60 no es va poder detectar aquest component i
finalment es va detectar mitjançant tècniques cromatogràfiques.
L’etilè és una hormona gasosa a temperatures fisiològiques és una hormona
diferent.
L’etilè és un hidrocarbur amb un doble enllaç al mig que és activador del
creixement i es troba molt lligat a situacions d’estrès.
Tot i que els mètodes biològics ens diuen si hi ha o no etilè, no serveixen per a
quantificar el compost. Pot utilitzar-se, amb les degudes precaucions bioassajos
basats en la resposta triple de Neljubow, en l’acceleració de l’abscissió de
pecíols o fins i tot en la inducció de l’epinàstia de les fulles. Tot i això, per a
poder realitzar anàlisis quantitatius, s’ha de recórrer a mètodes físics, essent
sempre el més utilitzat la cromatografia de gasos sempre i quan es disposi de
procediments adequats per a recollir el gas.
Es troba en un nivell elevat en òrgans madurs i en senescència (50-100 nl / g·h
vers els 0.1 nl / g·h en adult).
