Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Muller lyer, Apuntes de Psicología

Asignatura: Percepció i atenció, Profesor: Mauri Chisvert, Carrera: Psicologia, Universidad: UV

Tipo: Apuntes

2014/2015

Subido el 07/01/2015

esthirosa
esthirosa 🇪🇸

4

(24)

3 documentos

1 / 8

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
0)Autores del treball: Teresa Guerra García i Esther Rosa Presentación.
1)Títol:Percepció de la il·lusió de Muller-Lyer.
2)Resum:
Hem realitzat l’experiment de la il·lusió de Muller-Lyer , que tracta d’observar línies
igual de llargues amb extrems diferents, un amb extrems d’angles tancats (<->) i l’altra
d’angles oberts (>-<). Encara que les línies són iguals de llargues el nostre cervell ens
confon, veient més llarga la segona amb angles obtusos als extrems. Per tal de veure si
açò es complia vam realitzar la prova sense saber que les línies tenien la mateixa
llargària, i els resultats ho verificaren la hipòtesi. I per què ocorre açò? Hi ha diverses
teories que expliquen aquest fet, hem recollit unes quantes: la de Gregory, la de de
Patricia DeLucia i Julian Hochberg, la de les claus contradictòries de R. H. Day i la de
Catherine Howe i DalePurves (explicades detingudament després).
3)Introducció:
Amb aquest experiment pretenem demostrar que la percepció de l’ésser humà no es tan
exacta com pensem en algunes circumstàncies, com les que es donen a l’ il·lusió de
Müller-Lyer. La il·lusió de Müller-Lyer consisteix en dues línies paral·leles de la
mateixa longitud que en els extrems una d’elles consta d’una punta de fletxa amb un
angle tancat (<->) i l’altra línia amb l’angle obert (>-<). El que ocorre és que la línia
amb l’angle tancat es percep més curta que la línia amb els angles oberts. Per a explicar
el perquè del que ocorre amb la nostra percepció en la il·lusió de Müller-Lyer, hi ha
diverses teories.
La primera de les teories és postulada per Richard Gregory, l’any 1966. Aquest explica
la il·lusió de Müller-Lyer en base a un mecanisme denominat aplicació inadequada del
escalament de constància de la mida. L’escalament de constància de la mida és un
mecanisme utilitzat per a mantenir una percepció estable dels objectes que observem.
Hi existeix una equació del escalament de la mida i la distància que és la següent: T =
K (R x D) on la mida percebuda del objecte (T) està en funció de la mida de la imatge
retinal (R) per la distància percebuda del objecte (D). La K, és una constant de
l’escalament que no variarà.
L’escalament de la constància de la mida fa que una cadira de 1,1 metres semble de la
mateixa altura a més distància. Açò ocorre degut a que la cadira que es troba més
pf3
pf4
pf5
pf8

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Muller lyer y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!

0)Autores del treball: Teresa Guerra García i Esther Rosa Presentación.

1)Títol:Percepció de la il·lusió de Muller-Lyer.

2)Resum:

Hem realitzat l’experiment de la il·lusió de Muller-Lyer , que tracta d’observar línies

igual de llargues amb extrems diferents, un amb extrems d’angles tancats (<->) i l’altra

d’angles oberts (>-<). Encara que les línies són iguals de llargues el nostre cervell ens

confon, veient més llarga la segona amb angles obtusos als extrems. Per tal de veure si

açò es complia vam realitzar la prova sense saber que les línies tenien la mateixa

llargària, i els resultats ho verificaren la hipòtesi. I per què ocorre açò? Hi ha diverses

teories que expliquen aquest fet, hem recollit unes quantes: la de Gregory, la de de

Patricia DeLucia i Julian Hochberg, la de les claus contradictòries de R. H. Day i la de

Catherine Howe i DalePurves (explicades detingudament després).

3)Introducció:

Amb aquest experiment pretenem demostrar que la percepció de l’ésser humà no es tan

exacta com pensem en algunes circumstàncies, com les que es donen a l’ il·lusió de

Müller-Lyer. La il·lusió de Müller-Lyer consisteix en dues línies paral·leles de la

mateixa longitud que en els extrems una d’elles consta d’una punta de fletxa amb un

angle tancat (<->) i l’altra línia amb l’angle obert (>-<). El que ocorre és que la línia

amb l’angle tancat es percep més curta que la línia amb els angles oberts. Per a explicar

el perquè del que ocorre amb la nostra percepció en la il·lusió de Müller-Lyer, hi ha

diverses teories.

La primera de les teories és postulada per Richard Gregory, l’any 1966. Aquest explica

la il·lusió de Müller-Lyer en base a un mecanisme denominat aplicació inadequada del

escalament de constància de la mida. L’escalament de constància de la mida és un

mecanisme utilitzat per a mantenir una percepció estable dels objectes que observem.

Hi existeix una equació del escalament de la mida i la distància que és la següent: T =

K (R x D) on la mida percebuda del objecte (T) està en funció de la mida de la imatge

retinal (R) per la distància percebuda del objecte (D). La K, és una constant de

l’escalament que no variarà.

L’escalament de la constància de la mida fa que una cadira de 1,1 metres semble de la

mateixa altura a més distància. Açò ocorre degut a que la cadira que es troba més

allunyada crea una imatge retinal més menuda però percebem una distància més gran

pel qual la mida percebuda és la correcta.

Richard Gregory fa una comparació entre els extrems de les línies amb els cantons

d’una habitació tridimensional. Els extrems de les línies que tenen un angle tancat

recordaran al cantó exterior d’una habitació i els extrems amb angles oberts, al cantó

interior. El cantó interior d’una habitació pareix trobar-se a més distància, pareix tindre

més profunditat, el que fa que la distància percebuda al ser major augmente la mida

percebuda de la línia (recordant l’equació del escalament de la mida i la distància) i el

contrari ocorre amb els extrems amb angles tancats que recorden a cantons exteriors que

pareixen trobar-se més propers i per tant al disminuir la distància percebuda també

disminueix la mida percebuda de la línia.

Conclou Gregory explicant que aquestes il·lusions es deuen a una mala aplicació del

mecanisme del escalament de constància de la mida en una situació bidimensional (com

es produeix en la il·lusió de Müller-Lyer) ja que l’escalament de constància de la mida

s’aplica a objectes tridimensionals. A més, al relacionar els extrems amb angles tancats

i oberts amb els cantons exteriors i interiors, explica que la distància percebuda influirà

en la mida percebuda per la persona.

La segona de les teories és la de Patricia DeLucia i Julian Hochberg. Aquests fan una

crítica a la teoria de Richard Gregory ja que la il·lusió de Müller-Lyer, segons ells,

també és pot produir amb representacions tridimensionals i també amb carència de

profunditat com ocorre al experiment semblant al de Müller-Lyer, l’experiment de les

peses.

constància de la mida ens faria veure un longitud errònia de l’objecte ja que el que

estem observant és un dibuix bidimensional.

Amb aquestes teories ja exposades, la hipòtesi sobre el resultat de l’experiment de la

il·lusió de Müller-Lyer és que les línies que als seus extrems tinguen puntes de fletxa

amb angles tancats seran percebudes de menor mida que les línies que tinguen cues amb

angles oberts.

4)Mètode: es tracta de mètode experimental.

Per tal de realitzar l’experiment la classe es va dividir en grups de dos persones. Un dels

membres de la parella es quedava dins de l’aula amb un ordinador, i l’altre havia d’eixir

fora.

L’ alumne amb l’ordinador seria el que realitzaria l’experiment, en la pantalla aniria

veient una seqüència de 90 línies de tres mides diferents, i amb tres tipus d’extrems.

Hauria d’indicar quina mida creia ell que tenia cada línia, sense saber que realment sols

existien tres llargàries.

En aquest experiment la variable independent són les línies dibuixades, tant la del mig

com les dels extrems, ja que aquestes no depenen de res. Mentre que la variable

dependent serà la percepció que tenim de la imatge en conjunt, que dependrà del

tamany de la línia del mig i de les dels extrems. Segons com siguen aquestes la figura

completa es vorà més gran o menys.

5)Resultats:

PEQUEÑ O

MEDIAN

O

GRAND

E

MEDIAS

PEQUEÑ

O

MEDIAN

O

GRAND

E

MEDIA TOTAL

8)Apèndix:

PEQUEÑ O

MEDIAN

O

GRAND

E