Memòria practiques II, Guías, Proyectos, Investigaciones de Ciencias de la Educación

¡Descarga Memòria practiques II y más Guías, Proyectos, Investigaciones en PDF de Ciencias de la Educación solo en Docsity!

Pràctiques escolars d'educació primària II

Tutora : Anna Esteve Martínez Autora: Inma Real Pedrón

Sembrant llavors

ÍNDEX

1. INTRODUCCIÓ

1.1 TRETS D'IDENTITAT DEL CENTRE ESCOLAR

1.2 ORGANITZACIÓ DEL CENTRE I ÒRGANS DE COORDINACIÓ DOCENT

1.3 PROGRAMA LINGÜÍSTIC DEL CENTRE

2. ELEMENTS DEL PROCÉS D'ENSENYAMENT I APRENENTATGE

2.1 UN DIA EN LA VIDA DE L’ESCOLA

2.2 CARACTERÍSTIQUES DEL GRUP CLASSE

2.3 UN DIA EN LA VIDA D’UN ALUMNE

2.4 UNA SETMANA EN LA VIDA D’UN MESTRE. PREPARACIÓ DE LA

DOCÈNCIA, L’ACTE DOCENT I AVALUACIÓ

3. REFLEXIÓ COM A MESTRE EN PRÀCTIQUES

4. CONCLUSIÓ

5. BIBLIOGRAFIA

immediat a l'autovia A-35. Té uns cinc mil habitants amb un nivell adequat de desenvolupament econòmic, marcadament industrial amb predomini de la indústria tèxtil. L'escola s'ubica en una zona d'expansió urbanística de la localitat, d'edificacions molt noves, carrers amples i zones enjardinades. Queda integrat en una zona educativa on podem trobar l'Escoleta Municipal, l'Institut de Secundària i la Casa de la Música del poble, fins i tot localitzem el poliesportiu de la localitat a pocs metres. És un centre de titularitat pública que depén de la Generalitat Valenciana - Conselleria d'Educació- i s'imparteixen els ensenyaments d'Educació Infantil amb 6 unitats i Primària amb 12. L'edifici és relativament nou, la seua construcció data del 1992 i consta de quatre blocs distribuïts de la següent manera: en el primer bloc trobem l’aulari d’Infantil. En un segon bloc està l’habitatge del conserge, que en aquests moments l’utilitza l’Associació de Mares i Pares de l’Alumnat (AMPA) i el menjador escolar. A la seua esquerra es pot veure l’edifici del gimnàs. Per últim, el bloc principal, on es troben totes les aules de Primària. En aquest indret es pot trobar la secretaria del centre i la direcció, amb corredors oberts que interrelacionen les diferents edificacions entre si, facilitant l'accés cobert als diferents nuclis del centre. Així mateix, podem localitzar dues pistes esportives en la zona del pati de primària i un espai obert en la zona d'infantil amb el sòl condicionat per als més menuts amb diferents zones de jocs. D'altra banda, a més de les vint aules que en aquest moment estan ocupades al complet amb un total de 355 alumnes, compten amb una aula d'informàtica, una altra per a música, biblioteca, sala multi usos, laboratori i diferents espais que s'utilitzen per a les reunions de cicle, a més d'una sala de professors prou gran i condicionada perquè el personal puga realitzar les tasques corresponents. També hi ha xicotets despatxos on es fan les reunions de cicle, guàrdies, etc., totes dotades amb ordinadors i impressora per a facilitar el treball docent. Pel que fa a l'alumnat, el centre rep xiquets i xiquetes de tota classe. Atés que, és un poble xicotet, sols tenen una escola en el municipi i tots els xiquets van a aquesta. Tanmateix, hi ha una gran població d'immigrants procedents de diferents països. En altres anys hi havia "Aules de Compensatòria", però Conselleria les ha suprimit. Durant unes hores al dia els xiquets procedents de països amb un idioma diferent eixien de l'aula per assistir a aquestes, que, mitjançant uns programes específics d'adaptació, facilitaven la integració de l'alumnat estranger. Per finalitzar aquest apartat, cal assenyalar que hi ha molts xiquets amb un dictamen com pot ser autisme, trastorns de la conducta, discapacitat sensorial auditiva i trastorns generalitzats

evolutius, com puga ser cognitiu, del llenguatge o psicomotors. Els mitjans que te l'escola per la integració d'aquests xiquets són escassos. En conseqüència, el funcionament del centre es veu afectat per tota aquesta manca de recursos i personal especialitzat, ja que són un total de 355 alumnes. 1.2 ORGANITZACIÓ DEL CENTRE I ÒRGANS DE COORDINACIÓ DOCENT D'entrada, trobem el claustre del professorat i el consell escolar, els quals fixen a principi de curs el calendari i l'horari de les sessions. Durant el temps de realització de les pràctiques sols es va convocar un claustre. Aquest és un òrgan on participen tots els docents en el control i la gestió del centre educatiu, on normalment es prenen les decisions sobre els aspectes docents del centre en qüestió. Es va demanar el permís corresponent per poder assistir a la sessió, però la direcció del centre no va donar la seua aprovació. En segon lloc, veiem que l'estructura organitzativa del curs 2018- 2019 que es troba de la següent manera: dels 355 alumnes que conformen aquesta escola, 104 són d'Infantil, amb 6 mestres, més 2 de suport. Els 251 xiquets restants formen part dels tres cicles de Primària. Cada curs té dos grups per nivell, excepte cinqué i sisé que en tenen 3, conformant un total de 14 grups amb els seus tutors corresponents. A més a més, hi ha 6 mestres especialistes en música, anglés, educació física i religió, un Tècnic en Educació Infantil (qui reparteix el seu temps amb els xiquets que tenen un dictamen més greu), 1 en Audició i Llenguatge (AL) i 3 en Pedagogia Terapèutica (PT). D’aquests últims, un és cap d'estudis, el que comporta una reducció de la jornada, i dels altres dos, un està a jornada completa i l'altre, a mitja jornada en infantil. Tot i que ja no podem parlar de cicles des de la implantació de la LOMCE (Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat), els docents prefereixen seguir amb aquesta manera d'organització, perquè, segons ells, els és més fàcil a l'hora de distribuir les tasques i les diferents funcions. A cada cicle trobem un coordinador, que ha de ser mestre en actiu i exercirà el càrrec durant dos cursos acadèmics. Són designats pel director/a a proposta de l'equip de cicle. Du a terme diferents funcions com convocar les reunions, fer les actes de cicles, organitzar els esdeveniments que es porten a terme durant el curs, dies commemoratius a l'escola, eixides, material, etc. Els components l’equip de cicle són els tutors i tutores i el professorat especialista que, al començament de cada curs, és assignat pel cap o la cap d'estudis al cicle corresponent. Des dels

cinqué i sisé. Una volta acaben aquests xiquets, l'escola sols emprarà el PEV com L1 i l'anglés com L2. Tant el programa lingüístic del centre, com l'organització i els òrgans que el componen, queda reflectit a principi de curs en la Programació General Anual (PGA). Aquesta inclou el PEC i el Projecte Curricular del Centre (PCC). En el document es presenta el que es va a fer durant el curs, després d’haver realitzat l'anàlisi entre l'avaluació del curs anterior, l'estat actual del centre, el seu rendiment i els ideals que es proposen aconseguir.

2. ELEMENTS DEL PROCÉS D'ENSENYAMENT I APRENENTATGE 2.1 Un dia en la vida de l'escola. En aquests moments és un poc complicat parlar de les funcions de l'escola. Donats els canvis en els quals està submergida la societat i el ritme tan accelerat d'aquests, les funciones que se li atribuïen tradicionalment van canviant. No obstant això, s'intentarà esmicolar com és un dia en aquest centre. Les escoles tenen una sèrie de trets d'identitat que són comunes a totes. Però la manera en la qual afronten el dia a dia i com resolen els problemes que se'ls poden presentar, fan que diguem que l'escola "està viva", que té vida pròpia. Amb diferents contextos i diferents persones que la componen, és un projecte educatiu, social i cultural que fa que cada dia a l'escola siga un nou aprenentatge i nou repte. Són les 7:45 del matí d'un dia qualsevol de la setmana. Al carrer, el dia encara no ha començat. Està fosc però hi ha un lloc on les llums anuncien que comença una nova jornada. Els corredors de l'escola comencen a il·luminar-se. El conserge està despertant cada racó del centre. En poc de temps, una nova jornada començarà. L'edifici que ara es troba desert, s'omplirà de menuts fent carreres improvisades pels seus corredors, rialles, plors, en definitiva, d'emocions i vivències. Aproximadament mitja hora després, comencen a arribar al centre els primers mestres. Aprofiten els moments previs al començament de les classes per preparar els continguts d'un nou dia. L'escola és un microcosmos ple de vida que comença a les 8:00 del matí fins a les 17:00 de la vesprada. Atés que les classes són de 9:00 a 14:00, després el centre ofereix el servei de menjador i les activitats extraescolars fins a les 17:00. L'any 2016, el centre es va acollir a l'ORDRE 25/2016, de 13 de juny, de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport, en

la qual es regulava l'organització de la jornada escolar en els centres. El col·legi va presentar un projecte on sol·licitaven la jornada continua, en conseqüència, obtingueren l'aprovació dels diferents òrgans implicats. En el temps que l'alumnat es troba al centre, no sempre hi són a la mateixa aula. En les especialitats solen anar a aules específiques més condicionades per a l'assignatura en qüestió. Així mateix, alguns xiquets, realitzen algunes sessions al llarg de la setmana amb el/la PT, el/la AL o amb les psicòlogues, depenent de les necessitats que presenten. A l'hora de l'esbarjo, de 10:50 a 11:10, tots els xiquets ixen al pati, menys quan plou, que cada tutor es queda amb els seus alumnes en classe. Al pati poden jugar en les pistes amb els balons. Tenen torns des de primer fins a sisé i d'aquesta manera, van rodant i facilitant que tots juguen a tot. Per altra banda, hi ha altres jocs de pati com el sambori, les xapes, les bitlles i altres jocs populars que també tenen torns. A més, hi ha una paret que està pintada amb pintura de "pissarra" on els xiquets i les xiquetes deixen anar la seua imaginació dibuixant i pintant amb tises gargots, princeses, cors i tot allò que els ve al cap en un moment donat. Més tard, abans de l'última classe, hi ha un esplai de 10 minuts. Segons els xiquets és massa curt, mentre baixen i pugen els ha passat per alt el temps de l'esplai. Per altra banda, l'escola disposa de menjador, un servei complementari a l'activitat educativa del centre i de caràcter opcional per a l'alumnat en l'horari de 14:00 fins a 15:30 El menjador el gestiona una empresa externa de càtering, la qual s'encarrega de tot el que comporta aquest servei. A més, tots els mesos, facilita la relació mensual o trimestral dels menús per tal d'assabentar a les famílies del que mengen diàriament els seus fills. Ho fan mitjançant una aplicació que tenen, la pàgina de mestre@acasa del centre i amb tríptics que reparteixen als xiquets. Les taules s'organitzen de manera que hi ha un comensal que fa de responsable de taula i col·labora amb els educadors i/o educadores. Tots els mesos, al menú apareix una curiositat respecte a l'alimentació dels xiquets. Així mateix, al tríptic apareixen diferents qüestions com recordar un hàbit saludable. També inclouen propostes de menús per a sopar en casa i fins i tot, una recepta de cuina Tot seguit, en acabar el temps del menjador, s'ofereix la possibilitat d'assistir a les activitats extraescolars com a complement a l'educació formal. Els alumnes poden fer ús del menjador i després anar a casa, o quedar-se a les activitats extraescolars que s'ofereixen fins a les 17:00. També, poden dinar en casa i tornar a l'hora de les activitats, sent un dret al qual l'alumnat

pissarra, una pantalla digital amb el seu projector, el mobiliari necessari per al bon funcionament d'una classe i dos ordinadors, un el del professor, i l'altre l'utilitzen de tant en tant els alumnes per realitzar alguna consulta i sobretot el xiquet que va marxar del col·legi. La classe rep molta llum natural de l'exterior, té unes grans finestres i no es fa molt d'ús de la llum artificial. És una de les sis unitats que componen el tercer cicle, format per tres classes del nivell cinqué i tres de nivell sisé. Seuen de dos en dos en dues fileres enfront de la pissarra i la taula del mestre està a un costat de la classe baix les finestres. Aquest grup ha patit unes circumstàncies especials a causa del company amb TOD i la seua hostilitat cap a ells. Té un funcionament normal i adequat al curs al qual es troben, amb un comportament tant en l'àmbit grupal com individual digne d'esmentar. Són xiquets i xiquetes que han sigut alliçonats des de fa uns anys, quan va ser diagnosticat el company amb aquest trastorn, per tolerar i fer front a una conducta, que tal volta alguns adults no serien capaços de suportar. Malgrat tot, és sorprenent la gran capacitat que tenen per a mostrar una suposada "indiferència" i no entrar al joc i a les provocacions del company, fins i tot seguir les explicacions del professor, encara que les interrupcions i els crits d'atenció siguen continus. Són un grup amb bon ritme de treball en general i un bon desenvolupament en tots els nivells. Les xiquetes i els xiquets de la classe arriben a l'escola majoritàriament a peu o amb cotxe i quasi sempre són els iaios els acompanyants. Quan van arribant al centre formen files en el pati principal per ordre de curs, de més menuts a més grans, i els tutors ixen cadascun pels seus alumnes. Hi ha dues portes d'entrada i el tercer cicle ho fa per una porta diferent per no congestionar els corredors i facilitar l'arribada a les aules. A les 9:00 en punt sona una cançó pels altaveus del col·legi que fa la funció de "sirena". Sempre està relacionada amb algun esdeveniment pròxim com Cameruneses, Nadal o alguna que estiguen assajant per alguna celebració (aquests últims dies "Déjala que baile" de Melendi i Alejandro Sanz era l'elegida). Una volta en classe, sempre hi ha uns minuts de salutacions i rialles, mentrestant van asseient-se en els seus llocs. Tot seguit, l'encarregat de classe de passar llista ho fa i anota a una llista que hi ha al tauló de suro les faltes d'assistència. Cada dos xiquets tenen una tasca assignada per a realitzar que va canviant cada mes com passar llista, ser cap de fila per entrar i eixir de classe, anotar els deures a la pissarra, posar la data, revisar que s'han fet els deures, posar punts rojos per mal comportament (en tindre 5 es queden sense esbarjo un dia), el/la bibliotecària

que anota els llibres que els xiquets s'emporten a casa per a llegir, els encarregats de revisar que el reciclatge es faça bé, llegir les normes abans d'un examen i la repartició de fulls, exàmens i altres materials quan és necessari. Tot seguit, el mestre intenta fer silenci i comença revisant els deures fets a casa. Passa per totes les taules dels xiquets i demana agendes a aquells que no han fet els deures per posar un comunicat als pares si cal. A partir d'aleshores, cada dia és diferent. Després de dues classes seguides, hi ha 20 minuts d'esbarjo, continuen dues hores més, 10 minuts d'esplai i l'última hora de classe, que de vegades es fa un poc costera amunt. Durant aquestes hores hi ha xiquets que necessiten suport i, en les hores que tenen assignades, van amb els especialistes corresponents. A classe hi ha un xiquet amb un ACIS en la qual s'han modificat els elements prescriptius del currículum com els objectius generals, continguts nuclears de l'etapa i els criteris d'avaluació. Aquesta adaptació ha sigut realitzada per l'especialista en Pedagogia Terapèutica conjuntament amb el tutor després que el xiquet fora avaluat pel gabinet psicopedagògic. Només porta adaptació en les assignatures de matemàtiques i llengua, però en les altres no porta el ritme de la resta en cap moment i passa les classes amb la mirada perduda, a no ser que algú s'assega al seu costat i espigà en tot moment pendent de què fa, cosa que és impossible en una classe on hi ha 15 alumnes més. Durant la setmana, realitza tres sessions amb els especialistes i la resta està a classe amb els companys. Sempre arriba tard a classe, el que comporta que aquest mes que és el cap de fila, no puga complir amb la seua tasca. A casa la situació és complicada. El pare és alcohòlic i la mare sols té temps per a treballar per poder mantenir la família (el pare està aturat). També té un germà amb 12 anys més que ell que no és un exemple a seguir. Molts dies, en arribar a l'escola, se li veu cansat i passa el matí sense fer absolutament res per molt que s'intenta motivar-lo. Treure els llibres i copiar l'enunciat d'una activitat li suposa un esforç descomunal. Parlant amb ell, s'ha descobert que, en arribar a casa, descansa un poc i després passa moltíssimes hores en l'ordinador jugant al "Fortnite". És tot un expert en el joc, fa "tutorials 2 , és com diuen ara "youtuber" i tot açò, ho fa fins ben entrada la nit. Després, quan es gita, el seu sistema nerviós està tan actiu que no descansa bé, despertant-se moltes voltes i, per tant, a l'escola no té forces per a res, rendint el mínim. Aquest xiquet és una representació del que sovint, podem trobar a les escoles. Són molts els alumnes amb necessitats, i el professorat, no disposa de mitjans suficients per a atendre'ls

del qual disposa. He de mencionar la seua formació acadèmica, ja que, a més de ser docent, també va realitzar els estudis corresponents a Tècnic Superior en Laboratori i el Grau en Psicologia. Aquesta última part de la seua preparació es veu reflectida en la seua manera de tractar les situacions i conflictes que, en un moment donat, s'hi han produït tant a l'aula com alienes a aquesta. Aquest bagatge ha fet que durant els tres mesos que ha tingut a l'aula a l'alumne amb TOD no perda mai els nervis i sàpia en tot moment com ha d'actuar. Durant una setmana són moltes les tasques que realitza un mestre. Primerament tenen un horari bastant ampli i intens. Tenen les hores lectives amb el seu grup, hores de preparació de classes, a més de fer suports a altres cursos. També imparteixen alguna assignatura a un altre grup (en aquest cas Socials a sisé B), fa suport en cinqué B (és una classe on hi ha molts immigrants de diferents nacionalitats que necessiten suport per l'idioma). I per últim, els divendres fa suport en una classe de primer on hi ha una xiqueta amb autisme. A més, cal tindre en compte que quan falta algun mestre/a, per tal de cobrir el lloc, s'han de deixar de fer els suports i/o perdre les hores de preparació de classes. Cal afegir a aquest horari les reunions que tenen cada setmana tots els dijous en acabar les classes al migdia amb els pares, són les hores de tutoria. L'horari d'un mestre de jornada continua, és de 8:00 a 15:00. Menys el dilluns, que la jornada s'allarga fins a les 17:00 hores, són les anomenades hores de formació del professorat. A més, algun dilluns s'aprofiten aquestes hores per a realitzar un claustre, fer reunió de cicle o comissió de treball. De vegades, si és necessari fer una reunió de cicle i no es pot perquè el dilluns hi ha formació, s'organitza qualsevol altre dia de la setmana de 14:00 a 15:00, sempre coordinant entre els mestres i els cicles, ja que hi ha professorat com els de les especialitats que imparteixen classe a més d'un cicle. El meu tutor arriba cada dia, més o menys, al voltant de les 8:15 o 8:20. És dels pocs mestres que arriba abans de les 8:45 que és quan solen arribar tots, i aprofita per a estructurar un mica el dia i realitzar tasques com preparar exàmens, corregir, entrar en ITACA (Innovació Tecnologia Adminstrativa per a Centres i Alumnat). És un sistema d'informació centralitzat que connecta a tots els membres que formen part del sistema educatiu i s’utilitza per posar les faltes, notes, etc. Molts dies no pot realitzar totes les tasques en l'horari de treball, aleshores, ho fa en casa. A més, té dues hores a la setmana lliures per ser major de 50 anys. Aquest avantatge el

poden sol·licitar tots els mestres que superen aquesta edat, no obstant això, depén de l'equip directiu de cada centre que es duga a terme o no. Ell empra aquestes hores sobretot en corregir, ja que un mestre té molt a corregir i també en preparar alguna cosa per a les classes. D'altra banda, tenim la comunicació amb les famílies. A més de les tutories personals, utilitzen el "Tokapp School" que és una aplicació que facilita la comunicació entre el centre educatiu, professors, alumnes i pares., El meu tutor és més partidari de l'agenda escolar, ja que diu que l'aplicació no la mira quasi ningú i si vol notificar alguna cosa a algun pare, sempre demana la firma d'aquest per comprovar que ho ha llegit. Totes aquestes coses necessiten temps, aleshores, el temps per a la preparació de classes i per a la reflexió sobre la pràctica duta a terme és escàs, de manera que sovint s'ha d'improvisar més del que es voldria i no hi ha temps material per avaluar, realment, el que treballa, ni la manera de treballar-ho, ni la mateixa actitud del mestre. La gran majoria del professorat s'emporta feina a casa perquè en les hores que tenen al centre no és possible acabar-ho tot. Respecte a la preparació de la docència, en aquest apartat no hi ha moltes coses per aportar. Els continguts que cada dia es donen en classe el meu tutor els sap de memòria, per tant no prepara res al respecte. Les classes són magistrals amb la rutina de corregir deures, explicar i fer exercicis a classe per acabar amb els dubtes i posar deures per a casa. El fet de tindre un alumne amb un TOD, suposa que no es pot fer molt a l'aula. Són molt pocs els dies que es podia treballar amb normalitat i donar tot el contingut programat per eixa jornada. Quasi sempre hi havia alguna classe que el xiquet sortia de l'aula sense permís, aleshores, era necessari parar la classe i anar darrere d'ell per evitar que importunara a altres classes o fins i tot que votara la reixa i poguera sortir del centre. A tot açò cal afegir que també hi ha en classe un xiquet que porta una adaptació curricular a qui cal dedicar-li temps. Aleshores no puc dir res respecte a la metodologia emprada per a treballar a l'aula perquè, baix el meu de vista, crec que ho feia bé dins les possibilitats que tenia. Encara que les classes eren magistrals, intentava que foren divertides i participatives per part de l'alumnat, perquè alguna metodologia més cooperativa en eixos moments era impensable. No obstant això, quan pot prepara alguna fitxa extra de preguntes relacionades amb el tema, sobretot per a ciències socials i naturals que són les assignatures on els xiquets han d'estudiar més. Aquestes fitxes els serveixen també per a repassar i preparar l'examen. Al cap del dia es perd molt de temps per la situació que es viu a l'aula, el que fa que vagen un poc

que els docents tinguen poques alternatives per fer front a situacions com aquestes. Les dues últimes setmanes d'observació han canviat per complet. Uns dies abans de Nadal, els pares del xiquet amb TOD van sol·licitar un canvi de centre, aleshores, en tornar de vacances tot havia canviat. Al centre han començat a realitzar un curs de cooperativisme per al professorat (al que vaig poder assistir) i, el meu tutor, ha començat a posar en pràctica en la classe algunes de les tècniques apreses al curs. Han sigut moltes les converses tingudes, de tota mena, però si alguna cosa em va cridar l'atenció, és que es lamentava de la falta de professionalitat dels companys i la manca de coneixements que tenien els mestres dels cicles inferiors. En general, la gran majoria de docents del centre estaven acomodats i les seues classes no eren molt diferents de les nostres. A quasi totes es feien classes magistrals (i en moltes no tenien xiquets amb cap trastorn o necessitat). Cada setmana, en acabar les classes, em feia el mateix comentari: "si dura un dia més no arribe. Estic rebentat, necessite desconnectar". Jo també acabava igual de cansada que ell. "Ser mestre és dur, però paga la pena", em deia molts dies en acabar les classes. En general, la seua avaluació de la docència és bona, encara que la manca de recursos i mitjans per poder treballar bé fan que es complique la professió. Si alguna cosa destacaba ell, és "La institució escolar", ja que han sigut moltes les voltes que deia: "l'escola no és sols donar classe Imma, darrere hi ha un engranatge que vull que veges", i així ha sigut, cosa que estic eternament agraïda.

3. REFLEXIÓ COM A MESTRE EN PRÀCTIQUES El temps passa de pressa, diuen, i és veritat. En un tancar i obrir d'ulls s'ha acabat el meu període de Pràctiques II. Fa molt poc que entrava per primera vegada en una aula plena de xiquets que no coneixia i que em miraven amb curiositat. No sabia encara on em portaria aquella experiència, ni què aprendria, ni tan sols si arribaria al final del camí. Però hui em reafirme en la meua decisió de ser mestra de primària, ja estic desitjant que arriben les pràctiques de l'any que ve. Des del primer moment, vaig tindre una bona acollida a classe. La meua relació amb els alumnes ha sigut molt bona i propera i així m'ho han fet saber. No hi ha hagut cap xiquet pel qual haja sentit un rebuig. És veritat que amb l'alumne que porta l'adaptació curricular he creat un vincle més estret. Han sigut moltes les hores que li he dedicat i m'he assegut al seu costat per tal

d'explicar-li, i ajudar-lo a realitzar les seues tasques. En cap moment m'he sentit apartada o exclosa, tot el contrari, el meu tutor des del primer moment, em va fer sentir una més al seu costat. És veritat que pot ser els primers dies jo em trobara una mica més cohibida, però van ser dos dies, després ha sigut com si estiguera tota la vida a l'escola. El meu tutor ha sigut un punt molt important en la meua percepció i sensacions al respecte. Sempre m'ha fet partícip en totes les activitats i m'ha tractat com un igual, delegant moltes voltes en mi tasques rutinàries de classe com revisar deures, corregir, etc. Ell sempre em deia que tenia plena confiança en mi i, que si no em deixava soles era perquè no podia. Li agraïsc moltíssim la seua confiança cap a la meua persona. En conseqüència, el dia que vaig donar classe no vaig tindre gens de por. M'ha deixat acompanyar-lo a tot el que ell feia: reunions, avaluacions, cursos, tutories amb pares i més, m'ha ensenyat tota la burocràcia que un mestre ha de fer. Ha sigut molt transparent amb mi en tot moment. És clar que la meua percepció de l'escola hi ha canviat per complet, ara sí que puc dir que he vist tot el que es cou dins d'un centre. Respecte a la meua relació amb els mestres, hi ha hagut de tot, però, en general, vaig rebre molt bona acollida per part de tots, sobretot dels del cicle que era amb qui més relació tenia. Em van deixar assistir a les reunions de cicle i l'avaluació de Nadal. Aquest fet va suposar un gran descobriment pel que fa a viure en primera persona les micropolítiques i veure les relacions interpersonals i intergrupals de lluites i negociacions entre els docents. Les persones que allí conviuen solen tindre diferents visions, necessitats, motivacions i altres interessos, és d'agrair aquesta oportunitat, veient d'aquesta manera els conflictes, la comunicació i el poder com es desenvolupa en els centres escolars. Però també n'estic molt agraïda a tots perquè ells no tenien mestre en pràctiques i s'hagueren pogut negar, la qual cosa no ha passat. M'agradaria senyalar una cosa que m'ha cridat molt l'atenció. És curiós observar com els més menuts tenen moltes ganes d'entrar a classe amb la seua mestra, però a mesura que van creixent açò canvia. Cada volta els suposa més esforç i es fan els ronses intentant llevar-li temps a la classe que tindran. Açò ens fa pensar que alguna cosa hi ha que no està fent-se bé. Caldria que paràrem a pensar perquè passa aquesta situació, ja que l'humà per naturalesa és curiós i vol aprendre coses, els xiquets encara ho són més. Però les ganes d'aprendre coses al col·legi van disminuint a mesura que van complint anys. Tal volta hauríem d'escoltar als xiquets i xiquetes que ens poden dir al respecte. Organitzem, fem i desfem sense preguntar-los a ells que els pareix

projector en marxa captava la seua atenció immediatament. És clar que la utilització de les TIC a l'aula afavoreix l'atenció de l'alumnat i per tant l'assimilació dels coneixements. No obstant això, jo vaig poder fer tot açò perquè el xiquet amb TOD ja no estava, i el grup-classe era bo per a treballar de manera més activa. De fet, el meu tutor hi havia començat a posar ja en pràctica alguna metodologia activa com la investigació en el tema de Naturals que estàvem donant. Però cal senyalar que no és fàcil i comporta molt de treball extra que tots els professors no estan disposats fer. Fins i tot els experts del curs de Cooperativisme, al qual vaig poder assistir, ho deien. Segons ells, ni totes les assignatures, ni tots els temes, ni en tots els grups, es pot treballar de la mateixa manera. Cal tindre en compte la diversitat de grups i, encara que no és fàcil, amb dedicació i molt de treball es pot arribar a treballar els continguts de manera més activa i cooperativa. L'única cosa que no he pogut fer és assistir a una classe d'infantil. Ho vaig proposar i, per part de direcció, no va haver-hi cap problema, però al professorat no li venia de bo i no vaig anar. Tot i que no va ser possible anar a infantil, sí que vaig assistir a unes sessions amb un curs de primer (on el meu tutor feia suport els divendres en una classe de primer on hi havia una xiqueta a classe amb una malaltia rara que l'afectava a les proteïnes). Tot açò li feia dur un retard, tant cognitiu com motor, molt gran respecte als seus iguals. De fet no parlava i els seus moviments eren com els d'un xiquet dels primers anys d'infantil. A més, amb aquesta xiqueta vaig realitzar algunes sessions amb l'especialista de PT i l'AL per veure com treballaven aquests professionals amb ella. Molt a poc a poc, es veia com anava avançant en alguna cosa. Va ser una experiència molt enriquidora, ja que la malaltia que pateix és de les considerades "rares" i són molt pocs els que la pateixen a tot arreu del món.

4. CONCLUSIÓ Finalment, i per acabar, només puc dir que la tasca de mestra és un procés d'aprenentatge continu i que requereix molta autocrítica per tal d'anar millorant cada dia. M'enduc d'aquestes pràctiques moltes coses que he aprés però també i sobretot, moltes coses que d'anar aprenent al llarg d'aquest camí. Treballar en xiquets requereix molts esforços i s'ha de treballar molt. M'agradaria mencionar la descripció que fa Alexandre Bataller del professor. Ell és docent a la Facultat de Magisteri. Al seu llibre de titulat "El Llibre del Professor" , un poemari on fa un homenatge als mestres que no ixen a les pàgines dels diaris. En ell descriu al professor com

un "llaurador etern". Segons Batataller, al camí del llaurador hi han dificultats, desastres, sequera, plagues i tota mena de contratemps. Això mateix esdevé al professor, que sembra en els seus alumnes i mai no sap si tindrà una collita perdurable, ja que en acabar la primària es perd el rastre d'aquesta sembra. Com les collites als camps, els mestres de primària sembren les seues llavors molt prompte, però no saben mai que van a recollir, tal volta la seua collita siga molts anys després, però de segur que quasi sempre alguna cosa recull. En un futur potser seran llaurador, electricista, enginyer, metgessa o res, tots tenen en comú que han anat a l'escola i de segur que recorden algun mestre. Com he dit abans, malgrat tot ser mestra és difícil però paga la pena. Finalment, cal destacar la importància de ser conscient de la complexitat de la professió de mestre i aprofundir en la pràctica docent i tots els elements del procés educatiu que són l'eix d'aquest acte, és a dir, l'escola, l'aula, els alumnes i els docents. Aquest temps ha sigut fonamental per afavorir l'adquisició de les competències i complementar els coneixements teòrics adquirits en la meua formació acadèmica. Per últim, vull dir que m'ha omplit de goig veure que la classe m'havia agafat estima i haver-los-en agafat jo a ells. L'últim dia les llàgrimes van rodar per les galtes de molts, incloses les meues, em van fer saber moltíssimes vegades que estaven molt contents del fet que estiguera allí i que els havia agradat moltíssim els dies que els vaig donar classe. No volien que me’n anara, fins i tot van parlar amb direcció per veure si en podien fer alguna cosa perquè em quedara, la qual cosa m'ha satisfet i emocionat moltíssim. I acabe amb una frase d'Augusto Cury que diu: " Hay un mundo por descubrir dentro de cada joven ". Cury (2007). Així que seguirem intentant descobrir eixos mons. 5. BIBLIOGRAFIA  Bataller, A (2013) El llibre del profesor. Valencia. Bromera  Cury, A (200 7 ) Padres brillantes maestros fascinantes. Barcelona. Planeta  Generalitat Valenciana. Mestre a casa (sf). València. Recuperat el 24 de Gener del 2018 http://mestreacasa.gva.es/web/