¡Descarga Memòria de Pràctiques y más Ejercicios en PDF de Ciencias de la Educación solo en Docsity!
Índex de continguts
- a.1. Observació del centre.............................................................................................................. A. MEMÒRIA
- Descripció de l’escola................................................................................................................
- Documents vertebradors del centre de caràcter oficial..............................................................
- El Projecte Educatiu de Centre...............................................................................................
- El Projecte Curricular de Centre...........................................................................................
- El Reglament de Règim Intern.............................................................................................
- El Pla Anual..........................................................................................................................
- La Memòria Anual...............................................................................................................
- El Projecte Lingüístic...........................................................................................................
- Altres recursos pedagògics de l’escola.....................................................................................
- Coordinació docent..................................................................................................................
- a.2. Primera aula.......................................................................................................................
- Organització i ús de l’espai de l’aula...................................................................................
- Organització i ús del temps a l’aula.....................................................................................
- Organització i ús dels materials didàctics presents a l’aula.................................................
- Planificació, desenvolupament i avaluació de la Programació d’Aula................................
- a.3. Segona aula........................................................................................................................
- Organització i gestió del grup classe....................................................................................
- Organització del grup - classe a l’aula.................................................................................
- Organització i ús de l’espai de l’aula...................................................................................
- Organització i ús del temps a l’aula.....................................................................................
- Organització i ús dels materials didàctics presents a l’aula.................................................
- Planificació, desenvolupament i avaluació de la programació d’aula.................................
- a.4. Valoració global de l’experiència de pràctiques................................................................
- b.1. Introducció............................................................................................................................ B. UNITAT DE PROGRAMACIÓ
- Justificació del tema que s’ha triat...........................................................................................
- Metodologia que s’utilitza........................................................................................................
- Temporització...........................................................................................................................
- b.2. Graella amb els objectius i els continguts.............................................................................
- b.3. Desenvolupament de cada sessió..........................................................................................
- b.4. Avaluació...............................................................................................................................
- Graella d’avaluació..................................................................................................................
- Comentari de la graella............................................................................................................
A. MEMÒRIA
a.1. Observació del centre
Descripció de l’escola
L’escola on realitzo les pràctiques és l’Escola Camí del Mig de Mataró (Camí del Mig, 1-3, 08302 Mataró). El telèfon és el 937995652. Mataró és la capital del Maresme, i l’escola està situada al barri del Pla d’en Boet.
Encara que en el nom hi conserva la paraula “Escola”, és un centre de titularitat pública, un CEIP des del 1978. L’escola ofereix places d’Infantil i de Primària, i a ambdues etapes hi ha dues línies. A l’escola hi entre 25 i 28 alumnes per classe i el nombre de professors a Primària és el següent: 2 especialistes d’Educació Especial, 1 especialista d’Aula d’Acollida, dos especialistes d’Educació Física, tres d’Anglès i un/a tutor/a per a cada classe (12 tutors). Després també hi ha la directora, la secretària i la cap d’estudis, que participen en algun taller o que fan classes de Llengua Castellana a un o dos grups. Per tant, el total de docents al centre és de 21 mestres.
El barri del Pla d’en Boet és un barri que, al llarg de la història de Mataró, ha estat format per immigrants. Aquest va ser un dels barris que va créixer amb l’arribada d’immigració procedent d’Andalusia i altres comunitats autònomes als anys 60. Actualment podríem dir que la població procedent d’Andalusia i Extremadura hi té molta presència, juntament amb els habitants procedents d’altres països com la Xina, Mali, Senegal, Gàmbia i Equador.1 Per tant, a l’escola hi ha diversitat de cultures i procedències. A més a més, l’escola té matrícula viva i rep estudiants al llarg del curs, cosa que, tal com ens ha explicat la directora del centre, comporta dificultats i reptes en el desenvolupament dels cursos perquè, a més d’afegir un nou alumne a una classe que ja està més plena del que tocaria, la majoria d’alumnat que arriba no coneix ni el català ni el castellà. A pesar de tenir Aula d’Acollida, la mestra a càrrec de l’alumnat nouvingut no dóna l’abast ja que a part de les hores destinades a l’acollida ha de fer desdoblaments de grups de Primària i és Coordinadora de Cicle.
El nivell socioeconòmic de les famílies és mitjà – baix i les llengües presents a l’escola són el castellà, el català, el xinès, l’àrab...
1 Per a més concreció, consulteu els quadres extrets de l’Informe de Població de l’Ajuntament de Mataró als Annexos.
és incorporar les famílies nouvingudes a la vida escolar. Es reuneixen cada dimecres en el marc de l’activitat Fem un cafè per a conèixer-se, anar a fer una visita, assistir a una conferència, realitzar un taller... Realment, durant l’estada a l’escola, he pogut observar com pares i mares participaven activament i mostraven interès per les festes celebrades (la Castanyada, Nadal...).
Tots aquests òrgans de govern i participació es troben representats al Consell Escolar, que es reuneix un cop per trimestre amb la finalitat de debatre algun tema que preocupa. Al Consell hi assisteixen representants de l’Equip de Monitors, pares i mares, mestres, l’Equip Directiu, el personal no docent i personal responsable de les Activitats Extraescolars i Serveis (MAES).
Tal com he esmentat més amunt, el Professorat de Primària està integrat per 12 tutors ( per classe), dues mestres d’Educació Especial, dos d’Educació Física, una mestra d’Aula d’Acollida i tres mestres d’Anglès. Els especialistes d’Educació Especial, la mestra d’Aula d’Acollida i una de les mestres d’Anglès s’encarreguen de fer els desdoblaments i el suport a l’aula a part de realitzar les hores pròpies de la seva especialitat. En una de les classes de sisè hi ha tutoria compartida (un dels tutors és especialista d’Educació Física i l’altra fa Anglès).
Així, de les 30 hores que formen la jornada setmanal d’un mestre o d’una mestra, 23 es destinen a fer classe i, de les 7 restants, 2h són per a reunions de nivell, 1h per al grup de treball, 1h per a les entrevistes a les famílies, 1h per a treball personal i 2h per a les reunions de Cicle. Aquestes hores són sempre insuficients per la feina que s’ha de fer a l’escola i moltes vegades he tingut la sensació que es perd el temps organitzant i discutint sobre coses que no són de vital importància i que es deixen de banda altres temes. A les reunions de Cicle Superior he pogut veure com, el dia que l’encarregat de l’equip d’aprenentatge cooperatiu intervenia per a explicar les mesures que s’haurien d’aplicar a classe, alguns i algunes mestres fugien d’estudi perquè no els interessava el tema i intentaven discutir sobre temes com a on era un cert tipus de material o com s’havia de decorar el vestíbul. Crec que les sessions on algú que forma part d’un Grup de Treball ha d’intervenir per informar i formar a la resta de companys i companyes haurien de ser més llargues i s’haurien d’acabar prenent decisions pragmàtiques i pràctiques sobre el tema.
La directora ens va comentar que la plantilla de mestres no és gaire estable des que van canviar els horaris escolars i van incorporar-hi la sisena hora. Això va provocar que entressin molts interins, que hi haguessin reduccions de jornada... Cada any canvia entre un 25 i un 30% de la plantilla. Tot i així, va destacar que la plantilla que té plaça fixa i gran part de la que no en té és molt compromesa amb les activitats del centre. Intenten ajudar les persones que arriben cada any, però se’ls fa molt difícil com a conseqüència del gran percentatge de canvis que s’hi donen.
Tenen tres especialistes d’Anglès perquè desenvolupen un Pla Experimental de Llengües Estrangeres (PELE) amb el compromís de desdoblar els grups a l’hora d’Anglès a tota la Primària. Això, en principi, ha d’haver provocat una millora en el nivell d’anglès de l’alumnat que va començar fa tres anys. Tot i així aquest canvi no l’he pogut copsar. L’alumnat hauria millorat el seu anglès si a l’escola, com a centre, hagués potenciat la llengua estrangera en tots els àmbits (posant cartells i decoracions en anglès, utilitzant algunes paraules) tal com estava previst en el projecte. El problema ha sigut que aquest projecte no s’ha desenvolupat com calia i, a més, una de les mestres especialistes no duu a terme una acció educativa adequada. Parla en català a totes les seves classes.
La llengua d’ús habitual del Professorat és el català (a la sala de mestres també es parla en català). Pel que fa a la formació, el Centre té un Pla de Formació de Centre. Es tracta d’un acord intern del claustre i es va dissenyar amb tres anys vista. Van seguir un procés de detecció dels temes que els preocupaven. Aquest és l’últim any que el duen a terme i han descobert que les necessitats han canviat. Enguany realitzen un taller de pissarres digitals de 10 hores (el qual crec que no és una prioritat en aquest centre, sinó que seria més interessant realitzar algun curs relacionat amb la gestió de la diversitat cultural, lingüística i de necessitats a dins de l’aula) i també tenen tres grups d’autoformació relacionats amb els grups de treball explicats més amunt. Les persones que integren cada grup de treball busquen informació i llegeixen sobre els temes, els discuteixen, van a conferències i xerrades sobre els tres àmbits... i després ho exporten a la resta de Professorat en el marc de les reunions de Cicle (que com he comentat abans, queden curtes).
Penso que en aquesta escola hi falta compromís a l’hora de desenvolupar certes idees i projectes. Hi ha mestres que es jubilen l’any següent o d’aquí a poc i que ja no
hora que els d’Infantil no fan), activitats extraescolars de 5 a 6.30 de la tarda i Menjadors de 12 a 3 (per Infantil) i de 1 a 3 (per a Primària).
Les activitats extraescolars que s’ofereixen en la franja de 5 a dos quarts de 7 del vespre són: teatre, Piscina, Patinatge, Manualitats, Cuina, Handbol, Esports Variats i Música. En canvi, durant els serveis de permanències (acollida matinal i migdies) no hi ha cap activitat programada. És una hora “lliure” en què els nens i nenes juguen i fan el que volen. Al matí no s’inclou l’esmorzar, han hagut de menjar abans, a casa.
Pel que fa al Menjador, dinen tots en un torn ja que últimament hi ha molts nens i nenes que s’han desapuntat. A l’escola tenen una cuina ben equipada, tot i que els serveixen el dinar ja precuinat i el conserven en mobles tèrmics. Hi ha diferents frigorífics i disponibilitat per a fer menús especials en cas que algú es trobi malament. També es fan menús per a celíacs, musulmans, al·lèrgics...
Els pares i mares reben un menú cada mes amb els àpats del que es farà, per tal de facilitar que equilibrin la dieta (ja que no fan cap proposta de sopars). Des d’Educació Infantil fins a Primer, aquests informes són diaris.
Les activitats que es fan a Menjador són ludoteca, joc guiat o petits tallers de manualitats. Tot i així, les nenes i els nens sempre tenen l’opció de sortir al pati i jugar lliurement. Els divendres sempre es fa joc lliure ja que s’hi queden molts més alumnes (la majoria de mares i pares fan jornada intensiva i deixen els seus fills a l’escola). Els monitors encarregats de desenvolupar les activitats i tenir cura dels infants durant el Menjador són quatre: un per a Educació Infantil, un per a Cicle Inicial i dos per a Cicle Mitjà i Superior. Cada dia es queden a dinar, aproximadament, 90 nens i nenes.
El conserge i el personal de neteja els contracta l’Ajuntament. El conserge treballa a l’escola de 8 a 1 del migdia i de 3 a 6 de la tarda. El conserge s’encarrega del manteniment general de l’escola, a part d’obrir i tancar i altres tasques més rutinàries.
Pel que fa a l’infraestructura, és un edifici que va ser dissenyat com a escola. L’ala on hi ha la sala de mestres actualment era la casa del conserge. Consta de dos edificis: un per a Primària i un per a Infantil, separats pels patis que envolten ambdós edificis. Ens centrarem en el de Primària.
És un edifici rectangular de tres plantes, amb un gran celobert. Els passadissos de l’escola són circulars i donen al celobert, és a dir, tenen una part de “balcó” des del qual, si mirem avall, veiem el vestíbul. Això fa que sigui un lloc molt airejat (encara que el celobert és cobert, hi ha molt de corrent d’aire) i difícil d’escalfar a l’hivern. Està situat en un espai molt obert, de tal manera que també hi toca molt el sol. A l’estiu hi deu fer molta calor perquè totes les aules tenen finestres a través de les quals hi toca el sol durant gairebé tot el dia. La il·luminació és natural, encara que sovint han d’abaixar les persianes perquè el sol molesta l’alumnat i mantenen els fluorescents encesos durant tot el dia. L’edifici és gran i hi ha suficient espai per a tothom, però a pesar d’això han d’anar amb molt de compte a l’hora de pujar i baixar escales, ja que és molt fàcil que s’hi produeixin aglomeracions.
Un altre aspecte a comentar són les barreres arquitectòniques. Per començar, no hi ha ascensor i tot són escales. Tot i així, es veu que fa un parell d’anys tenien un alumne amb cadira de rodes i el pujaven a coll.
Els equipaments de què consta l’escola són els següents:
- Biblioteca: està disponible per a l’ús dels mestres a l’hora de biblioteca d’aula, però gairebé mai la utilitzen. La fan servir per a treure’n els llibres de la biblioteca d’aula.
- Aula de Ciències – TIC: hi van, sobretot, quan necessiten fer alguna classe amb projector ja que és un dels únics llocs de tota l’escola que n’hi ha.
- Aula d’Informàtica: consta d’un seguit d’ordinadors. La utilitzen per a fer-hi activitats amb JClic i per a escriure-hi textos a l’ordinador. Alguna vegada també pot servir per a buscar informació a través d’Internet.
- Aula d’idiomes (aula d’Anglès): només un grup dels tres grups d’Anglès que hi ha per nivell té l’oportunitat d’anar-hi durant tot un curs. L’aula d’idiomes està organitzada de tal manera que les taules formen una U, cosa que facilita la intervenció dels alumnes i el diàleg amb el control de la mestra, que sempre es fixa en la pronunciació i expressió orals. A més, les parets estan decorades amb cartells que contenen expressions en anglès, vocabulari, pòsters referents a la cultura anglesa...
- (^) Aula de Música: hi fan les classes de Música tots els cursos de Primària. Hi ha un piano, un equip de música i altres instruments com ara xilòfons. Els fan servir
L’escola es defineix com a escola catalana, activa, no autoritària, amb valors democràtics com la solidaritat i el respecte i que parteix del treball en equip per a gestionar el centre i per a dur a terme activitats a l’aula. També és laïca.
Encara que l’escola es defineixi com a catalana, a l’hora del pati els nens i nenes parlen en castellà i els pocs que parlen en català, canvien al castellà. No es duu a terme cap acció per tal de garantir que els nens i nenes que parlen en català mantinguin la llengua. No s’inculca la idea que si et parlen en castellà pots respondre en català, i així es continua propagant el model diglòssic. A dins de les aules, en canvi, sí que s’exigeix que es parli en català i tot el Professorat exerceix en aquesta llengua.
Segons aquest document, a l’aula s’empraran metodologies diverses per atendre a la diversitat de l’alumnat i els diferents ritmes d’aprenentatge, com ara: activitats obertes amb diferents graus de dificultat, projectes, aprenentatge cooperatiu, activitats amb ajudes visuals i d’altre tipus d’ajudes facilitades...
En el dia a dia, podem veure com aquests principis s’apliquen a la majoria d’aules però, en canvi, hi ha certs membres de l’equip docent que divergeixen de les idees del centre i que no apliquen aquests principis, sobretot pel que fa a l’aprenentatge cooperatiu. A més a més, a les dues aules on he sigut fent pràctiques, s’utilitza molt el llibre de text, on les activitats no són obertes ni tenen diferents graus de dificultat. I, en general, tothom ha de fer el mateix independentment del ritme d’aprenentatge. En canvi, a l’horari dels diferents cursos hi ha estipulades una sèrie d’hores en les quals el grup es desdobla per a poder atendre millor a cada alumne/a. També hi ha Racons i tallers per a facilitar aquest tractament.
El treball dels continguts es planteja de manera més aviat interdisciplinar. Això està escrit en el Projecte però no es duu a terme a la realitat. Hi ha un horari marcat per àrees i costa molt que arribin a interrelacionar-se continguts diferents.
També es fa una assignatura de Filosofia per potenciar les estratègies d’escoltar, parlar, llegir i escriure (raonar i pensar). Aquesta assignatura és desenvolupada o no depèn del tutor/a del grup classe. Hi ha certa tendència a no seguir el programa establert i acordat i a utilitzar l’hora per a fer altres tasques.
Les mesures a prendre davant d’un alumne amb NEE es poden dividir en dos subgrups: aquelles que s’han de prendre en les adaptacions no significatives i aquelles pròpies de les adaptacions significatives (ACI).
Dins del primer subgrup hi tenim mesures com adaptar les activitats, augmentar la quantitat d’ajut, ajustar la metodologia i els criteris d’avaluació. En els Annexos hi adjunto un dossier del Departament d’Orientació i Suport (DOS) d’Atenció a la Diversitat.
Pel que fa al segon subgrup, les ACI, s’apliquen quan l’alumne no pot seguir els continguts fonamentals de la programació de Cicle a pesar dels canvis duts a terme pertanyents a les mesures no significatives. Les mesures a prendre amb les ACIS són: adaptació d’objectius; suport a l’aula; atenció individualitzada i/o en petit grup a l’Aula d’E.E.; visites de l’EAP, del CREDA, del CDIAP, del CSMIJ, dels Serveis Socials... També s’estableix tot un procés de coordinació interna en el mateix centre per a la preparació dels materials, el seguiment i avaluació d’alumnes, la coordinació dels recursos humans i la temporització de les actuacions.
La participació i el compromís de l’escola amb les famílies s’estableix a partir de les vessants educativa (tenir els mateixos valors democràtics, potenciar l’autonomia i la llibertat responsable), gestora (òrgans de govern i tasques d’organització i funcionament), curricular (participar en la planificació i desenvolupament del currículum), de control social i d’interiorització del projecte Educatiu de Centre.
Ara bé, no veig que al centre hi hagi una participació de les famílies pel que fa a la planificació i desenvolupament del currículum, ja que aquestes decisions es prenen en les reunions del Claustre on només hi assisteix el Professorat. Tampoc hi ha cap activitat on els pares i mares participin activament, com podrien ser tallers o hores en què les famílies intervinguessin en les activitats escolars o extraescolars directament.
En conclusió, el document és poc accessible ja que és molt extens i no n’hi ha cap versió reduïda. Si em poso al lloc d’una persona que ve a fer una substitució de poques setmanes, dubto que se l’arribi a llegir. No és un document que es faci servir gaire sovint pel que he pogut veure a les reunions de Cicle que he assistit.
dret i deure d’estudi dels companys i companyes; tenir cura i portar al dia l’agenda; tenir cura i portar cada dia l’equipament necessari i considerat imprescindible per a la realització de cada activitat. Un dels punts que més he observat és la importància que atorguen a la puntualitat, ja que si un nen o nena arriba tard se’l renya severament.
Pel que fa a la resolució i prevenció de conflictes, s’estableix la mediació com a procés a seguir. S’engegarà un procés de mediació per a: prevenir conflictes, encara que siguin lleus; resoldre conflictes que hagin sortit per la manca de respecte a alguns dels punts estipulats en el RRI, sempre i que no sigui una conducta estipulada com a falta greu motiu de sanció o que s’hagi emprat la mediació en dues vegades abans amb el mateix alumne/a; reconciliar dues persones després d’haver aplicat una sanció.
Es poden considerar motius de disminució de les faltes: el reconeixement espontani d’una conducta incorrecta; no haver comès amb anterioritat faltes ni conductes que afectessin la convivència del Centre; la petició d’excuses; l’oferiment d’actuacions compensadores al dany provocat; la falta d’intencionalitat. En canvi, augmenten la gravetat de les faltes: qualsevol acte discriminatori; que l’acte comès vagi dirigit a alumnes recentment incorporats al Centre o menors d’edat; la premeditació i reiteració; la col·lectivitat i/o la publicitat manifesta.
En cas d’absentisme escolar, hi ha un Consell d’Absentisme encarregat de gestionar i aplicar les mesures oportunes marcades pel protocol de l’Ajuntament de Mataró.
El Pla Anual
El que hem pogut tenir a les mans és el del curs 2009-2010, ja que el del curs actual l’estan acabant d’elaborar ara, a principis del curs 2010-2011.
Aquest és el document que més regula el funcionament del Centre. A partir d’aquí la Direcció programa les reunions de Cicle i la feina a desenvolupar setmana a setmana, com ara la reelaboració d’informes, l’atenció a la diversitat...
2 Als Annexos hi adjunto tres pàgines del RRI que fan referència al procediment d’aplicació de sancions, el tipus de sancions que s’apliquen i les conductes motiu de sanció.
Estableix els principals objectius pel que fa a les àrees de llengües, ja que aquestes s’han vist plenament afectades pel canvi metodològic que impliquen les Competències Bàsiques. Han reflexionat sobre l’aprenentatge funcional de les llengües i ho han impulsat durant el curs 2009-2010 tot desdoblant grups, programant sessions de treball conjuntes entre tot el Professorat que imparteix àrees lingüístiques per no repetir estructures comunes del llenguatge i preparant activitats d’aprenentatge de la llengua des d’una vessant més comunicativa (fer tallers en castellà, ampliar la biblioteca d’aula en castellà, retolar espais en anglès, participar a la revista de l’escola, ser un bon model lingüístic, tenir més present la llengua oral, fer teatre...). Del Pla Anual també en deduïm que es fan servir molt els llibres de text però que acaben d’iniciar un procés per tal de tendir cap a un ús reduït dels llibres per part de l’alumnat.
Regula les principals accions i objectius pel que fa al context sociolingüístic: han d’actualitzar les dades sociolingüístiques de l’alumnat, les de la competència lingüística del Professorat i aprofitar la proximitat d’altres centres educatius del barri.
D’altra banda, també estableix quin ha de ser el tractament de les llengües al centre. Se’n defineix l’ensenyament / aprenentatge com a competencial, tot potenciant la reflexió metalingüística i l’ús de noves tecnologies , o sigui, treballar les competències de l’àrea de llengües de manera transversal, donar un tractament funcional, significatiu i contextualtizat, i valorar totes les llengües potenciant el respecte i la curiositat envers llur aprenentatge. Per això també estableixen que hi haurà més coordinació entre els diferents equips de mestres i, en especial, entre els / les que ensenyen Llengua Catalana (ja sigui a les classes ordinàries com a l’Aula d’Acollida).
Un altre punt que aquest document tracta és la Biblioteca Escolar. Amb la Biblioteca es vol aconseguir millorar estratègies que afavoreixin una millora dels hàbits lectors. Per això s’ha de dinamitzar la Biblioteca Escolar, la biblioteca d’aula, l’apadrinament lector i activitats al voltant de les tres últimes.
A més a més, també es marquen els objectius pel que fa a la relació amb les famílies, tant pel que fa a nivell estadístic com de comunicació. S’hi estableix un servei de mediació, un programa d’acompanyament a les famílies d’alumnes de P3 i s’hi destaca la disposició a què es duguin a terme cursos de català i d’alfabetització per a les
desenvolupament de les competències, evitar un aprenentatge memorístic i desmarcar- se d’un ensenyament gramaticalista, tot propiciant l’aprenentatge reflexiu i la transferència de sabers i habilitats lingüístiques. Per això es determina que:
- Les Estructures Lingüístiques Comunes s’introdueixen en català i es treballen en totes les llengües, si convé.
- Els procediments han de constituir el centre de l’activitat d’aprenentatge (en comptes dels conceptes teòrics).
- La metodologia s’organitza horitzontalment (és la mateixa dins d’un Cicle) i verticalment (perquè sigui coherent amb la resta de Cicles).
- Les diferents àrees de llengües es coordinaran per tal d’evitar repeticions i/o anticipacions i poder atendre les qüestions específiques de cada llengua més profundament.
- Es coordinen trimestralment els continguts a desenvolupar de llengües, i els criteris d’avaluació seran compartits.
- Els materials curriculars i els llibres de les àrees de llengües es fan amb criteris pedagògics similars.
- Es parteix del treball de llengua oral i del de llengua escrita (comprensió i expressió pels dos blocs), així com dels coneixements del funcionament de la llengua i el seu aprenentatge.
Els recursos metodològics més rellevants que figuren en el PL són: les festes tradicionals, l’aprenentatge cooperatiu, les Ciències TIC, la Filosofia, el treball per projectes, la revista escolar, el Pla de Lectura del Centre (biblioteca d’aula, Biblioteca Escolar, apadrinament lector, programa de comprensió lectora) i la integració dels recursos TIC.
Pel que fa a l’avaluació de les llengües, s’entén com una activitat conjunta interactiva amb l’alumnat i com una reflexió sobre els processos i sobre els resultats de l’aprenentatge.
Altres recursos pedagògics de l’escola
El Centre de Recursos està situat a l’IES Pla d’en Boet, al costat de l’escola. Les mestres i els mestres del Camí del Mig, generalment, no el fan servir ja que diuen que no hi ha cap material del seu interès i que la varietat de recursos del centre és escassa.
A l’escola tenen molts recursos i els utilitzen sovint, com ara reproduccions de diferents parts del cos humà o cartells (com és el cas d’una piràmide dels aliments amb velcro , on s’hi poden enganxar els aliments en volum) i també en tenen de digitals, encara que aquests últims semblen no ser tant presents ni emprats al Centre com els altres. A l’aula de Ciències – TIC hi ha tots aquests materials didàctics, que els mestres s’emporten a classe quan han d’explicar el funcionament d’alguna part del cos.
La relació amb els Equips d’Assessorament Psicopedagògic l’he comentada més amunt, a la descripció de l’escola i el personal present al centre. Així, doncs, només em caldria afegir que les tasques que realitza l’EAP a l’escola són el seguiment d’alumnat amb NEE i establir mesures a seguir i la detecció i diagnòstic de NEE. Pel que fa a les relacions amb la comunitat, l’entorn i el barri, són més aviat escasses. L’escola no s’obre el barri ni participa de cap projecte amb el veïnat. Les instal·lacions del CEIP no s’ofereixen per a fer-hi altres activitats. L’únic projecte de comunicació amb l’entorn existent és la relació amb l’Institut per tal de facilitar la transició de 6è de Primària a 1r d’ESO.
Si deixem de banda la relació més diària amb el barri, es fan sortides locals tot sovint. Per exemple, l’escola té un hort i això implica anar a comprar el planter. Un dia, cada grup – classe va a buscar el planter a un pagès de Mataró. Però exceptuant sortides d’aquest tipus, no hi ha relació amb l’entorn. En conclusió, l’escola surt al barri però el barri no entra a l’escola.
Coordinació docent
El Professorat de nivell paral·lel es coordina un cop per setmana en una reunió dins l’horari lectiu. Aquestes reunions serveixen per comentar la programació d’activitats, proposar-ne de noves... Les programacions es fan a partir dels llibres de text i activitats concretes, però no es parla d’objectius ni de competències bàsiques. Tampoc comenten les metodologies. En definitiva, parlen dels continguts i fitxes o exercicis (generalment del llibre de text) que s’haurien de fer.
Les reunions es fan per cicles, de tal manera que no hi ha un espai per a compartir experiències entre nivells diferents, a no ser que en parlin en les reunions de grups de treball. A les reunions de Cicle es troben els tutors i tutores d’un Cicle en concret
Castanyada (amb la corresponent decoració del vestíbul, la preparació de la qual dura dos o tres dies), Sta. Cecília, St. Jordi, Carnestoltes i la festa de fi de curs.
Les festes de St. Simó i de la Castanyada tenen molta importància i se celebren a nivell d’escola. Per Sant Simó es fan sortides a l’ermita de St. Simó de Mataró, van al teatre, fan una espècie de gimcana, una guerra de bombardes i berenen al pati. Per la Castanyada, cada classe prepara un “plat de tardor” i l’exposen al vestíbul. A la tarda, van tots a fora. Els de sisè preparen jocs per a la resta de nens i nenes i després berenen castanyes al pati.
La festa de Sta. Cecília se celebra però té menys importància. Es fan dues hores de danses i balls a les pistes (ball de gitanes, etc.) i durant la setmana, a l’hora de Música, els nens i nenes que toquin un instrument el poden portar a classe, parlar-ne i tocar-lo.
St. Jordi i Carnestoltes també sembla que tenen molta importància en la vida escolar, ja que es defineix com a catalana i realment treballen el folklore i tradicions a partir de les dates assenyalades. Per Sant Jordi hi participen les famílies.
a.2. Primera aula
La classe on he realitzat el primer període del Pràcticum era a 3r de Primària. Hi havia un total de 26 alumnes, 16 nens i 10 nenes. Aquests provenen, en gran part, de famílies immigrades i, per tant, a l’aula hi ha una diversitat considerable de procedències lingüístiques. Les llengües que parla l’alumnat d’aquesta classe són: català, castellà, xinès, àrab, mandinga. La llengua vehicular de l’escola és el català i, per tant, l’alumnat s’adreça als i les mestres en aquesta llengua. Ara bé, a l’hora del pati molts dels alumnes parlen en castellà entre ells, sobretot els procedents de famílies immigrants i els que no tenen el català com a llengua materna. A part de certa diversitat lingüística i cultural, també hi ha diversitat pel que fa als ritmes d’aprenentatge de l’alumnat: hi ha quatre alumnes amb Necessitats Educatives Especials pel que fa a la lectura i a l’escriptura, ja que presenten un gran retard (tot just comencen a llegir amb més fluïdesa). També hi ha un alumne que acaba d’arribar de la Xina i que, per tant, presenta una sèrie de dificultats pel que fa a la comunicació. L’alumnat amb retards en la lectura i l’escriptura, així com en la comprensió lectora, rep més ajuda que la resta de l’alumnat dins de l’aula mentre van fent les activitats. Als
Controls o Exàmens la mestra els ajuda a entendre el significat de certes paraules i els llegeix els enunciats per facilitar-ne la descodificació. A més, un cop per setmana se’n van a l’aula d’Educació Especial per a treballar amb profunditat la comprensió lectora. L’alumne nouvingut va a l’Aula d’Acollida tres hores setmanals mentre que a classe o bé escolta i fa les mateixes activitats com els altres nens i nenes (encara que no entén res) o bé treballa autònomament amb fitxes de lectoescriptura i Matemàtiques que la mestra li passa. A vegades ha aprofitat el fet que hi ha dos alumnes més de procedència xinesa perquè li traduïssin certes instruccions per a realitzar activitats, tot i que la mestra procura no fer-ho gaire sovint perquè “no s’acostumi que tot li traduïm”. La mestra en qüestió es diu Irene Cruz i fa cinc anys que treballa en el món de l’Ensenyament. Va treballar tres anys a l’escola El Pi de Dosrius i en farà dos que exerceix a Camí del Mig. És Mestra d’Especialitat Educació Primària i també té el títol de Monitora. Dels cinc anys treballats, ha sigut dues vegades tutora de 2n, una de 5è, una de 6è i enguany ho és de 3r. Per tant, ha treballat amb Cicle Inicial i Cicle Superior abans de començar a treballar amb Cicle Mitjà aquest any. El grup que tutoritza aquest curs és el mateix que va tenir l’any passat a segon, i es nota pel que fa al control del grup classe. Ara bé, tal com comentava, ha d’insistir molt perquè els nens i nenes siguin més autònoms, perquè estan acostumats que, a segon, els ajudava molt i ara no s’acaben de despendre d’ella. Per tal de coordinar-se amb els companys i companyes, l’escola reserva espais per a fer reunions de Cicle i de Nivell cada setmana. Les reunions de Cicle es duen a terme cada dimecres al migdia d’1 a 2 i s’hi parlen diferents temes, ja siguin més d’aspectes d’ideologia de centre i d’elaboració de documents de caràcter oficial com de l’organització d’activitats conjuntes (com ara la Castanyada) o del material. En canvi, la reunió de nivell es fa cada divendres de 9 a 11 del matí. Durant la primera hora, hi són presents les dues tutores de 3r i programen les activitats que faran al llarg de la propera setmana, mentre que, a la segona hora, s’hi afegeix la mestra encarregada de fer els desdoblaments i el suport a l’aula per tal de coordinar-se amb elles. És en aquest espai quan es preparen les hores de suport a l’aula. La llengua d’instrucció és el català, igual que la llengua de relació amb l’alumnat. Ara bé, em va sobtar que, en parlar amb les mares i pares de procedència immigrant, la mestra canviés de llengua automàticament i els parlés en castellà. Des del meu punt de vista, això fa que els nens i nenes assumeixin que el català és una llengua que només s’ha de fer servir dins l’escola, que és una llengua de relació exclusiva entre mestres i alumnat, però que no té cabuda més enllà de les activitats pròpiament escolars.
