¡Descarga Psico 2n MEI y más Apuntes en PDF de Psicología Educacional solo en Docsity!
PSICOLOGIA EDUCATIVA I DEL
DESENVOLUPAMENT DE L’EDAT ESCOLAR
1. El concepte d’infància. La seva evolució històrica i els canvis que ha generat.
- Infància etimològicament vol dir “Aquell que no enraona” (J. Coromines), és a dir, un col·lectiu que no tenen un pensament o raonament lògic.
- La infància tal i com la coneixem avui i aquí, podem dir que és un invent sociocultural.
- És un concepte dinàmic, canviant... ja que depèn de l’avui i de l’aquí.
- Factors que van afavorir per entendre la infància avui en dia:
- L’escolarització obligatòria
- Pensaments filosòfics (com és la persona)
- L’evolució del pensament sobre l’ésser humà (filosofia)
- La prolongació de la vida (descens de la mortalitat infantil: qualitat en l’alimentació, avenços de la medicina i higiene)
- (^) L’augment de mà d’obra i la industrialització
- Deixen de ser necessaris com a mà d’obra gràcies a la mecanització
- Concepte d’infant: Adult en miniatura
Els infants són com els adults però més dèbils i menys intel·ligents
Com s’ha concretat en la pràctica aquest pensament
Les experiències dels adults i les dels nens són comunes
Els adults exerceixen una forta pressió en els nens que genera frustració
- Concepte d’infància: El nen i la maldat innata
La maldat és heretada per la condició humana. Aquesta herència ve del pecat original (Burke, 1790)
- Reprimir la conducta dels infants (evitar l’expressió dels sentiments...)
- Imposició de normes socials i ètiques
- Concepte d’infància: Propietat i recurs econòmic
7 anys: edat de treballar (entorn rural, pròpia família o fora)
Els infants es consideren a si mateixos una propietat d’altres
- La Revolució Industrial (S.XVIII – S.XIX) ajuda a què la infància es vagi considerant un període a part de la vida dels adults
- La infància en els contextos desenvolupats de principis del S.XXI
L’infant com a constructor de coneixement, d’identitat i de cultura
- Els infants són part de la família, però són éssers independents
- Tenen un lloc en la societat reconegut i independent
- Són membres de ple dret de la societat La infància no és un estadi preparatori per a formar part de la societat. La infància forma part de l’estructura de la societat
- La infància en els inicis del S.XXI Es considera que la infantesa no és un estadi preparatori (que no s’ho donen tot fet) o marginal La infància és una construcció social sempre contextualitzada d’acord amb: el temps, cultura, gènere i les condicions socials i econòmiques.
CONEIXEMENT
- Període parental
- Infància (0-12 anys)
- Pubertat (12-16 anys)
- Adolescència (16-20 anys)
- Joventut (20-30 anys)
- Edat adulta (30-70 anys)
- Vellesa (70 anys)
Objecte d’estudi de la PSICOLOGIA DE L’EDUCACIÓ
- “La comprensió i l’optimització del procés d’ensenyament - aprenentatge en contextos educatius formals i no formals al llarg del desenvolupament d’una persona”
- Es centra en: Qui aprèn: processos de desenvolupament i diferències individuals Qui ensenya: metodologia i diferències individuals El contingut a ensenyar i a aprendre El context: escola/universitat, aula, família, societat, el moment històric - cultural *****Elements de qualsevol situació educativa (Calfee i Berliner 1996)***** Algú (mestres, pares, companys...) que actua amb la intenció d’ensenyar alguna cosa (continguts) amb un propòsit (coneixement, estratègies...) a qualsevol persona (alumne), en un context determinat (escola, família...). Al final hi ha l’avaluació del procés d’ensenyament - aprenentatge, amb l’objectiu de millorar-ne la qualitat.
- Tipus d’educació: Educació formal: Es dóna dins el sistema educatiu i està cronològicament estructurada (primers anys escola – últims universitat). És oficial i reconeguda pel sistema educatiu, i està molt jerarquitzada, reglamentada i és institucional. Educació no formal: Són aquelles activitats educatives organitzades que es donen fora el marc institucional. Ex: practicar esport, esplai... Educació informal: Es dóna al llarg de la vida. Són aquells coneixements, habilitats i actituds que adquirim de les experiències quotidianes i de la relació amb el medi. Ex: mitjans de comunicació, pares, amics...
3. Els orígens de la Psicologia del Desenvolupament
3.1. Els corrents filosòfics mecanicista i organicista. Bases i contextos d’aparició
- Mecanicisme: (Empirisme)
- Anglès: tot allò que podem veure, descriure...
- L’experiència és l’única font de coneixement
- Representant: Locke
- La ment al néixer és una taula rassa
- No hi ha idees innates
- Tot coneixement s’inicia a través de l’experiència
- No hi ha res en la intel·ligència que abans no hagi passat pels sentits
- Organicisme:
- Francès i alemany
- Representants: Rousseau (naturalisme)
- Sentiments per damunt de la raó
- Allò natural per damunt d’allò social
- En educació: la llibertat vs l’autoritat i l’activitat vs la passivitat Kant (idealisme alemany)
- Rep influència de Rousseau
- L’existència d’idees innates
- Precursors de la Psicologia del Desenvolupament (més subjectiu) Pestalozzi, Tiedemann, Darwin, Itard i Kussmaul
- Inicis de la Psicologia del Desenvolupament (més científic, és a dir, que hi hagin uns patrons que regulin el desenvolupament de l’infant) Wilhelm (observació sistemàtica de l’infant), Preyer, Stanley Hall (informació recollida: opinió d’altres persones i qüestionaris a pares i mestres) 3.2. Les teories del desenvolupament humà basades en el model mecanicista i organicista. Repercussions educatives
Teories del desenvolupament humà basades en el model mecanicista (l’empirisme) (model filosòfic de Locke)
El procés d’evolució: Per progressar d’una etapa/estadi inferior a una altra superior cal haver superat l’anterior La dimensió temporal del canvi: L’estadi del desenvolupament engloba les etapes/estadis que van de la infància a l’adolescència. Aquesta dimensió temporal és pròpia dels models del desenvolupament de tipus TELENÒMIC
3.2.1. El paradigma organicista del desenvolupament humà. Diferències i semblances entre les principals teories que el formen. Implicacions educatives.
Teoria de Piaget
Es basa en la teoria dels estadis. Aquesta teoria defensa que el desenvolupament es pot dividir en una sèrie de períodes o etapes. Aquestes generalment s’agrupen per intervals temporals (edats). Les persones que estan al mateix estadi presenten uns trets comuns. Per passar d’un estadi a un altre hi ha d’haver un canvi qualitatiu (la persona ja sap els coneixements de l’estadi en el què està i pot adquirir-ne de nous).
- Teoria Psicogenètica del desenvolupament cognitiu : El desenvolupament de la intel·ligència i la formació de coneixements són dos processos indissociables El coneixement es forma a partir de la interacció entre la dotació inicial que posseeix l’ésser humà en néixer i l’entorn
- Característiques generals de l’obra de Piaget: Biologisme: Per poder entendre i formar part de la cultura i societat, s’ha de conèixer, poder-nos adaptar el que allò que per la cultura és saber. Si no fas l’adaptació, quedes “desplaçat de la cultura” DARWIN L’EVOLUCIÓ
PROCÉS D’ADAPTACIÓ
- Les més fortes sobreviuen
- Interès en el procés de l’evolució
- Lluita per entrar en el col·lectiu per formar-hi part (treball actiu) per adaptar-se a l’entorn (sabers i coneixements)
- Piaget, sempre ens compara com a éssers vius que ens hem d’adaptar a un entorn per poder sobreviure Organicisme:
KANT ACTIVITAT ROSSEAU (idees innates) ACCIÓ (és imprescindible per l’adaptació i pot ser física o intel·lectual)
- En la teoria de Piaget, l’acció s’inicia a partir dels reflexos innats i ens permet començar interaccions amb l’entorn Interaccionisme – Constructivisme – Intel·lectualisme:
***** SUBJECTE CONSTRUCCIÓ PERSONAL DE LA INTEL·LIGÈNCIA DEL CONEIXEMENT **
ENTORN FÍSIC (objectes, coneixement)
Filogènesi *** Ontogènesi ****
- Crítica: No dóna importància a la relació social. La gent que està d’intermediari
No és que no ho tingui en compte, sinó que agafa els dos punts “graus”
- Aquí es donen les primeres coordinacions entre motrius (prensió i succió) i intersensorials (mirar i escoltar, mirar i agafar) Estadi 3 (4-8 mesos): reaccions circulars secundàries F 0E 0 respostes més elaborades
- La interacció ja és sobre el medi (haver què passa amb els objectes si faig això?), no es centren només en el propi cos.
- Predomina l’acció sobre els objectes Estadi 4 (8-12 mesos): combinació d’esquemes secundaris
- Inici clar de la intencionalitat: predomina la interacció, és a dir, veure com es comporten els objectes (exploració dels objectes: característiques sensorials dels objectes com element estàtic)
- Intervenir els esquemes d’exploració
- Diferenciar les qualitats dels objectes que hi ha el nostre entorn Ex: si tapem mitja pilota amb un mocador i es veu una mica, el nen és capaç de treure el mocador per agafar-la. Estadi 5 (12-18 mesos): reaccions circulars terciàries
- S’inicia un procés d’experimentació/recerca de la novetat en relació al comportament dels objectes
- Interessa el com es comporten els objectes, la seva mobilitat Ex: si tu amagues la pilota a diversos llocs davant d’ell, és capaç d’anar a agafar-la. Estadi 6 (a partir 18 mesos): coordinació d’accions i combinació mentals: es dóna
- A partir de l’experiència sobre els objectes, en els estadis anteriors, elabora el seu coneixement sobre les relacions espacials i causals dels objectes, és a dir, interioritza les característiques dels objectes,les seves qualitats.... i això li permet construir la imatge de l’objecte, el temps i l’espai on es troba (la idea). Tot es construeix a partir de la relació causa – efecte amb les experiències de l’entorn
- Inici de les representació simbòlica: pot representar-se mentalment el comportament dels objectes i anticipar-lo. No cal que faci servir conductes d’assaig – error.
- Joc simbòlic: fer com si... (reproducció de rols socials)
- Llenguatge: representar amb el llenguatge
- Dibuix: representar gràficament una realitat Període preoperatori (2/3-6 anys)
- És el camí que va de l’acció a l’operació i dóna una visió de l’infant des de les seves limitacions per poder afavorir al seu desenvolupament.
- És un període que ajuda a fer el pas entre L’ACCIÓ (predomina en el període sensòrio – motor) Període de transició a L’OPERACIÓ (pròpia del període de les operacions concretes)
- Operació: és la capacitat de representar-se mentalment una acció i la seva inversa i saber que hi ha relació entre els dos processos.
- El pensament d’aquest període està dominat per una lògica parcial i incompleta (el pensament lògic és deductiu G-P i inductiu P-G, però en aquest cas és transductiu)
- Pensament transductiu: és més horitzontal, es relacionen coses que per si mateixes no tenen res a veire. Relaciones les coses a partir de les seves experiències Ex : Avui plou perquè porto la jaqueta vermella (aquests dos fets no tenen relació)
- Pensament intuïtiu: predomina la percepció Ex : Si hi ha un regal gran i un petit, el nen escull el gran perquè pensa que és el millor
- Egocentrisme: és la tendència a sentir-se el centre del món i la dificultat per a diferenciar el propi punt de vista del dels altres, és a dir, no entén que els demés tinguin pensaments diferents als seus. Algunes manifestacions:
- Realisme intern: dificultat de separar la realitat de la fantasia. Hi ha una confusió. És un període típic, la por. Quan somies amb alguna cosa i penses que pot ser real
- Artificialisme: tipus de comportament, que seria pensar o interpretar que els pares són els creadors de tot allò que els envolta, és a dir, idealitzar a les persones i atribuir capacitats que no tenen
- Animisme: donar vida a allò inanimat (caga tió) -Centració: és centrar-se en allò que té interès. Tenir present només un aspecte/criteri d’una situació i descuidar els altres. Això comporta, sovint, arribar a conclusions il·lògiques. Es fixaria en l’espai que ocupa l’objecte (manifestacions de la centració). En aquest període no es conserva la quantitat.
- Teoria Psicodinàmica Força amb que es construeix la personalitat Conceptes: ID = Allò Principi de plaer: les persones tendim a buscar situacions que ens gratifiquin. Base biològica, és a dir, que assegura la supervivència (alimentació, instints innats) ECO = Jo Principi de la realitat: ens fa regular els instints del principi de plaer SUPERECO = Superjo Principi del deure: seguir unes normes, pautes diferents a cada cultura ** És important arribar a un equilibri entre les necessitats i les normes** Etapes evolutives Evolució de la personalitat etapes explicatives:
- Fase oral (0-12/18 mesos): El nen sent plaer a través de la boca i coneix tots els objectes a través d’aquesta, és a dir experimenta a través d’ella(alimentació, succió, experiència) aquí es pot crear una fixació: dependència. Etapa oral dependent: el nen depèn totalment dels adults. S’ho posa tot a la boca. Etapa oral agressiva: és quan surten les dents, el nen sent plaer tant llepant com mossegant.
- Fase anal (12/18-36 mesos) El nen sent plaer amb l’expulsió dels excrements. Comença a explorar el seu cos. També començar a tenir un domini dels esfínters, però això depèn de la maduració del neurològic) aquí es pot crear una fixació: rigidesa. Control de la micció durant el dia i durant la nit Enuresi: persona que no controla la micció, aquí hi ha una patologia.
- Tipus: diürna, nocturna, mixta (en funció del cicle vital)i primària, secundària (en funció de les característiques)
- Etiologia (causes):
- Tipus fisiològica/neurològica: espina bífida (relacionades amb el cos)
- Tipus psicològica: canvis en l’entorn, regressió, canvis de família i situacions que puguin afectar a l’autoestima, companys, notes...
- Tipus mixta
- Fase fàl·lica (36 mesos – 6 anys) Es comença descobrir que el cos ens pot produir paler (exploració genital). Primer reconeixent el propi cos i desprès s’interessen per conèixer la diferència amb els altres (joc compartit) Aquesta és una experiència d’auto experimentació. Una vegada satisfeta aquesta experiència, ja no hi tenen tant d’interès, però alguns nens, aquesta experiència la transformen en un hàbit (masturbació excessiva), això ja no és normal, ja que aquesta experimentació dura uns 3 o 4 mesos Situació atípica: el nen vol la mama i la nena al papa. S’interessen per la diferència. Identificació: incorporar aspectes de la persona, dels pares del sexe contrari. Interioritzar maneres de fer pròpies del mateix sexe. Per fer això, els models han de ser desitjables, sans... on hi hagi una bona relació. Fixació: no identificació del propi gènere (això passa si tot l’anterior no és superat)
- Fase latència (6 – 12/16 anys) No hi ha canvis espectaculars des del punt de vista neurològic. És el moment on hi ha la necessitat d’explorar des del punt de vista intel·lectual. A partir dels 8 anys, apareix el període de l’amistat (relacions socials), és un període molt important on el nen s’ha de sentir dins d’un grup per no aïllar-se. En els nens és més fàcil, ja que són menys madurs i formen els grups d’amics amb més facilitat. Aquesta cohesió de grup és important pels infants. També és important tindre altres amistats en diferents entorns, no només a l’escola. Fixació: no competència (quan el període no ha pogut desenvolupar l’amistat i el coneixement).
- Fase genital (a partir dels 12/16 anys) Hipotalam: està en el cervell, es posa en funcionament i regula aspectes vitals (sensació de gana, de son , de temperatura...) de les persones. A sota del hipotalam tenim la hipòfisis i no es posa en funcionament fins que el hipotalam creix i d’alguna manera pressiona l hipòfisis i es posa en funcionament i és
No podem dividir el desenvolupament de la persona en etapes, sinó que els canvis evolutius es produeixen des del naixement fins a la mort. Al llarg de la vida hi ha guanys i pèrdues.
- Què és el desenvolupament segons el cicle vital? Al desenvolupar-nos està relacionat amb l’edat i la capacitat d’adaptació de l’individu, aquest procés no acaba mai.
- Aspectes importants No hi ha cap etapa que sigui només creixement, manteniment o pèrdues. En totes les etapes apareixen els tres aspectes.
- Creixement: quan ens desenvolupem tenim guanys en el nostre funcionament, ja que és més complet.
- Manteniment: volem mantenir constants les nostres capacitats.
- Regulació de la pèrdua: hem de reorganitzar-nos per tal que les pèrdues no siguin significatives en el desenvolupament. - Característiques del cicle vital
- Multidireccionalitat: no hi ha una trajectòria única en el creixement. (no hi ha un únic patró). S’expressa diferent en totes les persones. Ex: un nen de 8 anys té el nivell cognitiu de 13 però físicament és de 8.
- Multidimensionalitat: els processos de canvi no afecten igual a totes les dimensions de la persona ni en el mateix moment. Ex: dimensió cognitiva més desenvolupada que la física.
- Diferències interindividuals (entre els altres): cada persona és diferent tan a nivell psicològic, fisiològic com social, ja que les experiències n ens afecten a tots =
- Diferències intraindividuals (en ell mateix): es produeixen canvis en una capacitat però no en totes les dimensions.
- Factors biològics o socioambientals
Està influenciada per:
- Influències normatives relacionades amb l’edat i el gènere: les normes de la societat ens influencien tan en l’edat com en el gènere.
Ex: la norma diu que als 11 anys els nens juguen a futbol i les nenes a nines.
- Influències normatives relacionades amb la història: els efectes del canvi biològic i socioambientals que passen en moments determinats afecten diferent a persones d’una generació o d’una altre. Ex: ara estem influenciats per les noves tecnologies i abans no...
- Influències no normatives o de caràcter individual: canvis socioambientals que afecten a una persona o a un grup d’una mateixa comunitat. (tots som diferents). Capacitat adaptativa: tothom pot dirigir el seu desenvolupament però dins d’uns límits (biològic i cultural).
- Hi ha tres tipus d’estratègies:
- Selecció: per adaptar-nos hem d’escollir una trajectòria evolutiva.
- Selecció electiva: seleccionar amb criteris motivacionals.
- Selecció segons les pèrdues: al disminuir els recursos, hem d’elegir una opció i deixar l’altre.
- Optimització: procés de regular el desenvolupament per tal de poder arribar als nivells més desitjables d funcionament (escollir recursos adients) per adaptar-nos hem d’escollir una trajectòria evolutiva.
- Compensació: buscar altres formes per arribar a la fita. Ex: jo vull fer magisteri però no tinc prous recursos per fer-ho amb 3 anys, doncs el fas en més anys.
- Plasticitat: la persona és capaç de fer front als reptes i demandes que se li plantegen al llarg de la vida.
- Importància de la cultura: proporciona normes i possibilitats que ens permet ampliar la nostra potencialitat com a ésser humà.
Models vitals: Model que té plantejaments semblants a Freud, però ja no es tracta d’un model teleonòmic (que no acaba amb una fase).
agafar... Té la necessitat d’experiències, voler experimentar les seves pròpies experiències, per tant el nen és capaç de crear i innovar per ell mateix (allò que pot fer sol, és millor que li deixem fer, enlloc que l’adult ho faci) És important donar-li al nen alternatives, no imposar-li les coses, deixar que decideixin, que prenguin decisions... això els ajuda a construir aquesta autonomia. No és bo que el facis sentir inferior, ja que provoca la vergonya i el dubte. La virtut que es desenvolupa és la de a voluntat, només si el nen va pel camí de l’autonomia a partir del seu propi esforç: “sóc capaç de...”
Crisi d‘iniciativa vers culpa (3 – 6 anys) El pensament cada vegada és més lògic i els nens volen fer les coses que fan els adults, volen demostrar que ja són grans. Si el nen arriba a desenvolupar les seves pròpies iniciatives, desenvoluparà la virtut del propòsit (la seva iniciativa ajuda a fer les coses amb ganes de manera positiva: fer projectes, creativitat, escriure el seu nom...) És important no fer-los sentir culpables quan tenen una iniciativa
Crisi de laboriositat vers inferioritat (6 – 12 anys) Tenen ganes d’experimentar. Importància de sentir-se que forma part d’un grup propi en aquell moment evolutiu. Sortir amb èxit de les etapes escolars, si hi ha un fracàs escolar, que no et surt res = inferioritat. Això afecta a la seva personalitat i a la relació amb els demés. No sentir-se diferent als altres = inferioritat. La sensació de saber que domines la situació, saps resoldre problemes, sentir-se bé amb el grup... és la virtut que es desenvolupa en la laboriositat, la competència. Crisi d’identitat vers confusió de funcions (12 -18 anys) Canvis físics en el cos, no sentir-te a gust. El més important és arribar a l’acceptació d’un mateix i de les seves pròpies característiques, que cadascú es reconegui com és i accepti la seva identitat.
La virtut que es desenvolupa és la lleialtat (capacitat de ser lleial a les seves creences, a les seves pròpies condicions...) ser lleial a un mateix. Això implica una seguretat en un mateix i cap als altres.
Crisi de intimitat vers aïllament (25 – 35/40 anys) Relacions de parella, de complementarietat. Relació que enriqueix a les dues persones, no ofèn a la intimitat de cada una i es deixen créixer mútuament. Però la relació de parella no ens ha d’anular. La virtut que es desenvolupa és la de l’amor/complementarietat, és a dir, importància de les relacions de parella i saber donar i rebre.
Crisi de generativitat vers estancament (40 – 50/65 anys) Moment evolutiu de la maduresa i es tracta d’un període més estable. La persona es sent viu i important en la societat. Moltes mares es senten estancades perquè ja no es senten útils, per això, és convenient tenir projectes de futur i sentir-se útil en la societat. La virtut que es desenvolupa és el compromís amb la societat
Crisi de integritat vers desesperació (a partir dels 65 anys) Les persones han estat capaces de valorar positivament tot allò que han fet en la vida, però es comencen a sentir desplaçades. La societat no els tracta bé,ja que pensen que no poden transmetre saviesa. Per tant, és important fer adonar-los que no són inútils, que són una font de riquesa, saviesa, plena d’experiències... La virtut que es desenvolupa és la saviesa.
RELACIÓ PIAGET-FREUD-ERIKSON (fins els 18 anys) PIAGET FREUD ERIKSON P. Sensoriomotora (0-24mesos)
F. Oral (0-12/18mesos) F. Anal (12/18-36mesos)
Confiança vs Desconfiança Autonomia vs Vergonya P. Preoperacional (2/3-6anys) F. Fàl·lica (36-6anys) Iniciativa vs Culpa P. Operacions concretes (6-12anys)
F. Latència (6-12/16anys)
Laboriositat vs Inferioritat
P. Operacions formals (12-16anys)
F. Genital (12-16anys) Identitat vs Confusió
