¡Descarga Modul 1 Psico. Desen. y más Apuntes en PDF de Psicología del Desarrollo solo en Docsity!
Mòdul 1. Fonamentació i models principals.
UNITAT 1. PSICOLOGIA DEL DESENVOLUPAMENT.
1.1 Antecedents. Trobem tres etapes:
- 1. Etapa de formació (finals s.XIX-1920): Històries de nens:
- 2. Etapa d’establiment (1920-1950): En aquesta etapa sorgeixen les grans escoles psicològiques, com: la escola de Ginebra (Piaget), escola soviètica (conductistes) i la psicoanàlisi (Freud). També es confeccionen escoles infantils de mesura.
· Binet: diferents escoles d’intel·ligència, actitut, tests precisos per observar possibles dificultats i prendre mesures per ajudar. · Terman.
- 3. Etapa d’expansió (1950-...): Consolidació i ampliació de l’objecte d’estudi; la psicologia del desenvolupament estudia a la persona durant tot el cicle vital, ja que sempre estem en constant canvi.
Hi ha una millora de la metodologia, de l’adaptació de mètodes, d’altres de nous,... per tenir més coherència.
1.2 Objecte d’estudi de la psicologia.
La psicologia del desenvolupament estudia els canvis esperables (persona + medi = canvi) que tenen lloc en l’esser humà durant tot el seu cicle vital, és a dir, des de la seva concepció fins la mort. La psicologia del desenvolupament estudia el cicle vital des d’una doble vessant:
- Desde l’edat: infància, adolescència, joventut, edat adulta, senectut.
- Desde els aspectes de conducta: motriu, intel·lectual, afectiu, social.
1.3 Factors que influeixen en el desenvolupament.
Els factors que influeixen en el desenvolupament son:
- (^) Generació.
- Cultura.
- Família.
- Amics
Els factors del desenvolupament poden ser:
- Hereditaris o genètics: potencialitat de ser. Ens fixa uns límits tant com a espècie com a individus.
- Ambientals: aconseguir el desenvolupament de les nostres potencialitats. Interacció
UNITAT 2. TEORIES DEL DESENVOLUPAMENT.
2.1 Model psicodinàmic.
a) Teoria Psicoanalítica de Freud.
- PRIMERA TÒPICA: TEORÍA TOPOGRÀFICA (1915).
El psiquisme, la ment esta distribuït en tres nivells de consciència :
- Conscient (C); tots aquells fenòmens, sentiments, que tenim presents en qualsevol moment.
- Preconscient (P); els fenòmens, emocions, fets,... que poden ser coneguts si se’ls i presta l’atenció suficient, és a dir, que fàcilment poden passar a la consciència i, per tant, recordar-los. A la frontera del C i el P hi trobem la memòria.
- (^) Inconscient (I); es format pels fenòmens, experiències,... que només passen a la consciència en situacions especials. Les característiques són: no és lògic/ és simbòlic, no és directament observable, domina al psiquisme humà, els fenòmens de l’I surten al C disfressats, amb símbols, per això diem que és simbòlic.
L’inconscient es pot manifestar a partir de 4 manifestacions (disfresses):
- Lapsus: són oblidar-nos una paraula i canviar-la per una altra la qual s’assembla molt però és diferent. Això fa que allò que volem dir canviï. Que surti aquesta paraula és un símptoma.
- Somnis: manifestacions de l’inconscient que aprofiten el nostres nivell de consciència baix per aparèixer i manifestar-se en el somnis.
- Actes fallits: són lapsus però a nivell d’acció, per exemple: agafo l amoto vaig cap a la facultat però vaig a veure a la parella.
- Oblits: directament deixar de fer una cosa, ex: tenir algo pendent per un dia però quan arriba el dia t’oblides.
Com arribem a l’inconscient? La manera d’aconseguir-lo es mitjançant l’associació lliure d’idees.
El C i el P es manifesten en paraules. L’I es manifesta en símbols (imatges, sorolls,...): mai somiem allò que realment és sinó que ho somiem disfressat.
• SEGONA TÒPICA: TEORIA ESTRUCTURAL (1923).
Aquesta tòpica ens parla del funcionament del psiquisme. Dins del psiquisme trobem tres instàncies psíquiques, les quals juntament formen el corpus:
- Allò: és el substracte biològic de la persona, la font de tota energia, de tots els impulsos. No tolera la frustració, busca el plaer immediat. Actua lliure d’inhibicions, fa allò que vol quan vol. No raona, no té lògica. És primitiu, irracional, egoista, narcisista,... completament inconscient i actua pel principi del plaer.
- Superjo: tot l’oposat a l’allò. És on tenim tot el nostre codi ètic, tot allò moral. Emmagatzema tot allò moral pel qual lluitem i vivim. Es capaç de controlar la conducta de l’home a partir dels codis socials, de les normes culturals, per tant és cultural, es mou pel principi del deure.
- (^) Jo: es troba al mig del dos anteriors. La seva funció és satisfer les demandes de l’Allò però amb la realitat i les demandes del Superjo.
Tots aquests mecanismes han sigut alguna vegada exterioritzats per tots. Es considera que aquests mecanismes es converteixen en patològics quan es fa servir sempre un mateix mecanisme i s’esdevenen crònics, quan sempre s’actua amb els mecanisme de defensa.
L’origen de la conducta és sempre l’instint o pulsió, el que ens permet passar a l’acció. Tenim dos pulsions:
- Pulsió de vida (Eros): es manifesta amb la Líbido (impuls sexual afectiu) (Allò).
- Pulsió de mort (Thanathos): destruir, aniquilar, desaparèixer,... és tot l’oposat a l’anterior pulsió. Trobem l’ agressivitat.
• ETAPES DEL DESENVOLUPAMENT PSICOSEXUAL.
En funció d’aquestes dues tòpiques anteriors, Freud va el·laborar un desenvolupament psicosexual, perque segons ell en l’esser humà, en les seves etapes, la libido està situada en diferents parts del cos:
- Etapa oral (0-18 mesos): la boca és la font de plaer, zona on es troba la libido del nadó. També com a font de coneixement, experimenten a través de la boca per conèixer. La boca és la primera zona erògena on es troba la libido.
- Etapa anal (18 mesos-3 anys): la libido es troba a l’anus, en retendre i expulsar-les. Es comença controlar, a retenir. En aquest moment s’inicia el Jo, es el primer moment on el nen comença a controlar-se.
- Etapa fàl·lica (3-5anys): la libido es troba en els genitals. Quan reconeixen el propi sexe. Quan saben el que té un nen i el que té una
nena. Aquí es troba el complex d’Edip; el nen viu una situació triangular. Desde els 3 als 5 anys el nen vol que la mare sigui per ell, però se n’adona que en realitat el que està amb la mare es el pare i això fa que hi hagi una situació d’ambivalència, d’amor-odi. A la vegada s’identifica.
- Etapa de latència (5-12 anys): es una etapa de pausa, de parèntesi, de tranquil·litat afectiva. Els efectes queden dormits perque l’energia la destina al coneixement del seu entorn, els efectes són més íntims, té l’autocontrol. Fins la pubertat on tornen a sorgir els efectes sexuals.
- Etapa genital (a partir dels 12 anys): el nen entra a la pubertat amb la maduració dels genitals, de la sexualitat. Quan tant el nen com la nena comencen a desenvolupar-se.
Crítiques sobre Freud: dóna masa importància a l’aspecte biològic i basa la seva teoria en l’home, no en la dona. Molts autors han seguit la seva teoria com per exemple: Bettelheim a “Con el amor no basta” i “Psicoanalisis de los cuentos de hadas”.
b) Teoria de les relacions objectals.
Aquesta teoria afirma que ens desenvolupem gràcies a la relació afectiva que tenim amb els objectes (allò que tenim fora, persones, objectes,... i dins, emocions, sentiments,...).
• BOWLBY:
En els primers mesos de vida es tan estreta la relació que es necessiten mútuament. Es tan forta la relació entre mare-fill que la mare busca al nen (la seva felicitat,...) i el seu nen el necessita (cridant, plorant,...). Contra més estreta sigui la relació el nen es sent més segur.
- SPITZ: Tenim tres indicadors emocionals:
- Somriure social (3 mesos); somriu de plaer. La seva resposta es el somriure, que es desencadena quan la cara d’una persona es dirigeix al nen.
- Angoixa davant el desconegut (8 mesos); comença a discriminar a les persones conegudes i a les no conegudes.
- NO (2 anys); s’autoafirma, és un no aparent, diu que no però es que sí.
2.2 Model psicosocial d’Erikson.
Erikson = Psicòleg del Jo. És seguidor de Freud però el·labora un model molt diferent. Se l’anomena el Psicòleg del Jo perque afirma que el Jo s’adapta a l’entorn.
a) Diferències entre Freud i Erikson.
La principal diferència respecte Freud és que afegeix l’entorn, el qual Freud no va tenir en compte, afegeix les variables social. Veu com el Jo en relació amb l’entorn va evolucionant. Una altra diferència amb Freud es basa en l’eix del desenvolupament; en aquest Freud (Allò) és més biològic, és més innat; en canvi Erikson (Jo) és més ambientalista, el Jo i l’entorn es el motor del desenvolupament. En relació a la durada del desenvolupament segons Erikson afirma que ens desenvolupem durant tota la vida ja que el Jo es va adaptant a l’entorn.
b) Premisses principals d’Erikson.
En cada moment, etapa, del cicle vital la persona s’enfronta amb un repte, que ha de resoldre. Si el superen positivament tenim les eines per poder superar el pròxim repte, sinó tindrem el doble de feina. Els diferents reptes o etapes són els següents:
Tots els valors anteriors de les etapes es poden donar en qualsevol moment de la vida, però en segons quines etapes es donen amb més prevalencia que ne d’altres.
2.3 Models cognoscitius (Teoria genètica de Piaget).
A Piaget lo que, verdaderament l’interessa, el seu objecte d’estudi, és la intel·ligència; com passem de la ment d’un nadó fins la ment de l’adultesa. L’interessa els canvis que es realitzen.
PAGE 10
El nen quan neix té més estructures de coneixement, i es donen uns esquemes; esquemes reflexos (ex: si li posen algo ala boca, ell el llepa de forma reflexa), més endavant es donen els esquemes d’acció (un comportament més voluntari, no reflex ni instint; ho fem perque volem) després cap a operacions concretes i formals. D’altra banda també tenim un objecte de coneixement, el qual s’interacciona amb les estructures. Aquest objecte és tot el nostre entorn, quan entrem a aquest fem com una observació amb la qual provoquem una resposta a lo observat. El procés d’equilibració: primer assimilem, per després acomodar-nos, tornem a assimilar i a acomodar-nos, etc, etc, etc. Per ex: nen globus que es pensa que es pot jugar amb el globus com una pilota, primer assimila el que és i després s’acomoda en què no pot jugar com una pilota. Llavors l’assimilació és incorporar nous objectes, noves experiències que ja tenim. L’acomodació és ajustar les nostres estructures a l’objecte extern, ens hem d’ajustar a l’exterior, adaptar-nos. Piaget diu que la persona ha de tenir un equilibri. En cada procés d’equilibri hi ha com una frustració però s’arriba a assimilar i s’arriba a donar el procés d’equilibri.
a) Implicacions educatives de la teoria genètica de Piaget.
- L’aprenentatge segueix el desenvolupament: el nen ha de tenir una certa maduresa per poder aprendre.
- L’educand és actiu en la elaboració dels aprenentatges: cada nen assimilarà l’aprenentatge d’una manera o una altra.
- S’han de tenir en compte els coneixement previs amb els quals l’alumne/a s’enfronta a aquella tasca: tenen uns coneixement previs, els quals ha aprés per observació.
- L’origen de la intel·ligència es troba en l’acció: a través de l’acció, de la pràctica els nens aprenen més. Cal que palpin allò a aprendre.
- La funció dels educadors consisteix en provocar el conflicte en l’educand: el professional ha de desequilibrar a l’educand per després poder equilibrar-lo; que sigui el nen qui faci aquest nou equilibri.
PAGE 10
2- PERIODE PREOPERACIONAL o PREOPERATORI (2-7 anys):
- Pensament simbòlic-preconceptual (2-4 anys): la funció més important d’aquesta etapa és la funció simbòlica (capacitat de posar símbols, simbolitzar, a les coses externes, als objectes). Trobem el llenguatge (simbolisme en estat pur), el joc simbòlic ( ex: quan agafa un guix i fa que és un avió / jugar a pares i mares) i el dibuix. Aquesta funció és simbòlica perque ens distancia de la realitat immediata, ens permet objectivitzar. Permet parlar de la realitat del moment.
- Pensament intuïtiu (4-7 anys): el nen comença a entendre, intueix, que el món es regeix per unes normes però encara es centra molt en ell mateix i no pot dona runa resposta lògica. Lo més important d’aquesta funció és la intuïció causa-efecte ; aquesta intueix que hi ha una causa per cada cosa; dóna vida a les coses, per ex: el Sr. Sol, la Sra. Aigua,...
3- PERIODE OPERACIONS CONCRETES (7-11 anys):
La gran adquisició d’aquesta etapa és l’ accés a la lògica. Aquesta lògica és concreta, és a dir, que està lligada, centrada a lo que el nen observa, a lo que el nen viu. Posa idees a lo que veu. S’entenen les coses i se li dona un raonament cert però segons la mira del nen.
4- PERIODE OPERACIONS FORMALS (de 12- 15 endavant):
En aquest període també trobem l’accés a la lògica. Encara que lo més important és lo abstracte ; podem donar explicacions raonades amb conceptes abstractes. Al llarg de la vida no canviem d’estadi sinó que anem millorant aquestes operacions formals. El desenvolupament e la intel·ligència arriba al seu punt alt a l’adolescència, després d’aquesta es manté i es va modificant.
PAGE 10
2.4 Models Conductuals- Interactius.
Busca una conducta de l’individu i el perque fa aquesta conducta. Explicar la conducta. Va néixer com a reacció del model psicodinàmic. El que s’avaluarà serà la conducta d ela persona, el que la persona realitza, no el que pasa dins el seu cap, sinó el que es pot veure exteriorment.
a) Paulov.
Paulov és el primer conductista i va establir el conductisme clàssic. Va comprovar que els gossos eren alimentats a la mateixa hora, explicació cas gossos.
PAGE 10
