¡Descarga Microbiologia y más Apuntes en PDF de Microbiología solo en Docsity!
TEMA1. EL MÓN DELS MICROORGANISMES
Els microorganismes són bons models per estudiar processos cel·lulars i biològics. La microbiologia s’encarrega d’estudiar aquests organismes, la mida dels quals és tan petita que resulta imprescindible eines i materials per visualitzar-los.
Els microorganismes, com a cèl·lules, tenen en comú diversos trets, com és la compartimentació i el metabolisme propi per a obtenir nutrients del medi, transformar- los i expulsar els residus formant un sistema obert; la comunicació o interacció amb altres cèl·lules mitjançant substàncies secretades davant d’un estímul; la reproducció i creixement per mantenir la direcció genètica de les cèl·lules preexistents; la diferenciació en algunes cèl·lules per formar noves estructures i especialitzar-se; moviment d’autopropulsació i l’evolució d’aquestes per poder mostrar propietats biològiques noves. Les seves funcions com a organismes vius que són, és portar a terme transformacions químiques mitjançant els enzims –catalitzadors proteics que acceleren la velocitat de les reaccions químiques- i emmagatzemar i processar la informació genètica (DNA). En quant a estructures, comparteixen la membrana citoplasmàtica, el citoplasma, els ribosomes i la paret cel·lular en alguns bacteris per tenir més rigidesa i per tant, que el fenomen d’osmosi baixi. Tot i així podem classificar-los en procariotes i eucariotes.
Els microorganismes són la forma de vida més antiga, formant la massa de material viu més gran del planeta i desenvolupen els processos principals biogeoquímics. Són de gran benefici per a la societat per la seva producció d’aliments, antibiòtics i vitamines.
Els virus, tot i ser estudiats com a microorganismes, són acel·lulars sense habilitats metabòliques pròpies, doncs depenen completament de la maquinària biosintètica de les cèl·lules a les quals infecten per això se’ls anomenen paràsits obligats. Són sistemes tancats però, molt estables. El virus més petit conegut mesura uns 10nm de diàmetre.
Els organismes generalment s’han classificat em 5 regnes, però es va redefinir una nova forma de classificació per diferents raons, com ara són les noves activitats cel·lulars que s’han anat descobrint, el poder comprar seqüències ribosomals i les noves tècniques de microscòpia. Conseqüentment es parla actualment de l’existència de tres dominis:
-Bacterya: són procariotes, la majoria amb mureïna a la paret i no infecciosos, destaquen els cianobacteris per la seva capacitat de realitzar la fotosíntesis i produir oxigen atmosfèric.
-Archea: són procariotes, tot i que amb seqüències ribosòmiques diferent a la dels bacteris.
-Eukarya
Els virus, com no tenen ribosomes no estan inclosos en cap d’aquests dominis.
Així doncs, la microbiologia engloba aspectes tant bàsics, centrant-se en grups individuals de microorganismes, genètica, fisiologia microbiana, biologia molecular i taxonomia,com aplicats, centrant-se en problemes pràctics de la microbiologia clínica, ambiental i industrial. Són importants l’estudi dels microoganismes perquè són la forma més antiga i més abundant (en quant a volum dispers) de la Terra. A més a més, són fàcilment cultivables (1% sols) i es reprodueixen amb una facilitat i rapidesa còmode. La més interessant és l’aplicada, on destaquem la clínica, la qual s’ocupa de les malalties en humans i en animals. Intervenen la immunologia -miren com el sistema immune protegeix un hoste dels patògens-, l’ecologia microbiana –miren les relacions dels microorganismes i el medi ambient- i la genètica i biologia molecular –miren l’enteniment de com funciona la informació genètica i de com aquest regula el desenvolupament de les cèl·lules i els organismes-.
Alguns actuen en simbiosis, com els Rhizopus de les lleguminoses els quals els proporciona la fixació del nitrogen atmosfèric a canvi de matèria orgànica per descompondre.
A partir del s. XIX es produeixen dues grans fites importants en quant al control de les malalties i propagació, que són l’elaboració de microscòpics nous més potents i la purificació amb tècniques, gràcies a Pasteur. Les aplicacions amb què ens aprofitem d’ells és tant en sanitat, alimentació, agricultura, energia, medi ambient i biotecnologia. Llocs on tenen un paper important, sigui natural o artificialment són: a la flora dels rumiants, fent simbiosi amb les lleguminoses, produint transmissió de malalties pels aliments, putrefacció, fermentació alcohòlica i làctica, biofuels i biocarburants, bioremediació, modificació genètica de molts organismes per poder crear medicaments, antibiòtics i fins i tot el poder fer teràpies gèniques. Els microbiòlegs busquen reptes i oportunitats de cara al futur on s’està actualment treballant. Es vol millorar els processos industrials, la producció de biofilms, anàlisis genòmics, descobrir més organismes models i poder cultivar la resta de microorganismes no cultivables.
Pel que fa als microscòpics, l’inventor fou Hooke al s.XVII, posteriorment, Leeuwenhook (Holanda) amb les seves perfectes lents. A la meitat del s.XIX els primers microscòpics avancen Louis Pasteur i Robert Koch, que van intentar resoldre els dubtes de l’època: teoria de la generació espontània, causa de les malalties infeccioses i la relació causa-efecte d’aquestes.
Pasteur va refutar la teoria de la generació espontània realitzant un experiment: omple un matràs amb coll llarg de cigne amb una solució de nutrients, la qual la va bullir per esterilitzar la mescla i va deixar el matràs exposat a l’aire. L’aire transportava els microorganismes i els anava depositant al coll, de manera que no podien entrar dins i contaminar la solució. D’aquí es va desenvolupar la tècnica pròpia de la pasteurització. A més a més, va estudiar la fermentació alcohòlica i va trobar en dues mostres diferents de vi bo i vi dolent microorganismes diferents, de manera que va deduir que els bacils provocaven una tipus de reacció i els llevats una altra.
D’altre banda, R. Koch volia estudiar els dos dubtes posteriors, els quals no eren immediatament obvis perquè calia un desenvolupament de les tècniques de cultius
