¡Descarga tema1 y más Apuntes en PDF de Fisiología solo en Docsity!
El creixement vegetal és bastant diferent que l’animal. Des del moment en que la planta es forma fins que es mor esta en constant canvi. Això suposa moltes reaccions i regulacions perquè tingui lloc correctament. Hi trobem organismes unicel·lulars ( Chlorella ) fins a multicel·lular (angiospermes).
Característiques generals del creixement:
- El creixement de les plantes és indeterminat (no s’atura) i indefinit.
- El creixement està molt localitzat a uns llocs: cèl·lules meristemàtiques.
- Hi ha divisió i extensió cel·lular. La cèl·lula té dos processos. Això la diferencia de l’animal. El creixement es dóna els dos conceptes, pel de divisió i expansió de la cèl·lula.
Com són les cèl·lules meristemàtiques :
- Són molt petites i poc vacuolitzades. La seva funció es la de creixement, NO la de reserva i emmagatzematge.
- S’expandeix per la formació d’un gran espai, que anomenem vacúol , que és el que dóna el potencial necessari per expandir-se. Aquest s’encarrega de fer entrar aigua i donar la turgència a la cèl·lula. El potencial hídric (format per 4 components) és el que fa el joc de suport a la planta. Si una cèl·lula està plena d’aigua i aquesta empeny les parets aquesta cèl·lula suportarà el que empenyi, fa de suport a la planta. Si la força desapareix la cèl·lula es xafa i no suporta el vegetal. Necessitem les cèl·lules vegetals sempre plenes d’aigua. Que està repartida al citoplasma i també a aquest vacúol.
CONCEPTES:
- Creixement : parlem d’un increment de mida irreversible. Valor quantitatiu.
- Diferenciació : canvis que permeten que una cel d’un model específic passi a ser d’una altra, és a dir, canvis que permeten que es diferenciï d’aquest model anterior. Té un valor qualitatiu.
- Desenvolupament : està format per aquest dos conceptes a la vegada: diferenciació + creixement.
Si a aquesta especialització cal formar un òrgan parlem de morfogènesi , que s’ha de sumar al desenvolupament. Estudia l’origen d’una forma determinada a qualsevol nivell.
Per tant DESENVOLUPAMENT: creixement + diferenciació + morfogènesi.
Com es mesura el creixement? Hi ha molts mètodes:
- Per longitud : quan la planta és adulta i ja no s’allarga és poc útil. És una mesura bona en fases inicials.
- Per diàmetre : molt utilitzat en arbres però poc útil per veure el creixement d’una planta herbàcia.
- Per número de cèl·lules : bo per cultius en vitro però no per plantes.
- Per quantitat de proteïnes : útil perquè indica un increment en massa, si està creixent més proteïnes té.
- Pel DNA : indica si el creixement és per divisió (no augmenta el DNA) o expansió (sí que augmenta). No seria un bon paràmetre
- Per el pes de la planta : pes sec és més específic: treure l’aigua i mesurar la resta que queda.
Sigui quin sigui el mètode el que obtenim és una mesura de la variació del creixement en funció del temps Taxa de creixement. Si aquesta variació la referim a un punt d partida tenim el creixement relatiu. Si a aquest hi afegim el temps obtenim la TAXA DE CREIXEMENT RELATIU. La TCR és la que els fisiòlegs calculen i utilitzen. És el que ens interessa a nivell de fisiologia. És la que es representa en cobres de creixement.
Aquesta representació gràfica té un resultat de una tendència sigmoïdal, que la dividim en tres grans etapes:
- Fase còncava – fase de latència o logarítmica
- Punt inflexió – fase lineal
- Fase convexa – fase de caiguda de creixement
J. von Sachs pressuposa una corba ideal, però les variacions poden ser moltes.
Cada una de les parts es correspon a una equació matemàtica.
No hi ha cap fórmula matemàtica que pugui seguir el creixement vegetal complet, és imprevisible No es pot preveure com evolucionarà el creixement del vegetal.
Les plantes amb pinyol tenen una corba una mica diferent, ho fa en dues sigmoides.
Sobre la hipòtesi de Sachs, Robertson va dir que hi havia un factor que influïa en que aquesta tendència fos així, l’EDAT:
- Fase 1 : no hi ha gaires zones meristemàtiques i la incorporació de MO des de la fotosíntesi és petita.
- Fase 2 : augmenta molt el creix, perquè augmenta la massa i superfície i el potencial i velocitat del creixement augmenten.
- El AIA (auxina) s’uneix a un receptor de membrana específic (a la membrana plasmàtica)
- El complex AIA - receptor interacciona amb altres lligands i comença una cadena d processos bioquímics.
- Les bombes de protons de la MP s’activen i acidifiquen la paret cel·lular i la debiliten.
- S’estimula la síntesi i secreció dels components de la paret.
- Proteïnes reguladores migren del citosol al nucli.
- Aquestes proteïnes s’uneixen a llocs reguladors en gens específics, estimulant la transcripció.
- La traducció dels ARNm regulats per auxina donen proteïnes que intervenen al creixement cel·lular. És el procés que s’engega perquè es pugui donar aquest debilitament. Si es dóna però no hi ha pressió interna no farem res, necessiten que mentre això passa a l’interior cel·lular pugi el nombre de soluts i baixi el potencial hídric i, per tant, entri aigua, que pressiona la paret cel·lular, que en el moment en que cedeix s’expandeix.
Aquests tres processos es donen de manera simultània. I també es dóna l’entrada d’aigua. Necessitem bàsicament 3 coses:
- Que arribi l’auxina
- Que es trobi amb el receptor
- I que baixi el potencial hídric per tal de que entri aigua.
Aquestes substàncies que fan baixar el potencial hídric provenen del trencament de molècules, per enzims de trencament estimulats per la unió de l’auxina a la proteïna G (receptor), que trenquen fosfolípids i altres substàncies que fan que baixi el potencial hídric.
FALTA esquema
Aquests enzims (expansines, XET, glucanases) es veuen estimulats per la presència de protons, aquests enzims fan moure l’estructura. Quan s’ha estès la paret ràpidament, es torna a fer rígida.
Necessitem tot un seguit de processos que es donin bàsicament alhora.
Les auxines tenen un doble efecte:
- A curt termini, ràpid, per la hipòtesi àcida.
- A llarg termini, degut a la regulació que fan sobre l’expressió dels gens. Hi ha unes proteïnes reguladores que s’insereixen al DNA i aquest és el segon efecte. Una regulació de l‘expressió gènica.
Aquesta auxina regula l’expressió de gens de creixement, produeix l’expressió de diferents gens específics implicats al creixement cel·lular. Afecta a l’etapa de la transcripció.
