Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


moviments de la terra, Apuntes de Geología

els moviments de la terra que surten a l'examen del PA1

Tipo: Apuntes

2022/2023

Subido el 08/04/2023

mireia-roig-3
mireia-roig-3 🇪🇸

2 documentos

1 / 3

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
MOVIMENT DE ROTACIÓ
Moviment de rotació al voltant de l’eix menor de l’el·lipsoide de revolució. Els punts d’intersecció de l’eix amb la superfície
terrestre corresponen al pol nord i pol sud geogràfics. El sentit de rotació de la Terra és antihorari (nord), o bé a l’est (equador).
L’eix de rotació de la Terra es troba inclinat 23,4º respecte a la seva òrbita de translació.
La inclinació de l'eix de rotació varia cada 41.000 anys. Quan el valor és alt, la diferència d’insolació
estacional és gran i viceversa (si l’angle fos zero no hi hauria estacions a latituds mitjanes
Una volta sencera, en relació a les estrelles fixes dura 23 hores, 56 minuts i 4 segons.
La velocitat de rotació és màxima a l’equador (1670 km/h, 465,11 m/s). En el paral·lel queda
reduïda a la meitat (850 km/h). En els pols és nul·la. La Terra perd velocitat.
La velocitat de rotació sobre l’eix manté una tendència a la desacceleració irregular i impredictible,
però és constant i perceptible gràcies a observacions astronòmiques i càlculs
Les causes de la variació de la velocitat angular de la Terra poden ser regulars, irregulars i periòdiques.
Regulars : A causa de les marees pel Sol i la Lluna, la superfície del mar adopta la forma d’un el·lipsoide de revolució d’eix major
dirigit cap al nostre satèl·lit. El fregament per les aigües genera una força (moment) que s’oposa a la rotació.
Irregulars : a causa de canvis bruscos i imprevisibles en la distribució de masses de l’interior de la Terra hi ha una variació.
Periòdiques : degudes a variacions periòdiques d’origen estacional del moment d’inèrcia de la Terra.
La disminució de la velocitat de rotació de la Terra determina que la
durada del dia sigui més gran. Investigacions paleontològiques sobre
les làmines de creixement de corals fòssils, afirmen que fa 541 Ma
(inici del Cambrià), el dia era tan sols de 20,8 hores.
MOVIMENT DE TRANSLACIÓ
Moviment de la Terra en la seva òrbita (el·líptica) al voltant del Sol .
L’òrbita terrestre té un perímetre de 930 M km. La translació es du a
terme en sentit antihorari a 107280 km/h o 29,76 km/s.
L’òrbita és una el·lipse d’excentricitat variable, gairebé circular a marcadament el·líptica, en periodicitats d’uns 100000 anys. La
distància al Sol en cada època de l’any és diferent i variable, a causa d’aquesta excentricitat. Període de translació: 365 dies 5h
48min 45,68º
-Periheli (prop del Sol) distància mínima entre el Sol i
la Terra. Ara és de 147·106 Km el 2-3 de gener.
-Afeli (lluny del Sol) distància màxima entre el Sol i la
Terra. Ara, és de 152·106 Km i el 6-7 de juliol.
Les diferències determinen canvis en la quantitat
d’energia solar rebuda, causen les estacions.
MOVIMENTS ORBITALS
EQUINOCCIS: (del llatí “nit igual”) → l’eix queda vertical per un dia
Moments de l’any en què el Sol està situat en el pla de l’equador celeste. Aquest dia, si un observador es
posa a l’equador, el Sol aconsegueix el zenit (sobre el cap, a 90º ). L’eix de la Terra forma un angle recte respecte a
l’eclíptica. N’hi ha 2 cada any: 20 o 21 de març (inici primavera) i 22 o 23 de setembre (inici tardor)
En aquests moments el dia té una durada igual a la de la nit en tots els llocs de la Terra (12h +12h).
SOLSTICIS: (del llatí “sol quiet”) Moments de l’any en què el Sol aconsegueix la seva major/menor alçada aparent en el cel, i la
durada del dia/nit són màximes.
En el solstici d’estiu de l’hemisferi nord el Sol aconsegueix el zenit
al migdia sobre el tròpic de Càncer i en el solstici d’hivern arriba el
zenit al migdia sobre el tròpic de Capricorn.
Ocorre dues vegades cada any:
20 o el 21 de juny → estiu
21 o el 22 de desembre → hivern
Solstici d’estiu de l’hemisferi nord (20/21 de juny): L’eix de la Terra està inclinat 23,4º cap el Sol, tot el cercle polar àrtic, fins al
pol nord queda il·luminat (dia de 24 hores). I El cercle polar antàrtic fins el pol sud queda a les fosques. Els raigs incideixen
perpendicularment en el Tròpic de Càncer (23,5º N).
pf3

Vista previa parcial del texto

¡Descarga moviments de la terra y más Apuntes en PDF de Geología solo en Docsity!

MOVIMENT DE ROTACIÓ

Moviment de rotació al voltant de l’eix menor de l’el·lipsoide de revolució. Els punts d’intersecció de l’eix amb la superfície terrestre corresponen al pol nord i pol sud geogràfics. El sentit de rotació de la Terra és antihorari (nord), o bé a l’ est (equador). L’eix de rotació de la Terra es troba inclinat 23,4º respecte a la seva òrbita de translació. La inclinació de l'eix de rotació varia cada 41.000 anys. Quan el valor és alt , la diferència d’insolació estacional és gran i viceversa (si l’angle fos zero no hi hauria estacions a latituds mitjanes Una volta sencera, en relació a les estrelles fixes dura 23 hores , 56 minuts i 4 segons. La velocitat de rotació és màxima a l’equador ( 1670 km/h , 465,11 m/s ). En el paral·lel queda reduïda a la meitat ( 850 km/h ). En els pols és nul·la. La Terra perd velocitat. La velocitat de rotació sobre l’eix manté una tendència a la desacceleració irregular i impredictible, però és constant i perceptible gràcies a observacions astronòmiques i càlculs Les causes de la variació de la velocitat angular de la Terra poden ser regulars, irregulars i periòdiques.  Regulars : A causa de les marees pel Sol i la Lluna, la superfície del mar adopta la forma d’un el·lipsoide de revolució d’eix major dirigit cap al nostre satèl·lit. El fregament per les aigües genera una força (moment) que s’oposa a la rotació.  Irregulars: a causa de canvis bruscos i imprevisibles en la distribució de masses de l’interior d e la Terra hi ha una variació.  Periòdiques: degudes a variacions periòdiques d’origen estacional del moment d’inèrcia de la Terra. La disminució de la velocitat de rotació de la Terra determina que la durada del dia sigui més gran. Investigacions paleontològiques sobre les làmines de creixement de corals fòssils, afirmen que fa 541 Ma (inici del Cambrià ), el dia era tan sols de 20,8 hores. MOVIMENT DE TRANSLACIÓ Moviment de la Terra en la seva òrbita (el·líptica) al voltant del Sol. L’òrbita terrestre té un perímetre de 930 M km. La translació es du a terme en sentit antihorari a 107280 km/h o 29,76 km/s. L’òrbita és una el·lipse d’excentricitat variable , gairebé circular a marcadament el·líptica, en periodicitats d’uns 100000 anys. La distància al Sol en cada època de l’any és diferent i variable, a causa d’aquesta excentricitat. Període de translació: 365 dies 5h 48min 45,68º

- Periheli (prop del Sol) distància mínima entre el Sol i

la Terra. Ara és de 147·10^6 Km el 2-3 de gener.

- Afeli (lluny del Sol) distància màxima entre el Sol i la

Terra. Ara, és de 152·10^6 Km i el 6-7 de juliol. Les diferències determinen canvis en la quantitat d’energia solar rebuda, causen les estacions. MOVIMENTS ORBITALS EQUINOCCIS: (del llatí “nit igual”) → l’eix queda vertical per un dia Moments de l’any en què el Sol està situat en el pla de l’equador celeste. Aquest dia, si un observador es posa a l’equador, el Sol aconsegueix el zenit (sobre el cap, a 90º ). L’eix de la Terra forma un angle recte respecte a l’eclíptica. N’hi ha 2 cada any: 20 o 21 de març (inici primavera) i 22 o 23 de setembre (inici tardor) En aquests moments el dia té una durada igual a la de la nit en tots els llocs de la Terra (12h +12h). SOLSTICIS: (del llatí “sol quiet”) Moments de l’any en què el Sol aconsegueix la seva major/menor alçada aparent en el cel, i la durada del dia/nit són màximes. En el solstici d’estiu de l’hemisferi nord el Sol aconsegueix el zenit al migdia sobre el tròpic de Càncer i en el solstici d’hivern arriba el zenit al migdia sobre el tròpic de Capricorn. Ocorre dues vegades cada any:  20 o el 21 de juny → estiu  21 o el 22 de desembre → hivern Solstici d’estiu de l’hemisferi nord (20/21 de juny): L’eix de la Terra està inclinat 23,4º cap el Sol , tot el cercle polar àrtic, fins al pol nord queda il·luminat (dia de 24 hores). I El cercle polar antàrtic fins el pol sud queda a les fosques. Els raigs incideixen perpendicularment en el Tròpic de Càncer (23,5º N).

Solstici d’hivern de l’hemisferi nord (21/22 de desembre): L’eix de la Terra es troba inclinat 23,4º en direcció contraria al Sol, tot el cercle polar antàrtic, fins al pol sud queda il·luminat (dia de 24 hores). I el cercle polar àrtic fins el pol nord queda a les fosques. Els raigs del Sol incideixen perpendicularment en el Tròpic de Capricorn (23,5º S). ANY:Any sideral: període necessari perquè la Terra completi l’òrbita al voltant del Sol i es troba en la mateixa posició respecte a algunes estrelles llunyanes → 365,25636 dies.  Any tròpic: període necessari perquè la Terra completi la seva òrbita al voltant del Sol i es trobi en la mateixa posició el dia de l’equinocci de primavera (punt Àries) → 365,242199 dies.  Any anomalístic: temps que triga la Terra en passar dues vegades exactes pel seu periheli → 365,25964 dies. CALENDARIS:Calendari Caldeu (Babilonia): la lluna va canviant, dividint en 7 dies la setmana (planetes).  Calendari EgipciCalendari XinèsCalendari Asteca o MayaCalendaris Romans: comença l’any al març i cada mes és dedicat a una divinitat (4 divinitats

  • nombres o emperadors). Van fer que cada mes tingués entre 30 i 31 dies, i els sobrants als altres. Cada cert temps anaven posant un dia més al Febrer.  Calendari Georgia: Per estabilitzar els decimals van proposar que després del dia 4 d’octubre seriem 15 d’octubre (disputes taxes i collites). I un dia més de Febrer cada 4 anys. MOVIMENT DE PRECESSIÓ Moviment de l’ eix de rotació seguint una superfície cònica (baldufa), el vèrtex del con es troba al centre de la Terra. Es duu a terme en sentit contrari al de rotació de la Terra , en sentit horari , cada 25790 anys. L’origen és l’ acció gravitatòria del Sol i la Lluna (sobre tot la Lluna), i de planetes MOVIMENT DE NUTACIÓ Moviment sinuós i periòdic, que fa que l’eix de la Terra, oscil·li per damunt i per sota de la seva posició mitja, ondulant el con de precessió. Aquest moviment té una oscil·lació de 18 anys i 7 mesos. És conseqüència que l’ òrbita de la lluna oscil·la en aquest mateix període, canviant l’ atracció que exerceix sobre la Terra. ELS CICLES DE MILANKOVITCH

- Variacions en l’excentricitat de l'òrbita (cada 100000 anys).

- Canvis en l’obliqüitat de l’eix (cada 42000 anys).

- Fuctuacions de l’eix (precessió) (cada 25000 anys).