Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Micro tema 5, Apuntes de Microbiología

Asignatura: Microbiologia, Profesor: Escarlata Escarlata, Carrera: Biotecnologia, Universidad: UAB

Tipo: Apuntes

2013/2014

Subido el 11/07/2014

elisa1994-3
elisa1994-3 🇪🇸

4.3

(9)

16 documentos

1 / 3

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
TEMA 5. INCLUSIONS CEL·LULARS I FORMES DE DIFERENCIACIÓ
Inclusions cel·lulars
Són grànuls de material orgànic o inorgànic que són emmgatazemats per la cèl·lula pel
seu ús futur. Alguns estan envoltats per una monocapa de membrana que poden variar
en composició i algunes estàn compostes de proteïnes i d’altres conenten lípics. La
funció són d’emmagatzem d’energia, dipòsits de precursos per a components
macromoleculars i vesícules de gas.
Cossos d’inclusió orgànics
En trobem principalment quatre:
Glicogen: com a font de carboni
Poli-β-hidroxibutirat (PHB): és un lípid de reserva per a ambient amb pocs
nutrients. Per exemple en Bacillus cereus sota algunes condicions de cultiu.
Grànuls de cianoficina: són polipèptids d’arginina i àcid aspàrtic i formen una
font de nitrogen. Per exemple en cianobacteris
Carboxisomes: conté ribulosa-1,5-bisfosfat carboxilasa (Rubisco), usat per a la
fixació del CO2.
Cossos d’inclusió inorgànics
En trobem principalment tres:
Grànuls de polisfosfat: també anomenats grànuls metacromàtics per a la
coloració que presenten quan són tenyits i es tracta de polímers lineals de
fosfats. Per exemple en Corynebacterium sp., Mycobacterium sp.
Grànuls de sofre
Magnetosomes: contenen ferro en forma de magnetita (Fe3O4) i els permet
l’orientació bastant-se en el camp magnètic.
Inclusions funcionals
Es tracta de les vesícules i vacuoles de gas que confereixen flotabilitat a cèl·lules
procariòtiques planctòniques (per exemple en cianobacteris, bacteris fotòtrofs vermells
i verds, bacteris no fotòtrofs i alunes arquees. Absent en eucariotes). L’estructura és
fusiforme plenes de gas i formades per proteïnes o buides i rígides de longitud i
diàmetre variable. Tenen una única membrana composta de dues proteïnes diferents que
es disposen formant una retícula només permeable a gasos i funcionen disminuint la
densitat cel·lular.
pf3

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Micro tema 5 y más Apuntes en PDF de Microbiología solo en Docsity!

TEMA 5. INCLUSIONS CEL·LULARS I FORMES DE DIFERENCIACIÓ

Inclusions cel·lulars

Són grànuls de material orgànic o inorgànic que són emmgatazemats per la cèl·lula pel seu ús futur. Alguns estan envoltats per una monocapa de membrana que poden variar en composició i algunes estàn compostes de proteïnes i d’altres conenten lípics. La funció són d’emmagatzem d’energia, dipòsits de precursos per a components macromoleculars i vesícules de gas.

Cossos d’inclusió orgànics

En trobem principalment quatre:

  • Glicogen: com a font de carboni
  • Poli-β-hidroxibutirat (PHB): és un lípid de reserva per a ambient amb pocs nutrients. Per exemple en Bacillus cereus sota algunes condicions de cultiu.
  • Grànuls de cianoficina: són polipèptids d’arginina i àcid aspàrtic i formen una font de nitrogen. Per exemple en cianobacteris
  • Carboxisomes: conté ribulosa-1,5-bisfosfat carboxilasa (Rubisco), usat per a la fixació del CO2.

Cossos d’inclusió inorgànics

En trobem principalment tres:

  • Grànuls de polisfosfat: també anomenats grànuls metacromàtics per a la coloració que presenten quan són tenyits i es tracta de polímers lineals de fosfats. Per exemple en Corynebacterium sp., Mycobacterium sp.
  • Grànuls de sofre
  • Magnetosomes: contenen ferro en forma de magnetita (Fe (^) 3O (^) 4) i els permet l’orientació bastant-se en el camp magnètic.

Inclusions funcionals

Es tracta de les vesícules i vacuoles de gas que confereixen flotabilitat a cèl·lules procariòtiques planctòniques (per exemple en cianobacteris, bacteris fotòtrofs vermells i verds, bacteris no fotòtrofs i alunes arquees. Absent en eucariotes). L’estructura és fusiforme plenes de gas i formades per proteïnes o buides i rígides de longitud i diàmetre variable. Tenen una única membrana composta de dues proteïnes diferents que es disposen formant una retícula només permeable a gasos i funcionen disminuint la densitat cel·lular.

Endòspores

Són cèl·lules altament diferenciades i resistents a la calor, radiació, químics i dessecació gràcies a l’alta deshidratació que porten. Es troben en un estadi “dormant” d’un cicle bacterià que segueix l’esquema cèl·lula vegetativa → endòspora → cèl·lula vegetativa en repòs. Durant aquest estat no es detecta activitat metabòlica i són capaces així de sobreviure anys al sòl. Nomes present en alguns bacteris grampositius, com ara el Bacillus anthracis i cereus (aquest últim provoca aproximadament un 5% d’intoxicacions alimentàries) i el Clostridim tetani , perfringens (el qual provoca la gangrena), botulinum i Dseufotomaculum. Actualment, però, s’han descobert excepcions de gramnegatius que esporulen.

La funció d’aquest estadi és la formació d’estructures de supervivència per sobreviure en condicions adverses de creixement com temperatures extremes, dessecació, limitació de nutrients, etc.

Estructura d’endòspores

És molt complexa amb vàries capes absents a la cèl·lula vegetativa, com ara l’exospori (capa més externa, fina i coberta de proteïnes), la cutícula (complex proteic específic), el còrtex (peptidglicà amb unions laxes) i el nucli (amb la paret, membrana citoplasmàtica, citoplasma, nucleoide, ribosomes o altres orgànuls). El que fa que sigui tant resistent són els complexes dipicolinat càlcic, el qual disminueix la disponibilitat de l’aigua en l’endospora i així afavorint la seva deshidratació (entre un 10-25% respecte del 80-90% que podia arribar a tenir abans) i també estabilitzen el DNA enfront la desnaturalització per calor. A més, el nucli conté petites proteïnes àcid-solubles. Les endospores són de difícil coloració i cal unes tincions específiques amb verd de malaquita i calor, però es poden reconèixer sense cap tinció per la diferent refracció que té.

Procés de l’esporulació

Segueix, de manera esquemàtica, el següent procés:

1.- Cèl·lula vegetativa

2.- Condensació del DNA

3.- Divisió cel·lular asimètrica

4.- Septe de l’endospora creix envoltant el citoplasma

5.- Formació de la pre-espora

6.- Síntesi exospori: primera coberta entre les dues membranes (formació del còrtex) i deshidratació

7.-Incorporació dels ions de calci, deshidratació addicional, producció de proteïnes àcid-solubles (SASPs) i àc. Dipicolinic i formació de la cutícula.