¡Descarga Neoclassicisme y más Apuntes en PDF de Historia del Arte solo en Docsity!
NEOCLASSICISME
Art que neix a partir de d’il·lustració i te relació amb la revolució francesa i la revolució industrial. Sorgeix a Europa al S.XVIII.
Característiques generals de l’art neoclàssic:
- Es desenvolupa al s XVIII i s XIX
- Rebutja el rococó
- S’identifica amb la il·lustració
- Es l’art de la revolució francesa i de napoleó
- Recupera models i ideals de l’antiguitat clàssica
ARQUITECTURA NEOCLASSICA
Torna l’època clàssica (Grècia i Roma), tornen els canons clàssics, provocat per el descobriment de les ruïnes de Pompeia i Herculà. La burgesia s’enamora de l’art clàssic. Volen tenir un estil propi mes pur i ideal, per això agafen l’art clàssic. Ex: la madelaine, la columna Vendrôme, el capitoli (EEUU)
ESCULTURA NEOCLASSICA
Característiques:
-Material: marbre, ja que consideren que es el mes pur, perquè pensaven que l’usaven els grecs, tot i que no es cert, perquè els grecs utilitzaven el marbre.
- Imiten l’antiguitat, transmeten serenitat ,puresa i la bellesa, i no transmeten exageració.
- Tornen a usar el retrat
- S’elimina la tècnica de l’emoció, sentiments, passió, no usen posicions violentes, les obres son centrípetes.
- Torna el nu -A causa de la por a l’oblit, apareix un art funerari
Antonio Cànova:
Tot i no haver-hi massa importància en l’escultura en aquesta època, Cànova es l’escultor mes destacat d’aquesta època. Intenta donar noves solucions a l’escultura i es torna a la idea clàssica de la serenitat. Cànova es va formar a Itàlia i als 22 anys va a Roma i veu totes les obres clàssiques. Intenta no imitar als altres autors, vol seguir el model del cos humà. Te una tendència escultòrica de Benrini. Hi destaquen obres mitològiques , monuments funeraris, retrats...
EROS I PSIQUE
1. Documentació i context
Es tracta d’una escultura neoclàssica de Antonio Canova, feta amb marbre actualmente la trobem situada al museu del Louvre a París. Va ser començada l’any 1787 i acabada l’any 1793.
- Anàlisi formal
Grup escultòric fet en marbre que ens mostra una parella de joves, un noi i una noia, entrellaçats pels braços, en el moment en que estan a punt de fer- se un petó. Eros passa el braç esquena per sota el pit de Psique i ella l’abraça. Ens mostra una sensació freda, sense passió. Les diagonals dirigeixen la vista al centre. El moviment es suau i pausat, apropament de cossos, l’objectiu dels quals es donar moviment a la matèria inerta. La llum ve donada per la finor i la blancor del marbre (llum blanca). Aquesta crea un joc d’ombres. No esta pintada ja que les escultures gregues i romanes no ho estaven. Hi ha un treball (lletada, calç i àcid) en el marbre per tal de donar sensació de realitat i finor. L’expressió ve marcada per el joc de mirades i els llavis a punt de tocar-se.
- Interpretació
Psique es va enamorar d’Eros, ell la va rebutjar. A Psique se li va donar un pot amb la bellesa infinita per tal de fer-li arribar a Venus. Amb la condició de que no la obris. Ella, encuriosida la va obrir i va caure dormida. Eros la va besar i ella es va despertar. Aquesta obra de Cànova fou encarregada per el coronel John Cambell, però va acabar sent adquirida per el marxant i col·leccionista Henry Hoppe l’any 1800 i al final Napoleó, que se’n va enamorar.
PINTURA NEOCLASSICA
la pintura te una gran importància abans i durant la revolució francesa. Característiques de la pintura neoclàssica:
- Aire solemne i heroic en les representacions pictòriques
- Temàtica històrica
- Composicions ordenades, equilibrades
- Cromatisme fred
- Predomini de la línea
- Funció edificant i moral amb temes de l’antiguitat clàssica amb valors com el sacrifici, l’austeritat i el patriotisme.
Jaques-louis david
EL JURAMENT DELS HORACIS
Documentació general:
- Cronologia: 1784
- Estil: neoclàssic
- Tècnica: oli
- Suport: tela, 3’30 x 4’25m
- Localització: Museu del Louvre, Paris.
Col·lectiu pictòric format per 3 fils, que estan jurant al seu pare, que moriran per l’honor a la seva família. A l’altre extrem apareixen les dones que representen la desesperació. La composició es piramidal, la part inferior esta marcada pels peus i per les dones. Això dona estabilitat i estaticisme.
Desprès de la derrota de Napoleó i del congres de Viena de 1815, quasi tota Europa va tornar a l’absolutisme. A França va arribar el rei Carles X. A partir d’aquests fets, comença’n una sèrie de revolucions per part del poble i la burgesia, en contra de l’absolutisme. Aquestes revolucions van ser anomenades Jornades Glorioses, l’any 1930. Aquesta pintura representa les revolucions del 1830, on es va fer fora a Carles i es va imposar un parlament amb un rei parlamentari. Aquestes jornades es van produir a paris i els joves es van posar al capdavant de la revolució alçant barricades. Delacorix (1798/1863) era academicista. Als 18 anys va estudiar a l’escola superior de belles arts. Ell visità el Louvre i captà a grans pintors com Rubens, Velazquez...
Anàlisis formal: A primera vista es veu una dona que avança per sobre de persones morts, alçant una bandera i gent que la segueix. El paisatge ens dóna a entendre que l’acció passa a Paris. El color predomina per sobre la línia. Hi predominen les pinzellades lliures, rapides i pastoses. El clarobscur i la llum vibrant mostren influencia de Rubens. La composició es dramàtica gracies a les línees diagonals. La llum es un dels elements que predomina mes. Hi ha 3 focus en l’obra: un que es troba a la brusa del primer mort, que esta al terra, la segona apareix envoltant al mort que esta al terra, la segona apareix envoltant a la llibertat, que es dissol entre fums i lluentors dels núvols, i la tercera es troba il·luminant la ciutat de paris al fons. Els colors son càlids, hi predomina l’ocre, però hi ha moltes referències de colors vermell, blau i blanc. La profunditat ve donada per diferents plans: 1r: cossos dels difunts 2n: la llibertat, el burges, el moribund i l’estudiant) 3r: la població lluitant, al fons la ciutat boirosa i amb fum. La composició recorda el Rai de la Medusa. Es triangular, el vèrtex de la qual es la andera francesa, enlairada per la llibertat. Els personatges es dirigeixen cap a l’espectador. La figura central es la llibertat, representada per una dona que duu un fusell amb la baioneta a una ma i a l’altre hi porta la bandera francesa. A l’esquerra, un representant de la burgesia, amb barret de copa que segurament es un autoretrat d’ell mateix. A la dreta, un representant de la joventut, un estudiant que porta 2 pistoles. Que simbolitza la joventut. Te lloc a paris, podem veure en el fons les torres de Notre-Dame. 4 aspectes basics: color, moviment, profunditat i lluminositat.
Contingut, significat i funció: primerament tenia una funció propagandística, però mes endavant va anar adquirint una funció mes commemorativa. No es un quadre històric, ja que ell no volia representar ni un fet ni una situació. Es un quadre realista. No va poder lluitar durant aquestes revolucions perquè estava a Africa, per tant la va pintar. Perquè volia ser partidari de la revolució.
GOYA- Els afusellaments del tres de maig de 1808
Documentació general:
- Técnica: oli sobre llenç
- Suporta: tela 268x347cm
- (^) Estil: Goya es difícil de classificar. Te estil propi.
- Localització: museu del Prado, Madrid.
Context històric: Moment de la conquesta d’Espanya. Es va fer en honor al poble espanyol, 6 anys desprès de la guerra d’Independència, quan ha s’havia guanyat. Va tenir una gran repressió i van ser afusellats.
Anàlisi formal: L’element mes important es la llum, els afusellats estan il·luminats, mentre que l’exèrcit francès esta a la penombra. Predominen les parts fosques, però el groc i el blanc del personatge principal criden molt l’atenció. Destaca el vermell que simbolitza la sang. Trobem un predomini de la pinzellada llarga, el color per sobre el dibuix. La llum i el color creen profunditat. En la composició, per un costat hi ha els afusellats i a l’altre els soldats que estan separats per el fanal. Els afusellats els trobem x ordre passat-present-futur. (vius, a punt de morir i morts.) La part de l’exèrcit es molt mes freda, tots iguals i d’esquenes. Poble: el be, desordre dels condemnats Soldats: el mal, l’ordre dels soldats. Es de perspectiva aèria, no te punt de fuga , la profunditat be donada pels diferents plans. Els soldats també ens donen profunditat per la diagonal que els forma.
Contingut i significat: vol representar u fet històric, els primers dies de maig de 1808. Ell treballava per la cort d’Espanya, però el van acusar de traïdor a la pàtria ja que es va quedar a la cort quan van venir els francesos. Es un crit en contra la violència i a favor de la pau. Intenta expressar que la guerra nio porta enlloc. Hi ha elements que representen l’església (la posició en creu del protagonista, el palmell de la ma es veuen els estigmes de color blanc. L’exèrcit francès representa l’estat laic. El fanal es símbol de la il·lustració. Veiem diferents reaccions davant la mort: por, resignació, temor...
ALTRES OBRES NEOCLASSIQUES
Porta de Brandenburg Puerta d’Alcalà La rotonda de la universitat de Virgínia David: la coronació de Napoleó Goya: el quitasol Goya: la maja desnuda Goya: la família de Carles IV Goya: el dos de mayo Turner: pluja,vapor o velocitat
EIFFEL –Tour Eiffel
Documentació general:
- Cronologia: 1887-
- Localització: paris
- Material: ferro forjat
- Dimensions: 305x125m/324m amb antena
Context històric: Es construeix per donar accés a l’exposició universal de París de 1889, per celebrar el 100 aniversari de la revolució francesa. Va servir per urbanitzar aquella zona i fer créixer la ciutat. La nova economia provoca que la construcció sigui rapida i barata Ferro: fàcil de treballar, suporta grans carregues El muntatge es ràpid (ja surten les peces fetes de fàbrica) S’usen sobretot en exposicions universals
Anàlisi formal: Elements de suport i suportats: 1800 peces de ferro i 2’5 milions de reblons. 4 grans pilars i 4 grans arcs que s’hi recolze. Es considera un prototip de simetria (com Mecano)Te una forma piramidal, marcada per tres pisos. Cada pilar esta encarat a un punt cardinal. Va ser el mes alt del mon en el seu moment.
Interpretació: S’ha convertit en el símbol de França. Abans de fer-la a paris es va presentar el projecte a BCN, però va ser rebutjat. Va tenir problemes durant la construcció, ja que la població de paris no la volia, els obrers demanaven mes diners perquè la gent moria durant la construcció. Va estar molt criticada, deien que era un perill i que anava en contra del bon gust. Funció: commemorar el centenari de la revolució francesa de 1789.
MAGATZEMS CARSON (Chicago)
Context historic: 1871, un indendi va destruir gran part de la ciutat de chicago, i feia falta una reconstrucció. El preu del terreny va augmentant molt i els de vivenda tambe van augmentar molt. Per evitar aixo, van decidir que el spisos serien mes alts d’aquesta manera no era tant car el sol. Va apareixer l’ascensor electric, aixo ho facilita tot. Sulivan: es considerat l’arquitecte mes important de l’escola de chicago. Ell creu que l’estetica no es important sino que el mes important s la utilitat. Considera que els grans edificis tenen un problema, son una barrera. Creu que no han de frenar la vida urbana, sinó que l’han d’intensificar i dinamizar ja que l’espai exterior continua als vestibuls, escakes i oficines.
Característiques de l’escola de Chicago:
- Escultures metàl·liques, que permeten realitzar edificis amb molta alçària.
- Ús del pilar de formigó com a suport (per construir sobre terra fangós)
- Finestres estretes i horitzontals per tota la façana
- Eliminació de murs de carrega
- Ascensor Electric
- (^) Suprimeixen els elements decoratius de les façanes, s’adapta a Superficies llises
- Predominen línees horitzontals i verticals.
Espai Interior: la planta es lliure, nomes pilars i columnes L’arquitecte concep l’edifici de dins a fora. La llum es l’element predominant. Espai obert i invisible. La decoració de les columnes i pilars es feta amb uns capitells orgànics. Elements de suport: sostingut per un esquelet fet de formigó armat i te resistència al foc. L’estructura interna es de ferro, permet fer edificis molt alts, amb finestres. La coberta es arquitravada i plana de formigó que forma una cornisa. L’espai exterior esta dividida en dos. La part inferior: aparadors de vidre i decoració amb ferro forjat. Part superior: es crea a partir de la 1 planta de formigó que es forma a partir de línees horitzontals i verticals. Les finestres de dalt son mes petites, ja que no necessiten tanta llum com les de baix. A la cantonada hi ha una mena de torre circular. La funció de la façana es fer entrar la llum. 10 pisos. L’únic element decoratiu es troba a la primera part de la torre, amb ferro forjat que te influencies modernistes. Actualment ja no son uns magatzems.
LLUIS DOMENECH I MONTANER- Palau de la música catalana
Documentació general:
- Lloc: Barcelona
- Estil: modernista
- Materials: ferro, vidre, ceràmica i maons
- Cronologia: 1905/
- Sistema constructiu: amb materials industrials.
Context històric: El s XIX va ser un moment de canvis ràpids, tot això provoca una divisió de la societat ja que jhi ha discriminació entre el proletariat i la burgesia. Catalunya te molta burgesia amb molts diners, es per aixo que volen exaltar la seva riquesa, comprant cases fetes per artistes modernistes. Catalunya vol defensar-se de la capital espanyola, tria un estil diferent. Barcelona te un creixement urbà, apareix el passeig de gracia, amb el pla cerdà.
Anàlisi formal: Es divideix en 3 blocs: l’entrada amb el vestíbul, desprès del 1er pis on hi ha l’auditori i una sala de descans, finalment trobem l’escenari. Hi ha una gran escala imperial totalment decorada. La sala Lluis Millet (promotor de la construcció) era la sala de descans. Les finestres ‘aquestes es trobem decorades amb vitralls. La sala d’audicions, al sostre hi ha un gran entramat de bigues que permet que no hi hagi suports i així no molesta la visió.
Els sistema de construcció permet eliminar els murs de carrega i disposar de planta lliure en la distribució. Son pilars que van de dalt a baix i va creant com un laberint. L’entrada dona sensació d’una cova, juga amb el ferro i el vitrall, també podria estar inspirada en una teranyina. L’escala principal dona accés al pis principal, totes les columnes estan decorades de manera que recorda a la natura i el sostre recorda la cova. Les parets estan pintades amb motius vegetals. Aquesta era l’entrada dels senyors (no del servei) Les parets son corbes, no rectes, el pati interior dona al passadís. Les habitacions son poligonals, per tant no es gaire còmode ni pràctic per viure. Els mobles també van estar dissenyats per ell, perquè així s’ajustaven a les habitacions. Els elements de suport: el pilar es l’element de suport basic i no sempre coincideix en les diferents plantes i permet distribuir lliurement cada planta. La façana es una estructura autònoma, connectada a l’edifici amb bigues. Les golfes estan estructurades a partir d’arcs fets de maó. La façana es ondulada i dona sensació de moviment, com si fos el mar. Totes les finestres son de diferents formes. El ritme ve donat per l’horitzontalitat, sembla que no hi hagin cantonades. Hi ha gent que diu que es com si fos una escultura. A baix hi ha un garatge anticipat a l’època. Al terrat esta fet a 3nivells, sembla un bosc de formes es on hi ha les famoses xemeneies i obertures de ventilació.
Interpretació: intenta prescindir de la línia recta ja que esta totalment inspirada en la natura: mar, muntanya... Va ser la ultima obra civil que va fer. Cada bloca de pedra del terrat va ser tractat individualment, representa un mon fantàstic però amb un toc religiós. La funció era ser l’habitatge de la família Milà. Influencies: potser que s’hagi inspirat en la capadòcia.
ESCULTURA
AUGUSTE RODIN- El pensador
Documentació general:
- Cronologia: 1880/
- Localització: museu de rodin (paris)
- Estil: impressionisme
- Material: bronze
- Técnica: fosa
Forma part de les portes de l’infern que mai es va acabar, havia d’anar a la part superior de la llinda. L’home ens apareix nu, assegut amb actitud reflexiva, te un gran realisme. Les extremitats son mes grans de lo normal, això ho fa per donar mes expressivitat. Intenta expressar la tensió i la concentració, l’estructura es com un cercle. No està gaire treballat, ja que el mes important es l’expressió.
Interpretació: ol simbolitzar el pensament torturat en adonar-se del tràgic destí de la humanitat. No se sap ben be que pensa el pensador. Potser es va inspirar en el judici final de miquel Angel, però es desconeix.
Es un dels autors mes reconeguts, esta al mig del modernisme i simbolisme.
- (^) Vol donar sensacions i moviments, com si les escultures fossin vives.
- Usa contorns no nítids, sense polir (non finito) perquè així representa mes els sentiments.
- Impressionista: juga amb la llum i l’ombra, les superfícies rugoses...
- Busca l’expressió de sentiments per sobre del naturalisme
- El seu llenguatge artístic es nou i oposat a l’academicisme.
- Treballa fang, pedra, bronze i marbre.
- Les seves obres es van considerar massa reals per l’època. Ell agafava com a motlle una persona viva.
- Una altre obra: els burgesos de Calaís
MIQUEL BLAY º-Els primers freds
Dades generals:
- Cronologia: 1891/
- Localització: museu nacional d’art de Catalunya a BCN
- Estil: realisme
- Dimensions: 2’93x1’95m
- Técnica: talla
Context històric: neix durant el regnat d’Isabel II, viu el sexenni revolucionari, la restauració, la dictadura, la II república i mor l’any que esclata la guerra civil. Viatja a França i italià i quan torna guanya el premi a l’exposició nacional de Madrid. Degut al moment polític, va a viure fora (a França). Comença a ser naturalista i desprès es modernista i acaba següent realista i simbolista. Va col·laborar al palau de la musica Catalana amb “la cançó popular catalana”. Va introduir el naturalisme extrem a la seva escultura. Tenia una gran facilitat per expressar els sentiments dels personatges.
Anàlisi formal: Les cames també estan molt juntes per a protegir-se millor del fred, però a més estan en direcció a l'home, com buscant la seva escalfor. L'estructura de l'escultura està formada per un rectangle horitzontal, que correspon al banc, sobre el qual reposa un triangle rectangle de base el rectangle. El cos de la nena i els dos caps marquen la diagonal d'aquest triangle. Les cames de la nena formen una altra diagonal que, perllongada, s'uniria al vèrtex superior del triangle. El braç i la cama que l'home no té junt a la nena formen el costat vertical del triangle. Les línies són rectes. N'hi ha d'horitzontals: la del banc, a l'espatlla de la nena i el pit de l'home, la clavícula i les espatlles de l'home, etc.; verticals: la cama i braç dret de l'home, el peu esquerre de l'home amb l'espatlla i cap de la nena, etc.; i també de diagonals, com les cames de la nena i la cama dreta de l'home, a més de la principal per la que passa el cos de la nena. En general, les línies verticals corresponen a l'home mentre que les diagonals formen part del cos més indefens de la nena. L'escultura mostra dues persones, un home gran i una nena, segurament avi i néta, asseguts en un banc de pedra. La nena sembla buscar la protecció de l'home. Els
