

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
els moviments de la terra que surten a l'examen del PA1
Tipo: Apuntes
1 / 3
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!


Moviment de rotació al voltant de l’eix menor de l’el·lipsoide de revolució. Els punts d’intersecció de l’eix amb la superfície terrestre corresponen al pol nord i pol sud geogràfics. El sentit de rotació de la Terra és antihorari (nord), o bé a l’ est (equador). L’eix de rotació de la Terra es troba inclinat 23,4º respecte a la seva òrbita de translació. La inclinació de l'eix de rotació varia cada 41.000 anys. Quan el valor és alt , la diferència d’insolació estacional és gran i viceversa (si l’angle fos zero no hi hauria estacions a latituds mitjanes Una volta sencera, en relació a les estrelles fixes dura 23 hores , 56 minuts i 4 segons. La velocitat de rotació és màxima a l’equador ( 1670 km/h , 465,11 m/s ). En el paral·lel queda reduïda a la meitat ( 850 km/h ). En els pols és nul·la. La Terra perd velocitat. La velocitat de rotació sobre l’eix manté una tendència a la desacceleració irregular i impredictible, però és constant i perceptible gràcies a observacions astronòmiques i càlculs Les causes de la variació de la velocitat angular de la Terra poden ser regulars, irregulars i periòdiques. Regulars : A causa de les marees pel Sol i la Lluna, la superfície del mar adopta la forma d’un el·lipsoide de revolució d’eix major dirigit cap al nostre satèl·lit. El fregament per les aigües genera una força (moment) que s’oposa a la rotació. Irregulars: a causa de canvis bruscos i imprevisibles en la distribució de masses de l’interior d e la Terra hi ha una variació. Periòdiques: degudes a variacions periòdiques d’origen estacional del moment d’inèrcia de la Terra. La disminució de la velocitat de rotació de la Terra determina que la durada del dia sigui més gran. Investigacions paleontològiques sobre les làmines de creixement de corals fòssils, afirmen que fa 541 Ma (inici del Cambrià ), el dia era tan sols de 20,8 hores. MOVIMENT DE TRANSLACIÓ Moviment de la Terra en la seva òrbita (el·líptica) al voltant del Sol. L’òrbita terrestre té un perímetre de 930 M km. La translació es du a terme en sentit antihorari a 107280 km/h o 29,76 km/s. L’òrbita és una el·lipse d’excentricitat variable , gairebé circular a marcadament el·líptica, en periodicitats d’uns 100000 anys. La distància al Sol en cada època de l’any és diferent i variable, a causa d’aquesta excentricitat. Període de translació: 365 dies 5h 48min 45,68º
la Terra. Ara és de 147·10^6 Km el 2-3 de gener.
Terra. Ara, és de 152·10^6 Km i el 6-7 de juliol. Les diferències determinen canvis en la quantitat d’energia solar rebuda, causen les estacions. MOVIMENTS ORBITALS EQUINOCCIS: (del llatí “nit igual”) → l’eix queda vertical per un dia Moments de l’any en què el Sol està situat en el pla de l’equador celeste. Aquest dia, si un observador es posa a l’equador, el Sol aconsegueix el zenit (sobre el cap, a 90º ). L’eix de la Terra forma un angle recte respecte a l’eclíptica. N’hi ha 2 cada any: 20 o 21 de març (inici primavera) i 22 o 23 de setembre (inici tardor) En aquests moments el dia té una durada igual a la de la nit en tots els llocs de la Terra (12h +12h). SOLSTICIS: (del llatí “sol quiet”) Moments de l’any en què el Sol aconsegueix la seva major/menor alçada aparent en el cel, i la durada del dia/nit són màximes. En el solstici d’estiu de l’hemisferi nord el Sol aconsegueix el zenit al migdia sobre el tròpic de Càncer i en el solstici d’hivern arriba el zenit al migdia sobre el tròpic de Capricorn. Ocorre dues vegades cada any: 20 o el 21 de juny → estiu 21 o el 22 de desembre → hivern Solstici d’estiu de l’hemisferi nord (20/21 de juny): L’eix de la Terra està inclinat 23,4º cap el Sol , tot el cercle polar àrtic, fins al pol nord queda il·luminat (dia de 24 hores). I El cercle polar antàrtic fins el pol sud queda a les fosques. Els raigs incideixen perpendicularment en el Tròpic de Càncer (23,5º N).
Solstici d’hivern de l’hemisferi nord (21/22 de desembre): L’eix de la Terra es troba inclinat 23,4º en direcció contraria al Sol, tot el cercle polar antàrtic, fins al pol sud queda il·luminat (dia de 24 hores). I el cercle polar àrtic fins el pol nord queda a les fosques. Els raigs del Sol incideixen perpendicularment en el Tròpic de Capricorn (23,5º S). ANY: Any sideral: període necessari perquè la Terra completi l’òrbita al voltant del Sol i es troba en la mateixa posició respecte a algunes estrelles llunyanes → 365,25636 dies. Any tròpic: període necessari perquè la Terra completi la seva òrbita al voltant del Sol i es trobi en la mateixa posició el dia de l’equinocci de primavera (punt Àries) → 365,242199 dies. Any anomalístic: temps que triga la Terra en passar dues vegades exactes pel seu periheli → 365,25964 dies. CALENDARIS: Calendari Caldeu (Babilonia): la lluna va canviant, dividint en 7 dies la setmana (planetes). Calendari Egipci Calendari Xinès Calendari Asteca o Maya Calendaris Romans: comença l’any al març i cada mes és dedicat a una divinitat (4 divinitats