Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Asignatura: Geomicrobiologia, Profesor: , Carrera: Biologia, Universidad: UdG
Tipo: Ejercicios
1 / 6
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!
Amb aquestes pràctiques hem determinat la quantitat de nitrogen present a 3 reactors SBR. Aquests estaven sota condicions diferents: 1 reactor en aerobiosi, 1
reactor en anaerobiosi i 1 reactors amb tractament mixt (on primerament ha estat en aerobiosi i a les 2 h s’ha col·locat en condicions anaeròbies).
Els procediments han consistit en una destil·lació per determinar el nitrogen en forma d’amoni, i dues colorimetries (una per reducció del nitrat a nitrit amb Cd i l’altra per reacció de diazotació) per determinar el N en forma de nitrat i nitrit. Aquests procediments s’han aplicat a mostres dels tres reactors que hem anat prenent al llarg del temps.
Amb aquests experiments pretenem estudiar l’eliminació del nitrogen a una planta depuradora d’aigües residuals. Així, els reactors SBR actuarien com aquestes plantes, però a escala pilot. A partir dels resultats podrem concloure quin model és el més eficaç per l’eliminació del nitrogen.
A partir dels resultats obtinguts ( taula 1) podem veure que pel reactor en anaerobiosi, el balanç de nitrogen total per cada hora, va disminuint (65 a l’inici, i 43 a les 4h). D’altra banda veiem que la quantitat d’amoni inicial és gairebé igual a la final, tant per les mostres com pel control. Això es correspon amb el que esperaríem trobar, ja que per tal que l’amoni sigui oxidat a nitrat cal oxigen, condició que no es compleix. Per tant, la pèrdua de nitrogen ha hagut de ser a partir del nitrit o del nitrat.
En el cas del nitrit la quantitat present és molt petita, i tot i variar lleugerament al llarg del temps, la pèrdua final és molt petita. Per tant, la pèrdua de nitrogen ha d’haver sigut a partir del nitrat, fet que es compleix amb els resultats de la mostra (29.23 a temps 0, i 5.21 al final de les 4h).
Els procés més lògic per explicar aquesta pèrdua de N a partir del nitrat (NO 3 -^ ) és la desnitrificació, passant l’NO 3 -^ a N 2 gas, evaporant-se de la mostra. Ara bé, un altre procés que podria explicar una petita part de la pèrdua seria el fet que el nitrogen s’incorporés a la biomassa de la mostra i la perdríem, ja que quan centrifuguem per realitzar les colorimetries, aquesta és eliminada. I una altra possible explicació seria deguda a errors de manipulació, calibratge, etc...
Cal afegir a més que els resultats del nitrat al llarg del temps pel control no concorden, i fan variar molt el balanç de nitrogen global (ja que ni l’amoni ni el nitrit presenten grans diferències). Tenint en compte que el control és un reactor idèntic al de la mostra, però estèril, aquest augment de N global (de 74 a 97 en 4h) ho podem atribuir a algun error de manipulació o lectura.
Segons els resultats de la taula 1 , veiem que el N en forma d’amoni de les mostres passa en una gran part a nitrat al llarg de les 4h, mentre que una petita part passa a nitrit. No obstant, la variació de nitrit al llarg del temps és molt petita, i la que veritablement importa és la del nitrat. D’altra banda els balanços de nitrogen global al llarg del temps no varien gaire, per la qual cosa ens fa pensar que no hi ha hagut eliminació de N per desnitrificació (però sí potser degut a pèrdues de mostra, o males determinacions, degut a errors).
(Abs a 550 nm) i també podrem veure si el fenol és degradat pels bacteris (Abs a 268 nm). Gràcies a això, i a partir dels resultats obtinguts, podrem intentar esbrinar si hi ha alguna de les dues espècies que degradi millor el fenol (usant-lo com a font de carboni i energia), així com intentar determinar si hi ha algun rang de concentració de fenol òptim, per sobre o sota del qual la concentració sigui inhibidora del creixement bacterià.
Així doncs, observant els resultats de la taula 3 , podem veure que inicialment, per concentracions baixes de fenol, el creixement bacterià és ràpid per les 2 espècies de Pseudomonas. Ara bé, per la concentració de 0 g·l -1^ (a les 24h) de P. putida l’absorbància a 550 nm obtinguda ens indica que hi ha un error (de lectura o manipulació), o bé que una part del creixement bacterià ha estat degut a la glucosa que hem afegit a l’inici, junt amb el medi MSB, i que encara no hauria estat consumida totalment.
Per concentracions mitjanes de fenol (0.3 i 0.5 g·l -1^ ) el comportament de les dues espècies varia, ja que per Pseudomonas putida el creixement sembla ser molt més ràpid que per Pseudomonas mendocina , i aquesta diferència és més evident per la concentració més gran. Semblaria ser que per P. mendocina una concentració de 0.5 ja seria inhibidora.
Per les concentracions de fenol més elevades, de 0.7 i 1 g·l -1, el creixement és molt lent per Pseudomonas putida , arribant a disminuir a les 72h a la concentració més gran. En canvi, per Pseudomonas mendocina semblaria ser que ambdues concentracions li serien massa elevades, i les absorbàncies començarien a disminuir ja a les 24h.
D’altra banda, en algunes de les lectures fetes, les absorbàncies a 268 nm no es correspondrien amb els valors esperats per les de 550 nm, com en el cas de P. putida a les 24h, de 0.5, 0.7 i 1 g·l-1 de fenol. Això és molt probable que sigui degut a un error de manipulació, ja que per les mateixes concentracions, i per temps diferents, sí que s’aprecia una certa tendència dels valors, ja sigui a créixer o a minvar. Per tant, els valors com aquests, que no s’ajusten a la tendència global, no els hem tingut en compte a l’hora de discutir els resultats.
Com a conclusions podem dir que:
Per tant, a l’hora de combatre compostos contaminants com el fenol, s’hauria de fer primerament un estudi per trobar microorganismes capaços d’usar-los com a font de carboni (i/o energia). Després s’hauria de fer un estudi sobre els rangs de concentració tolerats per aquests microorganismes, i finalment, caldria idear els recipients amb les condicions idònies per a l’eliminació dels compostos contaminants: en el nostre cas
caldria un reactor biològic amb Pseudomonas putida o Pseudomonas mendocina , on la concentració de fenol no fos superior a 0.5 g·l-1^ per la segona, ni superior a 0.7 per la primera.
En aquesta sortida hem visitat diferents fonts sulfuroses del Pla de l’Estany, com la Font Pudosa i la font de Porqueres, a prop d’un rec. L’objectiu, a més de visitar i veure in situ les diferents comunitats microbianes associades al sofre, era prendre diferents paràmetres físico-químics de l’aigua, així com diferents mostres per tal d’analitzar-les al laboratori.
Els objectius de la part de laboratori eren identificar al microscopi els diferents microorganismes presents a cada mostra, així com determinar-ne la concentració de sulfhídric.
Si bé la primera part queda exposada als resultats de la taula 4 , la determinació del sulfhídric va resultat impossible, ja que cap de les mostres va reaccionar als reactius per la determinació, i per tant, no tenim resultats. Segurament les mostres van ser fixades al camp amb acetat de zinc en males condicions, o més probablement, no van ser fixades amb aquest producte, sinó amb un altre (fet pel qual no es van fixar).
No obstant, a partir dels microorganismes identificats, i tenint en compte la zona on eren i les característiques determinades a la taula 4 , podem extreure algunes idees:
Control 0 h - 1,2 18,01 34,16 1,007 38, 4 h 98,56 0,93 22,4 36,96 1,15 58, Mostres 0 h 116,48 0,86 4,01 35,28 0,706 29, 1 h - 1,74 37,529 - 1,52 19, 2 h 63,84 3,22 76,4 39,2 0,96 5, 3 h - 4,34 107,6 - 0,7 4, 4 h 22,4 3,41 115,15 36,96 0,54 5, Taula 1.- Determinació del N d’amoni, nitrit i nitrat pels reactors en condicions aeròbies i anaeròbies.
