¡Descarga MICROORGANISMES EUCARIOTES (PROTISTES) y más Apuntes en PDF de Biología solo en Docsity!
TEMA 2
Robert Whittaker 1969, va proposar 5 regnes. La classificació dels organismes en cinc regnes de R.H. Whittaker del 1969, en què el regne de les moneres conté tots els procariotes, i la resta són eucariotes. La proposta recollia la nova visió dels organismes gràcies al coneixement de la microestructura cel·lular i les diverses hipòtesis emeses sobre l'origen de la vida i de la cèl·lula eucariota. En la separació per organismes no relacionats per linatges els fongs, les plantes i els animals es mostren emmarcats per a situar-los en el conjunt de l'arbre de la vida. PROTISTS: CLASSIFICACIÓ Els protists es classifiquen per:
• Criteris filogenètics: és una classificació de les espècies basada únicament en les relacions de
proximitat evolutiva entre les diferents espècies, reconstruint la història de la seva diversificació desde l'origen de la vida a la terra fins a l'actualitat.
• Criteris morfolòfics: segons la forma.
• Criteris funcionals: es divideixen segons la forma de nutrició. Són autòtrofs (algues), heteròtrofs
(protozous), mixòtrofs, saprobis, paràsits o simbionts.
- Autòtrofs: organismes amb capacitat de sintetitzar les molècules orgàniques a partir de substàncies
inorgàniques i una font d'energia com la llum (org.fotosintètics).
- Heteròtrofs: organismes que obtenen l'energia i les substàncies orgàniques que requereixen per desenvolupar-se a partir d'altres organismes.
- Mixòtrofs: organismes que poden fer la fotosíntesi i a la vegada fagocitar altres organismes.
- Saprobis (heteròtrofs): organismes que es desenvolupen sobre organismes morts o sobre matèria orgànica morta.
- Paràsit: organismes que es nodreix, temporalment o permanentment, de sobstàncies produïdes o ingerides per un altre ésser viu i al qual perjudica (interacció biològica perjudicial).
- Simbionts: cadascun dels organismes d'una simbiosi: estat d'interdependència fisiològica equilibrada de dos o més organismes de diferents espècies en el qual no són estimulats, de manera permanent, mecanismes de reacció defensiva. Interacció fisiològica beneficiosa. HÀBITAT Els organismes poden ser:
- Aquàtics
- Terrestres
- Aeris Aqüàtics Dintre dels aquàtics, el seu hàbitat es troba dividit en parts:
• Nèuston: comunitat d'organismes que habiten en contacte amb la superfície lliure de l'aigua, tent per
sobre com per sota.
• Plàcton: organismes que viuen en suspensió a les aigües continentals o marines.
• Bentos: organismes aquàtics que viuen damunt un substràt sòlid.
alimenticia. Una característica especial d'aquest tipus d'algues és que es troben emboltades per una paret cel·lular única feta de sílice anomenada frústila. Aquestes frustules tenen una amplia varietat en la seu forma, però generalment consisteixen en dues parts asimètriques amb una divisió entre elles. Les comunitats de diatomees són una eina recurrent utilitzada per la vigilancia de les condicions mediambientals, pasades i presents, són també utilitzades per l'estidu de la qualitat de l'aigua. Existeixen diferents tipus, com les diatomees centrals ( → presenten simetria radial (circulars o triangulars), són immòbils, són el plàcton de llacs i oceans, condicions de turbulència (barreja vertical)). Unes altres són les diatomees pennals ( → presenten simetria bilateral (forma allargada,de bastó o de nau o irregular), les que tenen rafe (sols longitudinal del frústul sense sílice) solen ser mòbils, presenten moviments de reptació. Són bentòniques (perifiton)). Existeixen dos tipus de diatomees pennals, tenim les Arrafídies que són les que presenten una absència de rafe i les rafídies que són les que tenen rafe. La reproducció de les diatomees asexual és a partir de bipartició. La reproducció sexual es dona quan la mida de les filles és aproximadament la meitat de la mare, es divideixen sexualment mitjançant gàmetes haploides flagel·lats. Les diatomees tenen un gran interès biològic ja que són indicadors biològics de la qualitat de les aigües (són sensibles a la pol·lució), són bons indicadors de canvis ambientals en el passat en estudis arqueològics i paleolimnològics (sedimentació per gravetat dels frústuls morts i formació de roques sedimentàries: diatomites o moronites. A part del biològics també tenen interès comercial, es fa us de terra de diatomees com a insecticida (99% esquelets de diatomees), es diu que és antibacterià, antiparàsit i antiplagues (formiques, cucamolles,fongs...) també s'utilitzen per la fabricació de dinamita (la nitroglicerina és emveguda en aquestes partícules) i en industria en general (s'utilitzen com abrasius, per polir metalls, com aïllants, amb pintures antilliscants, per filtrar la tinta en la fabricaciño de paper moneda...).
• Mixòtrofs: organismes que poden fer fotosíntesi i a la vegada fagocitar altres organismes, es donen
simultàniament. Tenim les algues fagotròfiques que són organismes fotosintètics que fagociten, majoritariament per a l'obtenció de nutrients i els protozous fotosintètics que són organismes heteròtrofs en simbiosi amb algues fotosintètiques que han fagocitat.
• Crisòfits: divisió d'algues que es caracteritzen per poseir formes flagelades o immòbils, i per la
asimetria de les seves zooespores. Els crisòfits són unicel·lulars o filamentosos, amb reproducció sexual per zooespores. En la seva bioquímica destaca la carència de clorofila b i de midó. Presenten dos flagels de longitud diferent, formes de resistència (quists) de naturalesa silícica, és el principal component del plàcton de llacs oligotròfics Són utilitzats en estudis paleolimnològics.
• Criptòfits: presenten dos flagels de longitud diferent i presenten tricocists. Poden soportar periodes
desfavorables.
• Dinoflagel·lats: Són un extens grup de protistes flagelats. Són organismes unicel·lulars encara que
poden formar colonies i formen part del fitoplacton marí i d'aigua dolça. La majoria són fotosintètics i poseeixen pigments amb clorofila a i c2 i carotenoides. La sevanutrició és principalment autòtrofa, són productors primaris pel que fa que, juntament amb les diatomees, constitueixin el nivell tròfic primari en la cadena alimentaria acuàtica. Alguns dinoflagel·lats poden emetre llum a través de la bioluminiscencia i altres són responsables de les marees rojes i floracions algals nocives (FAN) o bloom d'algues. La majoria són unicel·lulars (colònies), fotosintètics (fitoplàcton), també espècies heteròtrofes i presenten un embolcall cel·lular format per plaques poligonals de cel·lulosa. Són bioluminescents. Són els causants de les marees rojes (=blooms) quan es proliferen els dinoflegel·lats microscòpics deixen una coloració depenent del pigment dominant, poden ser vermelloses, verdes, bruneques, ataronjades o grogoses. Els dinoflagel·lats són els causants de les PAN en angles HAB (proliferacions algals nocives), són de ràpida proliferació (60.000.000 cèl/L), algunes espècies produeixen neurotoxines (funció muscular), afecten a peixos i a mol·luscs, a la cadena tròfica basicament. La PAN són le stoxines que s'acumulen en bivalves i poden afectar als humans que se'ls mengen, per exemple provoquen malalties com la DSP que provoca diarrea, vòmits i mal de cap, o la PSP que provoca paràlisi muscular i dificultats respiratòries, ha provocat diverses morts aquesta malatia. HETERÒTROFS (PROTOZOUS).
• Metamonadins: són organismes sense mitocondris, ni cloroplasts ni complex de Golgi. Alguns són
patògens i viuen al sistema digestiu de l'home. Alguns són simbiòtics i viuen en el tub digestiu de tèrmits i escarabats xilòfags (afavoreixen la digestió de la cel·lulosa. Presenten una baixa concentració d'oxigen. Es pensa que són els eucarionts ancestrals.
• Rizòpodes: presenten prolongacions citoplasmàtiques o pseudopodis, viuen en medis rics en matèria
orgànica, la majoria no tenen paret per sobre de la membrana cel·lular, són els anomenats amebes. Són un conjunt heterogèni de protists unicel·lulars, nuus o cuberts per una teca o caparazón, que emeten seudòpods, apèndix deformables i més o menys efimers, formats per expansió de la superfície cel·lular. Utilitzen aquests pseudòpods per desplaçar-se o capturar aliment sólid. Són els protozous més senzills.
• Ciliats : Hi han unes 7000 espècies, la majoria tenen una vida lliure (fins a 2mm), presenten cilis
vibràtils en superfície, alguns són simbionts d'herbívors. Presenten dos tipus de nucli. Els ciliats són un dels grups més importants d'eucariotes unicel·lulars, presents en quasi tots els llocs en els que hi ha aigua (llacs, bassals, oceans, i al sòl). Poden ser mòbils o sèssils i la majoria s'alimenta d'organismes petits (bactèris o algues unicel·lulars) o de detritus, mentre que molts altres són ectosimbions o endosimbionts i alguns són paràsits obligats o oportunistes. Tendeixen a ser
proporciona protecció a les zooxantel·les, nutrients com nitrogen i fòsfor i un subministre constant de CO necessari per a la fotosíntesi. Els nutrients disponibles, la llum incident i l'expulsió de les cèl·Lules en excés limiten la seva població. Altres organismes que poden contenir zooxantel·les són les esponges, les meduses, els mol·luscs bivalbs, cucs marins i alguns protistes, entre altres. RODÒFITES O ALGUES ROGES Existeix una controvèrsi entre si pertanyen al regne de les plantes o dels protists. Les algues vermelles o rodòfits són uns organismes fotosintètics que contenen clorofil·la a i d. Presenten una gran diversitatde formes i grandàries. Es caracteritzen per l'absència de cèl·lules flagel·lades, la presència de pigments bilicromoproteids a ficobilisomes i l'absència de midó als cloroplasts, utilitzant com material de reserva el midó de florideas, els tilacoides són simples (rodoplasts). La reproducció sexual per oogàmia, amb cèl·lules especialitzades. Les algues roges són utilitzades en el sector alimentari i en el farmacèutic. En aquest el producte més comercialitzat és l'agar-agar. Les característiques bioquímiques de les algues roges són els pigments de clorofila a, carotenoides i ficobilisomes amb ficoeritrina i ficocianina. La substància de reserva és el mido de florídees (citoplasma). La paret cel·Lular és a base de una capa de cel·lulosa i una capa de polímers de galactosa sulfatats (agarosa i agar-agar). De rodòfites tenim les algues coral·linàcies (algues que presenten parets calcificades). L'interès comcercial d'aquestes és l'obtenció d'agar-agar gracies a la agarosa (polisacàrid format per galactosa), la carraguenina i per consum humà, conreu de nori i envolta del sushi. L'agar (agar-agar): substància mucilaginosa. Barreja dos polímers de galactosa: agaropectina i agarosa. El primer amb grups àcids (sulfat i piruvat). Medi de cultiu en microbiologia, i l'indústria alimentària. → Carraguenina: E-407 Derivats de la galactosa amb un alt contingut de sulfat (àcid). S'utilitza com a estabilitzant, espesseïdor, etc. (làctics, carn, pastisseria industrial...). FEOFÍCIES O ALGUES BRUNES (STRAMENOPILES). Es distingeixen bé de la resta d'algues per el seu color, sempre dins d'una gamma de bruns, des del daurat fins al negre. Són plantes no vasculars, fotosintètiques amb clorofila a i c (mai b), acompanyades de carotens i xantofil·les. Una d'elles, la fucoxantina, és la responsable del color bru. Com a substància de reserva tenen un polisacàrid, manitol (sucre-alcohol) i oli. Són un grup d'algues freqüènts en els mars boreals i freds, com ara l'Atlàntic. Es coneixen 1800 espècies, majoritariament es troben en medi marí però també en trobem en aigües temprades i en regions fredes. Les dimensions són fins a aproximadament 100 m de llargada. Les seves formes són formes filamentoses o laminars. Les característiques bioquímiques són:
- Pigments de clorofila a i c, i fucoxatina.
- La substància de reserva és la crisolaminarina i el manitol.
- Les parets cèl·lulars estan formades per cel·lulosa amb àcid algínic (polisacàrid (C6H8O6)n). Les característiques estructurals són les següents:
- Fil·loide: part aplanada del tal·lus, pot ser entera o dividida.
- Cauloide: part del tal·lus que sembla, pel seu aspecte extern, una tija.
- Disc de fixació: part del tal·lus amb rizoides per on es fixen al substrat alguns feòfits. Alguns exemples de feofits són la Padina pavonica, la Cystoseira mediterranea o el Fucus vesiculosus que aquest ultim el trobem al Mar del Nord, mar Bàltic, Oceà Atlàntic i Pacífic, conté vesícules plenes d'aire,. Sovint situades en parelles als dos cantons del nervi central. Són una font de iode.
- Varec: massa d'algues principalment feofícies que la mar escup a les platges o que hom talla (per adob, pel iode o per a consum humà).
- Diverses espècies d'algues laminars són objecte de conreu i consum humà a la Xina i al Japó.
